Els sindicats lliuraran demà una nova proposta unitària a la consellera Carmen Ortí. El document serà una versió més detallada de presentada fins ara, però, a hores d’ara, no hi ha cap convocatòria oficial per reprendre les negociacions.

Les organitzacions sindicals esperen que les parts puguin tornar a asseure’s ja dilluns mateix, tot i que admeten que no hi ha garanties que la reunió es convoqui. Mentrestant, la protesta continuarà als carrers.

Els sindicats insisteixen que la pressió al carrer és, ara com ara, l’únic llenguatge que escolta l’administració i avisen que, si finalment es convoca una nova mesa negociadora, faran concentracions davant la conselleria el mateix dia de la reunió.

A continuació, us expliquem el calendari de mobilitzacions previst per aquesta setmana.

Dilluns

Dilluns hi haurà concentracions davant les seus administratives d’Educació. A València, la mobilització serà a les 10.00 davant la conselleria, a l’avinguda de Campanar.

A Alacant, la concentració serà a les 12.00 davant la Direcció Territorial, al carrer de Jorge Juan. A Elx, el professorat és convocat a concentrar-se a les 10.30 a la plaça dels Algeps, mentre que a Castelló la convocatòria serà a les 11.00 davant la Direcció Territorial, a l’avinguda de la Mar, 23.

Dimarts

Per dimarts, els sindicats han previst accions descentralitzades a les comarques amb l’objectiu d’acompanyar actes institucionals i augmentar la visibilitat del conflicte. També es plantegen accions simbòliques com ara classes al carrer, traient taules i cadires a l’espai públic.

Dimecres

El moment central de la setmana serà dimecres, amb una nova manifestació unitària a València convocada a les 11.00 del matí.

La protesta arriba després de les multitudinàries mobilitzacions dels darrers dies, especialment la d’ahir dissabte, que segons els convocants van reunir més de 30.000 i 35.000 persones respectivament. També s’ha convocat una altra concentració a Castelló.

Dijous

Dijous continuaran les mobilitzacions descentralitzades, incloent-hi bicicletades reivindicatives i repartiment de fullets informatius pels barris i comerços.

Divendres

Si el conflicte continua encallat, divendres es faran assemblees als centres educatius per decidir la continuïtat de la vaga.

Avui ho han tornat a fer en una gran manifestació que ha recorregut València i l’ha omplida de música i de colors. De verd, sobretot, però també de rosa i de groc i de roig. Segons la delegació del govern espanyol, més de 30.000 persones han desfilat entre la plaça de Sant Agustí i la plaça de l’Ajuntament, en un recorregut marcat per un sol molt intens que accentuava la sensació de calor.

La pretensió de la Generalitat ha estat una constant al llarg d’aquestes dues setmanes. Tant el president Pérez Llorca com la consellera Ortí han insistit en això. Fins i tot avui, just a l’hora prevista per al començament de la manifestació, el president de la Generalitat ha publicat un enfilall a X per a recordar quina és la darrera oferta de la conselleria. Aquella que una majoria aclaparadora d’ensenyants van rebutjar en la consulta feta entre dimarts i dimecres, i la que el secretari McEvoy va presentar com un ultimàtum.

Lluitar pel sistema educatiu

Són dues setmanes de manifestacions, concentracions, i tota mena d’actes que fan molt visible aquesta vaga que fan els professors i que defensen les famílies.
“Els nostres avantpassats han lluitat tant perquè tinguem un sistema d’educació pública, i nosaltres hem de lluitar sempre. No només ara, en els temps en què hi ha bona economia i en la que no”, ha dit Otoño, a VilaWeb, una manifestant canadenca casada amb un valencià, i amb fills valencians. “Mai m’hauria imaginat que estaria en un altre país, criant fills i lluitant pel seu sistema educatiu”, ha dit, tot aguantant un cor roig, amb el lema “Gràcies, profes”.

I Pilar Galan, que és mare i docent d’FP, té clar que els polítics estan equivocats quan diuen que això només és una qüestió dels professors que volen més sou. Diu que és la quarta manifestació a què va aquests dies, però que avui ha volgut fer-ho amb tota la família. “Estem molt preocupats per l’escola pública. La protesta no és només pels docents, ni per un sou. Ens barallem pel futur de les generacions que venen darrere”, diu. I adverteix als polítics que estan molt equivocats si es pensen que els docents estan tots sols. “Les famílies saben com estan les classes, els xiquets saben perfectament quan no substitueixen un professor de baixa. Ningú els ho ha d’explicar.”

Més de tres hores de marea verda

La marxa ha estat molt llarga. Tant, que ha començat a les sis de la vesprada, i a les nou del vespre encara entrava gent a la plaça de l’Ajuntament per presenciar les actuacions i els discursos finals.

L’ambient ha combinat, com en dies anteriors, la reivindicació amb l’humor i la festa. Els crits que més s’han sentit són els de “consellera dimissió”. Carmen Ortí ha estat constantment assenyalada, i no solament per les cantarelles, sinó per infinitat de cartells i pancartes amb la seua fotografia o el seu nom. També s’han escoltat uns altres lemes com ara “Educació pública i de qualitat”, “Que no, que no, que no volem retallades en educació”, o “Avui i demà, escola en valencià”.

El protagonisme de les famílies amb xiquets menuts ha estat especial. Rebeca diu que entén els professors i els dóna suport, i per això ha anat a la manifestació: “Les famílies i l’escola hem d’anar a una, hem de treballar conjuntament perquè són els nostres fills, el que més ens importa, i els mestres donen el millor per a ells”.

Pilar és tia de tres mestres, i àvia de tres xiquetes, i ha volgut estar en la marxa de suport als professors. “És que els ho lleven tot. No és només el salari, és que quan hi ha una baixa no els posen substitutes. Hi ha moltes altres carències”.

Alícia és docent i mare. Reconeix que els xiquets fa molts dies que no tenen escola, però també diu que els mestres estan saturats. “Havíem d’eixir ja. Ja ha esclatat. Ho demanen des del setembre i no han fet res. Se’n riuen de nosaltres”, diu.

L’estratègia fracassada de l’enfrontament

En els discursos, els representants sindicals han fet referència a aquesta comunió necessària de tota la comunitat educativa, i han repetit una frase que ha filat pràcticament tota la manifestació: “Els alumnes són el nostre tresor més preuat”. En aquest sentit, han respost a la conselleria que dimecres, després d’aixecar-se de la taula negociadora, va fer una roda de premsa on va voler posar exemples de xiquets perjudicats per aquesta vaga i va proclamar que l’educació era la raó de ser de la seua conselleria.

Mercè Viana, escriptora i mestra jubilada s’ha manifestat en solidaritat amb els companys més joves. Defensa una escola pública de qualitat i en valencià. “L’escola pública l’estan convertint en una mena de gueto, i no. Volem una escola pública digna per a totes les persones, igualitària. I no cap reivindicació si no és en la nostra llengua”.

Mónica pensa que l’administració juga amb el cansament dels professors, i que per això se’ls ha de fer costat. “Es tracta de la infància, no només del malestar, i per lluitar pels teus drets. No s’ha de parar”.

Cap a la tercera setmana de mobilització

La manifestació d’avui de València tanca dues setmanes de mobilitzacions i obri el gran interrogant de què es trobaran dilluns quan els sindicats vagen a la conselleria amb una nova proposta. Ells demanen d’asseure’s a negociar immediatament. La conselleria no ha respost, a això. Només ha dit que espera el document.

El moviment que sí que ha fet la conselleria és el de citar per a dijous els representants de les famílies que fa setmanes que li van demanar una reunió. Quant al president, el cap de setmana passat va aprofitar un acte públic per a avançar l’oferta que faria la conselleria l’endemà. Ara ja són moltes les veus que demanen que aparte la cúpula d’Educació i siga ell qui agafe les regnes de la negociació.

D’ençà que dimecres la consellera Carmen Ortí es va aixecar de la taula, les negociacions estan aturades. Ahir al migdia, el departament de premsa va llançar un comunicat on deia que a la conselleria esperen un nou document dels sindicats per a reprendre el diàleg. La resposta del comitè de vaga és que dilluns, a les nou, tindran aquest document damunt la taula.

El recorregut de la manifestació, que es preveu que comenci a les sis a la plaça de Sant Agustí de València, serà el següent: Xàtiva, Colom, Porta de la Mar, Palau de Justícia, la Pau, Sant Vicent i plaça de l’Ajuntament.

En acabar, allà mateix, a la plaça, intervindran Albades entre Dones, Canta Canalla, Aitana Ferrer i Esther.

Aquesta és la segona gran manifestació unitària que es fa a València en el marc de la vaga indefinida de l’ensenyament que va començar l’11 de maig. L’anterior, la de divendres dia 15, va congregar milers de persones en una demostració històrica de força dels docents.

La manifestació partirà a les sis de la vesprada de la plaça de Sant Agustí i recorrerà els carrers de Xàtiva, Colom, Porta de la Mar, Palau de Justícia, la Pau i Sant Vicent fins a la plaça de l’Ajuntament. En acabar, hi haurà les actuacions d’Albades de Dones, Canta Canalla, Aitana Ferrer i Esther.

És el mateix recorregut de la manifestació que es va fer divendres passat, dia 15, a les dotze del migdia i que va ser considerada històrica pels convocants, per la gran quantitat de docents que hi van participar.

Demostració de força

Aquella marxa va ser un punt d’inflexió en el capteniment de la consellera d’Educació, Carmen Ortí, i del president de la Generalitat, que fins aquell moment havien fet dues propostes que els sindicats consideraven ofensives. El cap de setmana, el president va preparar el camí i ja va dir que havien elaborat una proposta que inclouria totes les peticions dels sindicats. Les negociacions es van allargar. Dilluns els va arribar un document que dimarts s’havia de millorar, però la conselleria pretenia que els sindicats el signaren dimarts mateix o, a tot estirar, dimecres al matí. La proposta s’havia de sotmetre a l’escrutini dels afiliats, que van votar en massa que no. Aquest “no” no va agradar a la consellera Carmen Ortí ni al seu equip, que es va aixecar de la taula.

D’aquell moment ençà, les negociacions estan trencades. A desgrat d’això, el comitè de vaga i els docents no han desactivat les protestes. Dijous es van fer ben presents en les Corts Valencianes, durant la sessió de control al Consell, i ahir també es van concentrar davant la Conselleria d’Hisenda.

Els docents perden una mitjana de 150 euros cada dia que fan vaga. Dilluns, la vaga indefinida entrarà en la tercera setmana, mentre els sindicats esperen la trucada de la consellera.

Segura creu que hi pot haver entesa sobre l’escola inclusiva, però hi ha molt de malestar en les qüestions salarials. Educació els ha fet una proposta que no els ha convençut gens, ni a la USTEC ni a la resta dels sindicats que participen en la taula: la CGT, la Intersindical i la COS –aquests dos darrers hi van com a convidats. Havien reclamat que l’oferta d’Educació fos a partir de la contraproposta unitària dels sindicats en vaga, però s’han trobat una cosa ben diferent. Reclamaven un augment salarial per a tota la plantilla, però l’administració els parla de complements.

Parlem amb Segura sobre les negociacions, les propostes que hi ha damunt la taula, de salaris, de l’escola inclusiva, de les discrepàncies, les vagues i més qüestions. Aquest cap de setmana anirà bé per reparar forces, també als periodistes.

—Com van les negociacions?
—Fa temps que fem pressió, amb el col·lectiu absolutament organitzat per millorar l’acord. Per fer això necessitàvem que el govern s’assegués a negociar, perquè no volien reconduir aquesta situació. Hem pogut obrir aquesta oportunitat, però ara cal aterrar quines són les nostres demandes i poder acostar posicions. Els dos punts en què vam quedar més allunyats en les anteriors negociacions són el desplegament de recursos per a l’escola inclusiva i la millora del salarial.

