Opinió

 

<146/169>

Vicent Partal

03.10.2005

Posant cara a la tanca

El frenètic debat estatutari va impedir la setmana passada que paràrem tots plegats l'atenció deguda a l'assalt dels murs que envolten Ceuta i Melilla. Ben injustament, perquè és un drama humà i polític de primera magnitud, sobre el qual no podem pas restar indiferents.
Fa uns quants anys Òmnium Cultural i VilaWeb iniciàrem un projecte que volia posar cara a l'emigració: Comunitats.info. Consistia a donar un rostre a les aventures i les penúries, a les esperances i al treball. Entre els onze retrats que vàrem publicar voldria cridar l'atenció sobre un de particular. Crec que avui, en la perspectiva de la tanca assaltada, la història del mataroní Sheriff Jarju mereix una lectura. Jarju fa més de trenta-cinc anys que viu al nostre país, on va arribar caminant des de Casamance, al sud de Senegal, quan tenia divuit anys. A la tanca de Ceuta i Melilla, hi deu haver avui uns quants Jarju que podrien aportar al nostre país coses tan interessants com les que ell ens ha aportat tots aquests anys.

El fet de retratar immigrants i explicar què fan i com viuen volia contrarestar aquesta imatge estereotipada que sempre presenta els immigrants com un problema. Hi ha problemes originats per la immigració, és clar que sí. Però també hi ha beneficis importants. Beneficis que van més enllà del més obvi de tots, que és que treballen allà on ningú no vol treballar.

L'episodi viscut a Ceuta i Melilla és greu. És greu perquè restar impassibles a tant de dolor ens desqualifica com a societat. És greu perquè posa en relleu que ja no és hora de paraules, sinó de fets. Tots sabem que l'única solució raonable està a impulsar la modernització de l'Àfrica, però que fem ben poca cosa per contribuir-hi. I és greu perquè cada persona que resta darrere la xarxa té el dret de viure millor i de fer millor el país que l'acull, igual que ha fet Sheriff Jarju.

Mail Obert