L’advocat lamenta que el govern de la Generalitat decidís de no presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol arran de la sentència ferma que obliga a traslladar les pintures de Sixena exhibides al MNAC i de la qual ara fa just un any.

—Heu trobat a faltar que la Generalitat presentés un recurs d’empara contra la sentència ferma del Suprem que obliga a traslladar les pintures.
—Sí, jo crec que el govern de la Generalitat s’ha confós, potser amb bona intenció, influït per aquesta idea general que Sixena és igual que el procés. I ha semblat com si mirés de fer un pas enrere, d’apartar-se d’un conflicte que va causar, des del seu punt de vista, una certa divisió a Catalunya. La confusió és pensar que Sixena és el procés, i crec que es van equivocar, perquè no van valorar que Sixena és una altra història, que representa una història patrimonial, cultural importantíssima i que s’havia de defensar fins al final.

—Amb l’experiència de quaranta anys com a advocat de la Generalitat, la decisió de si la Generalitat presenta un recurs d’empara o si, com ha passat, es decideix d’acatar la sentència i presentar incidents d’execució, la prenen els advocats o el president?
—La prenen, en aquest cas, altes instàncies polítiques de la Generalitat.

—La decisió sobre la resposta judicial ha estat és política, doncs.
—Aquest plet de les pintures ha estat maleït des del principi. Perquè es va demandar el MNAC, i no la Generalitat de Catalunya. Per què? Perquè es va tractar el MNAC com si fos un precarista, com si fos algú que tingués les pintures sense títol i se les hagués emportades. Qui tenia el títol, i el té, és la Generalitat de Catalunya. Havien d’haver demandat qui tenia el títol, perquè la Generalitat es limita a distribuir els seus béns susceptibles d’exhibició museística en els museus de la seva competència. El MNAC és un museu amb consorci públic, del qual també forma part la Generalitat. Era la Generalitat que en tenia el títol, i no el MNAC. Però la Generalitat no va ser demandada. Aleshores, hi va haver un moment que el Departament de Cultura em va ordenar que comparegués com a tercer interessat. Comparec quan ja han passat uns quants mesos, i hi aporto les proves que demostren que la Generalitat en té el títol; un títol de dipòsit, que se’n diu de comodat, és a dir, tinc el títol per a una determinada finalitat i funció, que en aquest cas és museística. Així ho van dir les monges, que aquestes eren les condicions del dipòsit.

—Però els tribunals no en van fer cabal.
—Van condemnar el MNAC. Tot i això, com que la Generalitat va comparèixer en el plet i té capacitat per a presentar recursos d’emparament, podíem haver presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional, molt probablement, si hagués admès el recurs, hauria dit que es frenés l’execució. Però això no es va fer.

—No us agrada com la Generalitat va respondre a aquesta darrera sentència sobre les pintures, la de l’any passat.
—Tinc la sensació que la Generalitat en aquests moments està apartada de l’execució. Parlo com a ciutadà, ara, però la Generalitat en aquests moments no té un paper destacat en l’afer de Sixena. El lideratge el porta el MNAC. Però recordem que qui tenia el títol era la Generalitat, que és l’administració cultural competent a Catalunya; el Tribunal Constitucional va dir en una sentència el 2012 que la custòdia d’aquests béns corresponia a la Generalitat. I ara trobo que la Generalitat agafa un perfil baix. Això m’ha sorprès.

—I com penseu que acabarà ara?
—Personalment, sóc pessimista, crec que les sentències es compleixen, s’han de complir i crec que no hi haurà cap possibilitat de frenar aquesta execució. Hem perdut una oportunitat; hauria estat molt diferent si haguessin anat al Tribunal Constitucional. No sabem com hauria actuat el TC, però sí que sabem que hi van anar uns advocats que no tenien legitimació, i, tot i això, el Tribunal Constitucional va requerir els documents, l’expedient… És a dir, que l’actual Tribunal Constitucional va demostrar una certa sensibilitat. Però com que la Generalitat no hi ha anat, s’ha perdut aquesta gran oportunitat.

—Ho trobeu inexplicable perquè l’actuació judicial de la Generalitat no ha estat coherent amb tot allò que s’havia anat fent en el plet de les pintures de Sixena quan hi éreu vós?
—Absolutament. És totalment incoherent amb la lògica que s’ha dut a terme durant tots aquests anys.

—Com a advocat de la Generalitat vau arribar pràcticament al començament dels litigis per Sixena.
—D’ençà del 2012, quan em vaig encarregar dels plets civils.

—Aquell any hi va haver una sentència molt important del Tribunal Constitucional que donava la raó a la Generalitat.
—Sí, deia que Catalunya tenia la competència per a la protecció i exhibició del patrimoni provinent de Sixena. Perquè aquests béns feia molts anys que eren a Catalunya, protegits pels museus públics, i d’acord amb unes autoritzacions que habilitaven la Generalitat.

—Però aquella sentència incloïa una falca confusa sobre la propietat civil d’aquests béns…
—Sí, era una falca que crec que era sobrera, perquè l’única cosa que es discutia era si l’Aragó podia fer un retracte o no respecte de la compra-venda d’aquelles obres que havien fet les monges de Sixena al govern de Catalunya. El Tribunal Constitucional s’havia d’haver limitat a dir que l’Aragó no tenia dret de retracte sobre aquelles compra-vendes, però van afegir que ho resolien sens perjudici que pogués afectar qüestions sobre la titularitat d’aquests béns.

—I l’Aragó va aprofitar aquesta escletxa per a continuar el litigi.
—És una cosa absolutament desconcertant i mai vista, almenys en la meva experiència jurídica. Si el Tribunal Constitucional, que és el màxim òrgan judicial d’Espanya, ens diu que la competència d’Aragó no és factible, no es pot admetre que després el govern de l’Aragó actuï en un tribunal civil amb els mateixos arguments, dient que aquests béns haurien de ser a Sixena. És realment inconcebible que aquesta gent anessin per la via civil argumentant el mateix que el Tribunal Constitucional els havia denegat; i és inconcebible que els jutges civils de l’Aragó, en primera instància i en segona instància, estimessin aquesta legitimació del govern de l’Aragó. I no només la legitimació, sinó també tot el que demanava, és a dir, el trasllat d’aquests béns.

—Se’n van anar als tribunals aragonesos a dir que les vendes eren nul·les?
—Que eren nul·les de ple dret, perquè els béns no podien haver sortit de Sixena perquè eren protegits com a monument nacional. Però és que el TC havia admès que aquests béns estiguessin aquí! Doncs els jutges civils d’Osca i l’Audiència Provincial d’Osca van fer seu aquest argument de l’Aragó.

—Com vau reaccionar a aquestes sentències?
—Vam dir que el fet que aquests béns pertanyessin a les monges una altra vegada no havia d’implicar la sortida dels museus catalans, perquè aquestes peces conformaven unes col·leccions públiques, i aquestes col·leccions tenien una protecció legal. I per això no podien sortir sense que hi hagués un procediment administratiu.

—Què va passar quan va arribar el cas de les obres al Suprem?
—Va decidir una cosa completament diferent del que havia sentenciat l’Audiència d’Osca. Va dir que aquests béns sí que es podien comprar, i més tenint en compte qui els comprava, una administració pública per a un servei museístic en benefici de la col·lectivitat. Però el problema és que el Suprem no va reconèixer l’eficàcia d’aquelles vendes, crec que d’una forma errònia, perquè considerava que la monja superiora que les va signar no tenia les atribucions per a fer-ho.

