Segons que han explicat fonts de les negociacions, el text legal ja és consensuat i s’incorporarà durant el tràmit d’esmenes de la llei d’acompanyament, tal com es va formalitzar a l’acord de pressupost del 19 de maig. El nou ens haurà d’agrupar totes les competències que la Generalitat ja té en matèria aeroportuària, amb l’objectiu d’incidir en la gestió i adoptar una visió de conjunt per a intentar condicionar les decisions d’Aena.

L’Autoritat Aeroportuària de Catalunya serà l’encarregada d’elaborar el pla estratègic, que ja es prepara, per a definir el projecte de país en el terreny aeroportuari. El pla detallarà l’aposta per connectar amb ferrocarril els diferents aeròdroms —una qüestió que supera les competències d’Aena—, segons que han remarcat fonts coneixedores.

El president d’Aena, Maurici Lucena, ha remarcat la seva oposició a cedir espai de gestió. Ho va expressar en la darrera junta d’accionistes, en advertir que la demanda d’“impossible cogestió” d’algunes autonomies, juntament amb les tarifes, “podrien constituir riscos importants”.

PSC i ERC voldrien per als aeroports un model de governança comparable amb el del Port de Barcelona, on la propietat és plena de l’estat espanyol, però la Generalitat nomena el president i també hi participen administracions locals i agents socials. Tanmateix, aquesta fórmula es considera inviable pel cas dels aeròdroms, atès que Aena és una societat cotitzada amb un 49% de capital privat. Amb tot, els equips negociadors de PSC i ERC creuen que és possible incidir en la gestió d’Aena condicionant les decisions del 51% que controla l’estat espanyol.

El gener el Consell Executiu va autoritzar la creació de l’ens, però per fer-ho efectiu cal modificar abans la llei 14/2009 d’aeroports, heliports i altres infrastructures aeroportuàries, que és el que han pactat socialistes i ERC. S’espera que el canvi legal sigui efectiu el 2 de juliol, quan el parlament aprovi la llei de pressupost i la d’acompanyament. Després, es podrà constituir definitivament l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya.

El nou ens haurà de redactar uns estatuts que defineixin les funcions i establir un consell de govern amb una presidència, una vicepresidència i tretze vocalies. La composició d’aquest consell encara no ha començat a negociar-se.

Això consta en una proposició no de llei registrada per Junts per a debatre-la en el ple del congrés espanyol, en què urgeix l’executiu a defensar a Europa una reforma dels tractats que inclogui com a condició ‘sine qua non’ l’eliminació del principi d’unanimitat en la presa de decisions. Segons el partit, aquest principi avui paralitza la Unió i la reforma ha de permetre avançar més ràpidament cap a la federalització europea.

En el text, recollit per Europa Press, Junts defensa una reforma dels tractats per reforçar la sobirania estratègica, la capacitat d’actuació i l’autonomia política de la Unió Europea.

Aquesta reforma, argumenten, ha d’incidir en la política exterior, la seguretat i la defensa, l’energia, la indústria, les tecnologies estratègiques, la resiliència econòmica i la protecció dels drets i llibertats fonamentals.

Així mateix, consideren que la reforma ha de tenir en compte el respecte a la diversitat nacional, cultural i lingüística d’Europa i l’aplicació efectiva del principi de subsidiarietat, com a base d’una governança europea “més democràtica, propera, eficient i legitimada davant la ciutadania”.

Reforma electoral per a representar nacions sense estat

En aquest context, Junts proposa una reforma de la llei electoral per a permetre que, a les eleccions europees, “les nacions sense estat que conviuen dins l’estat espanyol, com Catalunya”, tinguin una circumscripció pròpia per a escollir els seus representants a Europa.

La iniciativa aposta igualment per una elecció més democràtica de la presidència de la Comissió Europea, per exemple amb un sistema de dues llistes a les eleccions europees: una per a elegir els representants locals davant les institucions europees i una altra per als lideratges.

En un altre punt, reivindica d’aplicar de manera immediata els canvis legislatius necessaris perquè s’apliqui la sentència sobre el cas Junqueras i es retiri la condició d’haver de jurar la constitució espanyola per a poder esdevenir eurodiputat.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem espanyol sobre la immunitat d’Oriol Junqueras després d’haver estat elegit eurodiputat i va establir que la seva condició esdevé efectiva des de la proclamació oficial dels resultats i compta des d’aquest moment amb les immunitats corresponents al càrrec.

Gestió descentralitzada dels fons europeus

Quant a qüestions pressupostàries, Junts urgeix el govern espanyol a defensar que en el pròxim pressupost europeu la gestió de tots els fons europeus sigui descentralitzada i en mans dels territoris que així ho desitgin.

També proposa de regular internament el dret de les nacions sense estat a estar representades amb capacitat de decisió davant les institucions europees, “com a mínim, d’acord amb el seu pes demogràfic”.

El nomenament de García arriba arran de la renúncia del socialista Vale Pino, que ha deixat el càrrec després d’un acord de govern amb el PSC i Junts per a aquest mandat. L’acord establia que el primer any de mandat el batlle seria Eduard Rovira (ERC), després agafaria el relleu dos anys Vale Pino (PSC) i l’últim any correspondria de nou als republicans, de la mà de Raúl García.

En la votació, el PP i la CUP s’han abstingut; en canvi, Vox i l’Alternativa hi han votat en contra.

La manifestació antifeixista ha sortit de la plaça de Tetuan i s’ha dirigit a la confluència entre els carrers de Mallorca i Bailèn, però no hi ha pogut arribar per la presència policíaca. Quan han provat d’avançar contra el cordó dels antiavalots, els agents els han aturat amb empentes i cops de porra.

Després d’una estona de tensió, la manifestació antifeixista ha renunciat a aproximar-se al punt on hi havia la concentració de Núcleo Nacional i s’han encaminat cap al passeig de Sant Joan. Abans de la manifestació, dos portaveus han denunciat “els atacs a la classe treballadora”. “Mentre Núcleo Nacional escampa racisme arreu, centenars de persones es mobilitzen a la cursa antiracista de Barcelona”, han dit.

Han reivindicat que, a més de mobilitzar-se avui contra la ultradreta, també s’han mobilitzat a favor de l’educació pública en les protestes dels docents, per a fer costat a la resistència palestina “i ens mobilitzarem per a donar suport a totes les causes de la classe treballadora.” “L’atac al proletariat migrant és l’atac a la classe treballadora, i assenyalem la necessitat d’aixecar un mur de contenció en la defensa dels drets i llibertats polítiques de la classe treballadora”, han afegit.

El grupuscle neonazi ha mantingut la seva protesta racista, que vincula immigració i delinqüència, amb una presència policíaca molt més reduïda. Han fet salutacions feixistes i han criticat la regulació extraordinària d’immigrants aprovada pel govern espanyol.

També han cantat “Primavera”, una cançó de la División Azul que va lluitar al costat de l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Ho ha dit durant el Consell Nacional del PSC, que s’ha fet a Terrassa, on s’han aprovat els primers 126 candidats a les eleccions municipals a diferents punts de Catalunya. Illa ha aprofitat el seu discurs per reivindicar l’obra de govern del president Pedro Sánchez, que ha qualificat d’excel·lent, i li ha agraït la tasca feta.

