En un escenari en què els sindicats contraris a l’acord del març han anunciat disset noves convocatòries de vaga, la USTEC opina que el Departament “no pot continuar actuant com si res no hagués passat i ignorar el conflicte obert”. Alhora considera que les meses sectorials “no poden servir per donar cobertura formal a decisions ordinàries mentre es manté bloquejada la negociació real sobre les condicions laborals del personal educatiu”.

Algunes de les qüestions sotmeses a debat en aquestes meses, segons el sindicat, han estat la borsa d’interins per al curs vinent, la reducció de dues hores lectives per als majors de cinquanta-cinc anys o la modificació de les adjudicacions d’estiu, entre d’altres. Davant d’aquest escenari, la USTEC exigeix a Educació l’aturada d’aquestes meses i la convocatòria immediata d’un espai de negociació “amb totes les organitzacions sindicals, amb documentació prèvia, calendari clar i capacitat efectiva per abordar les reivindicacions de fons”.

El conflicte arriba després de setmanes de tensió creixent entre el col·lectiu docent i la Conselleria d’Educació. Les negociacions en la taula sectorial han acabat encallades, i els sindicats donen per esgotada la via del diàleg. Sobre la taula, un seguit de reivindicacions que fa temps que s’arrosseguen: una revisió salarial que compensi la pèrdua de poder adquisitiu acumulada, l’equiparació amb altres territoris de l’estat, i millores estructurals com l’augment de plantilles, la reducció de ràtios a les aules i la modernització d’unes infraestructures sovint qualificades d’obsoletes.

La votació ha estat clara: entre les opcions plantejades, és a dir, començar l’11 o el 25 de maig, s’ha imposat la primera. La mobilització arriba en un moment especialment delicat del calendari acadèmic. L’inici previst coincideix amb el tram final del curs, quan els alumnes afronten exàmens decisius i processos d’avaluació. Des de l’administració, la consellera d’Educació, Carmen Ortí, ha apel·lat a la responsabilitat dels docents per evitar una vaga que pot tindre un impacte directe sobre milers d’estudiants. Prop de 10.000 docents han avalat les mobilitzacions, en un gest que evidencia el grau de malestar acumulat al sector.

Així ho han explicat els sindicats USTEC, CGT i la Intersindical, durant una conferència organitzada a l’espai Arcadi Oliveres, a la seu de laFede, en què les plataformes unitàries La Pública, l’Escola de Tothom i Desmilitaritzem l’Educació han expressat la seva disconformitat contra la presència de Mossos d’Esquadra de paisà a catorze instituts públics de Catalunya. Sota el lema: “Les armes no eduquen, les armes maten”, més de 200 entitats i gairebé 500 persones a títol individual s’han adherit al comunicat conjunt.

Els sindicats d’educació expliquen que, si els claustres de professors demanen de votar a favor de la retirada de Mossos, segurament es pugui aconseguir d’aturar la prova pilot a les seves aules, sempre i quan el director del centre educatiu s’hi acabi alineant. De totes maneres, en cas que el director o directora del centre vulgui tirar-ho endavant tot i l’oposició del claustre de professors, hi ha un últim recurs factible: el consell escolar té, en aquests casos, la darrera paraula, i ho podria impugnar.

En aquesta línia, Mar Hurtado, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, ha fet una crida a la resta de claustres de professors dels instituts on es vol fer la prova pilot perquè facin ús d’aquest espai democràtic i votin en contra de la mesura del Departament d’Educació. La mestra s’ha queixat que la decisió s’ha pres de manera unilateral, sense tenir en compte la veu dels docents, que realment el què demanen són més recursos humans de caràcter educatiu i pedagògic, i no pas la presència de cossos de seguretat. “Els òrgans que existeixen, tenen sentit? Ens haurien d’haver avisat i no s’ha fet servir l’òrgan del Consell d’Educació”, ha etzibat. “Entenem l’institut com un espai democràtic, i, per tant, calen respostes pedagògiques a les situacions de complexitat. Si no, hi ha el perill que l’alumnat deixi de percebre l’educació com un espai on sentir-se protegit, i ho percebi com un lloc on sentir-se assenyalat”, ha alertat.

Rebuig frontal del professorat

Marc Plana, professor de l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet de Llobregat, també ha insistit amb el poc sentit que li veuen a la prova pilot i demanen de poder tenir veu i vot a l’hora de decidir sobre la presència dels Mossos al centre. “Ja comptem amb vetlladores o integradores socials, figures que combaten la complexitat a les aules des del vincle, la intervenció i el suport emocional. A principis del curs van retallar la seva presència als instituts, i ara, en canvi, se’ns presenta un pla pilot que s’allunya de qualsevol solució pedagògica. És una mesura punitiva contra un col·lectiu especialment vulnerable i racialitzat”, ha dit. “El model de l’escola pública catalana està en crisi”, ha afegit.

Per la seva banda, Vicky Moreno, de Desmilitaritzem l’Educació i de Ca la Dona, ha exigit la retirada immediata dels Mossos d’Esquadra dels instituts: “Això ja és travessar la línia vermella”, ha dit. “La seguretat no la donen els agents armats, la seguretat ve del diàleg en l’àmbit comunitari. Això és un control a determitats col·lectius vulnerables, sobretot a col·lectius racialitzats. Per això Vox deu estar-se fregant les mans amb aquesta mesura”, ha dit, assegurant que és un pla que dona ales als discursos propis de de l’extrema dreta.

Mariano Flores, de Desmilitaritzem l’Educació, també ha recordat que no hi ha evidència científica de les millores que pot comportar fer un pla com aquest per a, suposadament, millorar la convivència a les aules: “La literatura científica no demostra l’evidència de millora en la convivència escolar, de fet, es demostra que hi ha un augment de les expulsions, de les estigmatitzacions, i un contacte prematur i innecessari dels joves amb el sistema judicial”.