—I no les tenia?
—Les monges de Sixena als anys setanta van emigrar a Catalunya, i es van instal·lar al monestir de Valldoreix, on hi havia la mare federal de tot l’orde i hi havia molts poders en favor d’aquesta monja per a actuar en representació de totes. Aquesta superiora era precisament la que va donar la legitimitat a Sixena, perquè Sixena necessitava ser obligatòriament una persona jurídica i havia d’inscriure’s en un registre d’entitats religioses. Si no hi estava inscrit, no tenia entitat pròpia. Tot ho va fer aquesta superiora, va actuar sempre en nom de Sixena. I surt el Suprem amb aquesta qüestió, dient que no tenia legitimitat. Això és important perquè si realment s’entén que aquesta monja no tenia prou legitimació, si acceptem això, el Suprem havia d’haver reconegut que hi havia una usucapió.

—Què vol dir?
—Una usucapió vol dir que nosaltres havíem posseït durant uns quants anys aquests béns en concepte de propietaris de bona fe i que l’ordenament jurídic diu que, en aquest cas, quan passa un determinat període de temps, li atorga el dret de quedar-se’ls. Però el Tribunal Suprem no va donar aquesta alternativa.

—I es va obrir la via civil amb què l’Aragó va reclamar el trasllat dels béns de Sixena.
—Fixeu-vos en una cosa, i per això parlo d’un cavall de Troia: un tercer, que és el govern de l’Aragó, impugna una compra-venda entre tercers (les monges i la Generalitat). Aconsegueix que el Tribunal Suprem anul·li la compra-venda i, per tant, que els béns tornin una altra vegada en mans de les monges. Però ningú no pregunta a les monges què en volen fer, d’aquests béns que tornen a ser seus. En aquell moment no els ho pregunten, perquè la intervenció de les monges contra la Generalitat s’esdevé després, és a dir, en el plet de les pintures.

—Però no en aquest primer plet per les obres d’art.
—Els béns són de les monges, doncs, i no de la Generalitat. Molt bé. I jo pregunto: quin dret té el govern de l’Aragó, que és simplement un tercer, a decidir que aquests béns vagin a l’Aragó, si les monges encara no han obert la boca? Vet aquí el cavall de Troia. Perquè on és el dret d’un tercer de poder decidir sobre què s’ha de fer?

—Aquest plet s’encavalca amb el de les pintures murals.
—I aquí hi va haver una intervenció estranya del Vaticà a última hora. Perquè aquestes monges actuen primer sense autorització, sense estar legitimades, i això ho discutim. Al darrer moment en el judici, quan jo crec que processalment ja no corresponia, aporten una autorització del Vaticà.

—Apareix de cop i volta la monja Virginia Calatayud, una monja d’Àlaba.
—Aquesta monja no només tenia bones connexions amb el Vaticà, sinó, pel que sembla, també amb l’Orde de Malta. Jo no sé aquí exactament què hi ha, però sí que sé que a Catalunya no vam ser hàbils. Jo vaig dir un dia a algú: aneu-hi vosaltres, aneu a parlar amb aquestes monges d’Àlaba per veure què passa amb tot això. I no es va fer. De la mateixa manera que el govern de l’Aragó se’n va anar a parlar amb aquestes monges, i hi va arribar a un acord, per què no hi va anar el govern de Catalunya, a explicar-los les bondats de l’exposició museística del MNAC i del que s’hi feia? Aquestes peces no estarien enlloc millor que en el MNAC. Estic gairebé convençut que això no es va fer.

—Els aragonesos hi van anar amb molta determinació, sabien molt bé què volien i com ho havien d’aconseguir.
—Se’n van tornar d’Àlaba amb un permís de les monges per a poder actuar en representació seva. O sigui, que es van convertir en apoderats de les monges. I nosaltres vam discutir que aquesta monja tingués prou legitimació per a representar les monges de Sixena. Necessitava el poder del Vaticà. I aquest poder no va arribar al principi del plet, que és quan s’acrediten les legitimacions, sinó que va arribar al final. I l’hi van acceptar. En canvi, la Generalitat no va poder aportar proves perquè no les hi van admetre, perquè van dir que no era el moment processal oportú. En canvi, a les monges els les van acceptar.

—Hi va haver una conxorxa entre el Vaticà, les autoritats aragoneses i el poder judicial per a aconseguir el trasllat de les pintures?
—Jo això no ho dic. Jo dic que hi ha hagut una confluència de sensibilitats. No tenen la necessitat de posar-se d’acord, no tenen la necessitat de pactar res, ja ve de marca, això. L’Aragó va actuar hàbilment amb aquesta qüestió, Catalunya no. I el poder judicial, amb tot el respecte per les sentències que va dictar, crec que va actuar influït absolutament per un context històric, polític, que va ser el del procés. La gent ha confós Sixena amb el procés. El procés és el que tots sabem, i Sixena és una defensa d’un patrimoni històric català.

—Qui ho han confós han estat els poders públics aragonesos, i segurament també els tribunals a l’hora de prendre decisions inexplicables.
—Han estat influïts per un ambient i això ha perjudicat absolutament a l’hora d’analitzar amb serenor la situació. Crec que no ha estat un plet just.

—Dèieu que ara ja no es podrà frenar l’execució de la sentència.
—Des del punt de vista jurídic, jo no hi veig marge. És que fins i tot no veig ni voluntat política enlloc. Perquè tampoc no veig que el ministre de Cultura s’estiri els cabells, ni que demani informes. Hi ha un òrgan tècnic importantíssim que depèn del Ministeri de Cultura a qui ni cal demanar permís al jutge perquè emeti un informe. I el Ministeri de Cultura no ho fa; i s’escandalitza i diu que el Guernica no pot anar al País Basc…  No m’agrada criticar la política dels governs d’Espanya i Catalunya, que en alguns aspectes crec que fan bé les coses, però penso que en aquest sentit fa la sensació que no hem de fer enfadar els aragonesos. I això és una mica absurd, perquè no és un problema de fer enfadar ningú. Nosaltres, la Generalitat, vam defensar aquest plet sempre des d’un punt de vista totalment tècnic. Tècnic i patrimonial.

—Si durant l’execució de la sentència es malmeten les pintures, qui en serà responsable? Qui tindrà la responsabilitat d’haver comès un delicte contra el patrimoni?
—No ho he estudiat prou. Prefereixo no pronunciar-m’hi. Mai no s’havia d’haver arribat una sentència com aquesta. És l’absurd dels absurds, perquè són unes pintures murals que estan en un museu públic, un museu que pertany a l’estat i que és a 235 quilòmetres de Sixena, que és el més important del món de pintura mural romànica. Què discutim? És que al final hi perdrà tothom; hi perdrem els catalans i hi perdran els aragonesos, perquè no té viabilitat aquest trasllat, s’acabarà fent malbé. Quan jo era petit deien que és pitjor una sentència de jutge que una de metge. I aquí el jutge ja ha pres una decisió, i el govern de l’Aragó no farà marxa enrere mai. Aquestes pintures aniran, tant sí com no, a l’Aragó. Oblidem-nos-en i dediquem-nos a una altra cosa, perquè no deixa de ser una frustració més del poble català.

Turull assegura que mai no va ser partidari de “matar el partit” i considera que es va prendre una decisió estructural condicionada per circumstàncies conjunturals, com les retallades i els casos de corrupció que afectaven l’espai convergent. També critica que les retallades del govern de Mas no es van explicar com s’hauria d’haver fet i van afectar greument l’ànima social del projecte.