Illa, que ha parlat en català i castellà, ha fet balanç dels seus dos primers anys del partit al capdavant de la Generalitat. Ha dit que el PSC és avalat pel “segell de la credibilitat”, i ha sentenciat: “El que diem ho fem.” Segons ell, a diferència de la resta de formacions, el partit “pensa en els ciutadans i no en els fons d’inversió o en aquells qui més tenen”. També ha remarcat que el socialisme és “l’escut protector de la gent corrent”.

L’acte ha comptat amb l’assistència de diverses figures del partit. Entre ells hi havia el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, que ha rebut la felicitació d’Illa per la gestió durant la visita del papa i la benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família. “Aquesta ha sigut una bona setmana, perquè la gent s’ha sentit orgullosa”, ha dit. I ha afegit: “Barcelona i la Sagrada Família han il·luminat el món i ho hem fet tots plegats.”

Reivindicació dels valors socialistes

Adreçant-se als candidats municipals, Illa els ha instat a posar la política “al servei públic” i els ha dit que representen “l’herència del llegat” de cinquanta anys de socialisme a Catalunya, tot esmentant Ernest Lluch i Pasqual Maragall. Ha exposat els que considera els cinc “manaments” d’un líder socialista: posar el poble per davant del partit, liderar amb equips representatius, no vendre fum i practicar el realisme, ser constructius i fomentar el pluralisme, i cercar reptes i oportunitats fins i tot en situacions difícils.

El Consell Nacional del PSC s’ha fet al Recinte Firal de Terrassa, un municipi històricament socialista on el partit va perdre la batllia el 2019 perquè l’ex-socialista Jordi Ballart s’hi va presentar amb el seu partit independent. El candidat Javi García ha intervingut en un dels discursos. Durant l’acte, en què també han participat militants, s’han aprovat els primers 126 candidats del PSC a diferents punts de Catalunya. Nou d’aquests municipis tindran per primer cop un candidat socialista a les municipals.

Protesta docent a l’exterior

Mentre es feia l’acte, una quinzena de docents, vestits de groc i amb una pancarta, han xiulat des de fora per exigir que s’escoltin les seves reivindicacions. “Illa escolta, l’acord és insuficient i l’escola pública no pot esperar”, es podia llegir a la pancarta.

—Què espereu que pugui passar ara?
—Jo esperava que el Tribunal Constitucional resolgués el recurs d’empara abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea fes la seva sentència. Els nostres recursos al TC no van lligats, no havíem d’esperar. El fet que el Constitucional esperi que primer resolgui el TJUE és gairebé com treure’s autoritat ells mateixos. No sé si després el Constitucional  anirà gaire de pressa. En quaranta-vuit hores, el TC podria tenir la resolució dels recursos. Jo ho espero, però les setmanes i els mesos van passant i la vida va tirant endavant i no puc fer res més. El temps que s’agafin després de la sentència del TJUE sí que serà un teatre polític. Dos anys de desafecció jurídica.

—El Constitucional juga amb el temps de resolució dels vostres recursos. El PSOE us utilitza com a mesura de pressió per als seus interessos? Us heu sentit utilitzat?
—Només us puc dir que a les reunions a Perpinyà, quan Junts es va reunir per plantejar i votar si s’havia de continuar donant suport al govern del Pedro Sánchez, jo només vaig dir una frase: que la nostra causa no condicioni el vot; que si s’ha de trencar amb el PSOE, que ningú digui, ai, i si això fa mal a l’exili? Va quedar molt clar que la decisió la prenia el partit i que tant hi feia què ens passés a nosaltres tres. Això ens ha castigat? No ho crec. Que Junts es planti i no voti segons quines coses que perjudiquen Catalunya em sembla molt bé. Això em perjudicarà a mi, personalment? Potser.

—Però digui què digui el TC, qui finalment haurà de signar l’amnistia és el Suprem, i a veure què passa.
—Doncs potser encara veureu algun jutge del Suprem anar-se’n a l’exili.

—Tant com això?
—Si la desobediència arriba a aquests límits, no sé què faran amb aquests jutges. Faig broma, però…

—Voleu dir que, si el Constitucional és prou clar a l’hora de resoldre a favor vostre aquestes demandes, serà absolutament impensable que el Suprem ho desobeeixi?
—Sembla que hi ha supòsits enrevessats on es podrien acabar agafant i és clar que la creativitat jurídico-literària d’aquests personatges és ben recaragolada. Però ja veurem què faran.

—Ara fa dos anys, recordo que éreu molt optimistes i pensàveu que us amnistiarien. Ha estat un dels cops més durs?
—De moments dolents, n’hi ha hagut molts, però quan aleshores feia sis anys i mig d’exili, jo personalment però també la família i les amistats més properes vam fer plans sobre què posaríem a la maleta, què seria el primer que carregaríem al cotxe per a baixar. Per tant, la patacada, el xoc emocional, va ser dur i vam estar un parell de dies tocats, molt tocats. Parlo per mi i el meu entorn. Vam estar molt tocats fins que al cap de quaranta-vuit hores vam haver de decidir que la vida continuava i que ens havíem de refer i tirar endavant.

—Vist amb perspectiva, tot és més fàcil de jutjar, però vau ser excessivament ingenus de pensar que us amnistiarien quan qui ho havia de decidir era un jutge com Llarena?
—Em podeu dir ingenu, potser ho sóc. Però que el poder legislatiu legislés i el poder judicial no ho apliqués, això no em va passar ni pel cap. I que fos el Suprem mateix, la mateixa sala, el mateix instructor o el president de sala Marchena, és igual. Si jo fos en un escalafó jeràrquic, tenint molt clar que una cosa és el poder executiu, legislatiu i el judicial, si jo fos en aquesta cadena de comandament, ni em passaria pel cap d’aturar l’aplicació d’una llei molt clara sobre els terminis i sobre els col·lectius de persones a qui s’adreçava. El cas dels tres que som a l’exili és evident, però ja sabeu que hi ha molts casos encara per resoldre. Hi ha gent de França, de Bèlgica, d’Itàlia que pregunten, però com és que encara ets aquí? Que no va sortir aquesta llei? A ningú no li passava pel cap. O tots som molt ingenus o aquí hi ha una anomalia, una desobediència per part del Tribunal Suprem d’una llei aprovada democràticament en seu parlamentària i publicada en el BOE, que no s’entén. Jo continuo sense entendre-ho, però ja he desistit d’entendre-ho.

—I el PSOE? Hauria hagut de fer més coses per a forçar que l’amnistia s’acabés aplicant com cal, atesa la influència que pot tenir en organismes com el TC?
—Oficialment, no sé si han fet o han deixat de fer. En una democràcia consolidada, no caldria que hi hagués ingerències polítiques en resolucions judicials. La teoria, entenc, és aquesta. Si a la pràctica els polítics que manen a l’oposició poden posar travetes, per acció o inacció, és que la consolidació d’aquesta democràcia és molt precària. No tinc cap altre argument per a entendre-ho. Per tant, no sé si han fet poc, si no han fet res, volgudament, o és perquè es creuen molt la separació de poders. Però, sigui com sigui, és clar que ningú no ha pressionat prou, si és que algú ha pressionat una mica. Ningú ha pressionat prou perquè això s’executés. És evident que ho allargaran tant com podran; i quan no ho puguin allargar, encara ho allargaran vint-i-quatre hores més, a veure si ens poden corcar, rosegar i provocar una llaga a l’estómac. Perquè les emocions van per dins.

