La proposta ha estat objecte de crítiques les darreres setmanes, especialment per l’exclusió en el nou currículum de la presència d’autors del Principat i de les Illes. Diferents entitats i veus del món educatiu interpreten aquesta orientació com un intent de fragmentar la literatura catalana i d’introduir criteris polítics en la configuració dels continguts.

El Consell Valencià de Cultura ja va advertir al març que el decret podia posar en risc els consensos acadèmics sobre la llengua i generar pressió sobre els professors. Tot i que la Conselleria d’Educació sosté que els docents mantindran la capacitat de triar els autors, alguns experts assenyalen que el marc general no és neutre i pot condicionar aquesta llibertat. L’obertura del tràmit en aquestes dates també ha generat malestar. L’inici del període d’al·legacions coincideix amb una etapa de menor activitat als centres educatius, fet que pot dificultar una resposta articulada de la comunitat educativa davant una reforma de gran abast.

L’impacte és estructural. No es tracta únicament de la pèrdua d’un màster, sinó també de la ruptura d’una cadena formativa completa en català a Catalunya Nord. Sense aquest segon cicle, els estudiants que volen aprofundir en estudis catalans queden sense continuïtat acadèmica entre el grau i el doctorat, una anomalia en qualsevol sistema universitari consolidat. L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) i més entitats havien alertat que el tancament debilitaria la formació de futurs docents, traductors i especialistes en gestió cultural i transfronterera. Ara, amb la decisió confirmada, aquestes advertències passen a ser una realitat immediata.

La universitat justifica la decisió amb criteris de rendibilitat: un nombre d’estudiants insuficient –al voltant d’una desena anualment– i un context general de restriccions pressupostàries. Segons fonts del centre, la Universitat de Perpinyà es veu obligada a aplicar mesures d’estalvi per a evitar una intervenció ministerial directa, cosa que situa unes quantes titulacions sota revisió. Tanmateix, el sector qüestiona la solidesa d’aquests arguments, sobretot perquè els estudis catalans no són dels més costosos i perquè la demanda, tot i modesta, s’ha mantingut estable.

A més, es denuncia que la decisió s’ha pres sense esperar a saber el volum real de candidatures per al curs vinent, cosa que alimenta la percepció que el tancament respon més a una lògica estructural que no pas a una necessitat immediata.

Arran de la desaparició del màster, la universitat ha ofert als estudiants la possibilitat d’inscriure’s al màster M2E, orientat principalment a la formació de professors de secundària. És una sortida parcial, que no cobreix tots els interessos dels estudiants ni substitueix l’especificitat dels estudis catalans i transfronterers. Paral·lelament, s’ha proposat la creació d’un nou màster adaptat a les necessitats actuals, amb l’horitzó del curs 2027-2028. Però, ara mateix, es tracta solament d’una proposta sense garanties ni cap decisió ferma de la direcció.

El risc immediat és clar: una generació d’estudiants sense itinerari acadèmic propi i una interrupció que pot tenir conseqüències duradores en la formació de professionals vinculats al català al nord del país.

La setmana passada, la conselleria va presentar un decàleg sobre les seues propostes de negociació. Els sindicats van considerar el document una “burla”, el van rebutjar i van mantenir la mobilització. L’administració ha fixat la reunió vinent per al 16 d’abril, però els sindicats denuncien que la conselleria dilata el procés de negociació i no aborda els temes que demanen. “Si no ens asseiem a negociar i aconseguim millores, al maig el curs s’acaba”, han advertit, en referència a una possible vaga indefinida.

Entre les reivindicacions que es recullen al manifest de la vaga educativa hi ha la derogació de la llei Rovira, que denuncien que “ha debilitat el valencià com a llengua vehicular, desvertebra el sistema educatiu i genera desigualtats territorials”. També reclamen la reducció del nombre d’alumnes per aula, més recursos, menys burocràcia i la millora de les infrastructures i de les condicions laborals dels docents. A més, exigeixen que es done prioritat als filòlegs per a impartir l’assignatura de català.

Comença la MANIFESTACIÓ a València.#Vaga31Març@IntersindicalV @GVAeducacio pic.twitter.com/rIPrMgYwml

— STEPV-Iv (@STEPV_Iv) March 31, 2026

Segons les xifres de la delegació del govern espanyol al País Valencià, han participat més de 16.000 persones en la manifestació de València, 10.000 a la d’Alacant, i més de 1.500 a la de Castelló. A més, a València, la manifestació ha esdevingut un caos. Regidors de l’oposició a l’Ajuntament de València han denunciat que la batllessa del PP, María José Català, ha mirat de boicotar la vaga i no ha tallat el trànsit del carrer de Colom, per la qual cosa els manifestants han hagut de caminar entre els vehicles.

Caos total en els carrers de València

Catalá intenta sabotejar la #vagaeducativa, posant en perill a xiquets i xiquetes, profes i a persones de totes les edats. VERGONYA!!#caosCatalá #MaríaCochéCatalá #governdelEmpastre pic.twitter.com/RGK4xvF5kc

— Grezzi CompromísVLC (@giuseppegrezzi) March 31, 2026

ATENCIÓN
María José Catalá vuelve a boicotear una manifestación en València: la dana, el 8M, el No a la guerra y hoy la de educación.

Los profesores tienen que caminar entre coches porque el Ayuntamiento ha colapsado la c/ Colón

Tremendo pic.twitter.com/MtIx9gvwUc

— Rosa Dominguez Gomez (@rosadg_) March 31, 2026

Durant el recorregut, s’han vist pancartes amb proclames com ara “per unes plantilles sense retallades”, “la frustració ja supera la vocació”, “menys ràtios, més recursos”, “no volem saunes ni congeladors, recursos ja”, i “vull les condicions que la gent pensa que tenim”.

En aquest darrer moviment, el TSJC estima parcialment el recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que exigia l’aplicació immediata de la sentència contra el decret. No ha volgut esperar que el Tribunal Suprem (TS) espanyol es pronunciés sobre els recursos contra la sentència del Departament d’Educació, l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, la Plataforma per la Llengua i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

El decret fou impulsat l’any 2024 durant el mandant del president Pere Aragonès, amb l’objectiu de blindar el sistema d’immersió lingüística arran de les resolucions judicials que imposaven un 25% dels ensenyaments en castellà. Abans, el TSJC havia presentat una qüestió d’inconstitucionalitat per la llei del català del 2022 –sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari– i el decret que l’havia de desplegar.

La resolució, un recordatori que l’ofensiva contra el català persisteix

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, diu que el moviment del TSJC és un atac més contra l’escola en català. “És l’obsessió judicial amb un model que té l’aval de la majoria del parlament, de la comunitat educativa, la societat catalana, l’ONU i el Consell d’Europa”, explica. Segons Antich, mentre no arribi la sentència definitiva del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, el TSJC ha anat fent moviments amb el decret del 2024: “La seva obsessió és la pretensió d’eliminar el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.”

A efectes pràctics, la maniobra de TSJC –d’ordenar l’execució de la sentència del setembre– no implica canvis immediats en el funcionament de les escoles, que continuen regint-se per un marc legal anterior. Ara, sí que desmunta un instrument que s’havia creat per aportar un paraigua jurídic a les direccions dels centres i protegir el català. Del punt de vista simbòlic, darrere la resolució hi ha un missatge d’hostilitat permanent i persistent sobre l’ús del català. I, a més, afegeix molta més inseguretat i incertesa.

És una ofensiva més contra l’escola en català que s’inscriu en una forta judicialització que s’arrossega de fa temps, amb una pressió constant sobre el sistema educatiu. El TSJC ha decidit d’avançar l’execució de la sentència sense esperar el pronunciament definitiu del TS, mentre el decret recent amb prou feines ha tingut recorregut real ni capacitat de desplegament efectiu. I això, tot esperant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) espanyol sobre el 25% de castellà.

Precaució i crítiques per la resolució

La Plataforma per la Llengua, que forma part del procés judicial, ha reaccionat amb cautela a la decisió del TSJC. Creu que és més aviat una estratègia de l’AEB de marcar el ritme i condicionar el relat més que no pas un canvi real. Rut Carandell, directora de la plataforma, explica que a l’entitat espanyolista la maniobra no li ha sortit bé. Segons ella, l’AEB va impugnar d’una manera maldestra els articles que feien referència al català, però la impugnació no va ser general i van deixar articles que eren procedimentals.

Carandell recorda que tots els moviments són pensats per atacar el català. Tot i la resolució del TSJC, insisteix que encara es poden sancionar docents que incompleixin el projecte lingüístic i es manté l’exigència del C2 per als nous professors. També es queixa que el govern no aplica el decret per voluntat política: “El govern ara té més clar què pot aplicar, no té excusa. Són aspectes molt concrets i procedimentals, que impliquen gestió per part del govern.”

L’advocat Jordi Flores, de l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, estudia de presentar un recurs contra la resolució del TSJC. “A l’estat espanyol –diu Flores– hi ha unitat a l’hora d’abocar la llengua a l’eliminació.” Diu que li feia respecte defensar un decret que considera que és de mínims, però que finalment hi va accedir. “En aquest país hi ha una llengua i s’ha de preservar”, diu.

El Departament d’Educació diu que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no altera l’activitat ordinària dels centres educatius. I remarca que el català, i l’aranès a l’Aran, es mantenen com a llengües vehiculars. Fonts de la conselleria assenyalen que els Documents per a l’Organització i Gestió de Centres (DOIGC) continuen plenament vigents, incloent-hi els criteris d’ús lingüístic.

Educació també han recordat que el decret de règim lingüístic ja havia estat suspès cautelarment i que, per tant, no s’ha aplicat aquest curs. El govern diu que els serveis jurídics estudien de presentar-hi un recurs de reposició. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha remarcat que el model d’escola en català és avalat, no tan sols pels resultats, sinó també “per la consistència de nombrosos decrets i normativa que ha aprovat el govern”.

