Opinió

 

<146/169>

Vicent Partal

25.05.2005

Governs de coalició

Fank Herbert va escriure que els enemics et fan fort, però que els amics et fan feble. Reflectia, així, en una frase l'aversió dels polítics per tot allò que no siga un govern fort. Però ho feia des dels llunyans anys setanta, quan les dualitats regnaven a tot arreu. La pregunta és, ara, si té sentit aquesta opinió en un món de flexibilitats, complexitats i missatges tous, com el nostre.
L'experiència del govern tripartit és complicada en un país massa acostumat a les majories absolutes dels Pujol... o dels Felipe. Sembla pesar una certa enyorança de l'eficaç 'ordeno i mando' de la majoria absoluta. I ens sorprenem i alarmem quan els coalitzats no es posen d'acord en qüestions que són molt importants. Com passa ara amb la línia de molt alta tensió. En realitat, tanmateix, el desacord no serà greu, si es posen a negociar entre ells i acaben arribant a un punt intermedi entre allò que hauria signat avui mateix el president i allò que voldrien els seus aliats. Però ho serà, en canvi, si d'ací a tres mesos tot l'enrenou tan sols haurà servit per ajornar una decisió que es podia haver pres avui.

Mail Obert