Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<152/169>

Vicent Partal

25.02.2005

O hi ha proves o no n'hi ha

Sembla que Artur Mas i Pasqual Maragall han donat per clos el gravíssim incident parlamentari d'ahir. O això diuen tots dos en públic. Però no s'hi val. No pot ser que el president de la Generalitat acuse el govern anterior de cobrar un 3% de comissió il·legal de les obres públiques i després se’n desdiga. Ells dos poden posar-se d'acord a fer-ho, però jo no m'hi conforme, i diria que no sóc pas l'únic. O hi ha proves o no n’hi ha. Si n’hi ha, l’afer és tan greu que cal anar a fons contra els consellers del govern anterior. Però, si no n’hi ha, aleshores ha de restar clar que no ens mereixem de president un senyor que pot confondre el càrrec més honorable amb una tertúlia marciana.

La política té unes regles, i el Parlament és el lloc on s'han de seguir amb més rigor. El president de la Generalitat no hauria d'haver fet una insinuació com aquesta, si no tenia la voluntat de perseguir judicialment el govern anterior i no podia aportar proves perquè aquesta persecució puga prosperar. És una cosa que no pot fer, simplement. Ahir hi havia gent que considerava que s'havia fet un pas endavant radical i que s'havia trencat un dels tabús de la transició política: el que no deixa explicar, diuen, com es financen els partits polítics. Però cal recordar, precisament avui, que les formes són importants en política. I que hi ha coses que potser es poden dir impunement en una tertúlia o en un article d'opinió, però no pas al Parlament. No pas sense proves.
Això, i que hi ha prop de mil persones que no tenen la culpa de res i que ja fa un mes que viuen fora de casa. Em demane què devien pensar ahir en veient la seva causa postergada per un rumor.

Mail Obert