Sigui com sigui, el moviment del TSJC ha despertat molta indignació. Somescola ha qualificat la decisió del TSJC de “atac il·legítim” i ha exigit al govern que defensi activament el model d’escola en català. El sindicat USTEC·STEs demana al govern “una declaració immediata i inequívoca per a blindar el català a l’escola”. La Intersindical ha destacat la plataforma unitària Pública i en Català com a espai on elaborar “una resposta majoritària de la comunitat educativa als atacs judicials contra l’escola catalana”. I el CIEMEN també ha reclamat fermesa institucional en defensa de la immersió.

Què ha acordat el TSJC?

El tribunal ha acordat d’estimar parcialment la sol·licitud presentada per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña (AEB). Aquesta estimació no implica una acceptació plena de les seves pretensions, sinó que es limita a un aspecte molt concret: permetre l’execució provisional dels pronunciaments merament declaratius de la sentència dictada el setembre del 2025.

Dit d’una altra manera, el TSJC admet que alguns dels articles del decret 91/2024 –relatiu al règim lingüístic educatiu– es poden considerar provisionalment anul·lats, fins i tot mentre la sentència no sigui ferma.

La interlocutòria del TSJC dóna eficàcia provisional a la nul·litat d’alguns preceptes clau del decret, especialment aquells que definien el català com a llengua vehicular normal, regulaven l’ús del castellà dins el sistema educatiu, establien els continguts i mecanismes dels projectes lingüístics de centre i fixaven determinades obligacions per als centres públics i concertats.

De la resolució, també es desprèn que el TSJC anul·la algunes altres peticions de l’AEB, com ara d’obligar el Departament d’Educació a dictar instruccions immediates, imposar canvis en els projectes lingüístics dels centres i prohibir determinades actuacions administratives o disciplinàries. El tribunal considera que aquestes mesures van més enllà del contingut de la sentència, que és essencialment declaratiu.

L’estiu passat, el TSJC ja va suspendre cautelarment el decret, com demanava l’AEB, tot recordant unes quantes sentències sobre el 25% de castellà. El tribunal també recordava que el decret desenvolupa una llei i un altre decret promulgats justament en reacció a una sentència del TSJC que declarava l’obligació de la Generalitat d’imposar un 25% del castellà a les aules, pel cap baix.

—Com encareu la vaga?
—Amb molt d’optimisme perquè hem notat aquestes últimes tres setmanes un creixement exponencial del professorat que farà vaga. Preveiem que la vaga serà massiva i que els carrers seran plens de professors, i no només de professors, perquè el Sindicat d’Estudiants també convoca la vaga, i la Confederació de Pares i Mares Gonzalo Anaya anima les famílies a no dur els xiquets a escola i a participar en la mobilització.

—La primera cosa que demaneu és la derogació de la llei Rovira. Com ha afectat els centres educatius l’aplicació d’aquesta llei?
—Hi ha centres on ha estat un caos, perquè el resultat pot ser que tens un primer tot en valencià, un segon tot en castellà, un tercer mig i mig, un quart no sé com. Això, organitzativament i pedagògicament, és un caos. No és com abans, que tenies una línia en valencià i una en castellà; això sempre és més clarificador. Ara tens una alternança que destrossa el funcionament dels centres, perquè treballen pedagògicament en conjunt i lingüísticament ho tenen integrat. Eixe és un dels greuges d’aquesta norma. També tenim el problema de l’admissió de tres anys, que entren al sistema educatiu i han de marcar la creueta. Això alterarà progressivament el funcionament dels centres. És un caos organitzatiu, a banda de l’arraconament de la llengua.

—Semblava que aquest era el pitjor atac al català en les aules, però la consellera Ortí ha seguit els passos de Rovira i ara pretén eliminar del currículum els autors no valencians. Com es pot qualificar això?
—Sabem que hi ha un govern mantingut per un partit d’extrema dreta, que és el que aplica les polítiques en educació també. Governe qui governe a la Conselleria d’Educació, les polítiques són les que es marquen a les Corts i als partits que hi ha governant o en l’ombra. Era previsible que no hi haguera un canvi amb la nova consellera respecte del tractament de la llengua, sinó que continuaren els atacs i l’intent d’arraconar el català de l’ensenyament.

—Exigiu que es done prioritat als filòlegs per a ensenyar català. Ara mateix, quina és la qualitat de l’ensenyament de la llengua?
—Hem tingut un problema en la cobertura de les vacants dels professors de valencià, i això ha fet que la Conselleria, ja amb el Botànic, obrira molt les titulacions per a poder impartir l’assignatura. Tenim gent que ha entrat en el sistema que no prové de la filologia, prové d’unes altres titulacions, i sí que hem detectat queixes dels departaments de valencià perquè hi arriba gent que no en té prou coneixement, i més en batxillerat, per a fer front a l’ensenyament del valencià. La idea és eliminar progressivament la difícil cobertura per a obrir borses de treball periòdicament, en què els requisits sí que són estrictament els de filologia. Si ho aconseguim, la previsió és que tornem a la normalitat de tindre prou filòlegs en el sistema per a cobrir totes les necessitats. L’altra qüestió és l’atac al currículum de batxillerat; a més de limitar els autors no valencians, la dialectologia ha de ser la valenciana, no podem explicar tot el mapa lingüístic, i això també és un nou atac.

—Denuncieu que les aules són massificades i demaneu menys alumnes per grup. Per a fer això calen més recursos, que la conselleria reclama a l’estat espanyol. Com ho valoreu?
—Som un sindicat que critiquem l’infrafinançament, però la conselleria gasta aquest argument com a excusa per a traslladar el conflicte polític que tenen amb el govern de l’estat a les aules o al sistema educatiu, i no fer la seua faena, que és treballar per millorar l’educació pública. Durant la pandèmia, ja es van reduir les ràtios. Després vam presentar una ILP per a mantindre-les, i el PP i Vox la van tombar. Continuarem insistint en aquest tema. Evidentment, tot el món estem d’acord que estem infrafinançats. També el PP ha rebutjat la proposta de finançament de l’estat, que són més de 3.000 milions d’euros per al País Valencià. Ja s’ho faran. Però que no vinguen a explicar-nos-ho a nosaltres, perquè la seua obligació és millorar el sistema educatiu.

—Què necessiten els professors per a millorar les condicions laborals?
—Necessiten, primer, cobrar dignament, perquè des del 2007 quasi no hem tingut cap augment salarial de la nostra administració. A més, tota la normativa obliga els docents a atendre individualment el nostre alumnat. Això, amb els recursos i les ràtios que tenim, és pràcticament impossible, i genera una sobrecàrrega de burocràcia enorme que precisament ens desvia d’eixa atenció individual. Tenim ací una contradicció que hem d’abordar. I tenim una retallada de plantilles que fa que el professorat tinga més càrrega d’alumnat, sobretot a secundària, i que impedeix eixa atenció més individualitzada. Hem de treballar en eixa línia: reduir el nombre d’alumnes i augmentar el nombre de professors. No hi ha cap més remei.

—La setmana passada la conselleria va presentar un decàleg que vau refusar, entre més raons, perquè no incloïa la qüestió de la llengua…
—Ni la qüestió de la llengua, ni la qüestió de les infrastructures, ni cap mesura sobre la reducció de la burocràcia. El decàleg intentar imposar un marc de negociació. “Si el govern de l’estat ens dóna diners, ja en parlarem.” Fins i tot hi ha xantatges, com ara que si abaixen la ràtio anirà a compte del salari del professorat. Hi ha punts que ningú ha demanat de negociar i que pareixen coaccions, com ara parlar de l’absentisme laboral, com si el professorat estiguera de baixa constantment i no fera la seua faena. Per a nosaltres eixe decàleg és mort i enterrat. El vam rebutjar tots els sindicats. No acceptem ni excuses, ni coaccions, ni xantatges, ni res. No tenim cap proposta de mesura per part de la Conselleria d’Educació en cap dels temes. Diuen que ja han fet una ordre sobre la burocràcia. Doncs, quines mesures? Ni que siga oralment, digueu-nos-en alguna cosa. Res. Quan li vam preguntar fins on estaria disposada la conselleria a apujar-nos el sou, res. De cap mesura tenim res. Bé, del valencià, sí. Com que ve de les Corts, diuen que no hi poden fer res. Cosa que no és certa. És l’únic en què podem dir que tenim una resposta: que ens n’anem a les Corts a protestar, no a la Conselleria d’Educació.

—Com ha evolucionat la relació amb la conselleria d’ençà del canvi de cap?
—En el tracte, la consellera Ortí és més afable, per dir-ho així. Només hi hem tingut una reunió, el 7 de gener, i pareixia més predisposada. Amb ella hem aconseguit passar del “no” a negociar aquests temes, al “sí” a negociar-los. Però veiem una dilació. Vam quedar que al febrer s’incorporarien els temes al calendari de negociació. Al febrer vam tindre una reunió, i ens van dir que al març tindríem una taula de negociació per a parlar de les mesures. La vam tindre la setmana passada i ens van dir que el 16 d’abril ens tornarien a convocar per a parlar del calendari de negociació, no dels temes de negociació. Van dilatant innecessàriament la negociació que demanem des del 25 de setembre.

—No és la primera vaga que feu aquest curs i advertiu que segurament no serà l’última. Confieu que la conselleria responga?
—No tinc moltes esperances que el dia 16 d’abril tinguem una bona predisposició per a negociar res. Esperem que la vaga, que preveiem que serà massiva, siga un bon toc d’atenció, que la conselleria ja reaccione i s’assega a negociar no un calendari, sinó els temes directament, i amb compromisos concrets per a intentar arribar a acords. Si no va en eixa línia i no atén el que passe, i continuem dilatant-ho en el temps, hem anunciat la vaga indefinida a partir del maig; ja l’hem començada a preparar.