Jordi de Carreras, de la plataforma La Pública, l’Escola de Tothom, ha dit que els ha arribat que es volen introduir Mossos fins i tot a educació primària. “Ens ha deixat molt sorpresos. No només hi ha una estigmatització de l’alumnat, sinó també de l’escola pública, ja que la mesura tan sols té lloc a les escoles públiques, fet que demostra un tracte diferencial. I no ho hem sol·licitat des de la comunitat educativa, ans al contrari: demanem altres recursos”, ha dit. Posteriorment, ha afegit que veuen incoherències en el discurs de la consellera Esther Niubó, perquè no entenen per què es retalla en matèria d’integradors socials, però, en canvi, s’inverteix en afegir Mossos de paisà a les escoles. “Se’ns diu que vol ser una mesura preventiva,, però s’utilitzen figures que intervenen en últim terme, i això no és prevenció. No van a l’arrel del conflicte, a les causes de tot plegat, que no es troben als centres. No entenem a què es deu aquesta mesura, i ens preocupa molt el model que té el govern”, ha reblat.

Mobilitzacions el 6 de maig 

L’Institut Escola Joan Sallarès i Pla de Sabadell, on hi arribarà un agent policial com a part de la prova pilot la setmana vinent, aprofitarà l’inici del nou cicle de mobilitzacions del professorat, per expressar el seu rebuig a la presència de l’agent amb una mobilització específica. Tanmateix, no hi ha previstes mobilitzacions concretes per a queixar-se de la presència d’aquests cossos policials als instituts.

Els sindicats majoritaris de l’educació –la USTEC, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical– han convocat un nou cicle de mobilitzacions a final de curs, entre el 12 de maig i el 5 de juny. Les protestes combinaran vagues territorials i a tot Catalunya per la negativa del Departament d’Educació a negociar un acord amb els sindicats majoritaris, atès que el que van pactar amb Comissions Obreres i la UGT ha estat refusat pels docents.

Fillol ha dit que de la trobada no n’han obtingut cap resposta clara. La participació en la vaga ha baixat fins al 48% aquest dimarts, una davallada que les famílies atribueixen als problemes de conciliació.

Sobre la continuïtat del docent —la substitució del qual acabava aquest dimarts—, les famílies creuen que es mantindrà al centre, ja que aquestes substitucions sovint es prorroguen.

També han portat el cas al Defensor del Poble perquè es pronunciï sobre el compliment de la llei i la protecció dels drets dels menors, que consideren vulnerats.

Per a aquest dimecres han convocat una asseguda al parc entre el centre i el PAC de Son Pisà, coincidint amb l’hora d’entrada a l’escola.

Durant la concentració, els manifestants han mostrat una pancarta amb el lema “Més equips socials i menys agents policials” i han fet proclames com ara “menys policia, més educació” i “boicot PSC”.

A Vic, Educació vol implementar el pla pilot als tres centres d’educació secundària obligatòria (ESO): l’Institut Jaume Callís, l’Institut la Plana i l’Institut Comtat d’Osona, i també al centre de formació professional Institut de Vic.

Des de l’assemblea de docents d’Osona han explicat que els claustres dels tres instituts ja han rebutjat la mesura “per unanimitat” i han detallat que es recullen signatures a l’Institut de Vic perquè es pugui portar la decisió al claustre. Precisament, per aquest motiu s’ha decidit fer la protesta davant d’aquest centre educatiu.

La consellera defensa el pla pilot

Poc abans de la protesta, la consellera d’Educació, Esther Niubó, defensava des de la seu del Departament el pla pilot. Niubó ha explicat que l’objectiu dels agents serà: “Acompanyar el personal educatiu en prevenció per enfortir la convivència dels centres educatius”. La consellera defensa que no hi ha problemes de convivència i seguretat en els centres, però que “la realitat és complexa”. “La complexitat genera problemàtiques que tenen un impacte en els centres educatius”, ha explicat.

La prova pilot d’Educació ha topat amb l’oposició d’uns quants sindicats, de les famílies i els educadors socials d’un bon començament. Insisteixen que la presència policíaca no contribuirà a millorar la convivència escolar, perquè aquestes funcions corresponen als equips educatius i als professionals especialitzats en mediació i acompanyament. També es queixen que Educació ha treballat amb poca transparència, cosa que el Departament nega.

Niubó ha explicat que l’objectiu dels agents serà: “Acompanyar el personal educatiu en prevenció per enfortir la convivència dels centres educatius”. La consellera defensa que no hi ha problemes de convivència i seguretat en els centres, però que “la realitat és complexa”. “La complexitat genera problemàtiques que tenen un impacte en els centres educatius”, ha explicat.

Segons Niubó, el pla sorgeix de la demanda dels serveis territorials i que els catorze centres inclosos no s’han elegit en funció dels conflictes, sinó que s’ha provat d’aconseguir una mostra representativa. A més, diu que no s’ha imposat en cap centre i que tots tenen la voluntat de participar-hi. A VilaWeb li consta que la direcció d’Institut Jaume Callís de Vic ja ha traslladat a Educació que no vol participar-hi, però el Departament ho nega. 

Malestar amb el pla

El pla pilot, que es treballa des de setembre, va sortir a la llum per Sant Jordi i ha generat molta oposició en la comunitat educativa. Els sindicats USTEC, CGT i la Intersindical, així com moltes assemblees de treballadors, l’Associació de Famílies Federades d’Alumnes de Catalunya (AFFAC) i el Col·legi d’Educador Socials (CEESC), defensen que els conflictes escolars no s’han d’abordar des d’una perspectiva de la seguretat. Ahir hi va haver protestes a l’Hospitalet de Llobregat i avui n’hi ha a Vic.

Des d’Educació defensen que el pla no té una mirada punitivista ni autoritària i que en cap cas la tasca dels agents ha de substituir la dels educadors socials ni altres professionals del sector. “Els agents venen des de la proximitat i la idea és donar eines sota el lideratge pedagògic. És una figura que ve a sumar sota el paraigua dels equips directius i docents”, ha dit Niubó.

Què faran els agents de paisà als centres?

La intenció d’Educació és que sis agents de paisà s’integrin en catorze centres educatius, tot i que algunes assemblees de treballadors ja s’han organitzat per aturar el pla. Segons Niubó, els agents són especialistes en mediació i prevenció i l’objectiu és evitar els escenaris de reacció. “No aniran uniformats, no aniran armats i no entraran a les aules”, ha explicat la consellera.

