Opinió

 

<134/169>

Vicent Partal

11.05.2006

Simplement prescindible

Diuen que una vegada Albert Einstein va argumentar que no li agradava de pensar en el futur perquè arribava massa de presa. I tant! Ahir al Senat espanyol la mateixa votació semblava passat i el demà anava a tota velocitat: amb la por al cos pel referèndum i amb la crisi de govern de bell nou a la porta: potser avui mateix.

El senador Mur, del PAR, es va queixar amargament que tenia la sensació que el Senat era una peça inútil. Que no els havien permès d'introduir-hi cap canvi (a l'estatut), ni gairebé els havien deixat parlar. Va ser així mateix, sí. Esquerra havia esperat que al Senat passara alguna cosa que l’ajudara a estalviar-se de votar no, però, després de les assemblees, ja tant era. L’arrogància socialista deixava qualsevol canvi imaginable arxivat. Si molt convé, ara vindrà Zapatero i, en pla colonial, en un míting del PSC, anunciarà que ens deixa gestionar una part de l’aeroport o algun caramelet semblant. Que ja importarà poc. Perquè, tal com temia Einstein, el futur se’ns acosta a la velocitat d’un TGV real.
D’ací al 18 de juny pot passar de tot. Avui mateix poden eixir del govern els consellers republicans, fet que acabaria de tesar la corda. És indiscutible que els grans partits es vigilaran els uns als altres durant les tres setmanes vinents, convençuts que ha arribat aquell instant del partit en què un simple error innocent pot fer-te perdre la copa. Els nervis s’expliquen per això i per la incertesa absoluta en què es mou tothom. Què passarà si...?
Per això avui, quan els senadors llegiran els diaris, segur que pensaran més en allò què passarà que no pas en allò que va passar ahir. Que era, simplement, prescindible.

Mail Obert