Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<141/169>

Vicent Partal

30.11.2005

Ja no se'n pot esperar res, del PSPV

Avui es constitueix la ponència del Congrés espanyol que s'ha d'ocupar del nou estatut valencià. Tot indica que el debat servirà de ben poc, perquè PSPV i PP semblen decidits a no tocar el text, si no és per rebaixar-lo encara més... S'han enfosquit molt les perspectives que feien pensar que s'evitaria l'aberrant pas endavant del seccessionisme lingüístic que el nou text proposa, o que es reformaria el límit electoral del cinc per cent. A València i a Madrid quan es parla de València, el PSOE no té discurs propi i es limita a seguir el PP. És una desgràcia, però molt significativa.

No deixa de resultar curiós que, precisament ara, que la tensió entre el PP i el PSOE és màxima, aquests dos partits sols es posen d'acord, pràcticament, en un estatut valencià que és un pas enrere i que consagra les pitjors perspectives d'allò que els valencians podríem esperar dels partits estatals. El cercle és complet i tancat. Primerament, una llei electoral pensada per a potenciar fins a l'infinit el bipartidisme dels grans partits espanyols. Després un PSOE que no sap respondre als anhels de les generacions de la democràcia. I més tard un PP que fa de València un terreny d'especulació, corrupció, manipulació i desvergonyiment. Ara, finalment, tots dos d'acord. Amb el PSOE instal·lat en la submissió més inimaginable possible al partit de Zaplana, Acebes i Aznar. Al mateix PP que vol portar a la creu Zapatero i Montilla.

Tenint així les coses, la situació és molt difícil. Però una cosa restarà, a partir d'avui, més clara que mai: ningú ja no pot esperar res del vell Partit Socialista del País Valencià. S'ho han guanyat a pols.

Mail Obert