—Què ha passat aquests dies?
—De cop i volta, el govern comença a dir que desplegaran dotacions per al curs que ve. Primer van dir cinc-centes, després mil i ara ja són dues mil. La qüestió és que, realment, no estan contemplades en l’acord, però ells ho venen com un desplegament de l’acord. Perquè ara resulta que tot hi cap, a l’acord. En qüestió d’inclusiva, plantilles i reducció de ràtios, el que nosaltres volem és poder aterrar la proposta. Per això els vam demanar que ens fessin arribar la seva, que ens fessin una exposició i diguessin amb quins criteris pensaven fer aquest repartiment, per poder plantejar unes millores en aquest sentit. Nosaltres els hem presentat el nostre pla de xoc amb deu mesures, que en dos anys situa un escenari d’unes 6.500 dotacions. Tècniques especialistes d’educació infantil, que en cada I3 n’hi ha d’haver una, cada centre hauria de tenir una integradora social o, si s’escau, també una educadora social, o totes dues figures, reforç de plantilles als serveis educatius, etcètera. També demanem d’acordar un horitzó, un full de ruta que situï el desplegament d’aquestes mesures i recursos amb la inversió necessària. En matèria salarial, l’acord ens és insuficient. No només per a la USTEC, sinó per al col·lectiu, que va votar en contra de l’acord en general, que situa en 200 euros a desplegar en quatre anys sobre el complement específic. Això no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu que patim. La inflació ja s’ho ha menjat tot. Imagina’t d’aquí a quatre anys. El cost de la vida no es manté estàtic ni congelat, sinó que més aviat s’incrementa. I aquí a Catalunya de manera molt acusada.

—En matèria salarial, voleu arribar a uns 400-500 euros més el mes.
—La proposta contempla diverses  fórmules per a arribar a aquest escenari. També introduïm elements com la recuperació del deute dels estadis, intentem de programar en aquest retorn, perquè això ja no és un augment salarial, és una recuperació. És una injustícia salarial que pateixen milers de treballadores, que les situa en una situació salarial de desigualtat envers la resta de treballadores. Es tracta de fer una negociació a veure on estan disposats a arribar i, si hi ha reforç de dotacions en els centres, de les mesures necessàries per a tenir l’escola inclusiva, perquè l’alumnat tingui l’atenció que necessita. Hem d’arrencar millores en tots dos sentits. I també volem abordar el tema de la burocràcia i la democràcia als centres.

—Ara mateix, on hi ha més discrepàncies és amb les qüestions salarials, oi?
—Sí, perquè ho plantegen en una lògica de no moure’s del marc de l’acord amb CCOO i la UGT. Diuen que, si hi ha un augment salarial, ha d’anar vinculat al reconeixement de la tasca que exercim. Per això busquen fórmules com el complement de tutories i un per a centres de màxima complexitat. En els centres de màxima complexitat passa que la gent no hi vol anar a treballar. Són centres amb una complexitat molt gran i hi ha dificultats, però això és tan senzill com dotar de recursos els centres de màxima complexitat, en primer lloc. No diem que no s’hagi de valorar ocupar llocs de treball així, però nosaltres no hi estem d’acord perquè també creem desigualtats salarials. Estem d’acord amb el reconeixement de la feina en funció de les tasques que exercim, però ha de ser un altre marc de negociació. Qui ho exerceix, ho cobraria, i qui no, no. Això no és un augment salarial lineal, no es veu reflectit en totes les nòmines.

—Les discrepàncies hi són perquè reclameu un augment salarial a tots els treballadors?
—Sí. Primer s’ha d’ordenar. Tenim treballadores que exerceixen les tutories i no les cobren, per exemple. Llavors, si ara augmenten el complement de tutoria, però continuem sense resoldre aquesta situació… Hi ha especialistes a la primària, com ara de música, anglès o física, que assumeixen un volum d’alumnes molt gran. Això ha de tenir un reconeixement perquè, al final, és una càrrega de feina molt gran. Quedarien fora perquè, és clar, no fan tutoria, no? Això té molta més profunditat que la que ells ara apunten amb aquests increments. Primer, s’ha de posar sobre la taula totes les tasques que exercim, que tothom les cobri. Que si, a més de fer tutoria, també has d’assumir una coordinació, se’t reconegui. En coordinacions, suposadament, has de tenir una reducció horària, però com que és la direcció qui decideix qui assumeix les coordinacions i qui té reducció horària, ens trobem molts casos en què es fa una feina de coordinació sense les hores necessàries per a poder fer-la. Hi ha molts components que requereixen ser tractats de manera específica en un altre marc de negociació. El d’ara és una recuperació del poder adquisitiu del nostre salari.

—Aquest augment salarial que proposeu, Educació no l’accepta.
—No l’accepta perquè no vol sortir de l’acord. Parla d’uns 200 euros. I diu d’avançar-ho a tres anys, i ara us colem aquí aquest reconeixement de les funcions, dient que un augment salarial està justificat per la feina que feu. No demanem un augment salarial perquè sí. Demanem una recuperació del poder adquisitiu i tenir el salari que ens correspon com a treballadores de l’educació en reconeixement de la feina global que fem.

—Els sindicats reclameu 6.500 dotacions noves. Educació us n’ofereix 2.301. Com ho veieu?
—A partir d’aquí, intentem d’acostar posicions. L’escenari òptim serien aquestes 6.500 dotacions, que les tenim molt quantificades, fins i tot com ha de ser el desplegament, quina inversió significa. El pla de xoc que proposem són 300 milions d’euros. Crec que podem fer avenços. No crec que hi hagi gaires problemes en el tema de la inclusiva. Hi haurà qüestions que seran insatisfactòries i nosaltres pressionarem per arribar a un horitzó i ells batallaran, sempre és així. Hem d’acostar posicions en totes dues qüestions. Si hem començat pels salaris, no és perquè els prioritzem, sinó perquè, si no, ja sabem què passa. Que es va dilatant en els dies, no acabem parlant de salaris i negociem tota la resta.

—Per tant, primer tracteu els salaris i, quan hi hagi una cosa tancada, obrireu la carpeta de la inclusiva?
—Farem una negociació, l’acord ha de ser general per no deixar cap element fora. Ja sabem que on ells presenten més reticències és amb el tema salarial. Per això posem aquesta pressió en els salaris, perquè ja sabem que és l’escull, perquè és on estan més encotillats amb l’acord. En matèria d’inclusiva, ja hem vist que fan una reinterpretació de l’acord que sembla que hi cap un desplegament de recursos que a l’acord no hi són.

—La consellera diu que les mesures que proposeu estan fora de l’abast de les possibilitats del departament. Com hi responeu?
—Diria que estan fora de l’abast de la seva voluntat, la possibilitat hi és. Ja tenim pressupostos, ara això ja no és cap escull. Tenim uns grups parlamentaris absolutament compromesos a donar carta blanca a les partides pressupostàries necessàries per a fer-ho avançar. L’únic escull és la seva voluntat. Continuen amb aquesta posició ferma de mantenir un acord que en continuen dient acord de país. Mentre ens mostrin aquesta manca de voluntat, evidentment, això és un impediment per a poder avançar. Malgrat tot, continuem a les meses de negociació. Ahir havíem d’haver abordat el tema salarial d’acord amb la proposta que els vam traslladar, i no pas la que ens han dit, que no té res a veure i ja vam rebutjar-ho. Ens diuen que no tenen temps. Doncs no ens porteu una altra proposta que sabeu que us rebutjarem. A veure què passa dimarts que ve. Si no vénen amb una proposta amb la base del que els vam traslladar, ja els hem dit que no cal que ens convoquin, que ja tenim vaga dimecres.

—Les dues posicions són rígides. En quina mesura estaríeu disposats a cedir respecte dels salaris?
—Sense la seva proposta, no podem saber en què estem disposats a cedir. Hem de mantenir la nostra posició. Si abans que ells ens proposin res, ja cedim, merda. Ara ens mantenim a l’expectativa, a veure què ens diuen, que ens expliquin per què és impossible arribar a aquest acord, que segons ells és de màxims. En realitat, no, perquè ja l’hem rebaixat. La proposta ja rebaixa el que defensàvem inicialment.

—Situem-nos a dimarts. Imaginem-nos que tot va bé i que la proposta que us fan us convenç. Desconvocaríeu les vagues?
—No, perquè encara hem de tractar el tema de la inclusiva. El 27 de maig hi haurà vaga segur, no hi ha temps de tancar les negociacions abans. En funció dels dies de negociació que fem, si en termes de salaris acostem posicions, també en inclusiva… Nosaltres també necessitem el nostre marge de temps per a llançar-ho a consulta del col·lectiu, que ens digui si això es pot signar o no. No sabem si evitarem totes les vagues, tot dependrà dels tempos.

—Què passaria si fessin una proposta que convencés la USTEC, però que quan ho portéssiu a consulta les bases ho tombessin?
—Doncs que no ho signaríem. Podem dir que és una bona proposta perquè ens la situa aquí i allà, posar totes les dades i dir què reverteix. Nosaltres ens hem compromès a signar allò que el col·lectiu ens digui que hem de signar. Malgrat que la USTEC consideri que ja és una bona proposta i ho puguem fer saber, serà el col·lectiu que ens digui si ho hem de signar o no. El que surti de la consulta serà el que executarem.

—Imaginem-nos ara que dimarts les coses van molt malament. Heu dit que trencareu la negociació i intensificareu el conflicte. Heu parlat de noves formes de mobilització. Fins i tot, heu insinuat alguna cosa amb el papa.
—S’ha d’aprofitar tot. L’altre dia vam fer aquella performance davant la Sagrada Família que va tenir molt de ressò. Els dies que vénen hi ha esdeveniments i també hi podem ser presents.

—A què us referiu? Els docents faran saber a Lleó XIV que feu vaga?
—Podria donar-se aquesta situació, sí. Potser li demanem audiència perquè posi pau al conflicte.

—Què us sembla que Professors de Secundària no participi en les negociacions?
—Ho respectem, no és la nostra posició. Creiem que, si no assistim a les meses, això vol dir també donar peu que l’administració no ho treballi i no es vegi forçada a presentar-nos propostes. Si no hi anem, ja podem esperar asseguts. En canvi, si hi anem i fem pressió perquè facin els deures… És evident que això té un límit. Si dimarts tornem a perdre el temps, s’ha acabat. Som molt generoses. El primer dia amb la consellera havíem de fer algun avenç, no en vam fer cap. Ens vam tornar a citar i tampoc no van venir amb res contundent ni en matèria salarial ni de desplegament. Nosaltres vam demanar que el pròxim dia ja fos per a parlar de salaris. Com a USTEC, els vam dir que volíem saber tots els detalls del desplegament de dotacions. Això ho vam fer dijous, que ens van dir que no s’havien pogut mirar la contraproposta. Aquell dia ens van presentar la proposta d’inclusiva, que va fer que la resta de sindicats s’aixequés. Enteníem que no s’ho poguessin mirar amb profunditat, però és que ahir ens van dir el mateix. I ja no cola. Han tingut temps per fer-nos aquesta proposta sobre aquests complements, però, en canvi, no s’han mirat la nostra proposta amb profunditat? Mirant en vertical, ja veuen que són molts milions d’euros. Potser que se la mirin en profunditat i vegin realment de quin volum pressupostari parlem. I, a més, aterrem els números i a partir d’aquí podrem treballar. Si van ajornant el mirar-se-la en profunditat… L’ultimàtum és dimarts, ja no continuarem.

—Dimarts, el dia definitiu.
—Si dimarts tornen a venir sense cap proposta sobre la taula, potser ja està, no? Hem donat prou oportunitats i ja es veurà que la voluntat és nul·la. Si no han de tenir aquesta proposta, ja els hem dit que no cal que ens convoquin. Nosaltres ja tenim feina a preparar la vaga de dimecres que tenim convocada.

De tot això, en parlem amb Marc Candela, coordinador d’Acció Sindical de l’STEPV, que amb més de 12.000 ensenyants afiliats és el majoritari entre els docents.

—Quan vau tenir el darrer contacte amb la consellera Carmen Ortí?
—L’últim contacte va ser dimecres, quan es va alçar de la taula. Tot allò que sabem és pel que publiqueu els mitjans. Va parlar a les Corts, i Pérez Llorca sembla que ha dit que la setmana vinent ens tornaran a convocar. Però no en tenim confirmació encara, ni convocatòria ni res.

—Continua essent una interlocutora vàlida, la consellera?
—Hem dit que, si la consellera no és capaç de resoldre el conflicte, que hi intervinga el president. Ja li ho vam demanar just abans de començar la vaga. I si el president tampoc no n’és capaç, hauran de retirar-se i veure qui pot gestionar aquest conflicte per solucionar-lo. Això és el que vol el professorat, i no pararem fins a aconseguir-ho.