—Quines conseqüències tindria una vaga indefinida?
—Una vaga indefinida significa que el curs no s’acaba. Hem de veure encara en quin format. El més contundent és que a partir de tal dia ja no anem a treballar. Però hi ha més models. Ara Catalunya han anat fent per territoris, per exemple, de manera que no obligues tot el personal a fer vaga, sinó que un dia em toca a mi, un altre dia li toca al company d’un altre lloc. Hi ha un altre model que és per etapes educatives. Avui els de primària, demà els de secundària… Hi ha unes quantes opcions per a estar durant tot el mes de maig mobilitzats i no necessàriament que siga sempre el mateix professorat que faça vaga. Tot això s’ha de definir.

—I de cara als alumnes?
—No acabar el curs significaria que no hi ha avaluacions, no hi ha notes, no hi ha res, com a mesura de pressió cap a la conselleria, perquè veja que anem de debò. És una mesura de pressió que no volem que s’arribe a dur a terme, òbviament. Volem negociar i solucionar els problemes que tenim.

—Penseu també en accions directes com ara els talls de carreteres que hem vist al Principat?
—Tot és obert. La mobilització va agafant molta volada aquestes últimes setmanes. Els centres es van autoorganitzant. Els sindicats estem desbordats, en el sentit positiu. Hi ha tantes ganes de mobilitzar-se que ixen idees i propostes, i es va fent molta feina, els centres fan pancartes, concentracions a les portes… Hi ha moltes ganes d’eixir al carrer. I el que puga passar més endavant ja ho definirem. D’entrada, no diem que no a res. Tot el que haja de vindre ho volem fer conjuntament amb el professorat, en assemblea, perquè açò és una mobilització des de la base.

“Estem cansats de rebre insults, amenaces, ofenses i mostres de menyspreu que, lluny de ser excepcionals, s’han anat convertint en una realitat massa habitual. Aquesta normalització de la manca de respecte és profundament preocupant i del tot inacceptable”, han indicat.

Segons que expliquen, les conductes de discriminació i odi, siguin del tipus que siguin, lesionen directament la dignitat de les persones i erosionen els principis bàsics de convivència que han de sostenir una societat democràtica. “El que ha passat no és un fet aïllat. És una realitat que es viu als centres educatius de manera generalitzada i que, malauradament, també pateixen altres sectors i àmbits socials. Aquesta persistència evidencia que ens enfrontem a un problema de fons, arrelat i col·lectiu”, han apuntat.

El claustre, alhora, ha fet una crida a una presa de consciència que vagi més enllà d’una condemna puntual i ha exigit a les institucions amb capacitat d’actuació una resposta clara, decidida i efectiva que protegeixi les víctimes i actuï amb determinació contra qualsevol discriminació.

El Departament d’Inspecció Educativa de la Conselleria d’Educació i Universitats ja té coneixement de la situació i ha activat els protocols corresponents. Ahir, un inspector es va desplaçar al centre educatiu per avaluar la situació.

Tant la víctima com la directora del centre han interposat denúncies davant la Guàrdia Civil.

Els detalls del cas

Els fets denunciats es remunten a diumenge 22 de març, quan uns alumnes de l’IES Baltasar Porcel varen facilitar a un grup de joves d’un altre centre educatiu del municipi els mitjans necessaris per accedir a un ‘Classroom’ en què era present la víctima. Aquell mateix dia, hi varen entrar amb un compte fals i varen deixar comentaris denigrants, en què es burlaven de l’orientació sexual del docent, i varen enviar fotografies obscenes.

No va ser fins dos dies després, dimarts al capvespre, quan els docents es varen adonar del que havia passat. Els dies següents, la direcció va començar a fer les primeres indagacions i va sol·licitar al departament de tecnologia que, després de conservar les proves, esborrés els comentaris de la plataforma. D’ençà de dijous, la direcció del centre s’ha anat reunint amb els alumnes que se sospita que varen ser els autors intel·lectuals de l’atac homòfob, que cursen quart d’ESO, i amb els seus respectius pares.

Paral·lelament, el claustre va decidir que divendres tots els docents acudissin al centre vestits de negre per mostrar el seu rebuig a la situació viscuda pel seu company.

El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha defensat d’eliminar la burocràcia excessiva que fa perdre temps als docents. El pla compta amb divuit milions d’euros dins del Pla de Rescat 2026-2030 i vol modernitzar el sistema, actualment fragmentat en 150 aplicacions, moltes obsoletes. Ja s’han reduït dades a omplir i s’han simplificat processos, i hi ha més mesures en marxa.

La Meva Educació oferirà un espai personalitzat amb funcions com ara gestió acadèmica, comunicació, assistència, avaluacions, pagaments i menú escolar, i podria incloure traducció automàtica. Paral·lelament, s’ha millorat la plataforma Esfera per evitar fallades en moments de màxima demanda.

El pla també introdueix canvis en les adjudicacions docents, amb ús d’IA per a agilitzar processos i reclamacions, i una nova aplicació per a gestionar la borsa del personal docent. A més, es vol reduir el nombre d’enquestes als centres i simplificar documents, tràmits i processos en l’àmbit educatiu.

La setmana passada, els docents de totes les etapes educatives de Catalunya van sortir en massa als carrers per a exigir millores laborals i salarials, unes protestes que es van tancar divendres amb una vaga general històrica. Avui a la tarda, els sindicats d’educació crítics amb el govern –la USTEC, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical– es reuniran amb el conseller Albert Dalmau, després de la plantada de dimarts –juntament amb el president, Salvador Illa– a una reunió prevista a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Aquests dies s’ha donat veu sovint a les queixes dels professors de primària i també de secundària, però hi ha molts més docents afectats per unes condicions laborals que no són gens òptimes. Hem parlat amb dos mestres de cicles formatius perquè ens expliquin la seva realitat particular.

Complexitat elevada a les aules

“La proporció d’alumnes amb dificultats és molt més elevada en un cicle formatiu que no pas a les altres etapes escolars”, subratlla d’entrada Àlex Romero, representant dels professors d’FP del Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC·SPS) i professor d’imatge i so a l’Institut Pere Martell de Tarragona. “Evidentment, cal que els donem una sortida professional i formativa, però sovint presenten tantes dificultats emocionals i de conducta que és molt difícil de treballar-hi.”

“Molts alumnes hi vénen perquè no tenen cap lloc més on anar, però en realitat no estan gens motivats. No els agrada estudiar, t’ho diuen així de clar, i amb el cicle esperen trobar una professió amb la qual es puguin desenvolupar en el futur”, explica a VilaWeb una professora de cicle formatiu que prefereix de mantenir-se en l’anonimat. És enginyera industrial, però fa vuit anys que treballa en un centre públic del Vallès Occidental impartint l’especialitat de transport i manteniment de vehicles: “Si no saben matemàtiques bàsiques o tenen problemes de comprensió de texts, no els pots explicar de manera fluida els coneixements d’automoció o d’electromecànica, perquè hi ha una base que no permet que entenguin allò que els expliques.” A banda, denuncia que hi ha molts alumnes maleducats i que els professors han d’aguantar moltes faltes de respecte.

La professora d’FP assenyala un altre problema a l’aula: la manca d’ús del català entre alumnes i professors. “La majoria d’alumnes no parlen la llengua catalana ni la volen utilitzar, i uns quants professors utilitzen el castellà a les aules. Les direccions del centre no fan res en l’etapa postobligatòria i Inspecció tampoc no hi diu res.”

Ambdós professors assenyalen la necessitat de reduir el nombre d’alumnes per classe –una queixa conjunta de totes les etapes educatives–, perquè consideren que aniria molt bé tenint en compte la complexitat dels perfils d’alumnes. De fet, segons que explica la mestra d’FP, poden arribar a ser trenta-sis alumnes a classe. “Sobretot als cicles d’especialitats industrials, on es manipula maquinària perillosa, no pot ser que el nombre d’alumnes sigui igual d’elevat que en uns altres cicles. No pot ser que es treballi en instituts que tenen maquinària que no compleix les normes de seguretat”, denuncia Romero. I afegeix: “Tinc companys que ensenyen a tallar fusta i tenen una por constant que algú s’hi enganxi els dits, perquè les condicions no són adequades.”

Així, els docents remarquen que l’educació alternativa causa més diferències socials, en lloc de vetllar per la igualtat d’oportunitats. “Està molt bé de cercar l’aplicació del coneixement, però caldria reduir el nombre d’alumnes per aula: perquè, si no es donen les condicions per a aplicar-hi metodologies actives entre els alumnes, cal dotar-les de recursos.” 

“Són molts greuges. D’una banda, cal recuperar un sou digne després d’anys de retallades i reduir el nombre d’alumnes per aula. I, d’una altra, com a professors de l’etapa específica de formació professional, reclamem que ens reconeguin l’especialitat”, explica la docent d’FP. Detalla que fa molts anys que el Departament d’Educació no els apuja el sou ni tampoc s’ofereixen càtedres, les quals permeten als professors de tenir una promoció i, de retruc, un augment de sou.

A banda, Romero avisa que hi ha diferències salarials entre professors d’FP. N’hi ha un grup que han entrat fa tres anys o quatre per a cobrir places d’especialitats singulars, que no tenen titulació universitària i que cobren significativament menys que la resta de companys. “Seria lògic que cobréssim tots els mateix, atès que tots impartim classe als mateixos alumnes, sigui quina sigui la titulació que tenim. Però el departament no té intenció de pagar-los més.”

Canvis en el currículum 

Els dos professors d’FP denuncien que s’han introduït canvis en els currículums dels cicles que arraconen l’aprenentatge de matèries específiques i necessàries per a cada professió i, en canvi, obliguen a implementar noves matèries lligades a l’Agenda 2030, com ara digitalització, sostenibilitat i anglès professional. Aquest nou currículum és aplicat al conjunt de l’estat espanyol, perquè s’ha publicat al BOE, i deixa gairebé sense efectes els decrets aprovats a Catalunya. 

