Opinió

 

<146/169>

Vicent Partal

19.05.2005

És difícil d'entendre

La justícia és molt difícil d'entendre. En bona part perquè els seus ritmes són, necessàriament, molt més lents. En part perquè té un ritual, i així ha de ser, estricte. En part perquè la política la marca (amb les lleis que fa), però no la pot dirigir. És cert: la justícia és molt complicada, si no volem caure en la demagògia. Però situacions com les que es varen donar ahir, quan unes xiquetes foren obligades a denunciar cara a cara el seu presumpte agressor sexual, són pràcticament impossibles d'entendre.

Parlem de menors d'edat, víctimes d'una agressió sexual. Xiquetes que se senten raonablement incòmodes, per dir-ho suaument, tan sols en veient l'individu que, presumptament, les va fer passar per aquell tràngol. No hi ha cap dubte que el tribunal ha d'establir sense cap mena de dubte la identitat de l'acusat, identitat que han de certificar les víctimes. Però la forma de fer-ho, posant les xiquetes a poca distància del presumpte agressor, dins la mateixa sala i sense barreres físiques entre aquell i aquestes, és molt insensible al dolor de les xiques agredides. Massa insensible. Les obliga a una situació d'incomoditat notòria, com si no hagueren patit prou. És possible que el tribunal tinguera raons processals per a actuar com va actuar, però crec que som molts els ciutadans que ens sentim profundament dolguts per aquesta actuació, que observem amb perplexitat.

Mail Obert