—La conselleria cada dia publica les dades d’incidència de la vaga, i cada dia són més baixes. Veieu una estratègia perquè la vaga es muira d’inanició?
—Sempre han jugat a allargar-ho. Els sindicats vam demanar de començar la negociació el 25 de setembre. Amb Rovira era impossible. Amb Ortí, al gener ens va dir que en parlaríem al febrer. Al febrer ens va dir que al març. Al març ens va dir que en parlaríem a l’abril. I a l’abril ja ens van dir a la tardor. Ara juguen a això. Supose que no s’esperaven que els professors s’animaren a fer una vaga indefinida, amb una mobilització en els carrers tan forta com la que tenim. Ara són en un carreró sense sortida i juguen a cansar el professorat. El que hem de fer nosaltres, i el professorat ho fa, és resistir, anar a les mobilitzacions quan les convoquem. Aquesta és la via. El professorat ha pres consciència que només amb la lluita en el carrer, i amb la pressió, s’obtenen resultats. Si abandonem ara, perdrem.

—El conseller Rovira és qui va començar a donar-vos allargues, i ara és, precisament, conseller d’Hisenda. Ortí fa mig any que és al càrrec. Qui feu més responsable de la situació?
—Precisament, la concentració d’ahir va ser a la porta de la Conselleria d’Hisenda per a dir a Rovira que havia d’atendre les nostres peticions i havia d’invertir més en educació. Depèn d’ell i del conjunt del Consell, però ell té la responsabilitat màxima de la caixa. Repartim les responsabilitats. Consellera d’Educació, conseller d’Hisenda, govern valencià.

—A més de la proposta de la conselleria, vàreu fer una sèrie de preguntes i propostes als docents perquè manifestassen el seu interès. Segons el resultat, el problema que veuen més urgent és el del nombre d’alumnes per classe, i en això la conselleria no ha cedit gens.
—Les ràtios s’han quedat com estaven en la proposta inicial de la conselleria, que és insuficient. Plantejava, en el curs 2027-2028, baixar dels 25 alumnes actuals a 22. I en primària, fer el que determinara la llei que es tramita ara en el congrés. Nosaltres demanàvem la reducció en infantil ja el curs vinent. I la conselleria diu que no pot perquè el procés d’admissió ja ha començat, i ja han publicat les vacants provisionals.

—A primària ara hi ha 25 alumnes?
—Sí, i segons el pla del ministeri, s’hauria de baixar a 22. I en secundària, que ara és de 30 alumnes per aula, ha de baixar a 25. La segona proposta que vam fer a la consellera és que ja s’assumesca això i que ho pose per escrit. Si volen, mantenim eixe calendari, però que ho posen per escrit. I s’hi han negat, també. No tenim res, en ràtios, no han acceptat cap de les propostes que hem fet. Únicament, que es crearan grups de treball per a parlar de com anirem reduint la ràtio en tots els cursos. Però això és un brindis al sol.

—La segona prioritat que marcaven els docents era el salari. 200 euros d’ací al 2028 seria acceptable si inclogués la clàusula de revisió salarial?
—Pense que sí. Nosaltres hem calculat que la pèrdua de nivell adquisitiu que patim és entre 400 euros i 500, segons en quin cos estigues. Si no hi podem arribar, però ens posen la clàusula de revisió, crec que podria tenir més acceptació per part del col·lectiu. Sense la clàusula, d’ací a dos o tres anys estarem igual que ara. Ho hauríem de veure, i si ho podem allargar una mica més, millor. El tema econòmic és important, però volem les ràtios i volem la plantilla.

—Sobre les plantilles. On sou ara?
—Teníem uns acords amb el Botànic, i els van tombar. L’ordre de plantilles en lleva en unes etapes i en posa en unes altres. Unes han perdut, i unes altres s’han reforçat. Demanem de mantenir els acords i mantenir els reforços que hem fet en eixes etapes. És a dir, això sumaria i seria molt millor. Vam aconseguir que, com a mínim, la conselleria parlara de la retallada que han fet en formació professional, que també ha generat mobilitzacions i vagues, i obrir la negociació respecte de les escoletes d’infantil, que són 47, que també tenen un problema amb les plantilles. De la resta de qüestions, no en tenim compromisos, però com a mínim hem aconseguit d’obrir la negociació d’aquests dos temes.

—El 40% dels docents estaven disposats a continuar la vaga indefinida. Els altres volien unes altres mobilitzacions. Fins on penseu que podeu arribar amb aquesta pressió que fins ara us ha funcionat.
—L’enquesta es va fer abans de saber que la conselleria es tancaria en banda i s’alçaria de la taula. Potser això ha fet enfadar encara més el professorat. Perquè el professorat i nosaltres comptàvem que, si no acceptàvem l’acord, tornaríem a obrir immediatament la negociació. No ha sigut així. El professorat és conscient que som en un moment clau i crucial en la mobilització, i que només amb la pressió podrem aconseguir coses. Pense que sí que es mantindrà d’una manera forta la vaga. I el que sí que demanem al professorat és que, si es reobri la negociació, torne a eixir als carrers, torne a vindre a la conselleria. És l’única manera que la consellera entenga les coses és amb la gent al carrer. Per tant, entrem en una setmana complicada, que és la tercera, però jo confie que el professorat respondrà.

—Heu lliurat nova documentació a la conselleria?
—Encara no. En tot cas, les propostes que vam fer nosaltres ja les tenen de fa mesos. Ara hem d’acabar d’ajustar la temporalitat. Tenim clar que la qüestió de les plantilles ja hauria d’entrar el curs que ve. Tenim un compromís de negociar les plantilles abans que s’acabe el curs. D’infrastructures, també hi ha un compromís d’abans que s’acabe el curs, però se n’ha de parlar. No hi ha un compromís que diga que ho farem d’una manera o una altra i accelerarem les rehabilitacions, i construccions de centres…

—Pràcticament, heu improvisat una manifestació per a avui a València.
—No és tan improvisada, perquè parlàvem amb la Gonzalo Anaya, l’associació majoritària de famílies, que ens deia que les famílies volen ser-hi. A les manifestacions del matí la gent que treballa no hi pot anar. També esperàvem a veure com acabava la reunió de dimecres. Per tant, preveiem que la manifestació d’avui siga molt multitudinària.

—Tant la consellera com el president van tornar a parlar a les Corts, dijous, del mal que fa la vaga a les famílies.
—Les famílies saben quina és la situació en els seus centres. No viuen alienes als col·legis i als instituts. Saben que hi ha problemes, que quan falla un docent no el substitueixen, o que abans tenien més personal i ara no el tenen, o com estan les instal·lacions… El relat que intenta de construir la conselleria, i el joc de trencar i dividir el col·lectiu, li ha eixit malament des del primer dia. Quan van lliurar la famosa carta a les famílies, majoritàriament, les famílies van dir, això que és?, això que dieu no és de veres, sabem què passa en els centres. Tenim el suport majoritari de les famílies.

—El Consell també ha parlat de pressions i coaccions als professors que no volen fer vaga perquè s’hi afegesquen.
—Que diga en quins centres i què ha passat. Nosaltres no en tenim constància. El professorat fa piquets informatius. Es posen en les portes dels centres i diuen als companys que no fan vaga que la secunden perquè això és el que ens dóna força. Crec que molta gent que no tenia previst de fer la vaga ha vist que la pressió funciona i que la gent és al carrer i també vol ser-hi. Pressions, nosaltres no ho acceptem. Això entra dins el seu relat. Intentar de confrontar amb les famílies, amb els alumnes, dins el col·lectiu del professorat. És eixe joc. A més, som molt respectuosos amb els professors que no fan vaga, o amb els qui n’han feta un dia i tornen perquè no ho poden sostenir. Una vaga indefinida no és cap broma.

—Una de les característiques d’aquesta vaga és la unitat sindical. Dimecres, va haver-hi un moment que semblava que trontollava, però finalment ANPE i CSIF, que són els sindicats més pròxims al PP, han continuat. La veieu perillar, la unitat?
—De moment, no. Caldrà veure què passa si tenim una nova oferta de conselleria. I a partir d’ací, que cada sindicat decidesca. Mantenim intacta la unitat sindical. La conselleria es va quedar descol·locada dimecres perquè es pensava que algun sindicat firmaria. Després de la consulta, on majoritàriament va eixir que no volíem eixe acord, si algun sindicat hagués signat, hauria tingut un problema seriós de legitimitat. Els sindicats atenem les peticions del professorat, i per això cap sindicat va decidir signar.

—Què hauria passat si un dels sindicats hagués signat aquell dia?
—Un sindicat que no representa la majoria pot signar. La conselleria pot avalar eixa signatura, i avalar l’acord. De fet, a Catalunya ha passat. CCOO i UGT no representen més enllà del 25% de la mesa sectorial d’Educació i han firmat un acord amb el govern. Per tant, eixe acord prospera, tot i que el 75% dels altres sindicats hagen dit que no. L’acord pot continuar. El tema és si el govern veu que, amb una minoria sindical, pot continuar o no.

—Al Principat també fan vagues.
—Dijous hi va haver una escena molt bonica en la Sénia, on es van concentrar valencians i catalans, va ser molt emotiu.

—Supose que això indica que, globalment, l’educació està molt malament, governe qui governe. Ací el PP, allà el PSC.
—El malestar és comú, no només a Catalunya, al País Valencià, als Països Catalans, és comú en tot l’estat. L’any passat hi va haver mobilitzacions a Astúries i al País Basc. Hi ha un malestar perquè els alumnes cada vegada estan més ben diagnosticats, quan es detecten problemes de qualsevol mena, i necessita més ajuda. La normativa ens obliga a fer una atenció molt individualitzada, però no ve acompanyada dels recursos necessaris. Per això dèiem que el tema de les ràtios és fonamental, perquè amb trenta alumnes no pots atendre’ls com ho necessiten. O baixem la ràtio o parlem de codocència. És a dir, tenir dos docents dins l’aula per poder fer eixa atenció més individualitzada. Hi ha més agressions al professorat. En general, hi ha un malestar en conjunt del professorat. Les condicions de treball no són adequades. Ací tenim la particularitat que quan governa el PP sempre ens retalla.

—Segons els vostres equips jurídics, és legal que l’administració s’aixeque d’una taula de negociació quan els seus treballadors fan vaga?
—Tenim un informe jurídic que parla de l’obligació de l’administració de negociar mentre hi ha una vaga en marxa. Puntualment, pot fer el que va fer la consellera, me’n vaig al racó de pensar i ja us convocaré. Som en aquest punt, ara. Si la setmana que ve no hi ha una taula de negociació, que pense que n’hi ha d’haver, perquè la conselleria tampoc aguanta aquesta pressió, ens plantejaríem d’anar als tribunals a reclamar el compliment d’un dret fonamental com és la negociació col·lectiva.

—Heu tingut el suport dels equips directius dels centres. Us l’esperàveu, aquesta reacció de la dimissió en bloc?
—Durant tot aquest moviment que vam començar el 25 de setembre, l’1 de desembre ja vam fer una primera jornada de vaga, que va estar bé. Va ser quan van canviar de Rovira a Ortí. I, a poc a poc, hem treballat per anar augmentant el nombre de participants en les manifestacions. El 31 de març es va viure una vaga molt forta. I la gent s’ha anat contagiant i ha pres consciència que, efectivament, no està sola en el seu centre. Que els problemes que tenen no són només d’eixe centre, sinó que són comuns a tot el sistema educatiu. El que ha passat a Catalunya enguany també ha ajudat molt, i la gent ha pres eixa consciència. Els equips directius són els que més ho pateixen tot. Arran de tota la mobilització han fet aquest pas, que és una mesura de pressió molt forta, que ajudarà que la conselleria s’assega a negociar.

—Sindicalment, què representa encapçalar una vaga educativa indefinida?
—Molta responsabilitat, però nosaltres ara estem molt tranquils perquè tenim eixa força en el carrer, que és la que tenim en la taula de negociació. Per tant, és una gran responsabilitat, però al mateix temps, anem amb tranquil·litat. Eixa força que tenim nosaltres, intentem de canalitzar-la amb totes les propostes que ens fan, buscar la manera d’aconseguir-les. Crec que hem aconseguit transmetre eixe missatge que som ací, us fem cas i lluitem tant com podem per aconseguir el que demaneu. Hem sigut capaços de traslladar eixe missatge, que no afluixem, que la gent pot confiar en nosaltres. És una situació inesperada per a nosaltres, perquè cada dia obrim els mitjans, i això ens dóna molta força.

