Opinió

 

<158/169>

Vicent Partal

16.09.2004

Coses que haurien de canviar des d'ara

Tot indica que, després d'unes hores d'estupor i d'indignació mal continguda, el trellat comença a imposar-se en la qüestió de la presència del català a Europa i del nom de la llengua. Les actituds han canviat i ja no es repeteix constantment aquella teoria de 'l'obediència deguda'. En canvi, sembla que es posen les bases per a arribar a un acord hàbil en termes polítics i respectuós amb la realitat científica. És una excel·lent notícia, si acaba arribant a bon port. La tebior amb què la Generalitat de dalt i el PSC van reaccionar de bell antuvi podria no passar d'anècdota desafortunada, si finalment es confirmava la proposta d'usar la doble denominació (català-valencià) i de cercar acords amb tots els agents implicats. El PSPV, de totes maneres, ha rebut de valent aquestes últimes trenta-sis hores, gràcies al regal enverinat del ministre Moratinos. Hi ha qui opina, tanmateix, que a la llarga serà millor per a tots.
Ara, allò que sembla clar és que després d'aquest episodi res no hauria de ser igual. La llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, votada i auspiciada pel PP, indica clarament que el valencià forma part d'un sistema lingüístic més ampli, sense nom. Amb el nom pactat en plural ja no hauria d'haver-hi cap excusa per a aturar el secessionisme lingüístic.
Encara més: segurament que ja és hora de refer també el reglament lingüístic espanyol. Si el govern espanyol vol aconseguir que les institucions europees responguen en català als catalanoparlants, també ho haurien de fer, per coherència, les institucions de l'estat espanyol. No?

Mail Obert