Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<147/169>

Vicent Partal

14.06.2005

Vergonya de polítics

Winston Churchill va dir en una ocasió molt dolorosa per a ell i per al seu país que, en política, calia fer allò que era necessari i no conformar-se amb 'allò que es podia fer'. Especialment, quan hi ha en joc el nervi de la nació. Fa pena de veure que, ben altrament, la nostra classe política en bloc no sols no és capaç de fer allò que cal, sinó que, a la vista del fracàs, pretén de fer-nos creure, a sobre, que, fer 'allò que es pot', ja és una gran victòria.
La decisió de la Unió Europea de no fer oficial el català hauria d'haver provocat un rebuig unànime. Això d'ahir no té res a veure amb allò que ens prometien abans del referèndum, quan afirmaven que el català seria llengua oficial de la Unió perquè el govern espanyol ho reclamaria. No ha estat així. Entre més raons, perquè Zapatero no ha fet tot allò que calia. Segurament perquè sabia, com es va demostrar ahir, que el preu a pagar per no aconseguir l'oficialitat del català seria zero. Però allò que ja resulta excessiu és que els nostres polítics hagen pretès de vendre'ns, a tots, un surrealista pas endavant que no té cap base que l'aguante. Allò que ens ofereixen és una misèria vergonyant. Per més que siga menys miserable que la que teníem aquests darrers anys.
A mi, tant me fa el passat. Solament sé que això que ara ens ofereixen és insultant i inacceptable. I m'indigna que Convergència, Esquerra o el PSC pensen més a salvar la cara que no en la manera com queda el país. Tan sols el Bloc Nacionalista Valencià ha protestat. I Òmnium Cultural, que esdevé, cada dia més, un referent indispensable.
Els nostres partits polítics, en canvi, varen demostrar ahir que avall que estan disposats a arribar per justificar-se en el poder o per justificar el seu poder passat. Sap molt de greu.

Mail Obert