—Parlant dels mitjans, tot i que ha trigat, la vaga indefinida ja és visible en els mitjans espanyols. Creieu que pot passar com en més coses i que, ara que Espanya ja saben què passa ací, algú faça una trucada al president Pérez Llorca perquè tanque la crisi?
—Potser ja ha passat. No ho sabem. Crec que el president de la Generalitat està nerviós perquè això se li ha escapat de les mans. Com més pressió fem, més pressió tenen ells també. Sí, ajuda el fet que tot l’estat sàpiga que estem en aquesta situació, però a Catalunya estan igual, i no sé si el president del govern ha telefonat al president Illa. Crec que en l’àmbit estatal estan atabalats pel que passa ací. Tenim l’antecedent de Mazón. El País Valencià ja va ser el focus amb Mazón i la gota freda, i ara som el focus en educació. El PP d’ací té un problema que segur que estan tractant en l’àmbit estatal.

Els sindicats es queixen que la proposta d’Educació no s’adequa a la contraproposta unitària dels sindicats, mentre que el departament defensa que és “equilibrada i permet donar sortida”, segons Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa.

La reunió de salaris era ahir, però l’administració va demanar temps per a poder estudiar la contraproposta dels sindicats. Els sindicats esperen ara que Educació arribi dimarts amb una proposta més satisfactòria. En cas contrari, diuen que trencaran les negociacions i intensificaran el conflicte.

Els sindicats creuen que la proposta no és justa

Educació proposa ara d’augmentar els imports mensuals d’alguns dels complements ja existents –entre un 25% i un 50%– i crear-ne de nous o reactivar-ne, però refusa crear un complement universal d’entre 478 i 544 euros mensuals, una mesura que els sindicats consideren que és imprescindible.

“La proposta no és acceptable. (…). Exigim que s’emmarqui en la proposta unitària. Dimarts, que vinguin amb una proposta d’acord amb el marc, augments salarials, donant resposta a la pèrdua de poder adquisitiu”, ha dit Iolanda Segura, portaveu de la USTEC. Segons ella, el govern ha de trobar una fórmula per assegurar una clàusula de garantia salarial vinculada a l’IPC i mesures per a recuperar el poder adquisitiu perdut. “Hi ha pressuposts i més diners que mai”, ha dit.

Laura Gené, secretària general de CGT Ensenyament, ha dit: “Ens hem trobat que el departament no ha fet els deures. Ens van demanar temps per la proposta i no té res a veure amb la proposta unitària, deixen fora un terç de la plantilla”.

Gabriel Ramírez, de la Intersindical, considera que la proposta “clarament està fora del que demanem”. “Aquest departament, o bé no entén, o no té la capacitat de negociar”, ha dit. Segons ell: “La dilació de la negociació és una cosa volguda i pactada”. 

Per part del Departament, Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa, considera que són mesures que s’adeqüen a les reclamacions i “contribueixen a la millora del sistema educatiu”. Preguntat per la reunió de dimarts, Giménez diu que han d’acabar de valorar les exigències dels sindicats: “Hem de veure si podem trobar elements per generar major consens”. 

La proposta d’Educació: augments dels complements i crear-ne de nous

La proposta d’Educació afectaria 104.591 docents de l’educació pública i concertada, un 86% del total de la plantilla. Educació refusa de crear un complement universal, tal com demanaven els sindicats, i proposa d’augmentar els imports mensuals d’alguns dels complements ja existents –entre un 25% i un 50%– i crear-ne de nous o reactivar-ne.

Educació proposa augmentar la retribució de quatre complements: el de tutoria a primària/infantil/EE es passaria de 66,56 euros a 99,84; en el de tutoria a secundària, de 93,60 euros a 140,40; en coordinadors digitals, de 89,96 euros a 134,94, i en direccions, de 767,53 euros a 959,42.

A més dels complements existents, Educació proposa de crear-ne quatre més: cotutoria (70,20 euros); docent de centre de màxima complexitat a primària (139,77 euros); docent de centre de màxima complexitat a secundària (196,56 euros), i treball de recerca (70,20 euros). L’administració també proposa de reactivar el complement de la càtedra, de 208,85 euros.

Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, va explicar ahir: “Volem que vinguin amb proposta clara i amb dades per a poder avançar.” Va avisar que si avui “no hi anaven amb la feina feta”, seria un trencament i no continuarien les negociacions.

Si no hi ha una proposta sòlida, Segura va amenaçar d’intensificar el conflicte i d’emprendre noves vies de mobilització, sense precisar-les. I va insistir que si arribava la proposta, la darrera paraula sempre la tindrien els docents.

El secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, que pilota les negociacions, considera que la proposta dels sindicats és de màxims, però que “hi ha recorregut per a continuar negociant”. “Hi ha elements interessants, però hem de fer-ne examen.”

La reunió d’ahir era centrada en els sous, però l’administració va dir que no havia tingut prou temps per a valorar la proposta sindical. Per una altra banda, Educació va explicar el desplegament de l’escola inclusiva. Això va originar malestar als sindicats CGT, la Intersindical i la COS, que es van aixecar de la taula sectorial una hora després d’haver començat. No és clar si avui els sindicats tornaran a la taula sectorial.

En la inclusiva, on es pot avançar més 

La USTEC –a diferència de la CGT, la Intersindical i la COS– sí que es va quedar a escoltar la proposta d’Educació sobre l’escola inclusiva, tenint en compte que el sindicat els havia fet arribar una proposta pròpia sobre aquest àmbit. “Caldrà veure si ens vol acompanyar en la nostra proposta i hi ha un horitzó satisfactori que doni resposta als sindicats.”

Segons Segura, l’àmbit en què es pot avançar “més i millor” és el del desplegament de la inclusiva, el reforç de les dotacions, que hi hagi més recursos. En cas d’entesa, demana que tot quedi per escrit al marge de l’acord de Comissions i la UGT. Giménez considera que la inclusiva “genera consens”. “La reunió ha estat positiva, anem pel bon camí”, va dir ahir. Tot amb tot, va deixar clar que la proposta unitària tenia un “impacte econòmic que no és assumible” i que calia prioritzar.

Segura ha llançat l’ultimàtum en qüestions salarials, però també remarcava: “No renunciarem a la inclusiva.” Segons ella, la proposta de sous és assumible perquè tenen el compromís de grups polítics i el pressupost ja no és cap escull.

Defensen que la unitat sindical continua

Malgrat el malestar de la CGT, la Intersindical, la COS i Professors de Secundària –aquests darrers van refusar de participar en la negociació d’un bon començament–, Segura va dir que la unitat sindical continuava. La portaveu de la USTEC va assenyalar que la contraproposta presentada ahir era pactada, i que avui tractarien els sous, també amb una proposta acordada. “Si no hi vénen, ja els defensarem nosaltres. Els convidem a venir-hi. Com més siguem, més força tindrem.”

La UGT i Comissions diuen que no hi ha canvis

Lorena Martínez, de la UGT, va dir que la jornada d’ahir havia estat centrada a explicar la proposta del departament en matèria d’educació inclusiva que s’ha treballat en les comissions de desplegament de l’acord del 9 de març. “Si els altres sindicats s’hi volen afegir, endavant. El primer de setembre, les mans s’han de veure als centres”, va dir. Ester Vila, de Comissions, va dir que s’havia palesat que les propostes d’inclusiva quedaven recollides a l’acord.

La jornada s’ha desenvolupat l’endemà de la ruptura de la taula de negociació feta ahir entre la conselleria i els sindicats STEPV, la UGT, Comissions Obreres i el CSIF. La reunió es va acabar al cap de deu minuts, quan l’equip d’Ortí es va aixecar de la taula arran de la negativa sindical a signar l’acord proposat pel govern.

Avui, nombrosos centres han fet claustres extraordinaris i posteriorment s’han formalitzat les dimissions de directors i més càrrecs directius. Els sindicats asseguren que la xifra encara podria augmentar i acostar-se a les 300 renúncies.

Mentrestant, centenars de docents s’han concentrat davant les Corts Valencianes coincidint amb la sessió de control al president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, per exigir la dimissió de la consellera d’Educació. Els sindicats han convocat una nova manifestació dissabte a la ciutat de València, que preveuen que serà multitudinària, amb el lema “La comunitat educativa alça la veu”, dins el calendari de protestes contra la política educativa del govern valencià.

La primera fase del pla planteja un acord immediat d’augment de plantilles que permeti incorporar 6.400 noves dotacions, tal com es recull en la contraoferta conjunta de tots els sindicats. Segons el sindicat, aquesta ampliació és imprescindible per començar a aplicar mesures estructurals als centres ordinaris i als serveis d’atenció educativa.

USTEC defensa que la plantilla estructural necessària per al curs 2029-2030 hauria de situar-se entre les 12.500 i les 14.500 dotacions addicionals. Aquesta xifra podria arribar fins a les 20.000 o 23.000 places en cas d’aplicar la reducció de dues hores lectives per al personal docent i d’atenció educativa.

Tècnics per a cada grup

Entre les principals reivindicacions, hi ha la incorporació d’una tècnica especialista d’educació infantil (TEEI) per a cada grup i una tècnica d’integració social (INS) a cada centre. També es reclama ampliar les aules d’acollida a partir de cinc alumnes nouvinguts per centre des del curs 2026-2027, eliminant els límits actuals de dotació i reduint les ràtios fins a deu alumnes per aula el curs següent.

El sindicat aposta també per garantir un suport intensiu a l’educació inclusiva (SIEI) a tots els centres ordinaris. Com a mesura urgent, proposa dotar de mestres d’educació especial, orientadors educatius o educadors d’educació especial aquells centres amb més de tres alumnes amb dictamen SIEI que encara no disposin dels recursos necessaris.

Augment del personal

Les demandes també inclouen un augment del 15% del personal d’atenció educativa i dels especialistes en educació inclusiva el curs 2026-2027, amb l’objectiu d’arribar a un increment del 50% en els anys següents.

Un altre dels punts destacats és la incorporació progressiva de mestres d’audició i llenguatge a tots els centres educatius entre els cursos 2026-2027 i 2027-2028, així com l’ampliació d’un 25% de les plantilles dels serveis educatius, com els EAP, amb previsió d’arribar al 50%.

Finalment, el sindicat exigeix que totes les places vinculades a programes temporals passin a ser estructurals i reclama modificar el càlcul de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). També planteja reduir dues hores lectives al conjunt del personal docent i personal d’atenció educativa (PAE) per facilitar la coordinació i la planificació de l’atenció educativa inclusiva.

Els sindicats han arribat al Departament d’Educació amb una contraoferta que inclou demandes en tres grans àmbits: laborals i retributives, reforç de recursos i plantilles al sistema públic i consens sobre els currículums educatius. Entre més qüestions, els sindicats volen una clàusula de garantia salarial vinculada a l’IPC i establir un complement universal d’entre 478 i 544 euros mensuals fins al 2029, incorporar 6.400 dotacions noves i que els currículums siguin modificats amb la part social.

Els sindicats diuen que els sous no són l’única qüestió central. Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, ha explicat abans d’entrar a la reunió que hi havia més temes imprescindibles, com ara l’escola inclusiva i la democràcia als centres: “Defensarem aquestes línies i arribarem al màxim. Presentarem un marc de negociació unitari i abordarem les qüestions una a una.” I ha insistit: “Necessitem una quantitat que sumada, a l’estat, reverteixi el 25% de pèrdua del poder adquisitiu.” Segons Segura, és possible que la proposta tiri endavant: “Hi ha marc pressupostari que permet de tirar endavant la proposta.”

Gloria Xanco, de la UGT, explica que estan disposats a negociar els dies que calgui, però demana un calendari que no s’allargui gaire, tal com va passar abans de l’acord amb Comissions Obreres i la UGT. Xanco s’ha queixat que s’augmenti la plantilla dels Mossos d’Esquadra, però que a Educació “tot són excuses”. “És una emergència educativa que hem de solucionar.” Gabriel Ramírez, de la Intersindical, ha reclamat que la negociació es faci en el marc del comitè de vaga. Segons ell, hi ha dificultats d’avançar perquè Comissions i la UGT “boicoten la lluita”.

La contraproposta és unitària i també la signa el sindicat Professors de Secundària, malgrat que ha decidit de no participar en les converses amb Educació perquè creu que la proposta inicial és insuficient. El sindicat diu que tornarà a la taula si Educació s’avé a negociar aquesta contraoferta. La USTEC ha presentat una proposta a banda, amb una bateria de deu mesures.

