Opinió

 

<151/169>

Vicent Partal

29.03.2005

On ens porten?

Aquestes festes he llegit en un diari una mena de transcripció de les 'proves' de la relació entre Aukera Guztiak i Batasuna, presentades pel govern espanyol i la fiscalia, que han aconseguit la prohibició de la candidatura. Em van deixar perplex.
Ignore si n’hi ha més, de proves, i si n’hi ha cap que tinga més substància que no les que els diaris han escampat als quatre vents. Perquè les 'proves' fetes públiques eren francament preocupants. Per exemple, que Maria Goitiz és membre del sindicat LAB i ha visitat presos d'ETA. LAB és un sindicat legal. Què, caram, prova ser membre d'un sindicat legal? I visitar presos d'ETA? Quin pres? I quina relació hi tenia? Era un familiar? Algú del mateix poble? Quantes vegades l'havia visitat? En quins anys? Dic això dels anys perquè de Marta Ulacia es diu que va ser candidata d'HB a les municipals del 1983. Amb aquest argument a la mà caldria prohibir la candidatura sencera d'Aralar, per exemple. I fins i tot la del PNB. Gent com Txema Montero fa vint anys era a HB i ara és al PNB. Vint anys! Hi ha un cas encara més sensacional. De Juan Carlos Subijana ens diu el fiscal que va participar el 2002 en una manifestació a Baiona contra la il·legalització de Batasuna. Aquesta 'prova' posa en relleu moltes peculiaritats del sistema i fa eriçar els cabells. Sobretot perquè parlem d'una manifestació legal. I feta en un 'país estranger'. Hem de pensar, doncs, que la policia espanyola va fitxar els participants en una manifestació legal feta a 'França'? I que va passar al fiscal les fitxes que ara fa servir de prova? Prosseguim: de Koldo Navascues diu que manté ‘contactes amb membres destacats de Batasuna', sense perdre ni un minut a explicar-nos amb quins, ni per quin motiu. I d'Antonio Mujiika diu que, el 1990, va posar 200.000 pessetes en un compte del BBVA en suport de la campanya de Batasuna. I hem de pensar que el BBVA ha corregut a donar a la policia la llista de tots els qui van posar-hi diners...
No crec que siga necessari prosseguir el relat de les acusacions. Per desgràcia, aquest és al punt a què hem arribat. Això són 'els arguments jurídics' que permetran d’impedir la presència d'un grup de ciutadans en unes eleccions. Arbitraris? Més que arbitraris. Insistesc: arguments jurídics. De polítics, n’hi pot haver, però no es pot posar una candidatura fora de la llei per motius polítics, sinó estrictament per motius legals. O potser sí que es pot fer?
Perquè, al final, tots sabem per quin motiu no deixen presentar Aukera Guztiak a les eleccions. Un motiu polític, de càlcul polític sobre el resultat electoral. Una cosa és que l'estat tinga el dret, que el té, de defensar-se d'actuacions violentes. Però, de nou, hi ha les formes. O és que vivim en una democràcia en què les formes, que al final són el ritual essencial del sistema, es poden substituir simplement per imputacions més o menys vestides per al consum mediàtic? La indefensió de qui sofreix l'arbitrarietat és total. I cal recordar que la cosa important en una democràcia no és exactament que algú siga culpable de res, sinó que es puga demostrar que ho és. Durant anys ha calgut, quan han passat coses semblants, presentar l'argument amb una mica més de decència jurídica. S'han hagut d'esforçar a trobar proves que semblassen més clares o més contundents, determinants sense ombra de dubte. Ara ja no cal ni això. Els arguments que haurien de demostrar la 'continuïtat' entre Batasuna i Aukera Gutziak no s'aguanten. Però és que ja no cal que s’aguanten, perquè ningú no els reclama, deixant a banda quatre protestes circumstancials. Ves on ens han portat! A una 'normalitat' que no reclama que ningú prove les acusacions. N’hi ha prou d’insinuar i deixar que els mitjans saturen la (cansada) opinió pública. La democràcia, de tan prima que es torna, ja no reclama ni tan sols que es guarden les formes, quan es parla d'Euskadi. I continua creixent el gruix dels qui en resten fora. De la democràcia.

Mail Obert