Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<141/169>

Vicent Partal

15.11.2005

Càlcul d'oportunitat

A punt de fer dos anys de les eleccions que varen portar el tripartit al govern, les picabaralles internes han estat tantes que resulten poc creïbles les amenaces de ruptura. Si la crisi aixecada amb la publicació de la visita de Carod a Perpinyà no va dissoldre aquest govern, sincerament, crec que no hi haurà res que ho puga fer. Llevat del càlcul electoral.
Perquè, quan som a l'equador pràctic de la legislatura, els números i les possibilitats de futur ja són el gran tema de debat estratègic. No hi ha hagut, ni hi haurà, el canvi radical del mapa polític que alguns profetitzaven. Per tant, i en vist que es manté un mapa complex de partits, cal afinar molt el post-tripartit, saber quan i com fer les eleccions. Dit d'una altra manera, saber com anar-hi. Del tripartit, només Esquerra i Maragall (ell sol) volen, aparentment, esgotar la legislatura. PSC i ICV, en canvi, pensen més en el post-estatut de la tardor vinent, en unes eleccions avançades. Encertar-ho i anar-hi amb entusiasme serà decisiu, com ho va ser el 1980 per a Pujol. I equivocar-se també, com va haver d'aprendre Reventós. Perquè les oportunitats afavoreixen els qui són capaços de veure-les venir i no les temen. Com va dir Louis Pasteur.

Mail Obert