Un complement universal per a tot el col·lectiu

En l’àmbit salarial, els sindicats exigeixen una clàusula de garantia salarial vinculada a l’IPC i mesures per a recuperar el poder adquisitiu perdut del professorat. La proposta principal és establir un complement universal per a tots els treballadors, amb increments del 6% l’any 2026 i del 4% el 2027, el 2028 i el 2029 en la part salarial que depèn de la Generalitat. Dit d’una altra manera: això equival a 478 euros mensuals per als mestres i 544 euros per al professorat de secundària fins al 2029. També exigeixen el reconeixement i pagament del deute dels sexennis, a més d’un increment del 30% dels tres primers estadis retributius.

En la negociació, els sindicats també inclouen la regulació de les hores extra i la nocturnitat en colònies escolars, amb compensació horària, una convocatòria estable de càtedres a secundària i de figures sèniors a primària, i també una millora del complement per als coordinadors digitals.

Més plantilla, revisió de ràtios i canvis curriculars

Quant als recursos del sistema i les condicions del sistema, la contraproposta refusa el tancament de línies o centres públics i demana un acord a per incorporar 6.400 noves dotacions, molt per damunt dels 2.405 efectius addicionals proposats inicialment per Educació per al curs vinent. També demanen una revisió del nombre d’alumnes per aula i la reclassificació del personal d’atenció educativa (PAE), a més d’internalitzar determinats recursos.

En el bloc curricular, els sindicats exigeixen que qualsevol currículum o modificació curricular sigui negociada amb la part social. En concret, demanen d’aturar la reforma del currículum de batxillerat sobre la fusió de matèries científiques i consensuar una nova distribució horària. També volen currículums “més estructurats i clars” i revisar aspectes del decret d’educació bàsica.

La manifestació anirà fins a la plaça de l’Ajuntament i passarà pels carrers de Xàtiva i de Colom, per la plaça de la Porta de la Mar, pel carrer del Palau de Justícia, pel de la Pau i pel de Sant Vicent. Avui al matí, centenars de docents s’han concentrat a les portes de les Corts Valencianes per reclamar a la consellera Carmen Ortí que torne a negociar, perquè ahir va deixar en l’aire la represa de les converses. Argumenta que els sindicats refusen per sistema totes les propostes de la conselleria i que el govern ja ha complert.

Ortí va dir que esperava dels sindicats el gest de suspendre la vaga per continuar negociant, però que com que no hi estaven disposats ni tampoc no acceptaven la seua proposta, no tenia sentit de continuar parlant. Mestres i professors hi han reaccionat avui reclamant de mantenir la mobilització al carrer, amb l’experiència que ha estat justament això que va forçar la conselleria a negociar.

“La consellera ahir ens va dir que estava oberta al diàleg, però va perdre una oportunitat perquè es va alçar i se’n va anar al racó de pensar”, ha dit Marc Candela, portaveu de l’STEPV. La secretària general d’educació de Comissions Obreres, Xelo Valls, ha respost a Ortí que el gest que calia era la reobertura de les negociacions: “Ahir la consellera ens va acusar de refusar el millor acord de tot l’estat, i allò que hem refusat és una operació propagandística per a emblanquir-se.”

Abans de la reunió a la conselleria, un 78% dels docents valencians dels 31.000 que van participar en la consulta dels sindicats va refusar la proposta del govern. Per això Maite Tarazona, responsable d’ensenyament de la UGT, ha insistit que a la reunió els representants sindicals “van transmetre l’opinió de tots els docents”. I ha afegit, a més, que esperava que la conselleria reflexionara i reprenguera les negociacions: “Perquè tenim contrapropostes per a continuar negociant.”

Els manifestants han tallat la carretera durant gairebé una hora i mitja, a l’altura de la sortida de l’antiga carretera cap a Vinaròs, a prop del pont sobre el riu Sénia, que marca la frontera administrativa entre Catalunya i el País Valencià. Allí han cuit les baldanes, han esmorzat i han cridat consignes per reclamar dimissions, més recursos per a l’ensenyament públic i a favor de l’ús del català, entre d’altres. Abans de marxar, han fet una assemblea ràpida.

L’ensenyament no té fronteres

Segons els docents, volen demostrar que, tampoc en el cas dels problemes del sector públic, “el Sénia no és frontera”. Miguel Martínez, professor de l’institut Ramon Cid de Benicarló i membre de l’assemblea comarcal de professors del Baix Maestrat, ha subratllat que “és important cohesionar el territori” i que “és clau compartir experiències i lluites”. Martínez ha recordat que els docents del País Valencià han començat una vaga indefinida fa uns dies per motius molt similars.

Martínez ha subratllat: “És igual que vingui del govern català o valencià. S’està culpabilitzant per un problema econòmic, personal, que també existeix i tampoc s’ha de negar, però crec que la qüestió principal que preocupa a totes les persones que són aquí i totes les que fan vaga aquests dies són els alumnes. És la salut, la cura dels alumnes. Cura personal, la humanitat, és el que ens preocupa i ha portat aquí.”

Solidaritat i reivindicació a banda i banda del Sénia

El portaveu d’USTEC Terres de l’Ebre, Pau Ureña, ha coincidit en la importància de la trobada entre docents de les dues bandes de la frontera administrativa. “És, per damunt de tot, un acte de solidaritat, un acte per compartir una lluita que entenem que és per la mateixa causa: per una educació de qualitat i amb la nostra llengua”, ha dit.

Ureña ha recordat la situació “preocupant” i “problemàtica” que viuen actualment els centres catalans i valencians, amb manca de recursos, personal de suport insuficient, sobrecàrrega de feina i sous estancats de fa més de quinze anys. També ha criticat el “bloqueig” administratiu davant les demandes del sector, malgrat el suport majoritari a les protestes i vagues dels darrers mesos. “Estem decidits a trencar aquest bloqueig i, per això, ens ajuntem amb la gent del País Valencià”, ha insistit, i ha avançat que aquesta no serà l’última mobilització conjunta.

Per la seva banda, el secretari d’organització i delegat d’Ensenyament de CGT Terres de l’Ebre, Pere Timoner, ha refermat que “el Sénia no és frontera per a res i tampoc és frontera educativa per reclamar una educació pública i de qualitat”. Ha afegit que “tenim governs en els dos casos que estan precaritzant el personal educatiu, no només els docents, també el personal d’atenció, les vetlladores, que hauríem d’internalitzar, el lleure educatiu, l’etapa de 0 a 3”.

Timoner també ha criticat el que considera “polítiques autoritàries” del govern del PSC, especialment la infiltració policial en assemblees de docents. “El PSC directament està triant la repressió en lloc de l’educació, perquè no s’entén d’altra manera que augmenti el sou dels Mossos mantenint inalterat el dels docents”, s’ha queixat. Timoner ha advertit que, si no es reverteix la situació, es mantindrà el nivell de mobilització. “O això, o seguirem fins que caigui el govern”, ha sentenciat.

Manifestació a Tortosa

A partir de les 12.00, el personal educatiu ebrenc tenia prevista una nova mobilització a Tortosa (Baix Ebre), amb dues columnes. La primera, procedent del Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, surt de l’Escola Cinta Curto. La segona, arribada del Montsià, parteix de l’Escola Sant Llàtzer. Totes dues conflueixen a la plaça del Mercat, on arrenca una manifestació pels carrers de la ciutat.

Aquestes accions coincideixen amb la desena jornada de mobilitzacions a Catalunya, convocades pels sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical. De dijous, les protestes se centren especialment a la demarcació de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Tot plegat s’ha produït després de la reunió de la mesa sectorial de dimecres, que va acabar sense acord, però amb el compromís de continuar negociant dijous i divendres.

Els manifestants han tallat la carretera durant gairebé una hora i mitja, a l’altura de la sortida de l’antiga carretera cap a Vinaròs, a prop del pont sobre el riu Sénia, que marca la frontera administrativa entre Catalunya i el País Valencià. Allí han cuit les baldanes, han esmorzat i han cridat consignes per reclamar dimissions, més recursos per a l’ensenyament públic i a favor de l’ús del català, entre d’altres. Abans de marxar, han fet una assemblea ràpida.

L’ensenyament no té fronteres

Segons els docents, volen demostrar que, tampoc en el cas dels problemes del sector públic, “el Sénia no és frontera”. Miguel Martínez, professor de l’institut Ramon Cid de Benicarló i membre de l’assemblea comarcal de professors del Baix Maestrat, ha subratllat que “és important cohesionar el territori” i que “és clau compartir experiències i lluites”. Martínez ha recordat que els docents del País Valencià han començat una vaga indefinida fa uns dies per motius molt similars.

Martínez ha subratllat: “És igual que vingui del govern català o valencià. S’està culpabilitzant per un problema econòmic, personal, que també existeix i tampoc s’ha de negar, però crec que la qüestió principal que preocupa a totes les persones que són aquí i totes les que fan vaga aquests dies són els alumnes. És la salut, la cura dels alumnes. Cura personal, la humanitat, és el que ens preocupa i ha portat aquí.”

Solidaritat i reivindicació a banda i banda del Sénia

El portaveu d’USTEC Terres de l’Ebre, Pau Ureña, ha coincidit en la importància de la trobada entre docents de les dues bandes de la frontera administrativa. “És, per damunt de tot, un acte de solidaritat, un acte per compartir una lluita que entenem que és per la mateixa causa: per una educació de qualitat i amb la nostra llengua”, ha dit.

Ureña ha recordat la situació “preocupant” i “problemàtica” que viuen actualment els centres catalans i valencians, amb manca de recursos, personal de suport insuficient, sobrecàrrega de feina i sous estancats de fa més de quinze anys. També ha criticat el “bloqueig” administratiu davant les demandes del sector, malgrat el suport majoritari a les protestes i vagues dels darrers mesos. “Estem decidits a trencar aquest bloqueig i, per això, ens ajuntem amb la gent del País Valencià”, ha insistit, i ha avançat que aquesta no serà l’última mobilització conjunta.

Per la seva banda, el secretari d’organització i delegat d’Ensenyament de CGT Terres de l’Ebre, Pere Timoner, ha refermat que “el Sénia no és frontera per a res i tampoc és frontera educativa per reclamar una educació pública i de qualitat”. Ha afegit que “tenim governs en els dos casos que estan precaritzant el personal educatiu, no només els docents, també el personal d’atenció, les vetlladores, que hauríem d’internalitzar, el lleure educatiu, l’etapa de 0 a 3”.

Timoner també ha criticat el que considera “polítiques autoritàries” del govern del PSC, especialment la infiltració policial en assemblees de docents. “El PSC directament està triant la repressió en lloc de l’educació, perquè no s’entén d’altra manera que augmenti el sou dels Mossos mantenint inalterat el dels docents”, s’ha queixat. Timoner ha advertit que, si no es reverteix la situació, es mantindrà el nivell de mobilització. “O això, o seguirem fins que caigui el govern”, ha sentenciat.

Manifestació a Tortosa

A partir de les 12.00, el personal educatiu ebrenc tenia prevista una nova mobilització a Tortosa (Baix Ebre), amb dues columnes. La primera, procedent del Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, surt de l’Escola Cinta Curto. La segona, arribada del Montsià, parteix de l’Escola Sant Llàtzer. Totes dues conflueixen a la plaça del Mercat, on arrenca una manifestació pels carrers de la ciutat.

Aquestes accions coincideixen amb la desena jornada de mobilitzacions a Catalunya, convocades pels sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical. De dijous, les protestes se centren especialment a la demarcació de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Tot plegat s’ha produït després de la reunió de la mesa sectorial de dimecres, que va acabar sense acord, però amb el compromís de continuar negociant dijous i divendres.

En aquest context, uns dos-cents deixants equips directius han presentat la dimissió en bloc en protesta per la manca d’acord del govern amb els sindicats. Ja ho havien advertit, i avui al matí el director del CRA Benavites-Quart de les Valls, Jaume Olmos, ha anunciat que finalment n’eren un centenar. “Això implica més de quatre-cents càrrecs d’equips directius, i implica que darrere hi ha més de tres mil cinc-cents mestres que han fet costat a les dimissions”, ha dit. La xifra, segons Olmos, podria ser més alta, però hi ha molts directors que tenen por de fer el pas.

“No podem continuar dient que tot va bé”, ha afegit Olmos, que denuncia les mancances en infrastructures i en personal, que afecten els alumnes. Diu que les dimissions s’han presentat “per dignitat i per coherència”. “I a més ho fem amb el cap ben alt perquè sabem que ho fem per al nostre alumnat, per a les nostres famílies i, sobretot, per als companys.” Ha denunciat que “no és normal” que hi hagi docents que pensin a deixar la professió: “No és normal que no es puguen alçar cada matí, que es demanen baixes per salut mental de manera constant.”