“Els canvis no tenen sentit, perquè s’han reduït hores de matèries específiques de cada professió en favor d’unes altres de més generals, com ara sostenibilitat i anglès. A un alumne que faci el cicle de comerç, l’anglès li resultarà útil. Però a algú que vulgui aprendre a tallar fusta, ja em diràs de què li servirà”, exemplifica Romero. Per tot plegat, els docents demanen que siguin els mateixos professors els qui puguin participar en l’elaboració del currículum, perquè saben millor que ningú les necessitats reals de l’aula i quins coneixements podran aplicar els alumnes quan arribin al món professional. “Es menysté el coneixement en favor de fer més i més activitats. Al final, els alumnes són productors d’activitats, però no aprofundeixen el coneixement”, subratlla la mestra. 

D’una altra banda, els preocupa la normalització creixent dels cicles formatius oferts per empreses privades, que no tenen cap revisió del currículum que imparteixen. És a dir, s’hi expedeixen titulacions oficials, però el contingut dels exàmens no és revisat per la Conselleria d’Educació: “El departament ha reconegut directament que no té cap control sobre què s’hi fa i Inspecció educativa no hi pot actuar”, explica Romero, que denuncia que s’ha adobat el terreny per a fer negoci amb l’educació: “Hi han entrat de ple fons d’inversió molt potents, que inverteixen moltíssim en aquest sector. Hi ha cicles d’empreses que tenen fins a 85.000 alumnes, una barbaritat.”

Així, tots dos alerten que la qualitat educativa perilla: “Ara també ens han presentat un esborrany de formació professional a distància. Pensem que hi ha temes que no es poden cursar a distància, perquè són una cosa procedimental, has de tenir un professor especialista de la matèria que t’ho ensenyi. És a dir, imagina’t, per exemple, que la persona que et ve a arreglar la caldera de casa et diu que n’ha après a distància”, es queixa Romero. 

Més pràctiques i menys hores a l’aula: les empreses guanyen terreny en l’educació

Romero adverteix que hi ha una manca d’inversió sistèmica i recorda que, comparativament amb unes altres etapes formatives, fer possible un cicle formatiu és molt car: “Implementar un cicle nou pot costar un milió d’euros, perquè podem parlar de maquinària molt nova o de tecnologies que ràpidament poden quedar obsoletes. Per exemple, si hem de fer un plató, val un ull de la cara, i per a trenta alumnes d’un institut és difícil que hi destinin un pressupost.” 

En aquest context, Romero denuncia que el departament ha optat per externalitzar i privatitzar l’educació per estalviar-se invertir en recursos. Així, han augmentat curricularment les hores de pràctiques amb empreses i han restat hores lectives de formació a les aules de l’institut. “Com que el departament no inverteix en material a l’aula, espera que siguin les empreses les que el proporcionin quan es facin les pràctiques. Ras i curt, part del currículum formatiu el decideixen les empreses”. Considera que és un pas enrere en la formació dels joves perquè, assegura convençut, és a l’institut on realment s’aprèn la professió. “Cal una derogació del currículum actual i que ens permetin de tornar a un model d’ensenyament basat en el coneixement, que doni més hores lectives a cada matèria”, diu la mestra entrevistada per VilaWeb. 

Romero explica que, segons l’àrea geogràfica on sigui l’institut, no hi ha prou empreses que puguin oferir pràctiques a tots els estudiants: “Els alumnes tenen moltes mancances. Per exemple, hi ha un terç d’alumnes fent pràctiques en televisions locals, però potser la resta no tindrà oportunitat de treballar en un plató amb condicions.” 

A més, el professorat que s’encarrega de cercar pràctiques formatives per a tots els alumnes té una feina mal pagada i valorada: “Aquest professor és responsable de buscar les empreses, aconseguir-hi les pràctiques, fer-ne el seguiment i gestionar tota la burocràcia relacionada. Ara tenen una feina descomunal, perquè han augmentat les hores de pràctiques, però no els han incrementat les hores de compensació per fer la feina”, explica Romero. I afegeix: “Faig la conya que aquests professors són com venedors de Bíblies: fan una feina que no haurien de fer.”

L’altra docent d’FP explica que ella és una de les encarregades de cercar pràctiques per als alumnes: “M’haig d’ocupar de posar en contacte alumnes amb empreses, fer els acords de pràctiques, encarregar-me dels convenis que s’han de fer entre l’institut i l’empresa… I, una vergada l’alumne ja fa les pràctiques, en faig el seguiment i a vegades cal anar a les empreses presencialment. Si m’hi desplaço amb cotxe, no em paguen el quilometratge.” El problema, a més, és que a moltes empreses els costa d’acceptar alumnes: “Hi hauria d’haver més bona coordinació entre les conselleries, la d’Educació i la d’Empresa.” Per tot plegat, considera que els cicles formatius s’han convertit en “agències de col·locació”. 

Ara l’administració ha creat la figura del prospector dual, que són places de cobertura difícil que es dediquen a fer tasques exclusivament administratives. En aquest cas, s’encarregarien de cercar pràctiques per als alumnes. Tanmateix, és una figura que depèn dels pressuposts europeus i els professors denuncien que ningú no la vol assumir perquè no és ben remunerada.

Augment de l’interès pels cicles formatius

Aquest darrer curs, el Departament d’Educació va crear 7.500 noves places per donar resposta a la demanda creixent d’alumnes interessats a cursar cicles formatius professionals, perquè en l’assignació de places anterior molts en van quedar fora.

Per això, Romero demana que s’inverteixi més en un àmbit educatiu que com més va més interès genera: “Volem una formació professional que doni una base sòlida als alumnes perquè surtin ben preparats al món laboral”, diu. I reclama dignificar aquest cicle educatiu com es fa a la resta d’Europa: “En països com ara Alemanya, Dinamarca i Finlàndia, la inversió en FP és molt i molt alta. Al País Basc, també: és al nivell dels països esmentats. Però a la resta de l’estat espanyol, no hi ha aquesta inversió.”

“Allò que s’exigeix en primer terme és un reconeixement. I aquest reconeixement implica poder-nos reunir departament i sindicats i parlar obertament, sense restriccions. No pot ser que, durant el curs, hagi de fer una dedicació gairebé total a la feina i també treballar els caps de setmana, perquè no dono l’abast”, afegeix la mestra d’FP.

Alhora, el Consell d’Educació ha avalat el començament de curs per al Batxillerat en aquesta mateixa data del 8 de setembre. S’argumenta que, d’aquesta manera, el curs podrà acabar “amb prou temps” per preparar les proves d’accés a la universitat.

Igualment, també s’han avalat altres mesures proposades com que els Instituts-escola tinguin almenys tres tardes lectives a la setmana o que no s’elimini la sisena hora en els centres de màxima complexitat que ja la tenen implementada.

No serà la primera vaga del curs escolar, perquè l’11 de desembre ja es va aturar el sistema educatiu valencià. La comunitat educativa manté així l’estira-i-arronsa amb l’administració i exigeix una educació pública de qualitat i en català. “Avui continuem la mobilització amb més determinació que mai perquè les causes que ens van portar als carrers no s’han resolt, i encara més, algunes s’han agreujat”, han dit els sindicats. El canvi de nom al capdavant de la Conselleria d’Educació no els convenç i expliquen que els han promès unes negociacions entorn les seues reivindicacions que s’allarguen massa en el temps. 

“La nova consellera és una continuïtat de la destrucció de l’educació i del pitjor conseller de la història, Rovira. D’ençà del començament de curs hem sofert precarietat, improvisació, infrafinançament, retallades, atacs al valencià i una manca de respecte absoluta  a la comunitat educativa en bloc, als nostres drets. Això ha afectat no sols el professorat, sinó també el personal que sosté i fa possible el funcionament diari dels centres. Les famílies també s’han vist afectades per les aportacions negligents d’aquesta Conselleria d’Educació”, han dit. 

Així, han enumerat els sis punts de les seues reivindicacions, que són la derogació immediata de la llei Rovira; la reducció del nombre d’alumnes per aula i més recursos; menys burocràcia i millora de la salut laboral del professorat; infrastructures educatives dignes i recuperació del pressupost retallat; millores salarials i condicions laborals dignes per als professors i el personal administratiu; i la prioritat dels filòlegs en l’ensenyament del català per a garantir una docència rigorosa i arrelada a la llengua. 

Amb tot, han advertit la consellera, Maria del Carmen Ortí, que no s’aturarien. “Convoquem aquesta vaga general educativa, però n’hi haurà moltes més. Té l’oportunitat de triar entre la negociació o el conflicte permanent. Si no hi ha respostes clares i urgents, aquesta vaga no serà l’última. La comunitat educativa està preparada per a continuar i, si cal, per a iniciar una vaga indefinida fins a aconseguir els drets que mereixem.”

“Fa més vergonya que no haver rebut res”

Sobre el decàleg que ha enviat avui mateix la Conselleria d’Educació, a vint-i-quatre hores de la negociació amb els sindicats, Rubén Pacheco, president de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, ha considerat que “fa més vergonya que no haver rebut res” i que era “una burla” als actors del sistema educatiu: “Ningú convoca una vaga per gust. Es convoca una vaga perquè és absolutament imprescindible, precisament per eixe menyspreu permanent al qual ja fa més de dos anys i mig que ens aboca la conselleria.“

Marc Candela, coordinador d’acció sindical de STEPV, també diu que aquest decàleg és un document buit de contingut i critica que la meitat de les propostes es basen a interpel·lar l’estat espanyol perquè finance millor el País Valencià, i que l’altra meitat no té res a veure amb les seues reivindicacions. “Tenim clar que volem sis punts, entre els quals hi ha el del valencià, que no és al decàleg. Volem eixos sis punts, volem compromisos reals i l’aplicació a partir de l’1 de setembre.” Ha avisat que si demà no es modificava tota la proposta, la vaga del dia 31 es mantindria i, a més, amenacen amb una vaga indefinida a partir del mes de maig. 

Per la seua part, Paloma Verdeguer, responsable de comunicació de Comissions Obreres, ha avisat que la indignació als centres educatius creixia: “No sé què esperen. Aquestes provocacions no ajuden a treballar per millorar la qualitat de l’educació del País Valencià. Només volem dir a la consellera que n’estiga pendent, perquè són molts els qui es concentren i la vaga serà nombrosa, perquè ja ho demostren als centres.”