Però què faran, exactament, aquests agents de paisà als centres educatius? Des d’Educació expliquen que s’encarregaran de fer tasques de prevenció i mediació d’acord amb les direccions dels centres, i que no s’integraran en l’estructura del personal del centre.

Malgrat les explicacions, hi ha uns quants interrogants oberts. Per exemple, no acaba de quedar clar quines tasques específiques tindran els agents, i tampoc no han aclarit com s’abordaran els conflictes. Educació es defensa dient que el projecte encara està en una fase embrionària i s’anirà modelant amb el pas del temps. I també insisteix que ha estat una reclamació que ha sorgit dels serveis territorials, malgrat el malestar que es respira aquests dies. Hi haurà una primera valoració al juliol i una segona de cara al desembre i gener.

De moment, no és previst que els mossos participin en el claustre, però Educació tampoc no ho descarta. Segons Educació, són mossos que ja havien treballat anteriorment amb els centres i que seguiran els projectes educatius de cada centre. L’objectiu és que els agents puguin abordar les situacions que passen a fora dels centres i que repercuteixen en l’interior dels instituts i escoles.

Oposició de sindicats, famílies i educadors socials

La prova pilot d’Educació ha topat amb l’oposició d’uns quants sindicats, de les famílies i els educadors socials d’un bon començament. Insisteixen que la presència policíaca no contribuirà a millorar la convivència escolar, perquè aquestes funcions corresponen als equips educatius i als professionals especialitzats en mediació i acompanyament. També es queixen que Educació ha treballat amb poca transparència, cosa que el Departament nega.

Uns quants professors han explicat a VilaWeb que van ser informats a darrera hora, que no s’ha consultat en cap moment en la comunitat educativa si aquesta figura era necessària. També consideren greu la decisió d’incorporar la policia en un centre amb alumnes vulnerables, famílies immigrades i situacions socials complexes, tot i que Educació defensa que serà una figura de proximitat, sense uniforme ni armes.

L’AFFAC considera que el projecte és desencertat i allunyat dels necessitats reals dels centres educatius. Segons l’associació, les forces de seguretat tenen per funció principal l’exercici de l’autoritat i la coerció, i no pas l’acompanyament pedagògic, la mediació o la construcció de vincles de confiança dins l’entorn escolar. Des del CEESC, han exigit la retirada de la prova i ha reivindicat el paper dels professionals de l’educació social dins els centres educatius. També ha assenyalat que les funcions de prevenció de conflictes, mediació, acompanyament als alumnes vulnerables i treball comunitari corresponen a perfils específicament formats per intervenir en aquest àmbit.

“Continuem amb la mà estesa a les forces sindicals no adherides per si volen acompanyar-nos a desplegar aquest acord”, ha dit Sílvia Paneque, portaveu del govern, després del consell executiu. Ha recordat que al consell de la setmana passada ja es van aprovar acords de govern per desplegar-lo i ha defensat que la proposta era la millor que podia oferir el govern: “No només és allò possible, amb el principi de realitat i d’acord amb els recursos que tenim, sinó l’acord més important ofert d’un govern a la comunitat educativa.”

Els sindicats educatius han denunciat avui al matí que, tot i les grans mobilitzacions d’aquests darrers mesos, el govern s’ha mantingut inflexible. “No hi ha cap proposta acceptable sobre la taula ni voluntat de corregir el rumb”, ha dit Ramiro Gil, secretari de Professors de Secundària, que demana “una rectificació profunda i immediata”. Sense un acord alternatiu avalat per tots els treballadors, ha afegit Marc Martorell, portaveu de la Intersindical Educació, no es desconvocaran les vagues.

Paneque, per contra, ha defensat que l’acord amb Comissions Obreres i UGT millorava les condicions laborals dels docents i el sistema educatiu: “Hi ha acords d’ampliació de plantilla, de reforç d’alguns agents específics en l’àmbit educatiu que també van en aquest camí.” I ha dit que el govern respectava el dret de vaga, però ha insistit a demanar als sindicats majoritaris que acceptessin l’acord i s’impliquessin en el desplegament: “Es pot continuar amb la vaga, però alhora donant suport a mesures malgrat que no siguin el 100% d’allò que un voldria.”

Segons que ha dit, “tot allò que havia estat posat sobre la taula s’atén”, però que condicionat “als recursos que hi ha en aquests moments”. Allò que ha denominat “principi de realitat”: “Són recursos que fins ara mai no s’havien posat.”

El pla per a dur mossos als instituts, una proposta de les direccions

Més enllà de les reivindicacions laborals, la comunitat educativa també està encesa pel pla pilot que aquesta setmana ha començat en alguns instituts de Catalunya perquè hi hagi destinats agents de paisà dels Mossos d’Esquadra. Hi ha protestes als instituts seleccionats per a provar-ho, però avui Paneque ha dit que era una proposta nascuda d’algunes direccions.

“S’ha atès com una mesura innovadora que ve de la mateixa comunitat educativa i del sector, com un element que pot millorar preventivament la cohesió o diferents conflictes que es puguin produir en l’àmbit d’una escola o institut”, ha dit. Arran de la inquietud, ha afegit que de moment només era una prova pilot i que se n’avaluarien els resultats més endavant, i que hi participaven només els centres que ho havien demanat. Per tot plegat, ha deixat clar que no la retirarien: “El desplegament continuarà.”

Avui a la tarda és previst que la consellera d’Eduació, Esther Niubó, doni explicacions per primera vegada d’una mesura que es va saber per una filtració a El País pocs dies abans de l’aplicació. De moment, Paneque ha fixat la posició del govern, que com en el cas de l’acord amb Comissions Obreres i la UGT no es vol moure: “És una mesura d’innovació demanada per una part de la comunitat educativa, que trasllada que programes d’aquest tipus podrien evitar preventivament conflictes que es poden produir en l’àmbit educatiu.” Els socis principals del govern, ERC i els Comuns, van demanar la retirada de la mesura i la compareixença de la consellera al parlament per a parlar-ne.

