Opinió

 

<146/169>

Vicent Partal

05.07.2005

Els uns i els altres

La darrera etapa del govern de CiU i la formació del govern tripartit han dut a un situació molt difícil: CiU i ERC són més lluny d'entendre's que mai. No sols a la cúpula. Entre les bases crec que puc dir que arriba a haver-hi odi i tot. Les raons d'aquesta situació són moltes, però bàsicament dues: CiU va optar pel PP quan podia haver optat per Esquerra, i Esquerra va optar pel PSC quan podia haver optat per CiU. Tots dos tenen dret a optar pels aliats que creguen convenients. Però el fet és que la divisió entre les dues forces del nacionalisme fa molt còmoda la situació dels qui creuen que el país, aquest, ja té prou autogovern, o que fins i tot en té massa. A l'hora de discutir l'estatut, aquest no és un bon punt de partida.

Ningú no pot impedir, ni a CiU ni a ERC, que consideren que el partit està per damunt del país. Estic convençut que, de fet, la majoria de dirigents creuen que allò que és millor per al partit és, alhora, millor per al país, i d'ací ve que facen allò que fan. Però també he de dir que aquests darrers dies veiem com el PSC i el PP impulsen una lectura restrictiva de la constitució espanyola, que ens portarà a un estatut devaluat i, en aquest punt, no hi ha indicis contundents que ERC i CiU ho hagen d'impedir ni que pensen més en allò que els uneix que no en allò que els separa.
Entre tots dos tenen la majoria del Parlament. Cal no oblidar-ho. Com també cal no oblidar que perquè l'estatut s'aprove és necessari, com a mínim, el concurs del PSC i CiU. Aquestes són les responsabilitats que hi ha sobre la taula, i no podem defugir-les. Però dit això, resulta preocupant, si més no a mi, que Esquerra per mantenir el govern i CiU per l'obsessió de recuperar-lo facen l'efecte que no s'atreviran a rebutjar un estatut de fireta, si arriba el cas. Que és això que jo, ara i ací, em tem.

Mail Obert