Kilian Cuerda, representant sindical de la UGT Ensenyament del País Valencià, ha denunciat que la conselleria no volia tindre una conversa real sobre les reivindicacions dels sindicats i ha recordat que tenien el complement autonòmic salarial congelat d’ençà del 2007: “Les institucions responsables de l’educació valenciana actuen com a primer element de desautorització i burla al professorat i a tot el sistema educatiu valencià. I cal dir a la consellera Ortí molt clarament que les assemblees als centres s’omplin, que el got s’ompli d’indignació.”

Finalment, el Sindicat d’Estudiants també ha volgut donar suport als sindicats. “Són un exemple d’organització en defensa d’unes condicions laborals dignes i també d’unes condicions dignes per al conjunt del sistema de l’educació pública. Per això, ens hi afegim i ens incloem en totes les reivindicacions que ací s’han dit. Veiem com tracten d’atacar el nostre sistema públic d’educació i el sistema públic en general, veiem com molts centres són en barracons, hem d’anar a classes que no estan climatitzades… i tot protagonitzat per aquest govern del PP-Vox. Cal assenyalar responsabilitats i donar suport als nostres professors en la vaga”, ha dit el representant, Mario Tercero. 

Els sindicats havien convocat el conseller Dalmau i el president Salvador Illa a una reunió avui a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), però els han plantat. En un primer moment, el govern havia citat els sindicats a la mesa sectorial de dijous al matí, però ha canviat de parer i ara també s’avé a fer una ronda de contactes a la tarda. Els sindicats crítics hi assistiran plegats i demanen al govern que hi assisteixi amb propostes concretes i amb la voluntat de reobrir la negociació laboral. En cas contrari, diuen que hi haurà més mobilitzacions i vagues durant el tercer trimestre.

“Continuem mobilitzats i posarem en peu de guerra tot el col·lectiu”

Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, diu que la contraoferta del govern ha estat gràcies a la força col·lectiva i a les jornades de vaga: “Si el conseller es veu obligat a moure fitxa és gràcies a la pressió política i mediàtica i no ha pogut obviar el missatge clar.” Els sindicats diuen que la plantada d’avui ha estat un menyspreu a tota la comunitat educativa. “Si no es compromet a reobrir el marc de negociació i iniciar propostes millorades de condicions laborals, anunciarem que al tercer trimestre hi haurà mobilitzacions i vagues”, diu.

Els sindicats veuen amb bons ulls la ronda de contactes de dijous, però es queixen que els han convocat en hores separades amb la finalitat de fragmentar la unitat. Així i tot, hi aniran plegats i reclamen que els aclareixin de què parlaran. “Si hi anem a parlar, de què parlarem? Exigim compromís amb la part social”, diu Ramiro Gil, de Professors de Secundària. I llança una altra amenaça al govern: “Continuem mobilitzats i posarem en peu de guerra tot el col·lectiu.”

Laia Estapé, de la CGT, deixa clar que el govern no aconseguirà de dividir-los: “Hi ha una emergència educativa als centres de treball. Reclamem pla de xoc.” I afegeix: “No sé si el PSC és conscient del canvi. Estem més organitzades que mai. Hi ha assemblees a pràcticament tots els centres.” “A ERC li va passar factura amb Cambray. Al PSC li passarà factura amb Niubó i Dalmau”, ha dit. Marc Martorell, de la Intersindical, diu que els sindicats crítics no entraran en el joc del govern, que els prova de convèncer dient que l’acord amb Comissions i la UGT és bo. “Aquest dijous, qualsevol govern seriós presentaria una proposta de millora.”

L’executiu ha traslladat als sindicats que tenen la voluntat de “continuar treballant amb la mà oberta a tots els representants dels treballadors” per continuar avançant en les millores del conjunt del sistema educatiu. No obstant això, manté la proposta de reunir-se dijous en la mesa sectorial, amb el conjunt dels representants del personal docent, per abordar aquestes qüestions.

El govern diu que és “molt conscient” que la situació s’ha allargat aquests darrers anys. Per això, segons fonts de l’executiu, ha proposat mesures per a avançar “de manera real” en la millora de la qualitat dels centres educatius i de les retribucions del personal docent.

Els sindicats amenacen d’intensificar el conflicte

La USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical han advertit que intensificaran el conflicte si el govern no es presenta a negociar en la reunió convocada demà. En un comunicat conjunt, els sindicats acusen l’executiu de menystenir el diàleg i de respondre amb una actitud “irresponsable i fora de lloc”.

Segons els sindicats, la resposta rebuda aquesta tarda del conseller Dalmau deriva el conflicte cap a una mesa sectorial ordinària, fet que consideren inadequat en la situació actual. Les organitzacions denuncien que el govern actua com si el context fos de normalitat, malgrat el seguiment tan elevat de la vaga i la mobilització multitudinària al carrer.

Els representants sindicals critiquen especialment que el govern hagués negociat prèviament un acord amb sindicats minoritaris “d’amagat” i d’esquena a la majoria sindical. Aquest pacte, asseguren, es va fer públic i de seguida va ser signat pel president Illa, coincidint amb una reunió de la mesa sectorial.

Els sindicats consideren una provocació que ara els convoquin a una reunió ordinària sense cap punt a l’ordre del dia sobre el conflicte. A més, diuen que l’executiu està desbordat i actua amb prepotència en la gestió de la crisi.

Els sindicats els han enviat una carta per convocar-los formalment a una reunió urgent a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, com ja van anunciar divendres passat. L’objectiu és “abordar la situació de conflicte educatiu que continua plenament oberta”. Els sindicats defensen que les darreres mobilitzacions han posat de manifest que el conflicte “no es pot considerar desactivat ni resolt”.

“La resposta del col·lectiu ha estat prou contundent per a exigir una rectificació política i l’obertura immediata d’un espai de negociació real”, defensen a la missiva. Per això, insten el govern a “assumir la responsabilitat política corresponent” i establir un diàleg amb les organitzacions sindicals, que recorden que representen la major part del col·lectiu.

La marxa ha començat a la plaça de Tetuan i ha avançat pel passeig de Sant Joan fins al parc de la Ciutadella, on ha confluït amb la protesta dels metges en una imatge de contestació compartida dels serveis públics. Els manifestants han recorregut el centre de la ciutat rere una pancarta amb el lema “Ja n’hi ha prou, millores laborals ja!”, amb la presència dels sindicats convocants –la USTEC, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical– i amb una escenificació explícita de la ruptura amb Comissions Obreres i la UGT, signants de l’acord amb el Departament d’Educació.

Durant els parlaments al parc de la Ciutadella, els representants sindicals han elevat el to contra el govern i han exigit la reobertura immediata de les negociacions. “L’educació pública està dempeus i no està disposada a callar”, ha avisat la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura, que ha qualificat l’acord de “traïció”. El missatge ha estat compartit per la resta de sindicats, alguns dels quals han advertit que les mobilitzacions continuarien si no hi havia una rectificació.

Els sindicats han fet una crida directa al president Salvador Illa i al conseller Albert Dalmau perquè reprenguin el diàleg i els han convocat dimarts vinent a una reunió a la Universitat de Barcelona. Consideren que el govern ha actuat amb “irresponsabilitat” tancant un acord sense el suport majoritari del sector i insisteixen que cal reobrir la negociació. La protesta d’avui culmina cinc dies d’aturades. De dilluns a dijous, les mobilitzacions s’havien fet de manera territorialitzada, però avui la vaga s’ha estès a tot Catalunya. També hi han estat convocats, a més dels docents de la pública, els de la concertada, el personal d’atenció educativa, d’administració i serveis, el del lleure educatiu i el del 0-3.

La jornada ha començat amb talls de carreteres en uns quants indrets del país –incloent-hi accessos a Barcelona– i amb columnes de docents que han avançat de diferents punts de la ciutat fins a confluir a Tetuan. Quan la manifestació ha arribat al parlament, blindat amb tanques i presència policíaca, alguns manifestants han llançat avions de paper i ous amb missatges de protesta contra el govern.

El conflicte, lluny de tancar-se, entra ara en una fase de màxima pressió. Els sindicats avisen que, si no hi ha negociació, les mobilitzacions continuaran i el final de curs pot quedar marcat per una protesta sostinguda.

La consellera ha defensat que la presentació inicial del pressupost responia a l’obligació de l’executiu de garantir el funcionament de l’administració, tot i no tenir el suport tancat. “Feia molts mesos que parlàvem amb Esquerra”, ha dit, i ha remarcat que la tramitació parlamentària havia de permetre de continuar negociant.

Romero ha insistit que el govern encara la negociació amb voluntat de diàleg i amb l’objectiu de tancar un acord estable que serveixi per a desplegar les polítiques públiques. Així mateix, ha remarcat que tenir pressupost és clau per a garantir el funcionament dels serveis i donar resposta a les necessitats del país, i ha confiat que les converses amb ERC serveixin per a desencallar la situació aquestes setmanes vinents.

La marxa del sector educatiu ha començat cap a dos quarts d’una del migdia a la plaça de Tetuan i ha avançat pel passeig de Sant Joan en direcció a l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella. Paral·lelament, la manifestació dels facultatius ha sortit de l’Hospital del Mar i ha arribat abans a l’accés del parlament. Tots dos col·lectius eren cridats avui a la vaga.

En el cas de l’ensenyament, la jornada d’avui ha culminat una setmana de mobilitzacions. Els quatre primers dies d’aturades s’havien fet de manera territorialitzada, però aquest divendres la vaga s’ha estès a tot Catalunya. Els metges, per la seva banda, van fer vaga ahir i avui.

La mobilització educativa arriba després de dies de forta tensió amb el Departament d’Educació i de rebuig a l’acord signat amb UGT i CCOO, que una part significativa dels professors considera insuficient. El malestar també s’ha expressat al carrer amb la voluntat de denunciar l’immobilisme del govern i la precarització de les condicions de treball als centres.