“Sense condicions dignes no acabarem el curs”, ha avisat Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, que ha remarcat que l’acord amb els sindicats minoritaris “ha estat rebutjat en massa i no respon a les necessitats reals dels centres ni del professorat”. Ramiro Gil, secretari de Professors de Secundària, ha vinculat el nou cicle de mobilitzacions amb el del març, que també refusava l’acord amb Comissions i la UGT. Tot i les grans mobilitzacions, el govern s’ha mantingut inflexible, denuncien els sindicats majoritaris. “No hi ha cap proposta acceptable sobre la taula ni voluntat de corregir el rumb”, ha dit Gil, que demana “una rectificació profunda i immediata”.

Marc Martorell, portaveu de la Intersindical Educació, ha avisat que per desconvocar les mobilitzacions no n’hi hauria prou amb l’obertura de negociacions, sinó un acord aprovat per tots els treballadors: “Només amb paraules no en tindrem prou.” Laia Estapé, delegada de la CGT, ha anunciat que hi havia 314 associacions de famílies d’alumnes que els feien costat i que havien signat un manifest de suport: “Saben que les nostres condicions laborals són les condicions d’aprenentatge dels seus fills.”

Sobre la possibilitat d’emprendre altres mesures com negar-se a corregir les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), Ramiro Gil ha dit que no descarten “cap mesura de pressió” i que tot dependrà, novament, de la resposta del govern.

Pujada salarial, reduir ràtios i menys sobrecàrrega burocràtica

Les reclamacions dels sindicats que no van signar l’acord es mantenen igual: un increment del sou que els permeti de recuperar el poder adquisitiu perdut i salaris “dignes”; incrementar la inversió per reduir ràtios i reforçar les plantilles; eliminar la sobrecàrrega burocràtica “amb un pla efectiu i negociat amb la majoria sindical” i revisar els actuals currículums “comptant amb el professorat”.

Els estudiants es queixen que els facin servir de “moneda de canvi” per a les seves reivindicacions laborals. Ahir ja van passar part del matí fora de l’aula en horari lectiu i avui ho han repetit. Els estudiants tenen el suport explícit de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), que critica la manera com els professors volen reivindicar els seus drets laborals i la poca comunicació amb les famílies.

Andreu Dexeus, director de l’institut, va justificar les protestes dels docents a elVallenc. Diu que la decisió no és contra els alumnes, sinó una reivindicació laboral arreu del país que ja arriba a prop de sis-cents centres. A més, assegura que les sortides i activitats que ja estaven programades no es deixaran de fer, sinó que no se n’organitzaran de noves.

Diu que li sap greu que els estudiants rebin l’efecte de la protesta, però que això significa que tota aquesta feina que els professors assumien sense la justa remuneració té valor: “Si no, no es queixarien.” Tot i això, veu injust que els alumnes i les famílies ho vegin com si anessin en contra seu.

Avui és quan ha de començar la prova pilot, i els equips de treball dels dos centres han mostrat el seu rebuig. Consideren que la decisió “és un insult” i que s’ha pres d’esquena a la comunitat educativa. També han denunciat una manca total d’informació sobre el desplegament i la manera com es durà a terme. Pepa Vidal, professora del Margarida Xirgu, diu: “No hi trobem cap justificació. Evidentment que tenim problemes, però tenim una convivència sana.” Diversos alumnes han acusat la mesura de ser “un atac racista i estigmatitzador”. Els estudiants remarquen que l’arribada de policies de paisà qüestiona el treball fet als centres i reforça prejudicis sobre la comunitat educativa d’aquests instituts.

Les assemblees de treballadors dels dos instituts de l’Hospitalet han fet públic un comunicat conjunt en el qual reclamen al govern la retirada del pla, que consideren que no ajudarà a resoldre el problema de la conflictivitat. “No s’arregla amb mesures policíaques, sinó socials”, diuen, i reivindiquen que cal contractar professionals especialitzats a acompanyar els alumnes en situacions complexes, com educadors socials, orientadors i cuidadores.

El Departament d’Educació i els Mossos d’Esquadra van anunciar dijous passat l’inici d’una prova pilot per a desplegar agents de policia de paisà en instituts per reduir conflictes, una mesura que ha estat criticada pels sindicats docents, que al·leguen que no han estat consultats. El pla s’activarà aquest mes de manera experimental a tretze centres de secundària, on els Mossos aniran de forma regular, vestits de paisà i sense armes, per intervenir quan calgui. En concret, la prova es farà a les zones educatives de l’Hospitalet de Llobregat i Vic (Osona), Alta Ribagorça-Vall d’Aran i Tàrrega (Urgell), i a dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell (Vallès Occidental).

L’anunci del pla s’ha fet en un moment de plena tensió entre el Departament Educació i els sindicats docents amb més pes a Catalunya. A començament de març el departament va pactar amb CCOO i la UGT, minoritaris al sector, un acord per a desconvocar les vagues que hi havia hagut, contra el qual s’han posicionat la USTEC, la Intersindical, la CGT, i el sindicat Professors de Secundària (Aspepc-sps).

La proposta d’Educació, segons que ha avançat El País, és incorporar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà en centres educatius amb l’objectiu de fer tasques de prevenció i acompanyament. El pla es desplegarà inicialment a les zones de l’Hospitalet de Llobregat, Vic, Alta Ribagorça-Vall d’Aran i Tàrrega, i en dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell.

Segons fonts del departament, la iniciativa vol impulsar la figura d’agents integrats com a referents dins els centres i s’emmarca en tendències presents en uns altres territoris. Educació assegura que, d’acord amb dades de l’OCDE, aproximadament la meitat dels països desenvolupats tenen programes similars de col·laboració entre escoles i cossos de seguretat amb finalitats preventives. També apunten que diverses comunitats autònomes de l’estat espanyol ja disposen de projectes d’aquesta mena.

Crítiques sindicals a un enfocament centrat en la seguretat

Els sindicats denuncien que és una resposta basada en una lògica policíaca que no tracta les causes estructurals dels conflictes als centres educatius. Segons la CGT, la presència de policies, encara que siguin de paisà, pot generar dinàmiques de desconfiança, estigmatització i tensió, especialment en centres de màxima complexitat. El sindicat alerta que conflictes que habitualment es resolen mitjançant el diàleg o la mediació podrien passar a tractar-se amb una perspectiva punitiva, amb un augment de sancions, expulsions o denúncies. També critica que el desplegament es focalitzi en centres amb alumnes vulnerables, cosa que considera que reforça la seva criminalització.