—Quines són aquestes emocions ara?
—Ha arribat un punt que, amb tot això, dic: mira, tinc molta feina i ara no em va bé tornar. I és veritat! Tornaré abans de Nadal, però ja et diré si d’aquest any, del que ve, d’aquí a dos anys o d’aquí a tres. I si hi ha res que m’anima i em dóna forces, és que continuem rebent molt suport ciutadà i d’associacions, i que sigui amb la meva no-presència a la butaca del Parlament de Catalunya, amb els llaços grocs que hi ha a la butaca del president Puigdemont i de la meva, continuem constatant que hi ha una anomalia democràtica. I això no ho poden amagar. Jo em connecto al parlament per via telemàtica quan hi ha una llei d’amnistia aprovada.

—Dieu que continueu rebent suport. No ha afluixat, el suport als exiliats?
—Cada setmana, en unes quantes poblacions de Catalunya, es fan actes per a reivindicar la llibertat i l’amnistia per a tothom. I ja no et dic a Terrassa, que sabeu que se’n fan cada dia d’ençà de l’inici de l’exili. Això ja és una muntanya de suport. El fet de ser a Catalunya Nord, aquesta proximitat, facilita que em pugui trobar amb molta gent, amb entitats, grups de cultura popular. No m’hauria imaginat mai que escriuria tants pròlegs de llibres, ni tants texts per a programes de mà, ni que faria tantes connexions en assemblees generals d’entitats. El 2018 i el 2019 hi havia una certa por sobre si ens detenien i ens extradien, cosa que ara ja s’ha calmat.

—Una altra cosa és el potencial polític que té ara l’exili, en comparació amb els primers anys.
—Les ganes de normalitzar la vida i de pacificar-la són evidents. Però ho repeteixo: cada vegada que veig el saló de plens del parlament, hi ha dos llaços grocs. Dins el parlament, la presidència de Vox de la Comissió de Peticions, quan em va veure per pantalla, va fer tot el possible perquè no m’hi pogués connectar, fins que els lletrats els van parar els peus. Per tant, molesto a algunes opcions polítiques dins el parlament. Mentre molesti, aguantaré ferm. Perquè vol dir que continua fent falta que aparegui en pantalla, que intervingui, que voti, que demani el vot, que hi sigui, a totes les reunions que es fan al parlament o en altres espais. Perquè continua essent una anomalia. El president Illa mateix ho reconeix, perquè quan parlava de les prioritats d’enguany deia que treballaria per l’aplicació de l’amnistia.

—Com afecta aquesta situació als vostres drets com a diputat?
—L’única cosa que no puc fer és estar connectat en directe als plenaris, perquè l’espai no està habilitat. I no únicament jo, sinó més diputats, de la Vall d’Aran fins a les Terres de l’Ebre, que amb el fantàstic tren de Rodalia que tenim hi ha dies que no hi poden ser presencialment. En tot cas, als plens tinc el vot delegat, en aquest cas a la presidenta del grup, Mònica Sales, i jo segueixo el desenvolupament del ple pel canal Parlament. I a les comissions de què formo part, de Cultura, Política Lingüística i de Peticions, no fallo mai, i sempre hi sóc en pantalla.

—De l’exili estant percebeu desànim en l’independentisme?
—Aquest desànim o falta d’il·lusió, com en vulguis dir, crec que és un mantra que molta gent s’ha dedicat a sembrar.

—Voleu dir que no és pas tan real?
—Aquí ningú no té xifres. Tot és “em sembla que el meu entorn està desanimat”… Escolta’m, jo em trobo amb molts grups de gent que en tenen ganes, que tenen ganes que passin coses. Però hi ha un immens nombre de grups que són minories, i no estan vinculats entre si. De jovent, cada vegada n’hi torna a haver més, i em remeto a les manifestacions dels últims mesos. Jo em trobo cada cop més jovent que es comença a organitzar, però segurament hi ha una desconnexió generacional important. Quanta gent hi ha? No ho sé. Per això només hi ha l’opció de tornar a repetir el Primer d’Octubre, per saber-ho.

—Sí que hi ha menys força de mobilització.
—Heu demanat als qui no s’ha aplicat l’amnistia com estan? No els tres de l’exili, sinó tots els altres. Com estan les seves famílies i els seus amics després de vuit anys així? Tot i saber que tens la veritat de part teva, que és una injustícia, passar-te tants anys pendent de si el teu fill o la teva filla entrarà a la presó provoca una angoixa que només pots entendre si la pateixes en la pròpia carn. Aquesta repressió és la primera culpable d’aquesta letargia, que no vol dir que la gent hagi deixat de ser independentista. Ha quedat abaltida. És clar, és que fa mal, la repressió.

—Heu pensat com continuareu la vostra activitat política quan acabi aquesta legislatura, tant si heu tornat com si no?
—És que em queda molt lluny… Si la legislatura dura dos anys, per a mi el 2028 no existeix. Mentre pugui anar treballant per la cultura, hi estaré treballant aquesta legislatura, i l’altra, i l’altra. No penso deixar de treballar per la cultura professionalment, o jubilat. Això sí que ho tinc clar. Com això que fem a la Casa Macià. Això és fer política, política cultural i de país, que és el que sempre he fet, i això no ho faig com a diputat.

—El pitjor d’aquests anys deu haver estat el cost personal. En el vostre cas, la mort dels pares.
—Sí, la mort dels pares, i de més familiars que se m’han mort i de moltes amistats. Aquesta setmana s’ha mort l’Albert Sans, de l’Esbart Dansaire de Rubí, amb qui tenia una grandíssima amistat. Havia estat un mestre meu de dansa tradicional. Doncs avui [dijous, 11 de juny, quan fem l’entrevista telemàticament], aquesta tarda, l’enterraven i no puc ser a Rubí. No és perquè sigui més important aquest que els pares, eh? Però vull dir que no són només els pares, sinó també dos cunyats, un altre familiar i moltes amistats, del món de la cultura i de fora de la cultura, és igual. Cada cop que hi ha una mort d’aquestes, és el moment en què et sents més impotent.

—Us ho demanava perquè hi ha hagut gent que ha volgut banalitzar l’exili.
—Molta gent l’ha banalitzat tot dient que els exiliats de veritat són els del 39. Evidentment, van passar fam i fred i van morir. I afegiré que els exiliats de Terra Lliure dels anys setanta havien de tornar a entrar al sud per robar bancs per poder menjar, no perquè volguessin fer-se rics. Cada exili de cada època ha tingut unes connotacions ni més importants ni menys. Evidentment, el nostre exili del 2017 no hi té res a veure. En cada època els exilis han tingut unes connotacions diferents, i no ho desitjo a ningú. Una amiga que es va exiliar als anys setanta em va dir que quan aprens que estàs definitivament temporal és quan has assumit l’exili. Perquè hi ha qui és a l’exili i vol tenir les coses definitives. I no: és tenir definitivament la temporalitat. Tenir la maleta a punt, no físicament, sinó mentalment. I la continuo tenint, aquí al cap.