A primera hora del matí, els docents ja havien fet notar la protesta amb talls en unes quantes vies del país. Hi ha hagut afectacions a la ronda de Dalt, en quatre punts diferents, i també a l’AP-7 a Bellaterra, a l’A-2 i la C-55 a Abrera, a la C-17 i la C-25 a Gurb, i a la C-25 a Manresa.

La USTEC, la CGT, els Professors de Secundària i la Intersindical han sabut aprofitar la situació i han fet que les demandes dels professionals s’hagin exposat durant tota la setmana. Hi ha hagut manifestacions cada dia, repartides per territoris, i avui la mobilització es clourà amb una vaga a tot Catalunya i una manifestació a Barcelona que es preveu històrica. També hi haurà talls de carretera a la ronda de Dalt de Barcelona. 

La setmana, doncs, ha estat farcida de mobilitzacions. Han fet talls de carreteres i han aconseguit adhesions de més col·lectius, com ara els pagesos i els metges. Justament, els metges també fa dies que fan vaga per denunciar anys de precarització i reclamar millores salarials i un estatut marc. 

Tot i les mobilitzacions, els docents no han aconseguit que el govern es mogui i s’avingui a negociar. Ans al contrari: ha fet pinya amb l’acord signat amb CCOO i UGT.

Els mestres i professors es van mobilitzar dilluns al Baix Llobregat, el Barcelonès i el Consorci d’Educació de Barcelona; dimarts, al Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre; dimecres, a l’Alt Pirineu i l’Aran, la Catalunya Central i Ponent; i ahir, a les Comarques Gironines, el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.

Avui la vaga és a tot Catalunya i culminarà amb una manifestació a Barcelona, a les 12.30, a la plaça de Tetuan. Els manifestants faran arribar les reivindicacions del sector al Parlament de Catalunya. A banda els ensenyants, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) també ha convocat els alumnes a fer vaga per donar suport a les reivindicacions dels professors i per reclamar millores en les condicions del sistema educatiu públic.

El govern no es mou de l’acord amb CCOO i UGT

Justament ahir, la consellera d’Economia, Alícia Romero, va dir que l’executiu havia fet un esforç pressupostari “molt alt” per a l’acord. “Hem fet una negociació complexa i difícil; és un col·lectiu que feia molts anys que no tenia increments retributius importants”, va dir. En la sessió de control del parlament, el president Salvador Illa va remarcar que l’acord ja inclou “passos” per millorar els salaris i que, tot i que caldran més mesures, el govern les aplicarà: “Se n’han de fer més? És clar que sí. El govern les farà? És clar que sí”, va dir.

Durant aquesta setmana, el Departament d’Educació ha començat a presentar l’acord als directors de centres educatius per garantir que es pugui desplegar “tan aviat com sigui possible”. Segons el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez Renom, el pacte és “un punt d’inflexió” en matèria educativa que conté aspectes retributius, de condicions laborals, d’inclusió, ràtios, desburocratització, projectes educatius i reconeixement de l’autoritat dels docents. Tanmateix, la USTEC, el sindicat majoritari, ha assenyalat que és una “absoluta irresponsabilitat” que el govern no reobri la negociació amb tots els sindicats.

CCOO i UGT afegeixen llenya al foc

Els sindicats CCOO i UGT no han restat en silenci i han fet proclames contra la resta de sindicats. Dimarts, en un acte al Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), tots dos sindicats van demanar responsabilitat al govern i als partits per a aprovar el pressupost.

Els dos sindicats han defensat amb fermesa l’acord amb Educació, que consideren un “punt en el camí” per a millorar el sistema educatiu. La secretària general de CCOO, Belén López, ha acusat la USTEC de mantenir una estratègia “de la queixa per la queixa” i ha volgut recordar que el sindicat només és majoritari dins el col·lectiu de docents d’escola pública no universitària. Per López, el pacte aporta 2.000 milions d’euros més per afrontar els grans objectius de l’educació: escola inclusiva i remuneració del personal laboral.

Camil Ros, d’UGT, va dir que gràcies a l’acord hi havia un salt qualitatiu i va demanar temps perquè els docents en vaga poguessin veure els efectes de les millores salarials i laborals durant les setmanes vinents. També va recordar que, a diferència d’unes altres vagues històriques, ara s’havia aconseguit un acord perquè la Generalitat té més recursos.

Quins serveis mínims hi ha avui?

La Generalitat ha establert els serveis mínims per a la vaga educativa. Als centres d’educació infantil, primària i ESO hi haurà un docent per cada tres aules i un membre de l’equip directiu per centre.

Als centres d’educació especial es garanteix la presència de la meitat de la plantilla, i a les llars d’infants, d’un 33%. Quant a menjador, cuina, acollida, extraescolars i atenció als alumnes amb necessitats educatives especials, es mantindrà la meitat del personal. Al complex educatiu de la demarcació de Tarragona s’hi assegura la meitat del personal de menjador i cuina, un encarregat de manteniment per torn i el servei habitual d’infermeria, vigilància i tutors nocturns.

La direcció dels centres determinarà el personal estrictament necessari per a garantir aquests serveis, preferentment entre els qui no exerceixin el dret de vaga.

La convocatòria afecta tot el personal funcionari i laboral docent, el personal laboral dels centres públics i concertats, i el personal de lleure educatiu.

Les escoles bressol, tipes d’aquesta situació que consideren insostenible, han clavat un cop de puny a la taula: “Fins i tot la vocació té un límit”, avisen. Per això són moltes les professionals de l’etapa 0-3 que s’han afegit a la vaga general educativa convocada per la USTEC-STEs, Professors de Secundària i la CGT. Critiquen que sovint són invisibilitzades i menystingudes i que la seva etapa educativa no es té en compte quan es fan les reivindicacions conjuntes: “Fem vaga perquè també som docents i perquè el 0-3 és educació.” 

La reivindicació principal és que siguin reconegudes com a etapa educativa amb igualtat de condicions que les altres docents, i que els redueixin el nombre de criatures a càrrec. “Només la Generalitat pot abaixar les ràtios i equiparar les condicions del 0-3 a tot Catalunya”, explica Alba Moreno, professora de l’escola bressol municipal Tramvia Blau i membre de Bressol BCN en Lluita. Les llars d’infants depenen de la gestió municipal i no pas de la Generalitat, i precisament per això les professionals creuen que és útil d’afegir-se a les vagues d’educació: volen que el departament les escolti i les tingui en compte, tot assumint-ne la titularitat.

Les xifres més altes d’Europa

“A l’etapa de 0-3 la situació és flagrant: el nombre de criatures per estança amb què treballem dobla les recomanacions europees”, denuncia Neus Rojas, treballadora de l’escola bressol municipal el Xalet de la Paperera i membre del col·lectiu Dignitat pel 0-3. Treballa amb un grup de tretze infants d’entre 1 any i 2: “No em puc asseure en tot el dia. De fet, moltes vegades no puc ni sortir a beure aigua o a anar al lavabo.” 

Rojas explica que té el suport d’una professional algunes hores a migdia, per a ajudar-la amb el dinar i la migdiada. Arriba a les 11.00 i se’n va a les 15.00, però diu que és molt insuficient: “En algun moment d’aquesta franja, he de marxar per anar a dinar i fer gestions acadèmiques, i deixo sola la persona de suport.”

Reduir el nombre d’infants és com més va més necessari, segons que expliquen les professionals, atès que la xifra d’alumnes amb necessitats educatives especials no para de créixer i cal oferir-los una atenció més individualitzada. En aquest sentit, Rojas defensa que les escoles bressol són un espai excel·lent de detecció de problemes i dificultats en l’aprenentatge, però que no tenen prou recursos per a afrontar-ho: “Ens trobem que tampoc no podem fer res per l’infant perquè, en els casos de complexitat més alta, ens donen com a molt mitja hora extra amb una persona que fa suport educatiu. Però falten tantes mans, tens tanta gent a l’aula amb necessitats diverses, que és impossible que puguis centrar-te en un sol infant durant mitja hora.” I en posa un exemple: “Hi ha companyes que tenen sis infants derivats de serveis especials en un grup de tretze alumnes.” 

“Cada vegada tenim més infants amb necessitats educatives especials i per això exigim a la Generalitat que ens doni més recursos”, diu Moreno: “S’omplen la boca parlant d’educació inclusiva, però no ens donen els recursos per a poder-la implementar. Aquestes condicions actuals no tan sols dificulten que els infants tinguin accés a una atenció educativa de qualitat, sinó que també posen en perill el seu benestar i el dels professors.” 

El Departament d’Educació els gira l’esquena

Una altra de les reivindicacions principals del cicle 0-3 és que el Departament d’Educació n’assumeixi la titularitat. Actualment, hi ha un gran nombre d’escoles bressol que són privades o que tenen els serveis externalitzats, perquè el municipi al qual pertanyen no se’n pot fer càrrec com a servei públic. Si el departament se’n fes responsable, s’evitaria el desgavell i les diferències de sou i de condicions laborals que hi ha entre professionals de les llars d’infants, depenent de si treballen en una escola bressol de titularitat municipal o en una d’externalitzada o privada. “Hi ha un efecte directe en les condicions laborals de les treballadores, que són molt pitjors dins l’empresa privada i reben uns sous infames”, avisa Rojas, que denuncia que molta gent que treballa en escoles bressol externalitzades es veu obligada a tenir dues feines per a arribar a final de mes. 

Així, segons el municipi on treballes, tens unes condicions més o menys dignes de treball: “L’educació d’aquest país, segons el teu codi postal, és d’una qualitat o d’una altra. Si tens la sort de viure en un municipi en què l’ajuntament pot o vol gestionar de manera pública l’escola bressol, la teva educació és d’una qualitat, però si ets en un altre municipi, la teva sort pot ser molt diferent”, explica Rojas. 

Tot i que el currículum de l’etapa escolar dels 0 anys als 6 és dictat per la Generalitat, la fase del 0-3 no és supervisada pel Departament d’Educació. “Reivindiquem els mateixos drets i condicions que la resta d’etapes escolars, perquè compartim currículum amb l’etapa 3-6. No té sentit que hi compartim currículum, però que tinguem sous i drets laborals diferents”, es queixa Moreno. 