Mas, per la seva banda, contextualitza la decisió en el clima polític del moment, marcat per la confessió de Jordi Pujol sobre els diners no declarats a Andorra i pel gir independentista del partit. L’ex-president defensa que l’objectiu era “salvar el projecte convergent”, encara que fos sacrificant les sigles. Amb perspectiva, admet, però, que “potser ens ho podríem haver estalviat”.

Trias també és molt crític amb el procés que va portar a la desaparició de CDC. “Ens vam ficar en un embolic”, afirma, tot recordant que altres partits han sobreviscut a escàndols encara més greus sense dissoldre’s.

Els tres dirigents coincideixen també a definir l’esperit convergen” com una manera de fer política basada en el catalanisme, la transversalitat i la voluntat d’aglutinar sensibilitats diverses sota un projecte comú.

En aquest sentit, consideren que Junts és avui l’espai que més s’acosta a aquella tradició política, malgrat que Mas adverteix que encara no ha aconseguit recuperar-la del tot. “No tothom que se sentia convergent avui és a Junts”, afirma.

Trias parla d’una “voluntat de retrobament” dins del món convergent, especialment des de l’àmbit municipal, mentre que Turull defensa que Junts manté la “vocació d’apilar” que tenia CDC, adaptada al segle XXI.

Mas conclou que el gran repte actual de Junts és reconstruir un projecte central i ampli en una política catalana molt més fragmentada que fa una dècada.

De Gaudí, Domingo diu que fou “un arquitecte que no va amagar mai la seva profunda fe i catalanitat, així com el ferm compromís que el seu país no era altre que el de Catalunya”. Recorda que va defensar repetidament aquesta catalanitat, i que va decidir de servir Catalunya “amb l’exercici magistral de la seva vocació d’arquitecte”. Exposa que és una figura que sintetitza de manera excepcional la relació entre creativitat i identitat, i que l’obra, “arrelada en la tradició cristiana i en la cultura catalana”, ha esdevingut un símbol universal.

Diu que la Sagrada Família, “expressió d’un projecte col·lectiu sostingut per generacions de catalans i catalanes”, no solament és una gran fita arquitectònica, sinó també “un reflex de la voluntat i la continuïtat d’un poble, del qual Antoni Gaudí és un dels seus grans representants”.

Catalunya, una nació de pau

Jordi Domingo també fa un breu repàs de la història de Catalunya, que presenta com “una nació amb una llarga tradició de recerca de la pau i la concòrdia, que es remunta a les assemblees de Pau i treva del segle XI“. I afegeix: “Al llarg de la seva història, ha sabut preservar la seva llengua, la seva cultura i les seves institucions, malgrat haver estat conquerida per les armes el 1714, i haver sofert llargs períodes en què s’ha pretès anorrear la idiosincràsia del poble català.” En aquest punt, recorda que Gaudí fou detingut pel fet de parlar en català davant les autoritats.

En temps recents, continua el president del Consell de la República, “aquesta indomable voluntat de ser s’ha expressat de manera completament pacífica i democràtica”, i esmenta el referèndum d’independència del 2017. “Aquest acte, desenvolupat de manera cívica, ha estat posteriorment objecte d’una duríssima repressió i d’obligat silenci, fet que ha generat una situació de conflicte encara no resolt”, diu.

Proposta de reunió

Domingo explica què és el Consell de la República i diu que l’òrgan considera que la veu de Lleó XIV pot contribuir a promoure “el diàleg, la justícia i la resolució pacífica dels conflictes”. Per aquest motiu, li demana el “suport moral a la causa del poble català” i qualsevol contribució que pugui “afavorir un clima de convivència, entesa i reconeixement de les seves legítimes aspiracions democràtiques”. “Creients i no-creients us agrairem, enormement, qualsevol gest en aquest sentit”, diu.

Tot seguit, exposa la predisposició del Consell de la República d’entrevistar-s’hi –ací o a la Ciutat del Vaticà–, i recorda que quan les institucions i els referents internacionals han acompanyat els pobles en moments clau “han contribuït a generar fruits extraordinaris en termes de cohesió, reconeixement i progrés col·lectiu”. “El propi temple de la Sagrada Família n’és un exemple admirat arreu del món, com a expressió d’una fe viva i d’una identitat arrelada”, conclou.

La carta es va enviar el 7 de maig i, a hores d’ara, no ha rebut resposta del sant pare.

La dada s’ha fet pública quan, poc després de les 02.30 de la matinada, es va detectar el problema. ADIF ha precisat que la causa de la incidència és un robatori de cable.

Els equips d’ADIF treballen per restablir la normalitat a la infrastructura. La circulació de trens es veu afectada i es recomana de comprovar l’estat del servei abans de desplaçar-s’hi.

Renfe ha informat que els retards podrien variar segons l’evolució dels treballs i el grau d’afectació del robatori.

Romero ha explicat que el 80% del pressupost està sempre molt condicionat per les despeses de personal del sector públic i per la despesa corrent. Per això, la capacitat de maniobra dels acords pressupostaris sempre és petita. Són pactes, de fet, eminentment polítics i que en aquest cas, per l’acord amb ERC, impliquen el govern espanyol, forçat a reunir-se en la comissió bilateral. “El marge que tens de negociació no és de 50.000 milions d’euros”, ha dit Romero. La diferència d’aquesta vegada és que s’hi exposa amb cruesa la realitat de les negociacions, i és que representen una petita part dels recursos que es mobilitzen. Ha estat així perquè per primera vegada d’ençà del restabliment de la democràcia, el govern va retirar uns comptes ja presentats al parlament i s’han presentat dos pressuposts amb molt poc temps. Hi ha acords que no impacten en els comptes, sobretot aquells que impliquen Madrid, i uns altres que queden fora dels comptes d’enguany perquè són compromisos assumits més enllà de la legislatura actual. De fet, els pactes amb ERC i els Comuns representen una despesa de 4.693 milions fins al 2030, però enguany només se’n gastaran 893 i provenen dels dos grans calaixos esmentats, dues grans previsions que el govern havia deixat buides per tenir capacitat de negociació amb els socis d’investidura. Per això les grans xifres dels comptes no canvien respecte del febrer.

El pressupost augmenta de 9.126 milions la despesa (un 22,8%) respecte del darrer aprovat, el 2023, i té una previsió de dèficit del 0,1%. Les noves partides concretades amb l’acord amb ERC i els Comuns impacten per aquest ordre en els departaments del govern: Salut (251 milions), Territori, Habitatge i Transició Ecològica (203 milions), Educació (135 milions), Cultura (50 milions), Política Lingüística (41), Drets Socials i Inclusió (41 milions), Unió Europea i Acció Exterior (40 milions), Recerca i Universitats (38 milions), Presidència (35 milions), Economia i Finances (21 milions), Justícia i Qualitat Democràtica (15 milions), Esports (11 milions), Empresa i Treball (10 milions) i Igualtat i Feminisme (2 milions). No canvien ni un euro les previsions de despesa de les conselleries d’Interior i d’Agricultura, Pesca i Alimentació. De cara al 2030, les quantitats més altes que el govern s’ha compromès a dedicar amb els seus socis són d’habitatge (uns 1.800 milions), educació (uns 500 milions) i de recerca (uns 350 milions) i d’economia (uns 360), però no les han presentades concretades per als exercicis vinents.

Tot i que el govern insisteix que vol aprovar uns nous comptes els anys següents, ningú no espera una nova negociació pressupostària a la tardor per a treballar els de l’any vinent com pertocaria. De fet, la cosa més probable és que aquests siguin els únics comptes de la legislatura i que l’any vinent el govern faci una pròrroga dels comptes i recorri a ampliacions de crèdit, que haurien de tornar a passar pel parlament i rebre el suport d’ERC i dels Comuns, preveient que la recaptació d’imposts també augmentarà. Aquesta serà l’única via perquè realment es gastin els 3.800 milions restants que ja han acordat fins al 2030. Caldrà veure, a més, quins d’aquests s’acaben realment incorporant als exercicis del 2027 i del 2028. És a dir, dins el mandat actual.