Marc Martorell, portaveu de la Intersindical Educació, qualifica de despropòsit el fet de posar forces armades o cossos de policia a les escoles i instituts. Martorell reconeix que hi ha conflictivitat en alguns centres, però que això no es resol amb policia. “La conflictivitat es resol amb prevenció, més personal, més educadors i serveis socials. Treballem amb col·lectius vulnerables i menors d’edat i cal una aproximació a la conflictivitat que no sigui punitivista”, explica. Segons ell, quan ha calgut, la policia ja ha participat alguna vegada en reunions de coordinació. Ara bé, el model que ara plantegen, diu, “és un malbaratament de recursos i un despropòsit per la mirada de model d’escola que volem”.

La USTEC també reconeix que la convivència als centres és un problema real, però rebutja que la solució impliqui la presència de la policia. “Als instituts no necessitem una presència policial normalitzada, sinó una resposta educativa, preventiva i comunitària”, diu el sindicat, que insisteix que és una qüestió educativa i social vinculada a la manca de recursos. Per això reclama mesures com ara reduir el nombre d’alumnes per aula, reforçar les plantilles docents i incorporar més professionals d’atenció educativa i orientació. I afegeix: “Aquesta prova pilot parteix d’una premissa equivocada: tracta com un problema principalment de seguretat allò que és, sobretot, un problema educatiu, social i d’infrafinançament.”

El sindicat emmarca el seu rebuig en una defensa més àmplia del model educatiu i recorda que l’escola ha de ser un espai de convivència, pensament crític i construcció de vincles. “La convivència s’educa, es construeix i es cuida; no s’imposa amb presència policial”, sosté el sindicat.

El model nord-americà a Catalunya

La CGT considera que la proposta del PSC té com a referent el model nord-americà “school resource officers” (SRO). “Als Estats Units, la implantació massiva d’agents de policia als centres educatius ha estat àmpliament documentada com un factor d’increment de les expulsions i de l’entrada al sistema penal de menors, sobretot d’orígens racialitzats”, expressa. “Catalunya no necessita importar un model que ha fracassat. Necessita escoltar qui cada dia és a les aules: el professorat, l’equip de direcció, les educadores socials i l’orientació”, diu.

Per part de la Intersindical, Martorell assenyala que la llei d’educació de Catalunya, en l’article 30, sobre el dret i deure de convivència, determina: “Els centres han d’establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l’orientació, l’estímul i, quan calgui, l’esmena de l’actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.”

Martorell també recorda que el parlament va aprovar el 18 de desembre de 2020 la resolució “Per la construcció de la cultura de la pau i la desmilitarització”, en el marc de la campanya Desmilitaritzem l’Educació. Entre més mesures, s’instava el govern a evitar la presència de cossos policials –Mossos d’Esquadra, policia local, policia estatal…– amb armes als recintes i a les aules d’escoles, instituts, universitats, centres formatius i espais de lleure quan hi assistissin per fer xerrades de formació viària o de seguretat a les xarxes, entre més.

Desmilitaritzem l’Educació reclama la retirada de la prova pilot. “Condemnem la deriva autoritària d’aquesta mena de programes, que alimenten un discurs social antidemocràtic basat en l’ús de la força, el càstig i la vigilància, encara que s’edulcori amb paraules com a dissuasió o intervenció preventiva”, assenyalen. Les entitats denuncien que la prova contravé la normativa, els objectius pedagògics de l’educació bàsica i les resolucions aproves al Parlament a favor de la construcció de models de convivència als centres basats en la transformació positiva de conflictes.

La protesta s’ha articulat després d’una reunió al mateix centre, amb la participació d’unes dues-centes persones. Tant l’associació de famílies com l’equip directiu han exposat la informació disponible sobre el cas, que ja fa temps que genera inquietud dins la comunitat educativa. En acabar la trobada, els assistents han acordat mantenir la vaga fins que la Conselleria d’Educació i Universitats ofereixi una resposta clara o plantegi alternatives.

La Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes (FAPA) de Mallorca ha expressat el suport a la mobilització. El seu portaveu, Miquel Àngel Guerrero, ha remarcat que la situació ha generat una forta preocupació entre les famílies, que consideren que aquest docent no hauria de donar classe a infants. També ha recordat que el cas ja havia estat polèmic a començament de curs, quan es va proposar la seva reincorporació en un altre centre.

En aquell moment, la conselleria havia establert com a requisit una avaluació mèdica prèvia per valorar la idoneïtat del docent. Tanmateix, aquesta exigència es va retirar posteriorment, després d’haver acollit el professor a una baixa mèdica. Les famílies consideren que aquesta avaluació era “l’única eina” que podia garantir una mínima prevenció i critiquen que s’hagi eliminat sense explicacions convincents.

Segons les famílies, la inspecció no havia de valorar tant l’estat de salut del docent com la seva idoneïtat per exercir la docència amb menors. A més, assenyalen que la retirada del requisit coincideix amb la presentació d’un recurs contenciós per part del professor, una coincidència que consideren difícil de justificar. Davant la tensió generada, s’ha convocat un consell escolar extraordinari per abordar la situació, amb la presència de l’inspector educatiu de la zona, que haurà de respondre als dubtes de la comunitat.

Per la seva banda, la Conselleria d’Educació defensa que la reincorporació del docent s’ajusta a la legalitat. Argumenta que la sentència condemnatòria no inclou cap inhabilitació per a exercir la docència i que, per tant, no hi ha marge legal per impedir-li treballar a les aules.

“La consulta legitima la convocatòria de múltiples jornades de vaga aquest tercer trimestre. Una majoria clara, el 58% de docents, prefereix com a primera opció fórmules que intensifiquen el conflicte i vagin més enllà de la fórmula plantejada a les vagues de març”, diuen els tres sindicats, que es reuniran aquesta tarda per a analitzar els resultats i les prioritats. Aquesta vegada, el formulari era més complex i no solament s’havia de respondre “sí” o “no”.