El govern local, format per ERC i Junts, s’ha reunit per analitzar la presència de Subils a l’acte d’Aliança Catalana, fet ahir a Girona, on el partit també va inaugurar la nova seu a la ciutat. Després de la reunió, Alarcón s’ha trobat amb el regidor per demanar-li explicacions. Segons el comunicat de l’Ajuntament de Salt, Subils ha acceptat “el seu error” i ha justificat la seva assistència com una decisió personal motivada pel fet que coneixia alguns dels participants. L’explicació no ha convençut la batllessa, que li ha demanat que renunciés al càrrec.

Alarcón ha estat taxativa: “Qui hi sigui o flirtegi amb l’extrema dreta no pot estar en el govern de Salt.” La petició de dimissió, segons el consistori, ha estat consensuada amb els socis de govern. Subils era responsable de les àrees d’Esports i Salut Pública. La seva sortida obre ara una nova carpeta dins el govern municipal de Salt.

Si la decisió de la gran sala del TJUE, formada per quinze magistrats, coincideix amb l’opinió de l’advocat general del mes de desembre passat, la llei d’amnistia tindrà l’aval europeu i l’Audiència espanyola hauria d’amnistiar immediatament els acusats de terrorisme en l’operació Judes i el Tribunal de Comptes, la trentena d’ex-alts càrrecs. I un dels principals arguments del Suprem per a denegar l’amnistia als perseguits i als condemnats per malversació, el suposat risc per als interessos financers de la UE, s’ensorraria. Perquè l’advocat general Dean Spielmann va deixar clar que l’amnistia de la malversació vinculada al Primer d’Octubre no implicava aquest risc de cap manera.

Aquesta sentència, l’esperen tant els afectats en aquestes causes com el Tribunal Constitucional espanyol, que té entre mans els recursos d’empara dels exiliats i els condemnats per malversació pel Primer d’Octubre, que van recórrer contra la negativa del Suprem d’amnistiar-los. És previst, doncs, que el TC resolgui aquests recursos poc temps després de la publicació d’aquestes sentències. Però, com que els magistrats designats ponents són del sector anomenat conservador, trigarà una mica més, perquè la majoria del plenari del tribunal, afí al PSOE, haurà de tombar aquest primer esborrany i designar un nou ponent que elabori una nova proposta de resolució. Tot plegat pot fer que la sentència del TC sobre les demandes dels exiliats i dels ex-presoners polítics no arribi fins ben entrat el mes de setembre, o potser l’octubre, depenent de la pressa que tingui el tribunal i, més concretament, el seu president, Cándido Conde-Pumpido.

En tot cas, el tribunal que haurà de certificar l’amnistia, en cas que la resolució del TC fos favorable, serà finalment el Suprem; en el cas dels exiliats, el jutge Pablo Llarena, i en el cas dels condemnats per malversació, el tribunal presidit per Manuel Marchena.

La nova coalició s’ha presentat avui a migdia a l’Espai Cultura de Sabadell amb el lema “Junts som més forts”. Totes quatre organitzacions han subscrit el manifest fundacional “Sabadell pot molt més”, en què es comprometen a bastir “un projecte compartit, amb un candidat a l’alcaldia, un programa clar i una estructura de govern capaç de prendre decisions”. “Hem decidit deixar enrere la divisió estèril i construir una majoria real capaç de governar la ciutat i transformar la realitat”, diu el text. El manifest fixa set grans eixos de transformació, entre els quals hi ha els serveis públics, la mobilitat, la seguretat, l’habitatge, l’economia i la defensa de la identitat sabadellenca i catalana.

Fernàndez ha dit que la coalició volia superar la fragmentació de l’espai independentista a la ciutat. “Fragmentar el vot presentant projectes separats i competir entre nosaltres només beneficia el partit majoritari de la ciutat. Si volem construir una alternativa real amb un projecte de ciutat ampli, sabem que cal sumar”, ha declarat.

El candidat a la batllia ha comparat l’acord amb “l’esperit de les grans unitats que el país ha sabut construir quan el moment històric ho exigia”, i ha esmentat Junts pel Sí. “Avui demostrem que allò que semblava impossible era possible. Ara toca demostrar que el Sabadell que imaginem també ho és.”

La presidenta de Gent de Sabadell, Carme Garcia Suàrez, ha defensat que la nova candidatura responia al desencís d’una part de la ciutadania amb l’ajuntament. “Avui aquesta alternativa hi és. Hem creat un projecte transversal i plural on la generositat i el respecte mutu han marcat el camí”, ha dit. El president d’Identitat Sabadellenca, Amadeu Papiol, ha remarcat que Acció per Sabadell representava “generositat, sentit de ciutat i capacitat de construir un projecte compartit”. Segons Papiol, la formació local hi aporta una visió “arrelada en l’humanisme, en la tradició socialdemòcrata cristiana i liberal, i en la defensa del bé comú”.

També hi ha intervingut Cesc Baró, president de Junts per Sabadell, que ha defensat que el projecte no era “una suma de sigles”, sinó “una suma de persones, experiències, sensibilitats i compromís amb Sabadell”: “Allò que ens uneix és molt més important que allò que ens separa.” Per a MESCat, Maria Teresa Borau ha dit que la formació s’hi incorporava amb la voluntat de treballar per “un país més just” i per la independència ,“també i especialment des dels ajuntaments”. “El maig del 2027, Acció per Sabadell serà la resposta als qui no han perdut l’esperança que, entre tots, fem una ciutat i un país molt millors”, ha conclòs.

La constitució formal de la coalició s’ha fet després de dos mesos de converses impulsades per Gent de Sabadell, l’associació sorgida entorn de Fernàndez després d’haver sortit d’ERC. Al maig, la militància de Junts a Sabadell ja havia avalat, amb un 73,5% dels vots, de no presentar-se amb marca pròpia i treballar per una candidatura àmplia encapçalada pel mateix Fernàndez.

En canvi, l’Audiència de Barcelona desestima la pretensió de la fiscalia de delictes d’odi i de la família de condemnar-lo a dos anys de presó i de sis anys, respectivament, per un delicte d’odi.

Es tracta de la segona condemna per aquests mateixos fets. L’octubre de l’any passat, l’Audiència de Barcelona ja va condemnar a dos anys de presó i a una indemnització de 9.000 euros un home per uns altres comentaris contra aquesta mateixa família. En aquella causa, hi havia dos acusats més que van quedar absolts, perquè el tribunal va considerar que, tot i que les seves expressions eren de mal gust, no van arribar a la gravetat de les del condemnat.

pic.twitter.com/6tRLXymT90

— Jordi Balasch (@jbalaspa) June 11, 2026

Els cantaires formaven part dels cors que van intervenir en la missa presidida pel papa Lleó XIV, i havien de participar també en l’espectacle posterior a la benedicció. Però en van ser evacuats per una sortida posterior, per part d’agents de la policia espanyola que, segons fonts dels Mossos, eren els encarregats de la seguretat dins la Sagrada Família. Una volta a fora, els Mossos els van empènyer perquè abandonessin la zona, segons testimonis dels cantaires, que atribueixen aquesta actuació a la presència d’estelades entre les partitures i a la iniciativa prevista de cantar “Els segadors”.