Segons el govern, el pressupost incorpora una disposició addicional que garanteix els crèdits necessaris perquè els projectes incorporats per a enguany tinguin continuïtat més enllà del desembre, tenint en compte que s’aprovaran al juliol. També hi figuraran els acords d’abast pluriennal i que s’allarguen durant els quatre anys vinents. Entre més, hi ha la dotació de 2.500 milions en política d’habitatge fins al 2030 (1.000 provinents de préstecs de l’ICF), el pla de pobles per als municipis més petits (400 milions), la promoció del català (90 milions) i el reforç de l’estructura de l’Agència Tributària de Catalunya (481 milions).

D’on sortiran els diners per al difícil pacte amb els docents?

Els comptes han arribat al parlament sense que els sindicats educatius majoritaris hagin tancat un acord amb el govern per a posar fi al cicle de vagues i protestes. L’executiu no ha guardat cap bossa de milions per a destinar-los a un hipotètic acord amb els docents, però assegura que tindrà capacitat de moure partides que ara estan destinades a unes altres mesures. Tot i que les xifres no s’han mogut respecte del pressupost del febrer, l’executiu diu que l’acord assolit amb Comissions Obreres i la UGT encaixa en els romanents que havien guardat en el capítol dels treballadors públics, comptant que sempre hi ha negociacions sindicals. Enmig d’una negociació espacialment complicada, amb un gran malestar expressat a la taula sectorial per la USTEC, la CGT, la COS i la Intersindical, el govern no ha xifrat ni donat detalls d’on traurà els diners de més que podria implicar el pacte. Ara, fonts del govern han dit que ERC i els Comuns estarien disposats a renunciar a algunes de les mesures que han acordat perquè es destinin aquests recursos a sufragar-lo. I que els comptes tenen partides per a contingències que s’hi podrien destinar. Els 135 milions de més atribuïts a educació respecte dels comptes del febrer, que surten dels pactes amb els socis, no tenen a veure amb les negociacions amb els docents: són destinats a unes altres mesures, de moment.

Com és habitual, l’àrea que concentra més despesa és la de salut, amb 13.840 milions, seguida per l’educació, amb 8.356 milions, i drets socials, amb 4.248 milions. La primera representa un augment de 2.428 milions respecte dels darrers comptes aprovats; la segona, de 1.642, i, la tercera, de 930. Tot això, sense comptar-hi els recursos provinents dels pactes amb ERC i els Comuns. Tres euros de cada quatre es dediquen als serveis de l’estat del benestar.

Els possibles efectes econòmics de la guerra al Llevant no han portat el govern a modificar l’escenari macroeconòmic que ja havia previst. Es manté una estimació de creixement de l’economia del 2,1% i un increment del PIB del 2,7%. La Generalitat confia reduir el deute del 28,4% registrat el 2025 al 27,4% d’enguany. Si el congrés espanyol aprovés la reclamada condonació d’una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic, pactat amb ERC, passaria al 22%. Quant a la llei d’acompanyament del pressupost, s’eliminaran 22 taxes i se’n modificaran 70 per simplificar la burocràcia, segons l’executiu. Com ja havien anunciat, es modificarà i s’actualitzarà el cànon de l’aigua per a usos domèstics, industrials i ramaders i l’impost sobre residus controlats.

El primer debat parlamentari del pressupost serà el 4 de juny i els consellers compareixeran en comissió per presentar les previsions de cada departament la setmana vinent.

Amb els vots assegurats, doncs, la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha portat el projecte al parlament i l’ha lliurat al president, Josep Rull, perquè se’n faci el debat i, previsiblement, l’aprovació durant la primera setmana de juliol. Això permet a Illa d’estabilitzar la legislatura pocs mesos abans d’arribar a l’equador.

Segons que ha dit Romero, els comptes preveuen una despesa de 50.000 milions d’euros, amb un augment de més de 9.000 milions d’euros. “L’economia va bé, i això es nota en l’augment dels recursos per a fer polítiques socials”, ha dit. També ha remarcat que s’hi havien incorporat partides de més de 4.600 milions d’euros per a assumir els compromisos amb ERC i els Comuns per als quatre anys vinents.

Tràmit parlamentari i calendari de votacions

Ara la mesa del parlament es reunirà per admetre’l a tràmit i, després, la junta de portaveus fixarà el calendari de tramitació. En paral·lel, Romero explicarà als grups parlamentaris les grans xifres i les línies mestres dels pressuposts en una reunió amb portaveus. Posteriorment, compareixerà en conferència de premsa per detallar el contingut dels comptes aprovats pel govern. I després, alguns grups parlamentaris valoraran públicament el pressupost.

Rull ha detallat el calendari previst, que comença amb l’admissió a tràmit i la publicació, l’endemà, al Butlletí Oficial del Parlament. A partir d’ací s’obre el termini de deu dies naturals per a presentar-hi esmenes a la totalitat, i el d’esmenes a l’articulat i a l’estat de despesa, no inferior a vint dies. Els consellers explicaran les partides dels seus departaments a les comissions legislatives corresponents, en unes sessions que es fixaran la setmana vinent.

Una vegada exhaurit el termini per a les esmenes a la totalitat es farà el ple per votar-les, previsiblement el 4 de juny. Si se supera, es farà el debat a la totalitat pressupostària a cada comissió legislativa, departament a departament. Després, en comissió, es farà el debat del projecte de llei del pressupost i del de mesures fiscals i s’elaborarà el dictamen, que és el que es portarà al ple per a l’aprovació definitiva. Segons que ha dit Rull, la previsió és que sigui al voltant del 2 de juliol.

La votació es podria ajornar si algun grup força un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que retardaria un mes la decisió final.

Contractes i terminologia esquiva

Segons la documentació recollida als informes de la UDEF, Martínez va signar contractes pel Grupo Aldesa i Consulenza Strategica, de propietat seva. En aquesta documentació es detalla que Martínez va demanar expressament que s’eliminés la paraula comissió del contracte. El jutge considera que això “permet d’inferir que l’operativa s’articularia mitjançant denominacions alternatives vinculades a suposats serveis d’assessorament, amb la finalitat d’encobrir l’autèntica naturalesa econòmica de les operacions”.

La interlocutòria indica que aquest patró “reprodueix allò que s’ha observat en unes altres societats” i reforça la hipòtesi d’una estratègia centrada a “ocultar o disfressar pagaments de naturalesa diversa” mitjançant contractes aparentment mercantils.

Pagaments de quatre milions a societats de l’entorn de Zapatero

La resolució judicial també recull pagaments de Plus Ultra a la suposada trama. Segons el jutge, la companyia aèria hauria abonat prop de 4 milions d’euros, entre el 2020 i el 2025, a empreses vinculades a Julio Martínez Martínez i al seu entorn societari relacionat amb Zapatero.

Entre aquestes empreses hi ha Análisis Relevante, Whathefav, Gate Center, Inteligencia Prospectiva i Softgestor. El jutge observa que moltes d’aquestes societats tenien una activitat limitada o poc acreditada, però movien quantitats elevades mitjançant facturació encreuada, contractes d’assessorament i transferències internes.

Plus Ultra i l’ajut públic

La interlocutòria remarca que Plus Ultra va començar a pagar a Análisis Relevante l’endemà mateix que la SEPI li concedís l’ajut públic de 53 milions d’euros. És especialment destacable, segons el jutge, que una part d’aquests contractes fossin signats abans de l’aprovació definitiva del rescat, cosa que interpreta com un possible coneixement previ de la decisió administrativa.

