Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<152/169>

Vicent Partal

24.02.2005

La dimissió

La tensa sessió parlamentària d’ahir, la plantada d’ERC i ICV respecte de la comissió d’investigació i l’anunci de fa uns quants dies, que hi hauria cessaments pels fets del Carmel han creat una expectativa inusual sobre la sessió parlamentària d’avui. Perquè el conseller Nadal ha de prendre una decisió que marcarà un tombant decisiu de la crisi del Carmel: ha d’anunciar si cessa cap responsable polític. En el cessament d’algun càrrec tècnic, tothom hi compta. Però fer cessar un càrrec polític implica assumir d’alguna manera la responsabilitat última dels fets. I això, ell ho deu saber, obre la porta de la dimissió grossa, si la crisi s’allarga gaire més. Un tombant decisiu.

No és una qüestió automàtica, és evident. Però si Nadal presenta avui el cap d'algun responsable polític serà ben difícil que el seu no perille. Perquè reconèixer que algú, de la línia política de la direcció, ho ha fet malament, és apuntar al màxim responsable polític del cas. El càlcul habitual diu que una dimissió a temps talla una crisi. És cert. Però de temps, al Carmel, n'hi ha poc. O el govern arregla la situació en molt poc temps o el cas s'enverinarà, i s'enverinarà molt. I la cosa pitjor és que el problema no es pot resoldre políticament. No depèn ben bé del govern, resoldre-la. No n'hi ha pas prou amb voluntat i recursos. Calen unes condicions tècniques, constructives, d'atenció als afectats, d'enginyeria, que no depenen únicament, ni principalment, de la voluntat política. I que poden complicar molt les coses.

Mail Obert