La presidenta de Junts al parlament, Mònica Salas, ha dit que registrarien preguntes perquè l’executiu aclareixi què va passar. “Aclarir aquests fets i qui ha pres aquesta decisió és urgent”, ha piulat.

Aclarir aquests fets i qui ha pres aquesta decisió és urgent.

Des de @JuntsParlament registrarem preguntes al @govern de manera immediata, per arribar fins al fons de la qüestió.

És intolerable! I molt greu. https://t.co/u9h6IlcwWd

— Mònica Sales (@mncsls) June 10, 2026

Així mateix, Carles Puigdemont ha dit que l’espectacle d’ahir a la Sagrada Família i el “tracte degut a la llengua catalana” no havien de tapar la repressió contra els cantaires i els ciutadans que portaven estelades: “Calen explicacions i que s’assumeixin responsabilitats.”

La meravella tècnica de l’acte a la Sagrada Família i el tracte degut a la llengua catalana no han de tapar la vergonyosa acció de repressió contra els cantaires i contra els ciutadans que portaven banderes estelades. Calen explicacions i que s’assumexin responsabilitats.

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) June 11, 2026

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha definit els fets de vergonyosos: “Un episodi més contra drets i llibertats fonamentals. Tractant aquest cop els cantaires com a sospitosos delinqüents.”

Vergonyós. Un episodi més contra drets i llibertats fonamentals. Tractant aquest cop als cantaires com a sospitosos delinqüents. Calen explicacions i assumpció de responsabilitats d’una vegada . https://t.co/b5iDe3PGDd

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) June 10, 2026

La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha assegurat que avui demanaran explicacions al govern de Barcelona: “Encerclar i expulsar cantaires per portar estelades impreses a les partitures? Quin nivell.”

Encerclar i expulsar cantaires per portar estelades impreses a les partitures?
Quin nivell.
Demanarem explicacions al govern de Barcelona avui mateix. https://t.co/72OF9C7kgx

— Elisenda Alamany (@Elisendalamany) June 11, 2026

Finalment, la CUP ha registrat preguntes al parlament perquè el govern expliqui què va passar anit a la Sagrada Família. El diputat Xavi Pellicer ha qualificat els fets de “cacera de bruixes contra els independentistes”. En aquest sentit, ha lamentat que el PSC volia una Barcelona i Catalunya “romànica, apostòlica, de turistes, porcs, espectacles, espanyola i sense mobilitzacions”.

La Barcelona i la Catalunya del PSC és romànica, apostòlica, de turistes, porcs, espectacles, espanyola i sense mobilitzacions.

Exigim explicacions al Govern per la cacera de bruixes contra independentistes durant la visita del Papa. https://t.co/kOdRNTMCjR pic.twitter.com/czZFcPMEp8

— Xavi Pellicer (@XaviPalli) June 11, 2026

El batlle de Girona, Lluc Salellas, ha comparat l’expulsió dels cantaires amb els fets del Palau de la Música durant l’homenatge del centenari de Joan Maragall.

Els fets de la Sagrada Família. https://t.co/rfFdHIYNG4

— Lluc Salellas i Vilar (@llsalellasvilar) June 11, 2026

ANC i Òmnium també exigeixen responsabilitats

L’ANC i Òmnium Cultural han exigit l’assumpció de responsabilitats i dimissions dels responsables d’expulsar els cantaires. L’ANC ha criticat que es fes marxar “com a delinqüents a qui volia fer una reivindicació pacífica i respectuosa amb Gaudí i la cerimònia”. “I tot per la por de veure algunes estelades”, diu l’organització, que agraeix el gest als cantaires.

Fan marxar com a delinqüents a qui volia fer una reivindicació pacífica i respectuosa amb Gaudí i la cerimònia.

I tot, per la por a veure algunes estelades.

Cal la dimissió dels responsables d'aquest disbarat.

Gràcies cantaires per la vostra dignitat! https://t.co/ozvsAWioUV

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) June 11, 2026

Òmnium considera que és una “clara vulneració de la llibertat d’expressió” i afegeix que defensar l’autodeterminació i la independència “no és cap delicte”.

Expulsar cantaires per dur estelades i impedir el pas als ciutadans que volien exhibir-les per rebre el papa Lleó XIV és una clara vulneració de la llibertat d’expressió.

Defensar l’autodeterminació i la independència no és cap delicte. Des d’Òmnium exigim explicacions i…

— Òmnium Cultural (@omnium) June 11, 2026

El president Salvador Illa, que l’octubre passat va ser un dels primers dirigents del món que va rebre el papa (“Vaig ser el primer dirigent polític espanyol a qui va fer aquest honor”, diu ell), i que ha explicat que ara viu la visita a Catalunya amb la seva “doble condició” de catòlic practicant i de representant públic, l’ha feta servir per a enviar cinc missatges, un d’implícit i quatre d’explícits. 

El primer, l’implícit, és que el seu projecte de govern és un projecte d’ordre, prou d’ordre per a penjar la bandera del Vaticà al balcó de la plaça de Sant Jaume, i que vol consolidar el seu espai polític com un espai d’ordre, pretesament centrista i dedicat a l’apaivagament de qualsevol unça de tensió social. No hauria de sorprendre ningú. Ho va dir el president José Montilla mateix: “El PSC sempre ha estat un partit d’ordre.” Però Illa hi afegeix un deix cristià de reminiscències pujolistes, i hi aporta una innovació temporal: un relat moralista per a la Catalunya de després del 2017, una justificació moral de la pacificació del procés, que sembla que se sublimi amb els valors de l’església. 

El retrobament, la concòrdia, el respecte o la fraternitat, conceptes que prediquen l’un i l’altre, fan de baula entre el llenguatge religiós i el polític. En una entrevista a la Cadena COPE, li van demanar com havia interpretat les paraules del papa que convidaven els catalans a treballar a favor de la unitat. “Com un missatge del respecte a la diversitat i de no tenir por del diferent i, justament des d’aquest respecte, buscar allò que ens uneix”, va dir. 

Segon: el “no a la guerra”. En unes quantes entrevistes, Illa ha fet seva la crida del papa per “una pau desarmada i desarmant”, per bé que el seu partit, el PSC, predica com el PSOE la conveniència d’intensificar una política europea de defensa i que el govern espanyol, al qual dóna suport, ha inflat com mai el pressupost militar. Encara no fa tres mesos, un comunicat del consell de ministres anunciava un “acord pel qual s’autoritza una transferència de crèdit al Ministeri de Defensa, per import d’1.339.500.000 euros, amb la finalitat d’atendre necessitats ineludibles”. Durant la presidència de Pedro Sánchez, Espanya s’ha mantingut a la part alta de la llista mundial de països comercialitzadors d’armes. 

És clar que la lletra petita resta soterrada en el munt de simbolisme de la visita. Lleó XIV gaudeix d’una etiqueta que la premsa internacional tan sols ha regalat, a més a més, a Sánchez: la del dirigent solitari capaç de plantar cara a Donald Trump, quan la resta sembla que s’hi agenollen. Aquesta setmana mateix, el New York Times els descrivia com “una parella poderosa que uneix forces” contra Trump. L’enfrontament del papa amb el president dels Estats Units es llegirà d’aquí a un quant temps com un punt d’inflexió del pontificat. Per Sánchez, assetjat per la corrupció i amb unes enquestes molt adverses, Trump és potser l’últim cartutx que resta per a mirar de sobreviure. Illa, que vol governar amb Sánchez a la Moncloa, prou que ho sap, i per això reforça el marc.