L’aturada del servei es va originar per una avaria en el sistema d’electrificació de l’estació de Montmeló, causada per actes vandàlics, tal com havia detallat prèviament el gestor d’infrastructures ADIF.

Durant la incidència, es va habilitar un servei alternatiu per carretera per als usuaris. Els trens van registrar retards i parades tècniques a mesura que s’anaven acostant al tram afectat.

Els punts que reproven Parlon i en demanen la destitució, com també el que reclama fer fora Niubó si no assoleix un acord aviat, han tirat endavant amb els vots a favor de Junts, ERC i la CUP; el no del PSC i el PP, i l’abstenció de Vox, els Comuns i Aliança Catalana. La reprovació i petició de destitució de Trapero, en canvi, ha rebut el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns; el rebuig del PSC-Units i el PP, i l’abstenció de Vox i Aliança.

La moció també demanava a Parlon i Trapero una rectificació pública respecte dels fets vinculats a les mobilitzacions a Montserrat contra la monarquia espanyola, que van derivar en la detenció d’un independentista, de l’actuació d’agents antidisturbis dels Mossos d’Esquadra durant la vaga general en suport a Palestina, però ambdós han decaigut.

Així i tot, el parlament constata que la infiltració de dues agents del cos en una assemblea sindical del professorat per a organitzar jornades de vaga i mobilitzacions va significar una “greu vulneració de drets fonamentals”. També insta el govern a “prohibir les infiltracions d’agents del cos de Mossos d’Esquadra en moviments socials, associacions, col·lectius o sindicats sense autorització judicial”, un aspecte que ha tirat endavant amb els vots a favor de tota la cambra excepte del PP, que hi ha votat en contra, i Vox, que s’hi ha abstingut. Durant la votació, els Comuns han fet públic que havien pactat amb el govern que el PSC donaria suport al punt de la moció que recollia aquest aspecte.

Durant el debat, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha defensat que la moció pretenia “d’aturar la impunitat” i posar fi a una deriva del Departament d’Interior contra el dret de protesta. Ha demanat de “fer net” i ha defensat la destitució de Trapero i de Parlon, a més de retirar els Mossos dels centres educatius. També ha assegurat que 13 centres dels 14 on s’havia previst la prova pilot ja s’han fet enrere.

Els Comuns han donat suport a bona part de la moció i han demanat un “gir de 180 graus” del govern en la garantia del dret de protesta. El diputat Andrés García Berrio ha defensat de retirar la prova de concepte amb agents als centres i ha qualificat “d’intolerable” la infiltració de Mossos en una assemblea de docents. També ha demanat un canvi al capdavant de la Direcció General de la Policia.

Junts també ha carregat contra la gestió del govern i ha demanat conseqüències polítiques. La diputada Sònia Martínez ha dit que “no n’hi ha prou de demanar disculpes” quan es vulneren drets fonamentals i ha defensat la reprovació i la petició de destitució de Parlon i Trapero. També ha apuntat que Niubó no es podia “desentendre” del conflicte educatiu i ha criticat que el pla per a introduir agents als centres s’hagués fet “sense consens”.

ERC ha compartit les crítiques a la direcció política del cos dels Mossos i ha denunciat que no hi hagués “responsabilitats polítiques” per la infiltració d’agents en una assemblea de mestres. La diputada Laia Cañigueral ha dit que els fets eren “d’extrema gravetat” i ha recordat que el grup ja havia demanat la destitució del director general de la Policia.

El PSC ha refusat la moció i ha dit que partia d’una “premissa falsa” sobre el model de seguretat. El diputat Christian Soriano ha defensat que el govern havia reconegut que la situació de les agents infiltrades “no agrada” i que treballava perquè no es repetís, però ha retret a l’oposició que convertís la moció en un “reguitzell de dimissions, destitucions i reprovacions”.

El fet que els comptes no es puguin aprovar fins a l’estiu, i la previsió que l’any vinent hi haurà inestabilitat política per les eleccions municipals i serà més difícil d’aprovar-los, fa que els Comuns els considerin un pressupost per al que queda de legislatura. Per això, ha dit Albiach, han volgut introduir-hi partides a més anys vista.

Alícia Romero, consellera d’Economia i finances, n’ha parlat com un pressupost amb mirada llarga, però ha dit que no renuncien a aprovar pressupostos anuals el 2027 i el 2028. “Entre altres coses, perquè si s’aprova el nou model de finançament l’any vinent tindrem 4.700 milions d’euros més”, ha dit en la seva valoració de l’acord. Com ja va fer amb el pacte amb ERC, Romero ha agraït la col·laboració als Comuns i ha dit que el pressupost els dona estabilitat.

Mesures de promoció de l’accés a l’habitatge

El nou acord signat pel govern i els Comuns compromet l’executiu a destinar 2.500 milions d’euros en política d’habitatge durant la legislatura, dels quals 1.500 milions seran recursos propis i 1.000 més de l’Institut Català de finances. A més, destina 400 milions d’euros enguany, el 2027 i el 2028 per al pla de barris, per a rehabilitar un centenar d’habitatges durant el que queda de legislatura. “Quan parlem del pla de barris parlem d’eficiència energètica, ascensors, equipaments, rehabilitacions, d’eficiència energètica… Parlem de donar dignitat a aquests barris, a més de feina social i de cohesió dels veïns”, ha dit.

A més, el pacte inclou la creació d’una Direcció General de Disciplina en Habitatge per donar una direcció política a la persecució dels incompliments de la llei d’habitatge. “Ja vam pactar el règim sancionador i cent inspectors”, ha recordat Albiach. D’aquests, ha dit que ja n’hi ha seixanta en actiu i que quaranta més són en procés de contractació i formació.

I encara en l’àmbit d’habitatge, han acordat una llei per reconvertir oficines i locals comercials buits en habitatges de protecció oficials. També han acordat la construcció de nous habitatges protegits mitjançant remuntes en equipaments públics i l’increment de la densitat en nous desenvolupaments, assegurant que tot el creixement es dirigeixi a habitatge de protecció oficial de qualificació permanent.

Redefinició de la R-Aeroport

L’acord incorpora l’encàrrec d’un informe per a transformar, abans del 2030, la línia entre Sant Andreu i l’Aeroport de Barcelona –coneguda com a R-Aeroport– cap a un recorregut ampliat operat per Ferrocarrils de la Generalitat i que continuï cap al Vallès. “No pot ser que amb la situació que tenim en Rodalia, amb uns trens que en hora punta van saturats, el govern estiga pensant en impulsar trens pensats exclusivament en el turisme que ve a Catalunya”, ha dit Albiach.

El text de l’acord parla d’analitzar la definició d’una R4 Nord entre l’aeroport i Terrassa o Manresa, i la possibilitat d’una R4 Sud, operades per Ferrocarrils de la Generalitat. Ho situen com una alternativa per a equilibrar els túnels de la plaça de Catalunya i del Passeig de Gràcia, a Barcelona, per a aprofitar al màxim la capacitat que es guanyaria als principals colls d’ampolla de la xarxa. A més, han acordat de crear un grup de treball de seguiment on participin la Plataforma de Defensa de transport públic i associacions d’usuaris de Rodalia.

A més, també han acordat de mirar d’avançar l’estudi de vialitat del tren-tram a les Terres de l’Ebre, per tal que pugui estar llest el 2028.

