Opinió

 

<156/169>

Vicent Partal

29.10.2004

Repsol... i la resta

L'arribada d'Antoni Brufau a la presidència de Repsol ha mogut un enrenou més que notable. Sorprenent, en alguns aspectes. No veig què té d'estrany que el màxim accionista d'una empresa diga qui n'ha de ser el president. Em sembla normal. En tot cas, allò que no ho semblava era la situació anterior.
Ara, salvat aquest debat, n'hi ha un altre de més substancial. El del volum del grup industrial de la Caixa, amb totes les implicacions que té per al país. En dos sentits: quant als consumidors i quant a l'etern debat nacional. Dit ràpidament: el control que exerceix ara mateix la Caixa sobre les grans empreses relacionades amb la vida diària sembla que creixerà més encara. És bo? Autopistes, aigua, gas, aparcaments, electricitat..., al final tot va a parar a la Caixa. Això, per un costat. Però, per un altre: és millor que tot això estiga en mans de personatges tan sinistres com Cortina?
Sobre la primera pregunta, la llista d'empreses vinculades directament a la Caixa o controlades per aquesta és espectacular. Des d'Edicions 62 a Repsol YPF el ventall agafa, o agafarà aviat, per autopistes, aigua, electricitat, aparcaments, immobiliàries, bancs, etcètera: sobretot empreses estratègiques de la vida diària. En un altre país les dimensions i les ramificacions d'aquest grup preocuparien molt, tenint en compte fins a quin punt tot això arriba a afectar la vida diària dels ciutadans. Ara ja costa de trobar una marca que tinga una relació immediata amb la nostra vida quotidiana sense que hi aparega la Caixa per darrere. I això, a mi, em resulta inquietant. Molt inquietant.
Però, dit això, quina és l'alternativa? No pas els Cortina i companyia, això segur. Ni tot l'entorn madrileny que recela de la Caixa i l'acusa (ai, senyor!) de ser 'el poder català'. El debat, vist així, no és senzill, però no hi ha dubte que el tenim sobre la taula. Les cares, múltiples, de la Caixa són una qüestió substancial en la nostra societat, com hem vist de nou aquesta setmana. I n'hauríem de parlar amb calma i sense demagògia, però a fons.

Mail Obert