El tercer missatge del papa que Illa ha fet seu explota aquest mateix marc. El debat sobre la immigració s’ha apoderat de l’agenda política i el papa hi ha pres partit, d’una manera clara, contra l’extrema dreta. “On una persona és discriminada pel seu origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica i social, es vulnera el principi fonamental d’igual dignitat de tots els éssers humans”, va dir el papa davant el congrés espanyol. Illa, que cerca la contraposició sistemàtica amb Vox i, sobretot, amb Aliança per presentar-se com l’alternativa d’una dicotomia, ha remarcat aquests dies més d’una vegada “el caràcter acollidor que sempre ha tingut Catalunya”. “Espero que aquestes paraules els facin reflexionar”, va dir, en referència al discurs del papa i a les tesis de l’extrema dreta.

El quart missatge és el de la resistència humanista contra el desbocament de la tecnologia i, sobretot, de la intel·ligència artificial, protagonista de la primera encíclica de Lleó XIV, que s’ha publicat no fa gaire. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Illa va dir que en compartia el contingut i ho va connectar amb la necessitat d’aprovar regulacions del món digital. De fet, l’aproximació que hi ha tingut el govern de Sánchez, a la qual Illa dóna suport, s’apuntala més sobre la moral que no pas contra les estructures de poder: el protagonisme l’han adquirit el mal que diuen que fan les xarxes socials a la canalla i la necessitat de protegir les víctimes dels discursos d’odi. 

Sánchez va anunciar un paquet de mesures que inclou la prohibició de les xarxes als més petits de setze anys i la creació d’una anomenada “empremta d’odi” que unes quantes associacions pels drets digitals han criticat com una regressió, però ni ell ni Illa no han anunciat que tinguin previst de fer res sobre els contractes de les administracions públiques que governen amb Google, Amazon i tots aquests gegants tecnològics que diuen que volen combatre. 

I el cinquè missatge n’és un altre d’arquetípic del PSC: el dels grans esdeveniments. Illa ha mirat de justificar la inversió de dos milions d’euros que la Generalitat ha dedicat a la visita del papa com una despesa per a tenir la carta de presentació internacional que creu que han d’exhibir els països. “El govern ho veu com una oportunitat de projecció dels valors i de la cultura catalana i de mostrar-nos com una societat oberta i acollidora”, va dir la consellera Sílvia Paneque. Potser per això els diners provenen de la recaptació de la taxa turística, en consonància amb l’ús que se n’ha fet històricament: promoure encara més el turisme. 

En canvi, el govern ha viscut amb una certa incomoditat l’única polèmica que ha vingut de fora de les institucions, quan se sabé que era previst que la benedicció de la torre de Jesús fos en castellà. Paneque va espolsar del govern tota responsabilitat, va dir que no podien interferir en el contingut de la litúrgia i tant ella com el president s’han limitat a repetir aquests darrers dies que en cap moment no han dubtat de “la sensibilitat de la Santa Seu amb Catalunya”.

“Crec que la gent al carrer vol que aprofitem el temps que tenim, perquè el que ve és molt dur”, ha remarcat en declaracions als mitjans.

D’una altra banda, ha dit que no el sorprenia que el papa Lleó XIV hagués utilitzat el català a Barcelona i que el debat sobre la llengua s’havia “sobredimensionat”.

Els pre-candidats havien de reunir el suport d’un mínim del 20% dels militants de Barcelona. Una vegada tancat el termini de recollida d’avals, la comissió municipal territorial de Junts haurà de validar-los abans de començar la campanya interna. La votació es farà el cap de setmana del 20 i 21 de juny entre els militants de la ciutat, i el resultat es coneixerà el diumenge dia 21 al vespre. El guanyador serà el candidat de Junts a les eleccions municipals de Barcelona.

Freixa, diputada al parlament d’ençà del 2018 i actual secretària primera de la mesa, va decidir de presentar-se després de la renúncia de Josep Rius. En declaracions recents, havia defensat que la federació barcelonina del partit necessitava una renovació i més pes de nous perfils.

El president, @joseprull, participa en la rebuda institucional al papa Lleó XIV en l'arribada a l'aeroport de Barcelona. pic.twitter.com/643fbkLVW5

— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) June 9, 2026

Rull i el papa han coincidit dues vegades. Primer, a la rebuda a l’aeroport, on l’ha saludat i li ha dit, en català: “Benvingut a Catalunya, és un honor immens tenir-lo aquí. Moltes gràcies per la visita. Benvingut a la terra de Gaudí.”

Posteriorment, a la catedral, han conversat uns minuts al claustre. Ha estat en aquest moment que han parlat de la presó. Rull li ha agraït els seus missatges d’humanitat i la seva sensibilitat, i especialment la visita a Brians 1. Li ha explicat que ell va passar tres anys i mig empresonat, i hi va trobar una gran càrrega d’humanitat i de patiment.

També li ha explicat que el parlament era a punt de commemorar el mil·lenari de les assemblees de pau i treva de Déu, inspirades per l’abat Oliba i considerades les arrels del parlamentarisme català. I li ha dit que Catalunya era una nació amb llengua pròpia i institucions pròpies.

“Beneït qui ve en nom del senyor. Sant pare, benvingut a Barcelona”, ha començat Omella: “Ens alegrem molt d’acollir-lo i de tenir-lo entre nosaltres. I precisament a la catedral, l’església mare de l’arxidiòcesi. Catedral dedicada a la Santa Creu i que té com a patrona Santa Eulàlia.”

En aquest punt, l’arquebisbe ha passat al castellà. “No li ho tradueixo perquè ho comprèn, oi?”, li ha demanat en castellà. El papa ha assentit unes quantes vegades amb un somriure. “Molt bé. Moltes gràcies”, ha dit Omella en castellà. I ha continuat el discurs en aquesta llengua.

A la tarda farà un acte multitudinari a l’Estadi Lluís Companys, on s’ha fet una crida a mostrar estelades quan l’Escolania de Montserrat canti ‘Em dones força’ amb Sergio Dalma. Demà, a més de la visita a l’Abadia de Montserrat, també farà un recorregut amb papamòbil pel centre de Barcelona abans de beneir la torre de Jesucrist de la Sagrada Família.

“Diuen que Catalunya ha de callar. Nosaltres diem que és hora que se’ns vegi”, afirma el grup Santa Estelada, que té el suport del Consell de la República. “Quan soni l’Escolania de Montserrat, fem que les grades també parlin. Una estelada sola és una bandera. Milers d’estelades són un missatge al món”, afegeix.

Aquest dimarts, a l'Estadi Olímpic, alcem l'estelada! https://t.co/3BO1YPujVa

— Consell de la República Catalana (@ConsellRep) June 8, 2026

No és l’única crida a rebre Lleó XIV amb estelades. La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat –agrupació catòlica fundada pel bisbe Josep Torras i Bages i de la qual fou soci el mateix Gaudí–, l’ANC, Òmnium Cultural, el Consell de la República i l’Associació de Municipis per la Independència han demanat que també es portin estelades durant l’acte a la Sagrada Família de demà.