Mesures socials

Albiach ha reivindicat que, tant en el primer acord com amb l’actualització, gran part de les partides pactades són per a les mesures socials. Ha enumerat la creació de 100.000 noves beques menjador, que incrementaria la cobertura fins al 30% dels infants, un pla de xoc contra el sensellarisme i mesures contra la pobresa energètica.

En aquest darrer àmbit, el nou pacte contempla l’impuls abans de l’estiu d’un fons d’ajuda a les famílies amb pobresa energètica. El fons ha d’omplir al buit que va deixar la fi del conveni amb les empreses elèctriques per condonar el deute acumular de les famílies vulnerables. “No podem deixar les famílies en situació de pobresa energètica i en deute amb aquestes empreses”, ha dit la presidenta dels Comuns. Segons el text de l’acord, el fons tindrà finançament de les empreses energètiques i de la Generalitat, amb un pressupost inicial de tres milions d’euros enguany i 10 milions més el 2027.

A banda, han acordat de redactar un pla per incrementar el nombre de llevadores i mantenir a Catalunya les que ja es formen en aquesta especialització, i de crear abans del segon semestre del 2027 la Comissaria general dels Mossos d’Esquadra per a la prevenció i denúncia de les violències masclistes.

Els sindicats educatius havien demanat a ERC i als Comuns que els ajudessin amb les negociacions i que no aprovessin el pressupost fins que no hi hagués un pacte, però Albiach ha dit que “l’acord no ha de ser un obstacle a les negociacions sindicals”: “No confrontaré l’acord de pressupost amb la negociació sindical.”

Ha afegit que, per facilitar l’acord, han dit al govern que estaven d’acord a recalendaritzar algunes partides en canvi d’afavorir que els docents puguin cobrar més. Ara, també ha dit que no teni clar que allò que blocava les negociacions fos la falta de recursos: “No sé fins a quin punt hi ha una qüestió financera i fins a quin de voluntat política. Vull saber quin és l’acord final a què arriben amb els sindicats.”

Ha remarcat que ahir el govern i els sindicats es van reunir i que, si bé no hi va haver acord, van pactar de continuar negociant: “El professorat no demana privilegis, demana poder fer bé la feina.”

Política d’habitatge

Albiach ha destacat que el pressupost destinarà 2.500 milions d’euros a política d’habitatge i ha posat en relleu els 1.200 milions d’euros destinats al pla de barris, que implicarà fer inversions en 120 barris de Catalunya: “Hi ha barris que s’ensorren, necessitem una intervenció.” També han acordat una llei per a reconvertir oficines i locals comercials buits en habitatge de protecció oficial, de la qual ha admès que no hi ha pactat un calendari d’aprovació. “M’agradaria que comencés a funcionar a final d’any”, ha dit. Però abans caldrà aconseguir el suport d’ERC, però que no creu que sigui difícil.

A més, com ja va avançar ahir, Albiach ha dit que l’acord incloïa la creació d’una Direcció General de Disciplina en Habitatge, destinada a sancionar els incompliments de la llei d’habitatge. “Ja teníem el règim sancionador aprovat i tindrem 100 inspectors, 60 dels quals ja treballen i 40 són en contractació i formació”, ha explicat. Per a reforçar-ho, ha dit que calia una direcció política amb el màxim rang possible: “Cal dir que ja s’ha acabat aquesta barra lliure dels fons voltor que ens expulsen dels nostres barris.”

Entre les polítiques d’habitatge impulsades pels Comuns també hi ha la llei per a prohibir les compres especulatives, que segons Albiach es podria aprovar abans de l’estiu. “A partir de la setmana vinent en parlarem amb ERC i la CUP”, ha dit, i ha explicat que si no ho havien fet fins ara era perquè ERC volia parlar primer de la negociació del pressupost. Ha afegit que la intenció era que fos “una llei de país” i no de partit, i que les aportacions que hi facin ERC i la CUP seran benvingudes: “Totes les entitats pel dret de l’habitatge diuen que ja n’hi ha prou que el 60% de les compres d’habitatge que es fan es paguin al comptat. Això vol dir que les compren els fons voltor, que el govern encara no sanciona.”

L’organització juvenil ha reconegut que era una decisió “complicada” i que “implica assumir contradiccions”. Per això, ha dit que faran una “revisió profunda” dels objectius d’investidura, conjuntament amb ERC, per avaluar-ne el grau de compliment. El consell nacional d’ERC ja va avalar l’acord pressupostari, tot i que no el va arribar a votar. Segons que va dir el president d’ERC, Oriol Junqueras, el consell nacional mai no ha sotmès a vot pactes d’aquesta mena.

Després de la decisió del Jovent Republicà, falta tan sols la signatura de l’acord amb els Comuns, que han volgut actualitzar allò que ja van pactar fa mesos, adaptant-ho a les noves circumstàncies socials i econòmiques, com ara les conseqüències de la guerra de l’Iran i la vaga docent. Les seves demandes inclouen 2.500 milions d’euros destinats a habitatge, la creació d’una direcció general per a sancionar qui vulneri la normativa, un pla per a convertir oficines i locals buits en habitatge protegit i 1.200 milions per a un pla de barris.

El pacte s’escenificarà amb un acte breu al Palau de la Generalitat. Anirà precedit d’una reunió protocol·lària entre totes dues parts, un format ja seguit dimarts per Illa i Junqueras quan van signar l’acord amb ERC. Poc després de la signatura, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, compareixerà per explicar els detalls de l’acord i Albiach també explicarà la posició dels Comuns a la seu del partit a Barcelona. Si es manté el calendari previst, el govern té previst d’aprovar divendres el projecte de pressupost i enviar-lo al parlament per tramitar-lo com més aviat millor, amb l’objectiu de culminar el procés al juliol.

La nova llei assenyala que les entitats del tercer sector han de tenir personalitat jurídica pròpia, naturalesa privada, no tenir ànim de lucre, ubicar la seu a Catalunya i haver sorgit per iniciativa ciutadana. El text vol regular, reconèixer i enfortir la funció d’aquestes entitats, a més d’impulsar la relació amb els agents públics i privats.

L’objectiu de la norma és garantir un marc legal estable a més de 3.000 entitats socials del país, segons que destaca la Taula del Tercer Sector. Aquestes entitats treballen per garantir drets, combatre la pobresa i les desigualtats, i acompanya més de dos milions de persones en situació o risc d’exclusió social.

La iniciativa recull principis com la transparència, la finalitat d’interès general i defineix quines activitats formen part del tercer sector, així com els instruments de col·laboració amb l’administració pública, on destaquen l’acció concertada social i la gestió delegada.

Consens i “blindatge” davant canvis de govern

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha destacat l’ampli consens parlamentari de la llei, que diu que permetrà afavorir una relació més “estreta” amb el sector. El president de la Taula del Tercer Sector Social, Xavier Trabado, l’ha valorada positivament: “Per fi ens dotem d’una norma que legitima la funció del tercer sector social.”

Jordi Roman, president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, ha remarcat la importància de “blindar” la interlocució amb el govern: “Hi hagi qui hi hagi al govern estarà obligat a veure’s amb el tercer sector.”

Abstencions crítiques: externalitzacions i fiscalitat

El PP ha expressat que cal evitar l’”abús” d’externalització en els serveis socials i defensa incentius fiscals per a la iniciativa privada mercantil. També proposa endurir les avaluacions independents i periòdiques sobre transparència i rendició de comptes.

La CUP defensa un model públic “fort” amb un teixit comunitari “complementari”, rebutja un sistema “estructuralment externalitzat” i “dependent de grans operadors concertats”.