En la consulta del març, hi van participar 42.965 docents –aproximadament la meitat de la plantilla estructural– i 40.780 (94,9%) va expressar el seu rebuig a l’acord entre Educació amb els sindicats UGT i CCOO. D’aleshores ençà, es van impulsar unes quantes mobilitzacions durant la setmana del 16 de març.

Per part de la Intersindical valoren positivament que la participació hagi estat pràcticament idèntica a la de les darreres eleccions sindicals i defensa que el comitè de vaga és l’únic espai de negociació legítim. “El comitè de vaga és l’únic espai de negociació on és possible aconseguir millores significatives per al conjunt del col·lectiu. Al costat dels que ja ens han venut no hi tenim res a guanyar”, diu Marc Martorell, portaveu de la sectorial d’educació de La Intersindical.

La reunió, que s’ha fet aquesta vesprada amb la consellera Carme Ortí, havia de servir per a desencallar negociacions sobre millores salarials i condicions laborals. Però, segons les cinc organitzacions sindicals presents, el resultat ha estat nul. Consideren que el govern no ha posat damunt la taula cap proposta concreta i denuncien una manca de voluntat real de negociació.

La conselleria, en canvi, en fa una lectura diametralment oposada. Ortí ha qualificat la reunió de “cordial i amable” i ha defensat que l’executiu era dialogant i que, per primera volta en més d’una dècada, s’abordava una revisió global de la situació dels professors. Així, ha apel·lat a la “responsabilitat” dels sindicats per evitar mesures que puguen afectar els alumnes i ha insistit en la necessitat de respectar els temps de la negociació.

El to dels sindicats indica un canvi d’escenari. La referència explícita a una vaga indefinida marca un salt qualitatiu en la pressió sobre el govern i anticipa un conflicte sostingut si no hi ha moviments els dies vinents. Alhora, posa damunt la taula el risc d’una nova crisi educativa en un context ja tens per uns altres fronts oberts.

L’avaluació s’havia acordat en el si d’una taula paritària amb sindicats com a mesura preventiva arran del malestar generat pel seu pas pel CEIP Maria Antònia Salvà de Son Sardina. No es va arribar a fer mai: el docent es va acollir a una baixa mèdica en el moment en què s’havia d’executar i, amb el pas dels mesos, la conselleria ha optat per retirar-la definitivament. Això implica que Roldán es reincorpora sense haver passat cap prova específica més enllà dels procediments administratius habituals. El retorn es produeix per cobrir una baixa temporal en un altre centre, el CEIP Son Pisà, però arriba en un context encara marcat per la polèmica.

El cas té l’origen en una condemna confirmada per l’Audiència de Palma, que li va imposar un any de presó per assetjament a un ex-alumne menor d’edat. Tot i això, el tribunal no en va decretar la inhabilitació per a exercir la docència perquè va considerar que els fets no estaven directament vinculats amb la seva activitat professional. Aquesta decisió és la que permet, jurídicament, que continuï a les aules.

La incorporació anterior a Son Sardina va desencadenar una resposta inèdita de les famílies, que durant onze dies van deixar de dur els infants a l’escola en senyal de protesta. Denunciaven no solament la condemna, sinó també antecedents de comportaments que, segons que asseguren, eren sabuts per l’administració. El conflicte va posar en evidència la manca de mecanismes clars per a gestionar situacions d’aquesta mena. La retirada de l’avaluació psiquiàtrica ha estat interpretada per la comunitat educativa com una renúncia a aplicar mesures preventives en un cas especialment sensible. Mentrestant, el debat ha saltat a l’àmbit polític, amb propostes per a reformar la normativa i evitar que persones condemnades per delictes relacionats amb menors puguin continuar exercint si no hi ha una inhabilitació expressa.

Arran d’això, el govern haurà de revisar, entre més, les hores disponibles per a fer religió i les condicions en què les famílies poden elegir que els seus fills cursin l’assignatura. Això podrà implicar canvis en els horaris, en l’alternativa a religió o l’organització dels centres.

En un comunicat, Escola Catòlica reconeix que l’executiu ja va esmenar parcialment la regulació, però que s’han “vist obligats” a impugnar els nous decrets de primària, secundària obligatòria i batxillerat perquè inclouen, entre més motius, una referència a l’oferta de religió que consideren “obertament contrària a la legislació estatal”.

Escola Catòlica diu que lamenta haver de recórrer reiteradament als tribunals per impugnar normatives que, segons que diu, vulneren els drets dels seus centres i de les famílies.

La nova universitat és impulsada per Adema, una institució que presideix l’ex-secretari general del PSIB a Palma Diego González, que fou director general durant el mandat de Francesc Antich. Fins ara, funcionava com a centre adscrit a la Universitat de les Illes Balears i no podia expedir títols propis. Tindrà campus a Palma —a Son Rossinyol, el Coll d’en Rabassa i Jaume III— i a Inca.

Amb aquesta aprovació, la UMAC es convertirà en la primera universitat privada de les Illes. Centres privats com el CESAG o el CU Beato Luis Belda continuaran adscrits a universitats externes.

Durant el debat parlamentari, la diputada del PP Ana Isabel Curtó ha defensat que la iniciativa permetia d’ampliar l’oferta acadèmica.

Per part del PSIB, la diputada Mercedes Garrido ha justificat l’abstenció assenyalant que el projecte no competia directament amb la universitat pública, tot i advertir que caldria vigilar possibles coincidències.

Els grups que hi han votat en contra han criticat que la mesura afavoria la privatització del sistema universitari i podia convertir l’educació superior en un producte de mercat en lloc d’un dret garantit.

Quant a l’oferta acadèmica, la UMAC preveu estudis en l’àmbit de les ciències de la salut —com medicina, odontologia o nutrició— i també en arquitectura, arts, disseny, ciències socials i tecnologia. L’oferta inclourà graus, màsters i programes de doctorat.

