Opinió
-
La COPE, els 'neocons' i el futur d'Espanya
Vicent Partal
01.12.2005
-
Ja no se'n pot esperar res, del PSPV
Vicent Partal
30.11.2005
-
El fràcàs de la cimera
Vicent Partal
29.11.2005
-
L'Obra necessària
Vicent Partal
28.11.2005
-
Gràcies Basiana
Vicent Partal
25.11.2005
-
El país dels PAIS
Vicent Partal
24.11.2005
-
Silencis sobre Juan Carlos
Vicent Partal
23.11.2005
-
Mas pren riscos
Vicent Partal
22.11.2005
-
Franquistes sense franquisme
Vicent Partal
21.11.2005
-
Bon Nadal (o Bon Nadal)
Vicent Partal
18.11.2005
-
La llei de Segal i el tripartit
Vicent Partal
16.11.2005
-
Càlcul d'oportunitat
Vicent Partal
15.11.2005
-
La perplexitat de l'esquerra espanyola
Vicent Partal
14.11.2005
Vicent Partal
06.04.2004
Sense grup a Madrid
Els socialistes espanyols i catalans tenen tot el dret de decidir que el PSC no tindrà grup parlamentari propi a Madrid. Però és inèpcia política. Siga quin siga l'argument adduït, la imatge que en resta és que, de nou, el PSC ha jugat a fer veure coses, quan era a l'oposició, però que s'esfumen, quan a Madrid els seus se li planten.
La reivindicació d'un grup propi per als socialistes catalans no és cap mania ni cap obligació. Però el mal és que van jugar a dir que n'hi tindrien, abans de les eleccions i de la victòria de Zapatero. I ara tenim que, mentre Pasqual Maragall el demana, els diputats van dient que no. La sensació, estètica si voleu, és tristota. O abans no s'ho creien i es limitaven a jugar amb aquesta possibilitat com una mostra d'independència política, o ara no ens ho expliquen bé. És cert que en un determinat moment, durant el cas Carod, Montilla es va plantar i va defensar l'autonomia dels socialistes catalans. Però no ho és menys que la possible formació d'un grup propi visualitzaria aquesta autonomia d'una manera radical. Ara, en canvi, allò que es visualitza és la dependència i el canvi de plantejaments que implica la victòria de ZP.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