Diàleg civil i participació del sector

La llei reconeix el dret de les entitats a participar en les polítiques públiques i processos de decisió vinculats al tercer sector. S’hi inclou la creació del Consell de Diàleg Civil de Catalunya, format pel govern i entitats, com a espai d’interlocució permanent amb l’executiu. El text també preveu que les entitats puguin tenir veu al Consell de Treball Econòmic i Social i al Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.

La normativa estableix que el govern aprovarà la data de promulgació de la llei com a Dia del Tercer Sector Social de Catalunya, per commemorar-se anualment.

El procés per aprovar aquesta llei s’ha allargat quatre anys. El text es va registrar per primera vegada el maig de 2022, però va decaure el 2024 amb la convocatòria d’eleccions anticipades, després d’haver superat gairebé totes les compareixences parlamentàries. Es va tornar a registrar el març de 2025.

En la tramitació final, la proposició ha arribat al ple amb 67 esmenes reservades dels grups: 24 del PSC, 1 de Junts, 13 del PPC, 15 de Vox, 2 dels Comuns i 12 de la CUP.

A la reunió s’ha acordat de crear un consorci paritari entre la Generalitat i l’estat espanyol sobre inversions, adscrit al Ministeri de Transports espanyol, i de constituir la Societat Mercantil Estatal d’Inversions de Catalunya, compartida per totes dues administracions, per dotar més agilitat i capacitat operativa a l’execució d’estudis, projectes i obres. És destacable que, temps enrere, el consorci d’inversions ja va xocar amb el congrés espanyol, on Junts va votar-hi en contra i en va impedir l’aprovació. Per això, es va activar la societat d’inversions com a pla B, que ara hauran d’aprovar tant el consell executiu de la Generalitat com el consell de ministres espanyol.

Així i tot, l’acord de la reunió bilateral dóna per fet tant el consorci d’inversions com la societat mercantil, tot i que ara com ara no tinguin els vots per constituir el consorci. La societat mercantil farà estudis, redactarà projectes i haurà de garantir l’execució de les inversions, però no podrà incidir en la planificació, que és el que hauria de fer el consorci. Un organisme que, a més, el document de la reunió bilateral estableix que seria adscrit al Ministeri de Transports espanyol, cosa que l’acord amb ERC no deia.

El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha dit que espera que la societat mercantil es pugui constituir durant l’any 2026, i ha afegit que s’havien creat grups de treball mixts per fer-ne seguiment. L’acord de pressupost amb ERC afegia que mentre no s’hagi constituït el consorci, l’impuls a la planificació i el seguiment de les inversions de l’estat espanyol a Catalunya es faria des de la comissió bilateral d’infrastructures, que s’hauria de convocar una vegada l’any pel cap baix. Una menció que ha desaparegut en l’acord de la reunió d’avui.

Línia orbital i Consorci de la Zona Franca

A més, s’ha pactat de signar enguany un protocol de col·laboració per a la nova línia orbital ferroviària i un nou repartiment del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. L’aval a la nova infrastructura ferroviària –que els càlculs optimistes no preveuen que entri en funcionament fins el 2040– s’ha expressat en la signatura d’un protocol entre la Generalitat i l’estat espanyol, que haurà de desembocar en un conveni de finançament per acomplir el projecte. “Per tant, això és un acord que no es pot fer enrere”, ha dit Dalmau arran dels dubtes que la línia ferroviària orbital pugui restar en un calaix. Ha afegit que, a més de la signatura del protocol, s’ha avalat la creació d’una taula tècnica entre el Departament de Territori, ADIF, RENFE i els ministeris espanyols implicats.

Segons l’acord de la bilateral l’impuls i el desenvolupament de la línia orbital l’haurà d’assumir el consorci d’inversions, però no se sap què passarà si finalment no s’arriba a constituir. L’objectiu és bastir una nova línia ferroviària de 120 quilòmetres de recorregut per connectar Vilanova i la Geltrú i Mataró. Hi ha, a més, un cert desgavell amb la xifra d’estacions que tindrà la nova línia: l’acord del pressupost deia que serien 39, el document de la bilateral diu que seran 40 i el conseller Dalmau ha parlat de “més de 40 estacions”.

L’acord de la reunió bilateral d’avui diu que la línia orbital prendrà de partida l’actual R8 de Rodalia, i recull que el 2024 el Ministeri de Transports espanyol va adjudicar la redacció d’un estudi informatiu d’un dels trams centrals de la nova línia: entre Sabadell i Granollers, que connectarà la R4 i la R8 de Rodalia. A més, diu que el ministeri també redacta l’estudi informatiu de la connexió entre la R3 i la R8.

El nou Consorci de la Zona Franca de Barcelona substituirà l’organisme actual, que és 100% titularitat de l’estat espanyol, per un consorci real amb participació de l’estat en un 45%, de la Generalitat en un 40% i de l’Ajuntament de Barcelona en un 15%. Segons que ha dit Torres, les dues administracions s’han compromès a fer un grup de treball en sis mesos a tot estirar perquè els estatuts de l’actual organisme es canviïn i s’adeqüin a aquestes proporcions. Un compromís que no apareix al document de la bilateral d’avui, però que sí que incloïa l’acord amb ERC com a pas temporal fins que el nou consorci no s’hagi constituït.

El nou consorci mantindrà la denominació històrica del consorci i la presidència continuarà a càrrec del batlle de Barcelona. El plenari mantindrà representació de les entitats econòmiques i socials del país.

Ampliació de la plantilla dels Mossos

El govern català i l’espanyol també han aprovat el finançament necessari per a arribar a 25.000 agents dels Mossos d’Esquadra el 2030, xifra pactada a la darrera reunió bilateral. S’ha acordat en una reunió prèvia de la Junta de Seguretat i de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals, presidida per la consellera Alícia Romero.

S’hi ha aprovat que la transferència de recursos de l’estat espanyol es calcularà anualment a partir de la diferència amb el nombre d’agents certificats el 2021 (l’any de referència per al càlcul). Aquesta diferència es multiplicarà pel cost de cada efectiu addicional, fixat de moment en 70.600 euros, però que s’actualitzarà cada any segons l’IPC.

Promoció del català entre funcionaris espanyols

En matèria lingüística, s’ha pactat de crear un grup de treball per a presentar, abans del 31 de desembre, una proposta per estendre la formació en català en diversos àmbits i cossos de l’administració general de l’estat espanyol a Catalunya. S’ha previst també que l’administració de l’estat promogui més presència del català en recursos d’administració digital, llocs web i tràmits electrònics. Tot plegat, ha dit Dalmau, “perquè els ciutadans puguin avançar en el dret de ser atesos en català”.

Transferència de les competències de la gestió del litoral

Quant a la gestió del litoral, s’ha acordat de canviar el reglament general de costes per adaptar-lo al marc competencial previst a l’estatut i reforçar el paper de la Generalitat en l’ordenació i la gestió del litoral català. L’acord recull el compromís de l’administració espanyola de promoure, en el termini de tres mesos, la reforma del reial decret que aprova el reglament de costes. La modificació seguirà els criteris establerts en els acords de traspàs aprovats al País Basc i a Galícia, i haurà d’incorporar fórmules de cooperació i consulta entre les dues administracions.

Subcomissió europea, atenció ciutadana mixta i cessió d’un edifici

A banda, a la reunió bilateral també s’ha acordat l’activació per primera vegada de la Subcomissió d’Afers Europeus i Acció Exterior per reforçar la presència catalana a la Unió Europea, que existia sobre el paper, però no s’ha convocat mai. Així mateix, la creació del projecte pilot del Centre Integral d’Atenció Ciutadana, un espai compartit on personal de les dues administracions atendran els ciutadans amb tràmits que puguin involucrar-les totes dues; per exemple, la mort d’un familiar, per la qual s’han de fer tràmits successoris, de prestacions i la coordinació amb serveis socials.

