Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<141/169>

Vicent Partal

26.10.2005

Amb Xirinacs, ara

De cap a cap de la seua vida Lluís Maria Xirinacs ens ha ensenyat, sobretot, que els gestos individuals i aparentment petits valen i poden ser poderosos. Ell es va plantar davant la Model tot sol i esdevingué el símbol de l'amnistia dels presos antifranquistes. Ara és l'hora de tornar-li el gest. Deu haver-hi qui considere que és un delinqüent per haver dit allò que va dir, i entenc que no vulga fer res. Però tots aquells qui avui sentim dolor i ràbia hem de fer un gest, petit. Per exemple escriure una frase, passar-la per la impressora i enganxar-la a la paret de l'oficina o de l'escola. No costa gaire. Proveu-ho...

Es tracta d'això. De no estar-se quiet. De no acceptar amb resignació les coses que passen. Massa sovint ens sentim petits, poca cosa, incapaços. Hem de fer com un xiquet que aprèn a caminar: de primer, un pas; després ja vindrà el segon. Ahir moltíssimes persones van expressar que rebutjaven la situació en què es troba l'ex-senador i captaire de la pau. Tot ciutadà d'aquest país amb un mínim de memòria sap que Xirinacs sempre ha advocat la no-violència, sempre ha defensat que la violència no és útil per a construir res. Coherent amb això, en el discurs que li ha valgut la detenció va dir que era amic d'ETA, sí. Però en quin context ho va dir?

Les seues paraules foren exactament aquestes:
'Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna.'

Haver dit això li ha costat la detenció, tres anys després. La incomunicació i possiblement, de nou, la presó. Als setanta-quatre anys. Una autèntica brutalitat indigna d'un estat democràtic europeu. Contra això calen ara els milions de gestos petits que uns i altres puguem fer.

Mail Obert