Els sindicats mantenen la pressió

“La consellera va dir que esperava un gest dels sindicats, doncs som ací. Sabem que és dins, que vinga i negociem”, ha dit Marc Candela, portaveu de l’STEPV. Ha insistit que el conflicte continuava vigent i ha reclamat que si Ortí no era capaç de solucionar-lo, que hi intervinguera el president Juanfran Pérez Llorca: “La consellera ahir ens va dir que estava oberta al diàleg, però va perdre una oportunitat perquè es va alçar i se’n va anar al racó de pensar.”

Ha remarcat que els sindicats no desconvocaran la vaga si no hi ha un acord i que era justament la mobilització allò que havia forçat el govern a negociar. Una línia que també ha remarcat Xelo Valls, secretària general d’educació de Comissions Obreres, que ha dit que el gest que demanava Ortí havia de ser la reobertura de les negociacions. “Ahir la consellera ens va acusar de refusar el millor acord de tot l’estat, i allò que hem refusat és una operació propagandística per a emblanquir-se”, ha dit Valls, que considera que la proposta de la conselleria “no és sinó fum de canya en molts aspectes”. En concret, critica que no hi ha cap calendari ni dotació pressupostària, més enllà de la qüestió de la retribució.

“La prova que no hi poden confiar és el rebuig unànime de la comunitat educativa”, ha dit. Maite Tarazona, responsable d’ensenyament de la UGT, ha insistit que a la reunió els representants sindicals “van transmetre l’opinió de tots els docents”. I ha afegit, a més, que esperava que la conselleria reflexionara i reprenguera les negociacions: “Perquè tenim contrapropostes per a continuar negociant.”

—Per què no heu anat a la taula sectorial?
—Perquè la proposta no surt de l’acord de la vergonya de fa uns quants mesos, és una variació. És clarament un insult al professorat, no hi ha realment un pas endavant i no hi ha una mesura salarial universal per a tot el professorat. Això és una condició sine qua non, no podem millorar una part i que uns altres quedin enrere, el sou s’ha d’actualitzar. No demanem un augment de sou. Demanem que ens tornin allò que hem anat perdent progressivament aquests anys. I allò que ens deuen, per exemple, amb deute dels sexennis retallat. Hem perdut realment milions d’euros i això ha quedat penjat. No hi hem anat perquè no és una proposta seriosa i a la taula sectorial s’hi ha d’anar amb una voluntat negociadora de debò i no amb un simulacre de negociació, com és aquesta proposta, que valorem com una autèntica falta de respecte.

—El problema principal és que la proposta d’Educació és fruit de l’acord amb Comissions i la UGT?
—És un error que han de reconèixer. Han de començar a negociar de debò unes condicions millors per a tot el professorat i el sistema educatiu. No s’han d’agafar a un pacte que ja va néixer mort.

—Per tant, la idea és fer caure el pacte del 9 de març, fer foc nou?
—La idea és que comenci una negociació de debò, en què les reivindicacions del professorat realment siguin escoltades. Ells continuaran imposant el seu marc i del nostre encara no n’han ni pres nota. No han començat les negociacions. Tot just començaven quan es va fer aquest simulacre d’acord de país, que és un pacte vertaderament vergonyós que ha originat tot aquest cicle de vagues.

—Dieu que tornareu a negociar quan hi hagi una proposta més seriosa. A què us referiu?
—Som la segona força sindical a l’ensenyament no universitari català, som clarament majoritaris a la secundària. La veu de la secundària s’ha d’escoltar. I han d’escoltar coses molt concretes. Una convocatòria de càtedres, la devolució del deute d’aquests estadis –que deuen a 38.000 professors, amb imports que arriben a 10.000 euros–, la pujada salarial universal per a tots els docents –de primària i de secundària– i també l’impuls de canvis curriculars i reformulacions dels decrets que ens han abocat al desastre. Molt especialment el decret de plantilla infame i el decret d’inclusió, mal dissenyat per totes bandes. La inclusió és una necessitat de la democràcia, ningú no la posa en qüestió, però aquest decret és un paquet de retallades. Tot això s’ha de començar a posar damunt la taula. No pot ser una gimnàstica sobre un acord que va néixer mort. La taula sectorial s’ha de situar en un marc de negociació entre els sindicats i l’administració. L’administració imposa el seu marc i no caurem en la trampa de negociar les seves engrunes. Volem un avenç real.

—Professors de Secundària sempre s’ha oposat al model d’escola inclusiva actual. Per què?
—Bàsicament, perquè no funciona. Ens informem de què diu la recerca. Jo mateix he anat a parlar amb un professor que en fa sobre inclusiva, Pablo Rodríguez Herrero, de la Universitat Autònoma de Madrid. Els millors sistemes són híbrids, són flexibles, opten per la inclusió. Tot aquell alumnat que pugui ser inclòs a l’aula ordinària, hi ha d’anar degudament atès amb personal estructural. I les escoles especials, en compte de tancar-les i infrafinançar-les, que és allò que passa ara, també s’han d’ampliar. Aquí es retallen equipaments per a alumnat vulnerable. No es pot causar caos i generar tanta ansietat, tant a l’alumnat vulnerable com a l’alumnat que no es discuteix que ha d’estar a l’ordinària, com al professorat. No funciona, ha de ser un altre model. Hi ha d’haver inclusió real, però aquest decret d’inclusiva ha exclòs tothom de l’ensenyament, perquè no hi ha manera de poder atendre realment la realitat. Hi va haver un 30 minuts de TV3 amb experiències d’escola inclusiva i posaven els pèls de punta. La USTEC es va queixar per parcialitat, però simplement s’hi mostrava una part de la realitat. No podem continuar excloent tot l’alumnat de la pública amb un decret d’inclusiva que és un deliri. Inclusió, sí. Escola especial, també, segons cada família. S’ha de reformular per donar satisfacció a les necessitats d’un alumnat. És una inclusió falsa i això no s’arregla amb més recursos. Evidentment, no ens hi oposem perquè millorarà lleugerament la situació. Hi ha la necessitat de disposar d’un sistema híbrid, amb intel·ligència, amb racionalitat, amb humanitat. I això que es produeix és pur i simple abandonament i negligència. Hi ha alumnat amb necessitats especials del tot abandonat a l’aula ordinària, amb vetlladores que viuen en una situació de precarietat i amb retallades pertot arreu. Parles amb docents de l’escola especial i et diuen que aquest alumnat vulnerable ha d’aprendre autonomia. Ha d’aprendre a viure, a vestir-se, a preparar-se el menjar. Què fa en una classe d’anglès o de polinomis? Hi ha una persona que no hauria de ser allà, a qui s’ha d’atendre. Si aquesta persona pot aprofitar-ho i avançar en una aula ordinària, perfecte, cap problema. Aquest decret és una mena d’expulsió, una innovació disruptiva que fa esclatar qualsevol mena de possibilitat real que hi hagi ensenyament i aprenentatge. No ens oposem que hi hagi més recursos a la inclusiva, però posem l’accent en la reforma del decret. El model actual és un fracàs i és una presa de pèl.

—Aleshores, quina és la vostra proposta?
—Una inclusió real, que s’estudiï, que parlin els experts i especialistes. Ara hi ha una simple retallada: l’abandonament de drets fonamentals de menors que necessiten una atenció especial.

—Però bé que heu de tenir algun model al cap, alguna proposta?
—Ho estudiem. Vaig anar a parlar amb aquest professor, Pablo Rodríguez Herrero. Tot això s’ha d’estudiar i s’ha de fer bé. No es pot fer grollerament, retallant a tort i dret i enganyant les famílies. No pot passar que hi hagi alumnat vulnerable del tot desatès en situacions fins i tot de violència. Violència a l’alumnat i al professorat. Hi ha situacions que són surrealistes. En una classe, hi ha alumnat que ha d’anar al servei acompanyat. El docent no pot deixar un quart d’hora o mitja hora la classe sola, és il·legal. Ara mateix, hi ha professors que tenen aquest problema: els exigeixen coses il·legals, com ara deixar la classe sola mitja hora per anar a ajudar una persona a fer les seves necessitats. Què passa? On és la inclusió? Tot això és una estafa! Un altre problema: si hi ha una crisi nerviosa o un problema esporàdic, s’ha d’invocar una persona. Hem de deixar que hi hagi situacions de crisi, de violència, d’ansietat? De tot això, qui se n’ocupa? Se n’ocupa el professor d’informàtica? Tot això s’ha fet sobrecarregant la responsabilitat dels docents. La inclusió s’ha de fer de manera racional, responsable i democràtica, no de manera grollera, perquè origina situacions impossibles dins l’aula. La inclusió ha de ser possible, humana, flexible i híbrida, i ha de comptar amb els professionals adequats, tant a l’escola ordinària com a l’escola especial. Però això ja ho va fer Margaret Thatcher amb l’informe Warnock. Tot això és una política de retallades encoberta absolutament vergonyosa.

—Per tant, per a entendre-ho: el model actual no us agrada, però tampoc no hi ha una alternativa clara.
—L’alternativa es pot resumir amb el lema: “Inclusió a l’ordinària, sí. Escola especial, també.” S’ha d’anar cas a cas, família a família, i s’ha d’estudiar la potencialitat de tot l’alumnat. Agafar un eslògan i convertir-lo en una excusa per a retallar escoles especials, o per a mantenir personal d’inclusiva sense plaça estructural en estat precari no és correcte.

—La Plataforma per una Escola Inclusiva de Catalunya us acusa de fomentar el discurs d’odi envers l’alumnat amb discapacitat. Com hi responeu?
—És del tot fals. Volem una inclusió real. Que tot l’alumnat tingui l’atenció que mereix: l’atenció que no rep ara mateix per culpa d’una legislació catalana plena de deliris i d’excessos.

—Us heu reunit amb la plataforma per plasmar amb què es troben?
—No, som un sindicat de professors. Veiem amb preocupació alumnat abandonat a l’aula ordinària, algunes famílies enganyades i com tanquen i infrafinancen escoles especials. De quin discurs d’odi parlen? Volem que tothom tingui l’atenció deguda, una atenció que el Departament d’Educació nega sistemàticament.

—Sobre la negociació, veieu viable arribar a un únic acord que satisfaci tots els professionals de la comunitat educativa?
—És clar que és possible, el comitè de vaga continua, la unitat sindical continua. És possible a través d’una mesura salarial universal. I, a partir d’aquí, hi pot haver mesures que tenen el consens de tothom. Per exemple, més català. Ho podríem signar tots. Per exemple, una cosa que seria molt viable és més personal per a inclusiva a escola ordinària i més places en escola especial. O uns currículums consensuats amb el professorat. Que, en compte de produir-ne uns que no tenen cap mena de sentit, que són un fracàs absolut i que fan que ningú sàpiga què ha de fer a classe, que els currículums els elaborin mestres i professors en actiu que saben què necessita l’alumne i que saben com funciona una aula. Que no el faci algú de fora que no en té ni idea i que l’única cosa que fa és desvirtuar tota la funció educativa. La primera és la mesura universal salarial, que és la més esperada, una de les més esperades.

—Dieu que la unitat sindical es manté.
—Hi ha el comitè de vaga, que continua funcionant. Les vagues continuen convocades. De fet, la consellera convoca la taula sectorial, no pas el comitè de vaga, perquè en aquesta taula sectorial la Intersindical no hi és. Nosaltres continuem reunint-nos amb la Intersindical, la CGT i la USTEC. Quan la taula sectorial estigui disposada a fer una negociació seriosa, hi tornarem. No hi ha cap problema. Amb una proposta que el professorat percep com un insult, aquí no hi ha manera de començar.

—De fora estant, algú pot tenir la sensació que la unitat s’ha trencat. Fins ara, tots anàveu a l’una.
—Professors de Secundària vol clavar un cop de puny a la taula i reclamar moralitat. Demanem voluntat de negociar amb una proposta seriosa. Professors de Secundària no accepta trampes i no accepta el marc mental de les imposicions de l’administració, reclamem una negociació real.