Fa uns mesos, l’Obra Cultural Balear (OCB) va advertir que la futura universitat s’havia d’adequar al règim jurídic lingüístic propi de les Illes. Per això va presentar esmenes a la proposició de llei de la creació de la universitat, per ajustar-la plenament a les directrius de l’estatut d’autonomia. És a dir, que professors i alumnes han de tenir dret de fer servir oralment i per escrit la llengua oficial que prefereixin, i que el govern i les autoritats universitàries han de garantir la comprensió i l’ús del català en la docència.

A més, l’OCB alerta que la denominació triada per a la nova institució és “inapropiada i jurídicament problemàtica” pel fet d’incloure-hi “de Mallorca”, cosa que pot induir a error o confusió sobre la identitat pròpia de la societat i pot fer pensar que és una universitat pública.

Iolanda Segura, portaveu del sindicat, ha dit que el govern “ha volgut tancar el conflicte en fals, però continua viu als centres”. Per això han decidit de preguntar directament als professors si s’ha de repetir el model de vagues o si cal fer-ne una d’indefinida.

El sindicat critica que el govern no ha obert una “negociació real amb la majoria sindical” i manté un acord –el signat amb Comissions Obreres i la UGT– que la USTEC considera insuficient. L’objectiu és reobrir la negociació abans de final de curs i “anar més enllà dels marges de l’acord actual” per a exigir mesures estructurals i una clàusula salarial que impedeixi de perdre poder adquisitiu.

Per tot plegat, la USTEC diu que disposa d’unes quantes eines, com ara accions als centres educatius, l’aprovació de mocions en favor de les reivindicacions als municipis i “la pressió al carrer” amb noves mobilitzacions. Entre les opcions que la consulta sotmet a consideració hi ha la repetició del model de les vagues del març, amb jornades territorialitzades i una vaga a tot Catalunya la mateixa setmana, ampliar aquest esquema en més d’una setmana, impulsar una vaga indefinida repartida per serveis territorials o la vaga indefinida completa.

La Plataforma per la Llengua diu que la petició d’execució formulada per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe és “interessada políticament, inapropiada formalment, innecessària i injustificada”, i defensa que l’ordre judicial no hauria de causar alarma, atès que els articles anul·lats ja són regulats per unes altres normes. La Plataforma per la Llengua interpreta la decisió del TSJC com “un nou intent per a dominar el discurs i desgastar els centres educatius”, i insisteix que l’executiu ha de desplegar les parts del decret que no s’han anul·lat.

Entre aquestes, es destaca l’article 36, que preveu sancions per als docents que incompleixin el projecte lingüístic de centre, i l’exigència d’un nivell C2 de català per als nous docents. També recorda que el decret estableix que el català ha de ser la llengua d’ús habitual en les comunicacions de l’administració educativa, en la retolació, en l’entorn digital dels centres i en les relacions amb empreses subcontractades. Quant als projectes lingüístics, la norma fixa que s’han de basar en dades sociolingüístiques i en les competències de l’alumnat, i que han de garantir coherència en tots els àmbits educatius, incloent-hi activitats extraescolars i serveis com els menjadors. També estableix mecanismes de seguiment i avaluació i reforça el paper dels equips LIC i de la inspecció educativa.

L’entitat recorda que el TSJC va anul·lar catorze articles del decret el setembre del 2025, una decisió contra la qual ja va presentar un recurs de cassació. El decret 91/2024 formava part del desplegament pendent del règim lingüístic previst a la llei d’educació de Catalunya. A més, la Plataforma per la Llengua reitera les crítiques al tribunal i recorda que ja en va demanar la recusació per la participació d’alguns magistrats, que considera incompatible amb el principi d’imparcialitat. En particular, assenyala manifestacions públiques d’un dels jutges sobre el model lingüístic educatiu, que, a parer seu, comprometen la neutralitat exigible.

Reunió dels sindicats per a noves mobilitzacions

Segura ha detallat que la USTEC i la resta de sindicats convocants de les vagues del març es reuniran divendres per concretar un nou calendari de mobilitzacions. “Si no hi ha una reobertura de negociacions, si no tornem a situar els punts importants, continuarem convocant vagues”, ha dit.

Segons la portaveu de la USTEC, els punts principals que exigeixen són l’increment salarial i més recursos per a una educació inclusiva.

La USTEC, en un comunicat, adverteix Niubó que la reunió d’avui és “la darrera oportunitat per reobrir de debò la negociació”. El sindicat avançarà que demanarà que es convoqui una mesa sectorial “amb tots els sindicats” per tal de negociar “de manera real i transparent”.

Crítiques a l’acord signat per CCOO i UGT

La USTEC acusa el govern de Salvador Illa d’haver intentat tancar el conflicte “en fals” mitjançant un acord “insuficient” i “al marge de la majoria sindical”. Segons el sindicat, aquest pacte no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu, no garanteix una reducció de ràtios suficient, no aporta els recursos necessaris per a la inclusiva i no descarrega de manera real la burocràcia que, segons diu, “ofega els centres”.

La reunió arriba després d’un període marcat per la distància entre la conselleria i el sindicat majoritari del sector i posa l’accent en la necessitat d’un veritable espai de negociació amb representació de tot el col·lectiu.

Segons la USTEC, hi ha hagut un mal ús dels contactes de les famílies per part del govern per difondre aquest acord. “És un fet molt greu”, diu el sindicat en un comunicat, en què acusa el govern d’utilitzar les famílies com a instrument de pressió i manipulació i de mirar d’enfrontar-les al personal docent.

En el primer número d’El Butlletí de la Comunitat Educativa, s’informa de la “implantació progressiva” de les mesures acordades amb els sindicats, i en detallen els punts de l’acord: una inversió de 300 milions d’euros per a impulsar l’educació inclusiva, la reducció progressiva de les ràtios amb l’horitzó de 20 alumnes a infantil i primària i 25 a l’ESO, un augment d’un 30% del complement salarial específic en quatre anys i la compensació econòmica de les pernoctacions, entre més mesures. També s’hi inclou informació sobre l’acord de 390,87 milions d’euros per a les escoles concertades i sobre la sol·licitud de les beques pel curs 2026-2027.

Sobre el contingut de l’acord, la USTEC assegura que és mentida que resolgui els problemes dels centres educatius i reitera que és insuficient en salaris, ràtios, inclusió i desburocratització. També avisa que els alumnes no notaran cap millora estructural immediata el curs vinent.