Aproximadament la meitat de les professionals de l’etapa 0-3 són tècniques en educació infantil (TEI) i l’altra meitat tenen el grau d’educació infantil. La llei estableix que com a mínim hi ha d’haver una mestra de cada tres professionals a l’escola bressol, però les professionals ens expliquen que són moltes les que tenen la doble titulació de cicle formatiu i grau universitari. Per això també demanen de tenir sous més dignes, atès el seu grau de formació. 

Finalment, Moreno llança un avís: “Moltes professionals que som aquí, treballem al 0-3 perquè volem, perquè ens agrada. Moltes tenim més d’una titulació i, per tant, podríem passar a una altra etapa educativa si volguéssim, però decidim de quedar-nos-hi perquè ens agrada, perquè hi donem valor. Ara, arran del maltractament de les institucions, molta gent ja n’ha començat a marxar.” 

Menystingudes i relegades  

Tant moreno com Rojas expliquen que el fet de tractar-se d’una professió amb un percentatge elevadíssim de dones els ha anat en contra a l’hora d’obtenir millores salarials. De fet, Rojas diu que les escoles bressol municipals de Barcelona fa temps que surten a manifestar-se: “Han apujat el sou als cossos uniformats, per exemple, i a les docents encara no. Això és molt bèstia.” La mestra recorda que a l’etapa del 0-3 és on més dones treballen, comparativament amb la resta de cicles educatius: “El greuge comparatiu entre els col·lectius feminitzats i els masculinitzats que hi ha hagut a l’Ajuntament de Barcelona ha estat molt bèstia.” 

“Som assistencials, és clar, perquè tenim cura de nens molt petits. Però en aquest acompanyament i en aquestes cures també eduquem. O sigui, una cosa no treu l’altra. I això la societat sí que a vegades ho confon: no s’acaben de creure que sigui una etapa educativa, com per exemple dels 3 anys als 6. Però, és clar, si les mateixes administracions tampoc no ens reconeixen com a docents, la societat tampoc no pot fer aquest canvi”, diu Moreno. 

De totes maneres, Rojas assegura que la societat valora cada vegada més positivament la feina que fan a les llars d’infants: “El món educatiu vira cap a models que parteixen del 0-3, atorgant-los importància. Sé que tothom que passa per les nostres escoles s’adona que aquí fem bona feina i que això no és un simple lloc per a aparcar-hi els fills.” 

Aquesta setmana serà recordada perquè la comunitat educativa ha alçat la veu de manera contundent i els docents de tot de Catalunya han sortit al carrer per a reivindicar millores salarials i laborals, perquè consideren insuficient l’acord entre el Departament d’Educació i els sindicats Comissions Obreres i la UGT. La USTEC-STEs, Professors de Secundària i la CGT no han signat el pacte i mantenen la convocatòria de vagues territorialitzades, a les quals també s’ha afegit la Intersindical. Enmig de totes aquestes reivindicacions, les professionals del cicle de 0 a 3 anys confien que la seva veu també serà escoltada i que significarà un abans i un després. 

“Tenim moltes coses a demanar al Departament d’Educació, però també som conscients que en les vagues educatives i de docents normalment quedem una mica relegades. Tanmateix, ho continuarem intentant i al tercer trimestre, a Barcelona, tornarem a activar mobilitzacions sobre el nostre conveni”, diu Rojas.

Fonts del sindicat informen que dins l’edifici de serveis territorials de Girona hi ha unes 300 persones, i a Granollers n’hi ha una vintena. Es tracta de la quarta jornada de vaga territorialitzada i avui són cridats el personal docent funcionari, l’interí, el que està en pràctiques i el laboral –incloent-hi laboral docent, PAE i PAS– del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Girona, a més del personal de lleure educatiu, les escoles bressol de gestió indirecta i centres públics d’unes altres titularitats.

Més tard, però, els tractors han buscat un altre punt per on sí que han pogut accedir a la AP-7, i poc abans de les 11.30 s’han sumat al tall. Aquesta acció de protesta a les carreteres catalanes se suma a les que s’han fet a primera hora del matí a la C-58 a Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) i a la C-32 a Mataró (Maresme) amb motiu de la vaga educativa.

Les protestes s’emmarquen en la quarta jornada de vagues del col·lectiu docent, i aquest dijous és el torn dels docents del Vallès, el Maresme i les comarques de la demarcació de Girona, on s’han sumat els pagesos i els metges. Aquests últims també estan en vaga avui.

El primer tall s’ha produït a Sant Quirze del Vallès. Els manifestants s’han agrupat al pàrquing d’un centre comercial de Sant Quirze, a tocar de Sabadell, i des d’allà han accedit a la C-58 cap a les 7.30, primer tallant en sentit Barcelona i posteriorment també en l’altra direcció.

Amb xiulets i pancartes han barrat el pas als vehicles. S’han viscut alguns moments de tensió amb els conductors, però en general la protesta s’ha desenvolupat sense incidents. Els docents han començat a reobrir cap a les 8.15, quan han aixecat el tall en sentit Barcelona. Poc abans de les nou del matí l’autopista ha quedat reoberta en els dos sentits de la marxa.

Daniel Marcos, docent de l’Institut Ferran Casablancas de Sabadell, ha afirmat que el que volen és que se’ls escolti i que el govern torni a seure a negociar, després d’haver assolit un acord “insuficient” amb dos sindicats “minoritaris”. Ha afegit que CCOO i UGT han “traït” la confiança dels docents i ha lamentat la “poca voluntat” del Departament d’Educació per atendre les seves necessitats reals. Ha concretat que aquestes són una baixada de ràtios, menys burocràcia i un augment de sou.

“Com a docents el poder que tenim és aturar una mica el país, no som una activitat productiva, necessitem generar molèsties perquè se’ns escolti”, ha reivindicat.

Tallada la C-58 a Sant Quirze del Vallès en ambdós sentit per #manifestacions pic.twitter.com/bfVz0EGpxR

— Trànsit (@transit) March 19, 2026

Girona al tall de AP-7!! pic.twitter.com/pEsionFLhI

— USTEC•STEs (IAC) (@USTECSTEs) March 19, 2026

Tall de la C-32 a Mataró

A Mataró, els docents han engegat la jornada de protestes minuts abans de les vuit del matí, tallant l’accés sud de la ciutat a l’entrada del polígon del Pla d’en Boet per Argentona i l’enllaç de la C-60. Els manifestants han comptat amb el suport dels Bombers, que han tret un parell de camions del parc i han fet sonar les sirenes.

Pocs minuts després de les vuit, la concentració s’ha convertit en manifestació i ha avançat en direcció a l’autopista. Un cop arribats al nus que connecta la C-60 i la C-32, els docents han optat per tallar la C-32. Ho han fet en els dos sentits de la marxa a l’altura de la riera d’Argentona cap a dos quarts de nou del matí.

El tall s’ha allargat poc més de mitja hora. Primer s’ha reobert el sentit Barcelona i després el sentit Girona. A la fi de la marxa, els docents han tornat al punt d’origen on s’ha repetit la comunió amb els Bombers, que tenen la seu a tocar de l’entrada de l’autopista.

Durant la protesta, els docents han tornat a criticar l’acord “insuficient” del Govern amb CCOO i UGT. La portaveu d’USTEC al Maresme, Anna Torralbo, alerta que les necessitats del sector són “urgents” i demana que es reprengui la negociació “amb els sindicats que conformen la majoria”.

Marta Ferran, mestra de secundària a Premià de Dalt, ha assegurat que el Departament d’Educació ha “abandonat” els docents, ja que els acords signats “no responen les inquietuds i la problemàtica a l’aula”. Ferran reclama “inversions reals” davant una situació de “desbordament” del professorat.

A Mataró, s’ha viscut moments de tensió als serveis territorials d’Educació, quan un grup de persones han provat d’ocupar-lo. Segons els sindicats, agents dels Mossos han tret a la força els manifestants i una persona ha resultat lesionada.

A Sabadell, el sindicat CGT ha explicat que alguns centres educatius no havien pogut obrir amb normalitat perquè s’hi havien muntat barricades de taules, i cadires, entre més. “Si és vaga, és vaga”, ha dit el sindicat.

Si és vaga és vaga. pic.twitter.com/HzWM5byT2Z

— CGT Ensenyament Sabadell (@cgtensesbd) March 19, 2026

És la quarta jornada de vagues del col·lectiu aquesta setmana. Avui és el torn dels docents del Vallès, el Maresme i les comarques del nord-est.

A Manresa ha començat a les 13.00 amb talls a la C-55 i una marxa lenta de vehicles des d’Osona, amb el lema “Ja n’hi ha prou, millores laborals ja! Més salaris, més recursos i menys ràtios i burocràcia”. Segons la USTEC, hi han participat unes cinc mil persones. Alhora, a la Seu d’Urgell prop d’un centenar de docents han recorregut els carrers del centre per visibilitzar les necessitats de l’escola rural, amb aturades intermitents a la carretera N-260.

A Lleida, en el tercer dia de vaga, unes 6.000 persones, segons la USTEC (i unes 3.000, segons la policia local), han anat durant una hora i mitja de la plaça de Ricard Viñes a la plaça de Sant Joan. Mestres, professors, personal laboral, famílies i alumnes duien pancartes i han cridat consignes contra l’acord assolit entre Educació i els sindicats UGT i Comissions Obreres. La portaveu de la USTEC a les comarques de Ponent, Rosa Aguilar, ha lamentat que “és una errada històrica que no dóna resposta a la reivindicació principal, que és la recuperació del poder adquisitiu”.

Els sindicats USTEC, CGT, Intersindical i Professors de Secundària han destacat la “gran mobilització” i han mostrat un “no rotund” al “pacte de la vergonya” entre Comissions, la UGT i el Departament d’Educació. La portaveu nacional de la USTEC, Iolanda Segura, ha subratllat que “el pacte no és històric, sinó la mobilització d’aquesta setmana”. Durant la protesta a Manresa, els manifestants han omplert de papers grocs la seu del PSC amb crits de “botifler”.