—Sobre les plantilles, el govern preveu la incorporació de 2.405 dotacions, distribuïdes en escola inclusiva, personal docent i personal d’administració i serveis (PAS). També us hi oposeu?
—No ens sembla malament, però ens sembla clarament insuficient. Hi ha d’haver una mesura universal salarial. No ens oposem que hi hagi aquestes dotacions. Ens sembla bé que hi hagi més personal. Això és una tireta. Hi ha una inconcreció que a nosaltres ens sembla sospitosa. Volem una majoria salarial universal i canvis reals.

—Què us falta?
—Allò que ens sembla més urgent és derogar el decret de plantilles. És un decret que fa passar personal temporal nomenat a dit, per mitjà d’entrevistes amb perfils opacs: això multiplica la corrupció dins el centre i fa que hi hagi mala maror. És una onada de baixes per ansietat. El principal problema que hi ha ara mateix a Catalunya és el decret de plantilla.

—Temeu que la negociació es tanqui perquè alguns sindicats arribin a acords?
—Les vagues continuen convocades. No puc dir què faran els altres. Professors de Secundària pressionarà per la mesura universal salarial, el canvi de currículum, el deute de sexennis, la convocatòria de càtedra i la reformulació de tots els decrets derivats de la LEC.

—Us ho pregunto perquè al març també hi havia negociació amb tots els sindicats, però l’acord es va fer amb els minoritaris, Comissions i la UGT.
—Van pactar en secret i a l’esquena de tothom, aquí hi ha la immoralitat de l’acord de la vergonya. Esperem que tot es faci amb llum i taquígrafs. S’han vist manifestacions de 90.000 persones, per la indignació que va causar un acord signat a l’esquena dels representants majoritaris de la plantilla.

Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, reconeix que en la sessió d’avui hi ha hagut pocs avenços. Segons Segura, s’avança poc en l’aspecte salarial i demà el sindicat hi durà una nova proposta. També reclama concreció sobre la proposta de desplegaments de recursos anunciats. “No ens mourem d’aquest espai fins que no arrenquem una millora en tots els punts. Volem parlar de burocràcia i democràcia als centres”, ha dit Segura després de la reunió. Sobre els salaris, els sindicats reclamen un augment lineal que abasti tots els treballadors. “Si no hi ha acord sobre salaris, continuarem divendres. No ens podem allargar”, ha dit.

Laura Gené, secretària d’Ensenyament de la CGT, diu que la reunió d’avui ha estat un petit pas: “Hem aconseguit no tan sols asseure’s, sinó avançar el calendari intensiu de negociacions.” Gené ha assenyalat que en la negociació també s’hi ha de parlar de l’escola inclusiva, de dotacions i de plantilles ajustades al nombre d’alumnes per grup. Gené ha denunciat que CCOO i la UGT, els sindicats que van signar l’acord amb el departament, han provat de blocar la negociació: “Els demanem que tinguin responsabilitat, que assumeixin l’error.”

Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa, ha explicat que el departament està disposat a continuar negociant i que hi ha voluntat d’acostar posicions: “Farem tant com sigui possible, ens reunirem tantes vegades com calgui, quan calgui, per afavorir un clima per a arribar a aquest acord que tots esperem”, ha dit. Així mateix, ha explicat que la proposta del departament preveu l’acceleració de l’acord de CCOO i la UGT. També ha dit que s’estudiaran nous complements que poden tenir a veure amb la millora educativa, i també de restablir-ne de perduts.

Per part de CCOO, Ester Vila, portaveu de la Federació d’Educació, diu que treballen conjuntament amb Educació i la UGT per desplegar l’acord. Vila diu que part del treball ha estat presentat en la taula sectorial d’avui i creu que les reivindicacions dels sindicats són les mateixes que les del pacte del 9 de març. Lorena Martínez, de la UGT, en la mateixa línia que Vila, també ha dit que les demandes dels sindicats són recollides en l’acord i refusa les noves negociacions. “No es tracta de dissenyar un nou calendari de negociació, sinó de continuar treballant en la comissió de seguiment”, ha dit.

Els sindicats mantenen les vagues

Tot i les converses, els sindicats mantenen les vagues i han fet una crida a participar en la de tot Catalunya del 27 de maig. “El departament no mou fitxa, ens veiem obligats a mantenir la pressió als carrers”, ha dit Iolanda Segura, portaveu de la USTEC. I ha afegit que el pressupost ja no és cap excusa ni cap escull per a arribar a un acord.

Carles Amigó, de la Intersindical, ha convidat CCOO i la UGT a tornar als carrers i a reclamar més millores laborals. “La comunitat educativa ha dit no, els esperem i tant de bo vinguin. Ha estat una pantomima, posaven més bastons a les rodes que no pas lluitaven amb els altres sindicats”, ha dit.

La reunió al Departament d’Educació ha començat tocades les 17.30. Els sindicats han fet palès que s’avança gràcies a les mobilitzacions. També han assenyalat que en l’acord amb CCOO i UGT no hi havia moltes de les coses que ara proposen. Per tant, creuen que els marges són ampliables. Al començament, la consellera ha exposat la proposta, que els sindicats consideren incompleta, sense detall dels costs ni de l’augment de dotacions.

Els sindicats s’han queixat que les mesures de salaris no eren generals, per bé que la pèrdua del poder adquisitiu afectava tothom i, per tant, les millores no solament podien repercutir en una part. També volen tractar qüestions com els estadis. Sobre l’educació inclusiva, els sindicats creuen que hi ha falta detall i concreció. Volen que s’hi destinin 6.000 dotacions. En la proposta inicial, Educació preveia 1.348 dotacions per al curs vinent.

L’objectiu de la compareixença ha estat llegir un document que duia preparat. Ha provat de descriure un panorama desolador causat per la vaga. Com ara el cas d’una estudiant de segon de batxillerat a qui els pares han de pagar un professor particular per preparar les proves d’accés a la universitat. O el d’un xiquet de primària que ha vist com se suspenia l’excursió que havia esperat amb il·lusió tot el curs. Ha dit també que als centres educatius la convivència és molt complicada perquè hi ha docents que fan vaga i n’hi ha que no. I, encara, els que fan vaga perquè se senten pressionats.

Tots els refusos dels sindicats

I a partir d’ací ha dit que la conselleria ha complit la seua part, que en tot moment ha estat oberta a la negociació, i que són els sindicats que han refusat totes les propostes.

Ha dit que havien refusat una disminució dels alumnes per grup, sense dir que el curs vinent no s’aplicaria. Ha afegit que havien refusat la simplificació administrativa, cosa que els donaria més temps per a exercir la docència, i ha acusat el govern del Botànic d’haver-la exacerbada durant el seu mandat.

Ha parlat, Carmen Ortí, de les 135 places de professors d’audició i llenguatges o de les aules d’educació especial. I quant a l’augment salarial, la consellera ha dit que els sindicats han dit no a més de 200 euros el mes per a cada docent, sense explicar que s’arribaria als 200 el gener del 2028. Sobre això, ha dit que havien oferit més diners que el govern de Catalunya i que CCOO i UGT sí que ho havien acceptat.

La consellera ha afirmat que el document que avui no han volgut signar els sindicats l’havien creat de manera coordinada amb ells. “És un document treballat amb propostes de tots. És difícil d’entendre que el rebutgen de manera unitària.”

Quan es reprendrà la negociació?

Sobre les condicions que posarien per reprendre el diàleg amb els sindicats, la consellera ha dit que ells havien demostrat la capacitat de negociació i que si els sindicats pretenen que s’hi incorporen totes les seues propostes, això no és una negociació, sinó una imposició. “Estem disposats a negociar, no que ens imposen, tenim la mà oberta. Nosaltres esperàvem un gest dels sindicats, que suspenguessen la vaga, però no ho han fet.”

A Carmen Ortí li han preguntat per què, si vol continuar negociant, aquesta vesprada s’ha aixecat de la taula. La resposta és que la reunió d’avui no era per a negociar, sinó que els sindicats havien de respondre a dues qüestions: si signarien l’acord i si suspendrien la vaga. Com que les dues respostes han estat negatives, s’ha acabat la reunió. En qualsevol cas, la consellera Ortí ha dit que si la negociació es reobri, no seria operatiu començar de zero.

Dubtes sobre la consulta als docents

En un moment determinat, la consellera d’Educació ha expressat un dubte sobre el procés de consulta dels sindicats. Ha afirmat que el seu departament ha comprovat que qualsevol persona, amb un correu electrònic de Microsoft, podia participar-hi i votar, encara que no fos un docent.

No pensa dimitir

Després d’aquesta negociació fracassada, la consellera no pensa dimitir. Diu que fa sis mesos que és al càrrec i que l’única cosa que li importa és el benestar dels alumnes. “La meua intenció és dur això a bon port. Ens interessa molt el sistema educatiu.”

La majoria del professorat que ha participat en la consulta convocada pels sindicats havia refusat l’última proposta de la Conselleria d’Educació. Segons les dades facilitades pels convocants, el 94% dels 31.293 participants ha votat en contra de l’acord presentat pel departament i un 60% s’ha pronunciat a favor de mantenir les mobilitzacions. La consulta, feta telemàticament, ha estat impulsada per l’STEPV, la UGT i Comissions Obreres amb el suport d’organitzacions sindicals i plataformes docents. La consulta és oberta fins a les nou del vespre.

Els sindicats han interpretat els resultats com una mostra clara que la proposta de la conselleria no satisfeia les demandes del professorat, sobretot després de vuit dies de vaga indefinida. Tan sols un 6% dels participants s’ha mostrat favorable a acceptar l’acord i a desconvocar la protesta, i un 16% l’avalaria si incorporés una clàusula de revisió salarial vinculada a l’IPC. Les prioritats expressades pels docents continuen essent la reducció del nombre d’alumnes a les aules, les millores salarials i l’actualització de plantilles.

Els sindicats, entre la sorpresa i la incredulitat

A l’eixida de la reunió, el portaveu de l’STEPV, Marc Candela, ha dit que després d’haver-li lliurat les reivindicacions dels equips directius, la consellera Ortí els ha donat les gràcies i els ha dit que es retiraven. No es tracta d’un recés, ha dit Candela, sinó que se n’anaven a reflexionar. No els han dit si els tornarien a citar ni res. “Volem oferir nosaltres una nova proposta amb totes les reivindicacions i a veure què fa la conselleria. La pilota torna a ser al seu terrat. La taula s’ha tancat.”

Segons Candela, al començament de la reunió han traslladat a Ortí que els sindicats volien reobrir la negociació perquè tenien el mandat dels docents que havien votat en massa contra l’acord: “Ella ha estat la qui ha tancat la porta. No sabem si l’ha tancada del tot o si ha deixat alguna escletxa per a continuar negociant.”

Lauren Bárcena, president d’ANPE al País Valencià –el segon sindicat en nombre de docents afiliats–, ha expressat la sorpresa pel fet que la consellera s’haja aixecat de la taula. “Després d’estar ací hores i hores negociant, el dia d’avui s’ha resolt en cinc minuts. Cadascú ha exposat la seua posició i ha estat unànime allò que els cinc sindicats hem dit a l’administració, que és un no a l’acord. Cada sindicat té el seu motiu, però és un no.”

Per això, els sindicats han decidit de continuar la pressió tal com havien previst. De fet, el pati de la conselleria continua ple de docents que d’ençà de les onze del matí han expressat el rebuig a l’acord.

José Seco, del CSIF, també ha dit que havia arribat a la conselleria amb la intenció de continuar negociant: “Els docents esperen que els sindicats i l’administració siguem responsables i continuem negociant. El millor exemple va ser la sessió que va acabar a les dues de la matinada, però avui no  ha pogut ser. S’han agafat a la seua posició i esperem que el recés que faran serà per a pensar i veure què volen negociar i què volen escoltar de nosaltres.”

Xelo Valls, portaveu de Comissions Obreres, ha volgut remarcar quines eren les demandes que avui mateix rebien dels docents, que no deixen de fer propostes constructives per a millorar l’oferta de l’administració. “És un termòmetre. Hi ha qüestions molt concretes. La gent demana que es milloren les ràtios, és a dir, que cada professor tinga menys alumnes a les aules perquè això millora la qualitat de l’educació. La segona cosa és la recuperació del poder adquisitiu amb una clàusula de revisió de l’IPC.”

Quant al fet que la consellera s’haja aixecat de la taula, ha valorat que ho tenien bastant pensat perquè han estat seguint per les xarxes i els mitjans de comunicació la resposta dels docents a la seua proposta.