Per tot això, la USTEC fa una crida a tots els docents i personal d’atenció educativa a posar-se en contacte amb les famílies dels centres respectius i a fer-los arribar una carta alternativa que expliqui per què l’acord no és suficient i per què la mobilització dels professors encara és necessària.

La proposta ha estat objecte de crítiques les darreres setmanes, especialment per l’exclusió en el nou currículum de la presència d’autors del Principat i de les Illes. Diferents entitats i veus del món educatiu interpreten aquesta orientació com un intent de fragmentar la literatura catalana i d’introduir criteris polítics en la configuració dels continguts.

El Consell Valencià de Cultura ja va advertir al març que el decret podia posar en risc els consensos acadèmics sobre la llengua i generar pressió sobre els professors. Tot i que la Conselleria d’Educació sosté que els docents mantindran la capacitat de triar els autors, alguns experts assenyalen que el marc general no és neutre i pot condicionar aquesta llibertat. L’obertura del tràmit en aquestes dates també ha generat malestar. L’inici del període d’al·legacions coincideix amb una etapa de menor activitat als centres educatius, fet que pot dificultar una resposta articulada de la comunitat educativa davant una reforma de gran abast.

L’impacte és estructural. No es tracta únicament de la pèrdua d’un màster, sinó també de la ruptura d’una cadena formativa completa en català a Catalunya Nord. Sense aquest segon cicle, els estudiants que volen aprofundir en estudis catalans queden sense continuïtat acadèmica entre el grau i el doctorat, una anomalia en qualsevol sistema universitari consolidat. L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) i més entitats havien alertat que el tancament debilitaria la formació de futurs docents, traductors i especialistes en gestió cultural i transfronterera. Ara, amb la decisió confirmada, aquestes advertències passen a ser una realitat immediata.

La universitat justifica la decisió amb criteris de rendibilitat: un nombre d’estudiants insuficient –al voltant d’una desena anualment– i un context general de restriccions pressupostàries. Segons fonts del centre, la Universitat de Perpinyà es veu obligada a aplicar mesures d’estalvi per a evitar una intervenció ministerial directa, cosa que situa unes quantes titulacions sota revisió. Tanmateix, el sector qüestiona la solidesa d’aquests arguments, sobretot perquè els estudis catalans no són dels més costosos i perquè la demanda, tot i modesta, s’ha mantingut estable.

A més, es denuncia que la decisió s’ha pres sense esperar a saber el volum real de candidatures per al curs vinent, cosa que alimenta la percepció que el tancament respon més a una lògica estructural que no pas a una necessitat immediata.

Arran de la desaparició del màster, la universitat ha ofert als estudiants la possibilitat d’inscriure’s al màster M2E, orientat principalment a la formació de professors de secundària. És una sortida parcial, que no cobreix tots els interessos dels estudiants ni substitueix l’especificitat dels estudis catalans i transfronterers. Paral·lelament, s’ha proposat la creació d’un nou màster adaptat a les necessitats actuals, amb l’horitzó del curs 2027-2028. Però, ara mateix, es tracta solament d’una proposta sense garanties ni cap decisió ferma de la direcció.

El risc immediat és clar: una generació d’estudiants sense itinerari acadèmic propi i una interrupció que pot tenir conseqüències duradores en la formació de professionals vinculats al català al nord del país.

La setmana passada, la conselleria va presentar un decàleg sobre les seues propostes de negociació. Els sindicats van considerar el document una “burla”, el van rebutjar i van mantenir la mobilització. L’administració ha fixat la reunió vinent per al 16 d’abril, però els sindicats denuncien que la conselleria dilata el procés de negociació i no aborda els temes que demanen. “Si no ens asseiem a negociar i aconseguim millores, al maig el curs s’acaba”, han advertit, en referència a una possible vaga indefinida.

Entre les reivindicacions que es recullen al manifest de la vaga educativa hi ha la derogació de la llei Rovira, que denuncien que “ha debilitat el valencià com a llengua vehicular, desvertebra el sistema educatiu i genera desigualtats territorials”. També reclamen la reducció del nombre d’alumnes per aula, més recursos, menys burocràcia i la millora de les infrastructures i de les condicions laborals dels docents. A més, exigeixen que es done prioritat als filòlegs per a impartir l’assignatura de català.

Comença la MANIFESTACIÓ a València.#Vaga31Març@IntersindicalV @GVAeducacio pic.twitter.com/rIPrMgYwml

— STEPV-Iv (@STEPV_Iv) March 31, 2026

Segons les xifres de la delegació del govern espanyol al País Valencià, han participat més de 16.000 persones en la manifestació de València, 10.000 a la d’Alacant, i més de 1.500 a la de Castelló. A més, a València, la manifestació ha esdevingut un caos. Regidors de l’oposició a l’Ajuntament de València han denunciat que la batllessa del PP, María José Català, ha mirat de boicotar la vaga i no ha tallat el trànsit del carrer de Colom, per la qual cosa els manifestants han hagut de caminar entre els vehicles.

Caos total en els carrers de València

Catalá intenta sabotejar la #vagaeducativa, posant en perill a xiquets i xiquetes, profes i a persones de totes les edats. VERGONYA!!#caosCatalá #MaríaCochéCatalá #governdelEmpastre pic.twitter.com/RGK4xvF5kc

— Grezzi CompromísVLC (@giuseppegrezzi) March 31, 2026

ATENCIÓN
María José Catalá vuelve a boicotear una manifestación en València: la dana, el 8M, el No a la guerra y hoy la de educación.

Los profesores tienen que caminar entre coches porque el Ayuntamiento ha colapsado la c/ Colón

Tremendo pic.twitter.com/MtIx9gvwUc

— Rosa Dominguez Gomez (@rosadg_) March 31, 2026

Durant el recorregut, s’han vist pancartes amb proclames com ara “per unes plantilles sense retallades”, “la frustració ja supera la vocació”, “menys ràtios, més recursos”, “no volem saunes ni congeladors, recursos ja”, i “vull les condicions que la gent pensa que tenim”.