A més, ha explicat que volia parlar amb ell d’aspectes de la situació internacional en què coincideixen, com ara “la idea de pau desarmada i desarmant i tot el canvi de noves tecnologies i la deshumanització” amb la IA.

En aquest sentit, Illa ha celebrat aquests posicionaments de situació internacional que Lleó XIV ha explicat aquests darrers mesos i que, en part, va defensar al seu discurs d’ahir al congrés espanyol.

Així mateix, el president ha minimitzat la polèmica sobre l’ús del català en els discursos que el papa farà a Catalunya i ha recordat: “He percebut que el papa té molt present la realitat de Catalunya i una enorme sensibilitat cap a Catalunya.” “La mateixa visita ja és una expressió de la sensibilitat que té, i es reflectirà a les seves intervencions públiques, no en tinc cap dubte”, ha conclòs.

Finalment, sobre la negativa de Lleó XIV a reunir-se amb les associacions majoritàries de víctimes d’abusos sexuals a l’Església, Illa ha preferit d’evitar valorar aquesta circumstància i s’ha limitat a dir que els abusos eren “un fet execrable”, ha condemnat els fets i s’ha compromès a treballar per reparar-los.

“Sa santedat, com Gaudí, sóc catalana. Parlar la llengua de la terra que us acull és un acte bonic d’amor i respecte. Desitjo que gaudiu de la vostra visita a Catalunya, la meva nació”, li ha dit Nogueras, mentre li donava la mà. Lleó XIV ha assentit unes quantes vegades amb el cap.

Prèviament, Eduard Pujol li havia dit una cosa semblant: “Sa Santedat, com Antoni Gaudí i Pau Casals, sóc català. Parlar la llengua de la terra que us acull és un acte bonic d’amor i respecte.”

– Dimarts 9 de juny. Torredembarra (Tarragonès), Presentació de Tres dies d’agost, de Josep Nualart Casulleras. A la sala polivalent de Cal Maiam, a les 19.00.

– Divendres 12 de juny. La Granadella (les Garrigues). Presentació d’Entendre els mapes, de Vicent Partal. A la sala de conferències del Centre Cívic, a les 19.00.

– Divendres, 12 de juny. Tàrrega (Urgell). Presentació d’El monstre judicial, de Josep Nualart Casulleras. A la Biblioteca Germanes Güell, a les 19.00.

– Dilluns 15 de juny. Brussel·les. Presentació d’Entendre els mapes, de Vicent Partal. Al Casal Català, a les 18.30, amb la participació del president Carles Puigdemont.

Els Llibres de VilaWeb es poden adquirir amb subscripció anual, per un preu especial de 64 euros per als subscriptors del diari, o bé es poden comprar individualment a les principals llibreries del país i a la Botiga de VilaWeb.

Lleó XIV arribarà a l’aeroport de Barcelona dimarts a les 12.25. D’allà anirà directament a la catedral de Barcelona, on es trobarà amb voluntaris de l’organització i farà una pregària que marcarà el començament de l’agenda a Catalunya. Al vespre, l’atenció es dirigirà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, on es trobarà amb 35.000 catòlics. L’esdeveniment començarà a les 18.00 amb actuacions musicals i moments de pregària, fins que a les 20.00 Lleó XIV hi arribarà amb el papamòbil i dirigirà una gran pregària. L’endemà al matí visitarà la presó de Brians I i l’abadia de Montserrat, on dirigirà el rés del rosari i dinarà amb la comunitat benedictina. A la tarda es trobarà amb la comunitat de la parròquia de Sant Agustí del Raval de Barcelona i recorrerà el centre de la ciutat fins a la Sagrada Família, on beneirà i inaugurarà la torre de Jesucrist.

Concentració laica

Uns quants grups laics han convocat una concentració dimarts a les 19.00 al passeig del Born de Barcelona amb el lema “Jo no t’espero. Per la laïcitat i contra els privilegis públics de la visita del papa Lleó XIV”. La convoquen la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Europa Laica Catalunya i Ateus de Catalunya i té el suport d’Esquerra Unida, la USTEC, la CGT, la CUP, Acció Escolta, Esplais Catalans, Podem i el Jovent Republicà, entre més.

“Ens preocupa que aquesta visita de caràcter religiós sigui tractada per les institucions com una visita d’estat, amb el desplegament de recursos públics que això implica”, diuen en un manifest que també critica els acords entre l’estat espanyol i la Santa Seu del 1979: “Condicionen la nostra democràcia a través del finançament públic de l’Església, la seva presència al sistema educatiu i uns beneficis fiscals i patrimonials injustificables.”

Reclamen que es garanteixi la neutralitat de les institucions, que no es destinin recursos públics a l’organització d’actes religiosos, que els representants institucionals no participin en actes litúrgics en qualitat de càrrec públic i que es revisi la cobertura dels mitjans públics per assegurar el pluralisme i evitar tractes de favor. 3Cat, RTVE i Betevé emetran els actes públics en els quals participarà el papa Lleó XIV.

També demanen que s’avanci en la derogació dels acords amb la Santa Seu, que no es financin amb diners públics les confessions religioses, que es garanteixi una educació plenament laica i que es revisin els privilegis fiscals i patrimonials de l’Església, incloses les immatriculacions d’immobles.

Rebuda amb estelades

La visita de Lleó XIV ha estat precedida per una forta polèmica per la poca presència de català en el missal publicat. L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va dir que estava convençut que el papa faria servir el català “fins on pugui arribar”, però que la benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família es faria en castellà “perquè l’entengui tothom”. La decisió és especialment feridora tenint en compte el compromís d’Antoni Gaudí amb la llengua catalana.

Arran d’això, unes quantes entitats han llançat una crida a rebre amb estelades Lleó XIV a la Sagrada Família. La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat –agrupació catòlica fundada pel bisbe Josep Torras i Bages i de la qual fou soci el mateix Gaudí– participa en la convocatòria, al costat de l’ANC, Òmnium Cultural, el Consell de la República i l’Associació de Municipis per la Independència.

Vagues de docents i treballadors municipals

Els sindicats educatius també volen aprofitar l’aparador mediàtic de Lleó XIV per a apujar el nivell del torcebraç amb el govern i han avisat que pretenen de blocar Catalunya durant la visita del papa. Després del refús al pre-acord de la majoria dels docents, la USTEC, la CGT, la Intersindical, la CNT i la COS han convocat una nova vaga dimarts.

Els sindicats no sols han convocat la vaga educativa. Treballadors de l’Ajuntament de Barcelona en vaga de fa mesos van acordar de mobilitzar-se especialment els dies 9 i 10, durant el viatge del papa. La convoquen la Intersindical i la CGT, que no van signar el nou acord de condicions de treball del personal funcionari i laboral de l’ajuntament.

Exigeixen un nou conveni i una taula de negociació específica per als serveis d’atenció directa com les Oficines d’Atenció Ciutadanes, els serveis socials, els treballadors de feminismes i les escoles bressol, que sumen unes tres mil persones. També demanen l’aplicació “real i igualitària” de la jornada laboral de 35 hores setmanals, l’increment de la plantilla i millores salarials.