Maite Tarazona, de la UGT,  ha afegit que en el tercer lloc de prioritats expressades en la consulta hi havia la qüestió de les plantilles. “Hem dit a la consellera que el 80% considerava que l’acord no era convenient. Li hem proposat una contraproposta pensant que negociaríem, però hem rebut un no. Continuarem treballant. Tenim moltes propostes que ja hem lliurat aquests últims mesos.”

La Conselleria d’Educació havia presentat ahir una nova oferta als cinc sindicats presents a la negociació —l’STEPV, Comissions, la UGT, el CSIF i l’ANPE— amb una pujada salarial progressiva de 200 euros mensuals fins el 2028, un calendari per a actualitzar plantilles i la retirada de l’epígraf relacionat amb el català.

La consulta telemàtica, impulsada pels sindicats STEPV, UGT i Comissions Obreres amb el suport de la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià, la CNT, la CGT, la COS, CSO i Docents en Lluita, ha rebut fins a les tres de la vesprada 31.293 vots.

A més del refús majoritari a la proposta, un 60% dels participants s’ha pronunciat a favor de mantenir la vaga indefinida i continuar les mobilitzacions. Tan sols un 6% ha votat a favor d’acceptar l’acord i desconvocar la protesta, i un 16% avalaria la proposta si incorporés una clàusula de revisió salarial vinculada a l’IPC.

Els resultats de la consulta també indiquen que la principal prioritat dels docents és la reducció del nombre d’alumnes per aula, seguida de les millores salarials i, en tercer lloc, l’actualització de plantilles. Els portaveus de l’STEPV, Comissions i la UGT han valorat molt positivament les dades de participació i han recordat que la consulta continuaria oberta fins a les nou del vespre. També han destacat que molts docents que avui havien anat als centres educatius s’havien organitzat en assemblees i havien fet arribar propostes per a millorar l’acord proposat per la conselleria.

Els sindicats han valorat especialment que part del professorat acumulava ja vuit dies de vaga indefinida, “amb tot el desgast personal i familiar que representa”, i han considerat que la participació en la consulta evidenciava el manteniment del suport a les mobilitzacions. També han assegurat que els negociadors entrarien aquesta vesprada a la Conselleria d’Educació amb el mandat dels afiliats de continuar negociant perquè consideren que l’acord actual “no satisfà” les demandes del professorat.

La Conselleria d’Educació va presentar ahir una nova oferta als cinc sindicats que participen en les negociacions –STEPV, Comissions, UGT, CSIF i ANPE– i els ha convocats avui a les cinc de la vesprada per a decidir si la signen o no. La proposta manté una pujada salarial progressiva de 200 euros mensuals fins el 2028, incorpora un calendari per a actualitzar plantilles i elimina l’epígraf relacionat amb el català.

En un comunicat conjunt, els docents denuncien que comparteixen problemes com ara la sobrecàrrega de feina, l’excés d’alumnes per aula, la manca de recursos, l’excés de burocràcia i uns sous que consideren insuficients. Per això, demanen millores laborals que permetin de capgirar la situació actual i reforçar la qualitat de l’ensenyament públic.

També acusen les administracions catalana i valenciana de manca de voluntat negociadora i alerten que això ha conduït a una situació de blocatge sense precedents.

Els signants del comunicat consideren que el conflicte ja transcendeix l’àmbit estrictament laboral i s’engloba en una defensa més àmplia dels serveis públics. “Tenim la determinació de continuar lluitant, de no defallir i de no renunciar a res fins que les conselleries no facen els deures i s’arribe a uns acords amb cara i ulls.”

El comunicat acaba amb una crida a la unitat entre territoris: “El País Valencià i Catalunya unim forces per l’escola pública i de qualitat.”

“Ho fem per dignitat i per coherència, amb el cap ben alt”, ha reivindicat Jaume Olmos, director del CRA Benavites-Quart de les Valls, que actua de portaveu dels vora 1.300 directors que es van reunir dilluns en una assemblea en línia i presencial, a Picanya (Horta Sud). Diu que han arribat a aquest punt tips que els docents hagen de “deixar-hi el coll dia a dia” posant pedaços “a allò que la conselleria no és capaç d’arreglar”.

Segons que explica, no saben ben bé quants directors faran el pas realment de dimitir demà si no hi ha acord, perquè “n’hi ha que tenen moltíssima por”. Però lleva importància a la xifra exacta de les dimissions que s’arriben a concretar. Aquells directors que dimitesquen, ha explicat Olmos, no perdran immediatament les funcions, sinó que s’obrirà un procés per a traspassar-les a algun altre responsable al centre.

Caixes plenes d’arguments

Les caixes que els directors han dut fins a la protesta contenien simbòlicament els problemes que, segons que denuncien, arrosseguen els centres: manca de personal, excés de burocràcia, nombre d’alumnes per aula elevat, deteriorament d’infrastructures i sobrecàrrega de feina als equips directius. “Qui millor que nosaltres per a presentar la radiografia de les mancances?”, es demanava Olmo.

La protesta s’ha fet a les portes de la conselleria, a l’avinguda de Campanar de València, en plena vaga indefinida dels docents i poques hores abans de la reunió decisiva entre els sindicats i el departament encapçalat per Carmen Ortí.

La concentració ha aplegat milers de docents. Els crits de “consellera dimissió” han estat constants durant tot el matí, mentre un important desplegament policíac vigilava els accessos a la conselleria. També hi havia xarangues, grups de música i actuacions de suport a la vaga. L’ambient entre els concentrats era majoritàriament contrari a acceptar la proposta presentada pel govern. “Això és insuficient, volem el pa sencer”, repetien molts dels manifestants, que consideren insuficients les concessions de la conselleria sobre sous, plantilles i ràtios.

La reunió prevista aquesta vesprada entre sindicats i conselleria es presenta, així, marcada per la pressió creixent del carrer i per l’amenaça explícita dels equips directius d’abandonar els càrrecs si no hi ha canvis substancials en l’acord.

Les mesures de seguretat són importants, avui. L’helicòpter de la policia sobrevola les amplíssimes instal·lacions, però no amaga els crits de “consellera dimissió” que penetren fins dins de tot de l’edifici. Fora, al carrer, les voreres també són ocupades per unes quantes furgonetes de policies antiavalots. Els uniformats tampoc no permeten l’accés a l’interior de la conselleria.

Hi ha desenes de xarangues, bandes de música i instrumentistes tots sols que ajuden a crear la sensació de tensió i de força que els xiulets que tots duen penjats encara acceleren. És complicat de mantenir converses, però aquesta manifestació s’ha convertit en un punt de trobada d’antics companys que potser han canviat de centre o de població i avui criden els mateixos lemes.

Continuarem negociant

Els portaveus dels sindicats han rebut els assistents amb uns petits discursos per a donar-los les gràcies. Avui també hi ha banderoles i uns quants afiliats d’ANPE, el sindicat que pretenia que es desenvolupàs l’anomenada “llei de llibertat educativa” i que ha provocat que la conselleria haja tret de l’acord qualsevol referència a l’ensenyament en català.

Els docents poden votar si aproven  l’acord amb la conselleria, o no, fins a les nou del vespre, però a les cinc els sindicats han de donar una resposta. Arran del que es veu ací i del sentit del vot que la majoria han expressat, els sindicats entenen que a les cinc de la vesprada es reuniran amb Ortí i el seu equip no pas per signar, sinó per reobrir la negociació. De moment, amb dades de la 13.00, el resultat era que ja havien votat trenta-un mil docents dels setanta-vuit mil cridats a la votació. Un 80% s’han mostrat en contra de l’acord, i d’aquests, un 60% demana de continuar amb la vaga indefinida i l’altre 40% defensa altres maneres de protesta.

L’ambient en les hores prèvies d’aquesta reunió és de festa, però també de reivindicació molt activa. Els professors parlen del salari, però també de les condcions en què han de treballar. De la no voluntat de baixar les ràtios, per exemple.

Els sindicats han previst alguns actes per a animar l’espera, com ara l’actuació de l’actor Xavi Castlllo, que ha animat els docents amb el seu humor àcid i sarcàstic, o el grup de música El Diluvi.

Aquesta plataforma, formada per famílies, professionals de l’educació i unes quantes entitats que promouen un ensenyament públic i concertat inclusiu, especialment per als alumnes amb discapacitat, critica que el sindicat Professors de Secundària, aquestes darreres setmanes, ha titllat de “estafa”, “engany”, “eslògan buit de contingut” i “exercici d’hipocresia” l’actual model d’escola inclusiva, però sense aportar alternatives de quin model educatiu inclusiu defensa.

També denuncien que el sindicat Professors de Secundària ha fet afirmacions falses, com ara que s’havien tancat uns quants centres d’educació especial, i que: “la inclusió s’ha fet servir per retallar escoles especials amb destralades i això crea situacions a l’aula insostenibles, de violència contra l’alumnat vulnerable”. La plataforma nega aquestes acusacions i diu que no tan sols Catalunya té el mateix nombre de centres d’educació especial des de fa més de vint anys, sinó que van augmentant.

En el comunicat que ha fet arribar la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, insta els docents que es mobilitzen aquests dies a desmarcar-se del discurs del sindicat en qüestió, i a reivindicar l’escola inclusiva “com l’únic horitzó possible”.

Ahir mateix, el sindicat de Professors de Secundària va anunciar que no assistiria a la taula de negociació que aquesta tarda tindrà lloc entre el Departament d’Educació i els sindicats de docents USTEC, CGT i la Intersindical. Van dir que no hi anirien fins que el departament no presentés “una proposta seriosa” que donés resposta a les reivindicacions dels ensenyants de secundària. Fins ara, hi havia unitat d’acció entre els sindicats. Denunciaven en un comunicat que no hi havia avenços en qüestions com la recuperació del deute dels sexennis, les càtedres de secundària i una revisió del model educatiu. En relació amb això, reclamaven uns currículums pactats amb els docents i una reformulació del model inclusiu actual.

Alhora, han exigit l’equiparació amb els docents d’altres etapes. La marxa ha sortit poc després de les 12.00 de la plaça de la Universitat i ha acabat a la plaça de Sant Jaume entre proclames com “el 0-3 existeix” i “mateixa feina, mateixos drets”.

“Som les menystingudes de la professió, n’estem fartes”, ha assenyalat Patricia Rodríguez, portaveu de la Plataforma 0-3, que ha avisat que “la vocació no paga les factures” i que el sector estava envalentit i disposat a fer el que calgués perquè l’escoltessin. Els professionals han reivindicat una reducció del nombre de criatures per classe, considerat inassumible; un augment real de la inversió pública en l’etapa 0-3; el reconeixement educatiu i social de la tasca que desenvolupen; millores salarials i la dignificació de les condicions laborals.

Sobre això, han denunciat l’elevada fragmentació administrativa actual i el fet que el sector convisqui amb  cinc models de gestió diferents, que afavoreixen la precarietat i generen unes condicions laborals desiguals. Per això, han exigit al govern que es faci càrrec de la gestió de tots els centres i impulsi un canvi estructural que permeti d’unificar les condicions. En aquesta línia, la plataforma també ha exigit l’equiparació salarial amb la resta de docents.

Per la seva banda, Joan Sala, un altre dels portaveus de la Plataforma 0-3, ha assegurat que, tot i ser essencial, aquesta etapa educativa era “la més maltractada” del sistema. Ha demanat a l’executiu català que treballés per assolir la universalitat de places i ha recordat que el curs passat 16.000 infants de Barcelona van quedar sense plaça.

Diàleg amb Educació

Sala ha explicat que, després de dos intents, el sector tenia previst de reunir-se el 29 de maig amb el Departament d’Educació. “Esperem que la pressió d’avui faci que almenys seiem i comencem a treballar”, ha dit el portaveu, que ha obert la porta a convocar noves mobilitzacions abans no acabi el curs si la situació no millora.

Preguntat si les negociacions encallades entre el Departament d’Educació i els sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical els podien perjudicar, Sala ho ha negat. “La mobilització dels mestres ha ajudat que el 0-3 torni a sortir al carrer i es pugui reivindicar com una etapa educativa clau”, ha defensat.

Una tècnica d’educació infantil de Barcelona, Montse Hernández, ha aprofitat l’ocasió per criticar la situació en què es troben aquests professionals a la capital catalana. “Tenim contractes precaris i cada mes de juliol, quan acaba el curs, anem a l’atur”, i ha afegit que, tot i la seva formació, percep un sou corresponent al d’un monitor de lleure. Ha anunciat que les TEI de la capital catalana s’estaven organitzant i que res no les aturaria.