Opinió

 

<135/169>

Vicent Partal

12.05.2006

Madrid forat negre

Tota explicació del final del tripartit i, dissortadament, de quasi tot quant ens ha passat aquests darrers anys, té a veure amb Madrid. És així de simple i de lamentable. Podem proclamar tant com vulguem que som una nació, però res no val si cada ventet que bufa de la Moncloa és capaç d’esdevenir un huracà ací. Aquesta hauria de ser la gran lliçó, i la gran vacuna, del procés que es va obrir al Tinell. No farem res de bo mentre continuem usant el pont aeri.

Ep, uns i altres! El 30 de setembre es va aconseguir una fita única: el noranta per cent del nostre parlament decidí què volíem ser. Va costar déu i ajut, però es va aconseguir. I s’ha deixat perdre. Hem deixat que ens ho prenguen per l’obsessió de pactar amb Madrid i pel tacticisme malaltís que sempre ens perd.

Ens cal una generació de polítics que no vulga donar suport a cap mena d'estabilitat a Espanya. Una generació de polítics que no tinga gens d'involucració sentimental amb qui caram siga l’habitant de la Moncloa. Una generació de polítics que tinga per referència final únicament el país. I si no és així, no ens en sortirem. Ja s’ha vist. Fins no fa gaire Convergència era acusada de massa dependent del govern espanyol. El tripartit ho ha estat també. Des de la Moncloa han fet i desfet crisis amb el comandament a distància: han pogut triar i remenar per a pactar, malgrat que la proposta era impecablement unitària. I han decidit la manera de posar fi al govern.

Ahir va ser un dia molt trist per al país. Per a tots els partits. I ho va ser perquè es va certificar el caràcter profundament regional del debat polític català. Subordinat. Satel·litzat. Aquest país no té gens de futur autònom, si no es treu del cap aquell indret que alguns diuen que és el quilòmetre zero, una ciutat que porta per nom Madrid i que, en realitat, és un gran forat negre. Destructor. Implacable.

Mail Obert