A la Seu d’Urgell, els docents han denunciat la manca de personal, la dificultat de cobrir substitucions i les dotacions insuficients de professors especialistes. El coordinador d’acció sindical de la USTEC-STEs, Andreu Mumbrú, ha dit que la manca d’habitatge a les comarques pirinenques agreujava el problema de cobrir substitucions i ha criticat la “sobrecàrrega burocràtica”, sobretot greu en escoles sense personal administratiu. Mumbrú també ha denunciat que els serveis mínims que s’exigeixen a les ZER eren “abusius i vulneren el dret fonamental de vaga”.

El professor Ismael Sànchez, de la CGT, ha subratllat la necessitat de donar més democràcia als centres i ha alertat que, tot i el nombre d’alumnes per classe més baix, les aules multinivell generen una feina encara més complexa per als docents. Ha afegit que invertir en l’escola rural era “una qüestió no només educativa, sinó també social”, perquè contribueix a vertebrar el territori.

Totes dues manifestacions han fet una crida al Departament d’Educació i al govern perquè hi destinin els recursos, millorin les condicions laborals, augmentin els sous dels docents i tinguin en compte els problemes específics de l’educació rural i inclusiva.

La mobilització ha arrencat a la Imperial Tàrraco amb un to molt festiu i reivindicatiu i ha marxat per la Rambla fins a la plaça de la Font. Durant l’acció, han demanat la dimissió de la consellera d’Educació i han titllat d’irresponsable la consellera Paneque per negar-se a negociar. També han cridat “traïdors” i “esquirols” davant la seu de la UGT i CCOO per mostrar el seu rebuig a l’acord.

La consellera i portaveu, Sílvia Paneque, ha dit avui a migdia que no hi hauria una nova negociació i ha instat els sindicats que mantenen la vaga aquesta setmana –la USTEC, la CGT i Professors de Secundària– a afegir-se al pacte signat amb Comissions Obreres i la UGT. Segons la USTEC, si el govern no torna a seure a negociar, “la vaga creixerà i divendres desbordarà Barcelona”.

La USTEC acusa Paneque d’haver mentit en la conferència de premsa posterior al consell executiu i refusa que tots els sindicats, llevat del desacord salarial, avalin la resta d’aspectes de la proposta. “No és cert: l’acord és totalment insuficient en inversió, desplegament de l’educació inclusiva i reducció de ràtios.”

El govern manté la línia

Paneque ha insistit que no pensava reobrir la negociació i que l’executiu treballava per aplicar el pacte “com més aviat millor”. Aquests dies, mentre s’encadenen les vagues dels docents, la portaveu ha reivindicat que l’acord pactat la setmana passada era “bo” i que recull tant millores del sistema com qüestions salarials. Ha demanat als sindicats discrepants sobre el sou que s’hi afegeixin: “Tenen tot el dret de fer vaga i mobilitzar-se, però no és menor que passin de ser a la cua a encapçalar la classificació”, ha dit, referint-se als sous dels docents en comparació amb els d’uns altres territoris.

El pacte, al marge del pressupost

Paneque ha tornat a assegurar que l’aplicació de l’acord educatiu es faria independentment del futur dels pressuposts per al 2026, que ara mateix no tenen el suport necessari d’ERC. Segons la portaveu, no hi ha cap contradicció a reclamar als sindicats que s’afegeixin al pacte tancat amb Comissions i la UGT i, a la vegada, no voler tornar a obrir el diàleg laboral.

Després de talls de carretera a primera hora, els docents s’han concentrat a la plaça d’Urquinaona. Uns deu minuts abans de les 13.00 han començat la marxa cap a la plaça de Sant Jaume, on han arribat cap a les 13.45. Segons la Guàrdia Urbana, la manifestació ha aplegat 8.000 persones. La USTEC-STEs, en canvi, eleva la xifra fins a 25.000.

La protesta ha durat aproximadament una hora i s’ha desenvolupat sense incidents. Els càntics més repetits han estat “Lluitant també eduquem”, “Si això no s’apanya, vaga, vaga, vaga” i “Recursos públics per a l’escola pública”.

Els manifestants han criticat l’acord d’Educació amb Comissions Obreres i la UGT i han acusat aquests sindicats d’haver respost a interessos del PSC. Durant la marxa han exigit augments salarials, reducció del nombre d’alumnes a l’aula, menys burocràcia i més participació en les decisions del sistema educatiu.

També hi ha hagut crits contra el president de la Generalitat, Salvador Illa; la consellera d’Educació, Esther Niubó; i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Entre les consignes, s’han sentit proclames com ara “Ja n’hi ha prou, apugeu-nos el sou!” i “Això no és docència, és supervivència”.

A la pancarta de la capçalera es podia llegir: “Ja n’hi ha prou, millores laborals ja! A l’educació: més salari, més recursos, menys ràtios, menys burocràcia”, amb els logotips de la USTEC-STEs, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical, i els símbols de Comissions i la UGT guixats.

Durant la mobilització s’ha desplegat una pancarta amb el lema “Dignitat educativa” i la cara d’Illa en un edifici de la Via Laietana. També s’han llançat petards i s’han encès pots de fum, sense incidents.

Abans d’arribar a la seu de Comissions Obreres, prop de la plaça de l’Àngel, els manifestants han cridat “No és un acord, és una traïció”, “Cap acord sense consulta” i “No signarem aquest acord”. L’edifici era protegit pels Mossos d’Esquadra i la marxa ha continuat fins a la plaça de Sant Jaume.

“Una traïció històrica”

La portaveu de la USTEC-STEs, Iolanda Segura, ha assegurat que el pacte entre Educació, Comissions i la UGT no era cap acord històric, sinó “una traïció històrica”. En el parlament final a la plaça de Sant Jaume, els assistents han cridat “vergonya, vergonya” mentre Segura deia que l’acord s’havia gestat per la porta del darrere.

“I tenen la barra de dir que aquest acord respon a les demandes del col·lectiu. Que són sords? Diem que no!”, ha cridat. També s’ha adreçat a Albert Dalmau amb frases com ara “Tanoca, aquest acord no toca” i “Dalmau, traïdor, volem la dimissió”.

Segura ha afirmat que les mobilitzacions i vagues no havien fet sinó començar i ha animat el professorat a mantenir les protestes tota la setmana i a col·lapsar Barcelona divendres vinent.

Abans de la manifestació, la portaveu ja havia assegurat que el pacte responia a interessos polítics i no a les necessitats del professorat. També ha remarcat que els sindicats amb més representació –la USTEC-STEs i Professors de Secundària– no havien signat l’acord i ha demanat al Departament d’Educació que negociés amb els convocants de la vaga.

Segura ha destacat que el col·lectiu docent “està més organitzat que mai” i ha defensat que la mobilització seria la que obligaria el govern a negociar. També ha criticat que Educació vulgui aplicar l’acord sense parlar amb els sindicats que no l’havien signat.

Diferències sobre el seguiment de la vaga

El Departament d’Educació, d’acord amb el recompte de les 17.00, diu que el seguiment de la vaga d’un 31,87% als serveis territorials del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Consorci d’Educació de Barcelona, amb dades comunicades del 85,16% dels centres. La USTEC-STEs, en canvi, d’un bon començament n’ha elevat el seguiment fins a un 70%.

Segura ha demanat a la conselleria “que deixi de fer el ridícul” amb les xifres oficials. “Aquesta plaça demostra el contrari”, ha dit al començament de la manifestació.

En una línia semblant s’ha expressat Laura Gené, secretària general de la Federació d’Ensenyament de la CGT, que també ha qualificat de ridícules les dades de la conselleria i ha dit que el seguiment era altíssim. Segons Gené, la participació podria ser encara més elevada divendres vinent, quan la vaga s’estendrà a tot Catalunya i s’hi afegiran més col·lectius. “La comunitat educativa ja no pot més”, ha dit, tot criticant les engrunes que, segons ella, inclou l’acord.

Per la seva banda, el secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernàndez, ha acusat el govern d’haver signat un acord a l’esquena del professorat. Ha criticat que l’augment del 30% del complement específic en quatre anys –uns 200 euros– era “insuficient i inacceptable”.

També ha lamentat que no hi hagués concreció sobre el currículum ni una reducció real del nombre d’alumnes per aula a l’ESO, com tampoc que no s’hagués acceptat la convocatòria de càtedres ni el pagament del deute dels estadis. En canvi, ha criticat que sí que es destinessin recursos al model d’escola inclusiva, que el sindicat refusa. Ha pronosticat que la mobilització d’aquesta setmana seria històrica.

A la Intersindical, Marc Martorell ha qualificat l’acord d’insuficient i ha advertit que si Educació no negociava amb els sindicats convocants “el país serà ingovernable”. També ha afirmat que continuarien convocant vagues fins que no s’assoleixi un bon acord.

La USTEC ha reclamat que deixi de fer el ridícul amb les dades. “Que vinguin a la plaça d’Urquinaona a les 12.30 i veuran quina és la realitat. Però sobretot que facin allò que han de fer: seure a negociar”, diu el sindicat, que assegura que les dades reals de participació són molt més altes.

En les protestes del matí, en què s’ha tallat bona part dels accessos de Barcelona i s’ha col·lapsat el trànsit, un grup d’uns tres-cents docents s’han dirigit a la seu del PSC, on han fet proclames contra el govern i l’acord signat amb CCOO i la UGT. “Illa, ens dónes calderilla“, “Vergonya” i “On són, no els veiem, CCOO i UGT”, han estat alguns dels càntics que s’hi han sentit.

Un grup de manifestants fa parada davant la seu del PSC a Barcelona: continuen les protestes en una setmana de vagues al sector de l'educació https://t.co/4STZVkUPIO pic.twitter.com/nCMoLfhoU8

— 3CatInfo (@3CatInfo) March 16, 2026

La protesta davant la seu del PSC ha durat gairebé una hora. Els Mossos, tal com ha passat en els talls de vies, han acordonat la zona.