Opinió

 

<3/169>

Vicent Partal

16.07.2014

Qui ha de poder votar el 9-N?

El Parlament de Catalunya fa avui el darrer pas perquè la llei de consultes arribe al ple i siga aprovada. Amb aquesta llei votarem el 9 de novembre i per això em trobe obligat a dir que em resulta sorprenent una part del contingut d'aquest text, la que fa referència al cos electoral. Crec que el parlament comet un error important.


El cos electoral, és a dir, les persones que poden votar en un procés electoral, és molt definit al Principat. En les eleccions nacionals o estatals i en els referèndums només voten els ciutadans (encara) espanyols més grans de divuit anys, o siga les persones a les quals se'ls reconeix en l'article 7.1 de l'Estatut la condició política de catalans. I en les locals i en les europees voten també els ciutadans de la resta de la Unió Europea, més grans de divuit anys, que són residents. En cap cas no voten els ciutadans extracomunitaris.


Ara, en canvi, la proposta de llei anuncia que en la consulta sobre la independència podran votar tots els ciutadans més grans de setze anys, amb l'únic requisit d'un any de residència en el cas dels ciutadans dels altres estats de la UE, i de tres en el cas dels ciutadans extracomunitaris. D'aquesta manera, el cos electoral s'altera substancialment, car s'incorporen prop d'un milió més de votants i s'obre una via segura a la polèmica sobre la validesa del resultat. 


Carles Boix ja advertia fa dies en un article al diari Ara de la inconveniència d'aquesta decisió. Que, a més, passa per alt la recomanació que féu temps enrere el Consell Assessor per a la Transició Nacional. En el primer informe, sobre la consulta, proposava que el cos electoral de la consulta es limitàs als ciutadans espanyols més grans de divuit anys residents a l'actual comunitat autònoma de Catalunya, i recordava que aquest era el cos electoral que s'havia considerat per al referèndum sobre l'estatut i per a totes les eleccions als parlaments català i espanyol. 


Finalment no podem obviar que canviant aquest paràmetre no es té en compte que en tots els referèndums d'autodeterminació que hi ha hagut fins ara al món la delimitació del cos electoral ha estat una de les decisions més sensibles i ha estat generalment restrictiva, en dos sentits. En primer lloc, en un sentit geogràfic, definint clarament un territori i no pas un conjunt de persones com a objecte del procés i evitant així que només vote una part de la societat. I en segon lloc, procurant preservar la coherència del cos electoral per tal d'evitar que una possible discrepància entre el resultat del referèndum i el d'unes eleccions que l'haurien d'aplicar, per exemple, fes difícil concretar-ne el resultat.


Resulta, doncs, extraordinàriament sorprenent que el Parlament de Catalunya no atenga cap d'aquests consells i precedents. Sorprenent i francament preocupant a la vista del que hi ha en joc el nou de novembre.


 


Avís als subscriptors: Un problema del servidor de correu ha impedit d'enviar el missatge amb l'editorial, com és habitual. Esperem resoldre'l ben aviat, però mentrestant ens podeu enviar els comentaris per correu electrònic.

Mail Obert