Turull ha afirmat que “el primer que ha de fer (Feijóo) és demanar una reunió i no parlar amb els mitjans.” Ha aprofitat per acusar Sánchez de no parar de “produir combustible per a la ultradreta” governant “a cop de decret” i “d’esquena a un parlament on no té majoria.”

Crítiques a la gestió del govern espanyol

El secretari general de Junts ha criticat també l’anunci del president espanyol d’uns pressuposts per al 2027. “Quantes vegades ha dit que hi haurà pressuposts? El primer que ha de fer és complir els que té aprovats.” “No solament per la manera de governar, sinó també per les polítiques de postureig i per atacar un tipus de corrupció i defensar-ne una altra per acció o omissió. Això no dóna més de si”, ha lamentat Turull.

Negació a qualsevol negociació amb el PSOE

Turull considera que “entre el que diuen que faran i el que acaben fent hi ha una distància abismal i qui més pateix això és Catalunya. És una fugida endavant i una cortina de fum.” Ha deixat clar que descarta una possible negociació amb el PSOE: “Per a nosaltres ja no hi ha prou pastanaga amb totes les bastonades que ens han clavat”, ha conclòs.

L’origen de l’enrenou, sobretot, és que el text que s’ha publicat de la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família, probablement el moment central de la visita, era tot en castellà. “És perquè l’entengui tothom”, va argumentar Omella en aquella mateixa conferència. Però la Santa Seu té penjats a la seva pàgina web una bona colla de documents oficials amb fragments en català, els entengui qui els entengui. Per exemple, el text de l’homilia que el 2010 va pronunciar Benet XVI, també a la Sagrada Família, que començava i s’acabava en català. Aleshores, el papa també va fer servir el català per a bona part de la benedicció de l’altar de la basílica, com ara l’ungiment amb oli crismal, la crema d’encens i la il·luminació. 

Sigui com sigui, no hauria de sorprendre ningú una reacció tan irada del cardenal Omella. No és la seva primera mostra pública de menyspreu a la llengua. La més cèlebre potser fou la de l’octubre del 2023, durant l’audiència a la confraria de la Mare de Déu de Montserrat a Roma, amb motiu dels vuit-cents anys de la seva fundació. En veure el text, Francesc va constatar que era en castellà, i va dir a Omella: “Però ha de ser en català…” El cardenal li va respondre: “No.” Per a relativitzar l’enrenou que va causar la difusió del vídeo d’aquell moment, Omella va dir que ell s’estimava molt la llengua, tot i que se li va escapar el desdeny que sent per la seva variant ribagorçana: “En principi, jo parlo malament el català perquè sóc de la Franja”, va dir. 

No són anècdotes isolades. És cosa de concepció. Omella, que és arquebisbe de Barcelona d’ençà del 2015 i que venia de dirigir la diòcesi de Barbastre-Montsó, sempre ha estat renuent a mantenir el fil catalanista de l’Església catalana. En una de les seves primeres grans intervencions, durant la missa per les víctimes dels atemptats del 17 d’agost de 2017, va parlar gairebé tota l’estona en castellà i es va referir al president Carles Puigdemont com el “president de l’autonomia” i als Mossos d’Esquadra com “la policia de l’autonomia”. Aquestes actituds d’Omella han causat, de bon començament, un cert malestar entre la comunitat catòlica catalana precisament per això. El col·lectiu Església Plural li va retreure llavors en un comunicat la “falta de sensibilitat cap a la realitat catalana”. En un moment de clara davallada de l’ús del català a l’Església, Omella mateix ha continuat fent misses en castellà i ha desatès el problema.

Aquesta “manca de sensibilitat”, si és així com se n’ha de dir, ha anat més enllà de la llengua. Omella sempre ha declarat en públic que no volia entrar en qüestions polítiques, però a la pràctica ha triat amb molta cura els moments per entrar-hi. No en consta cap declaració contrària al fet que bisbes com Antonio Cañizares preguessin públicament per la unitat d’Espanya, i en canvi va fer múltiples declaracions de rebuig implícit al procés. Per exemple: “La unió ens fa més forts, mentre que la divisió ens corroeix i ens destrueix.” O bé: “Jo veig que la societat està dividida, i hauríem de procurar d’evitar tot allò que porta a la divisió i a l’enfrontament.” O, encara: “Vivim moments complexos, però no podem ser profetes de calamitats”, va dir durant l’homilia de la Mercè, just abans del referèndum. 

Potser un dels moments en què es veié més clarament aquesta adhesió d’Omella a la posició de l’estat espanyol fou a final d’octubre del 2017, en una conversa per telèfon amb el president Puigdemont, recollida a les seves memòries. “Has de complir la llei. Si us heu saltat la llei, ara no us espereu segons què”, li va etzibar. Els dies abans, hi ha qui va mirar de convèncer el president que el cardenal podia aconseguir ajut del papa Francesc. El periodista Antoni Puigverd, per exemple, li ho va assegurar: “El papa Francesc ens ajudarà segur”, li va escriure. En un altre missatge, Puigverd li relatava que Josep Caminal i Javier Godó “van insistir molt al cardenal Omella en el sentit d’afavorir una intervenció del papa i, alhora, la proposta del cardenal Parolin, secretari d’estat, com a mediador.” Finalment, d’ajuda del papa no n’hi va haver, i el paper d’Omella es va limitar a protegir la unitat de l’estat.

Omella també va criticar que la presó preventiva dels presos polítics era excessiva, però mai no va fer el pas de visitar-los, tot i que alguns, com ara Joaquim Forn, li va demanar per carta que hi anés. L’octubre del 2020, quan ja era president de la Conferència Episcopal Espanyola, la germana de Jordi Turull, Isabel Turull, li va retreure que s’acluqués d’ulls respecte de la situació dels presoners polítics. Omella li va respondre que els bisbes visitaven sols les presons de la seva diòcesi. “No puc visitar els presos d’una altra diòcesi”, va explicar, i va afegir que visitava regularment la presó de Barcelona. Tanmateix, tampoc no va visitar la presidenta Carme Forcadell a Wad-Ras, que sí que era dins la seva diòcesi. 

De fet, l’aplicació de l’article 155 –contra el qual no es va pronunciar mai explícitament– va servir perquè el govern de Mariano Rajoy sadollés una de les velles reivindicacions d’Omella: amb la Generalitat intervinguda, Rajoy va enviar la Guàrdia Civil a buidar el Museu de Lleida i traslladar desenes d’obres d’art a Vilanova de Sixena. Omella sempre se n’havia mostrat partidari. La posició d’Omella ja venia de quan era bisbe de Barbastre-Montsó, entre el 1999 i el 2004, temps en què per aquest motiu va tenir un enfrontament molt tens amb el bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta. “Això és una mica com quan dos nens agafen una joguina i cap dels dos la deixa anar. Perdó per l’expressió, però si reclamen unes obres, s’han de retornar”, havia declarat aquell mateix estiu.

Uns mesos més tard, aprofitant unes vacances, Omella va visitar el monestir de Sixena i va contemplar les obres acompanyat d’Ángel Pérez, el seu successor a la diòcesi. “És un cavall de Troia que la Conferència Episcopal Espanyola ens cola a Catalunya en el context del procés, perquè calia descatalanitzar l’església catalana”, resumeix una font que va seguir de prop la trajectòria del conflicte.