Segons el text de la proposició, l’objectiu és dotar el país d’una institució acadèmica nacional plenament reconeguda. La proposta estableix que el IEC mantindrà la naturalesa jurídica actual com a corporació de dret públic amb base privada, com també l’autonomia organitzativa i el règim fixat pels seus estatuts.

Amb l’aprovació de la tramitació per lectura única, ara s’obre el termini perquè els grups parlamentaris presentin esmenes tant a la totalitat com als articles de la iniciativa. El termini s’acabarà divendres i la votació definitiva es farà en un ple més endavant.

En una entrevista a SER Catalunya, Albiach ha explicat que, en la reunió amb l’executiu d’ahir a la tarda, van aconseguir “el primer compromís”. Segons que ha explicat, el govern s’hi resistia i no volia una estructura pròpia amb rang de direcció general. D’altra banda, Albiach ha avisat al govern que no acceptaven presses per a tancar un acord de pressupost.

El consell nacional arriba dos dies després del consell nacional d’ERC encapçalat per Oriol Junqueras. El vot de Mar Besses és determinant perquè els comptes prosperin: PSC, ERC, inclosa Besses, i els Comuns sumen exactament 68 diputats, la majoria absoluta necessària per a aprovar el pressupost.

El debat intern del Jovent Republicà no és nou. Les joventuts d’ERC ja van expressar reticències durant la investidura d’Illa l’estiu del 2024, quan van acabar avalant-la amb un “sí crític” després d’un altre consell nacional extraordinari. Aleshores, van advertir que es reservaven la possibilitat de desmarcar-se de la disciplina de vot del grup parlamentari si consideraven que ERC assumia acords insuficients amb els socialistes.

Ara una part de la militància juvenil qüestiona especialment l’entesa pressupostària en un context de conflictivitat social i protestes de treballadors públics, especialment del sector educatiu. En el darrer consell nacional d’ERC, el portaveu del Jovent Republicà ja va retreure a la direcció del partit que, a parer seu, anava “perdent el compromís d’alliberament nacional”.

La decisió que adopti avui el consell nacional pot acabar determinant la viabilitat parlamentària del primer pressupost complet del govern d’Illa.

La reunió de la comissió bilateral Generalitat-estat espanyol es farà a Madrid, al Ministeri de Política Territorial, a les 16.30. Serà presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres. També hi participarà la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero.

El document acordat entre el govern i ERC especifica que la línia orbital ferroviària tindrà un traçat de 120 quilòmetres i 39 estacions, i que connectarà Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. La comissió bilateral encara no servirà per a posar fil a l’agulla a la línia, sinó per a escenificar el compromís de fer-la.

Segons l’acord, durant l’any 2026 s’haurà de signar un protocol de col·laboració entre les administracions implicades per a redactar els estudis i projectes a fi d’executar les obres. Aquest protocol haurà de ser desenvolupat posteriorment en un conveni de finançament. A més, el document diu que caldrà constituir una taula específica de seguiment, amb participació la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Transports espanyol, ADIF, RENFE i Ifercat.

Aquesta serà una de les actuacions que haurà de finançar el consorci d’inversions, una vegada constituït. L’acord preveu que aquest organisme –paritari entre la Generalitat i l’estat espanyol– impulsi, planifiqui, faci seguiment, gestioni i executi les inversions de l’estat a Catalunya. Ara, també diu que fins que no s’hagi constituït, aquest impuls en la planificació i el seguiment de les inversions l’haurà de fer la comissió bilateral d’infrastructures, que s’haurà de convocar anualment, pel cap baix. Alhora, caldrà constituir la societat mercantil d’inversions, que ha de fer els estudis, redactar els projectes i garantir les inversions. Tant el consorci com la societat mercantil tindran un consell assessor d’agents socials i econòmics.

Per una altra banda, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona té l’objectiu de substituir l’organisme actual per un consorci real, perquè actualment és una entitat de titularitat 100% estatal. L’acord diu que el nou organisme ha de ser un consorci entre l’estat espanyol, en un 45%, la Generalitat de Catalunya, en un 40%, i l’Ajuntament de Barcelona, en un 15%. Per aconseguir-ho, es modificaran els estatuts del Consorci de la Zona Franca i s’hi adaptarà la composició dels òrgans en les mateixes proporcions.

La línia orbital ferroviària

Una de les propostes estrella és l’eix orbital ferroviari. I, com és sabut, el projecte va per llarg. L’acord només en concreta els primers passos: diu que la comissió bilateral comprometrà els dos governs a signar enguany un protocol de col·laboració que haurà de desenvolupar un conveni de finançament per a garantir la redacció dels projectes i de l’execució de les obres per a construir la línia orbital ferroviària. Pretenen de prioritzar l’enfortiment de la connectivitat amb la R8, R4, R3, R2, R1 i la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat. Els dos governs formaran una taula específica de seguiment, amb ADIF, RENFE i Ifercat.

El Consorci de la Zona Franca, lligat al govern espanyol

Els canvis anunciats en la governança del Consorci de la Zona Franca de Barcelona hauran de passar pel congrés espanyol perquè l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat hi tinguin majoria. Ara és una entitat de dret públic adscrita al Ministeri d’Hisenda espanyol –totalment estatal, per tant– i té tres òrgans de govern: el plenari, el comitè executiu i la direcció. Com que és possible que la mesura no prosperi al congrés, vista l’experiència del consorci d’inversions, han acordat de modificar-ne els estatuts per adaptar els òrgans a les proporcions que han pactat: un 45% de l’estat, un 40% de la Generalitat i un 15% de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta proporció s’aplicaria al plenari i al comitè executiu i la reforma dependria del consell de ministres. Encara que es creés el nou consorci, amb tot, quedaria adscrit al govern espanyol, com també els seus actius. Els objectius d’aquest organisme són la dinamització econòmica i la gestió d’immobles i sòls amb finalitats logístiques i industrials.

Les limitacions per a les inversions

Com que el congrés va tombar el consorci d’inversions en infrastructures, el pacte estableix que la planificació i el seguiment de les inversions de l’estat a Catalunya correspondran a la comissió bilateral d’infrastructures, que s’haurà de convocar una vegada l’any com a mínim. Intenten de salvar, doncs, la reclamada incidència catalana en la planificació de les inversions, que es manté en mans de l’estat sense el consorci. ERC no hi renuncia, però és complicat que se’n surti al congrés si hi torna a portar la proposta. Com ja havien avançat, es constituirà la Societat Mercantil d’Inversions a Catalunya, que era el segon pilar de la proposta d’ERC, però que no podrà incidir en la planificació. Farà estudis, redactarà projectes i haurà de garantir l’execució de les inversions.

I la recaptació de l’IRPF?

El govern i ERC també diuen que durant el segon trimestre d’enguany s’haurien de tramitar les reformes legislatives per a aplicar el nou model de finançament. Abans de l’estiu, el ministre d’Hisenda espanyol presentarà el model al Consell de Política Fiscal i Financera. L’executiu i Esquerra es comprometen a treballar conjuntament perquè hi incorporin la delegació de competències en la recaptació de l’IRPF, que ha quedat aparcada per les reticències del PSOE. Si, com és previsible, el govern espanyol no l’inclou en les reformes legislatives que hauria d’impulsar, ERC vol intentar que s’hi afegeixi durant el debat parlamentari, per mitjà d’esmenes, com a darrera opció, i insta Junts i la resta de grups del congrés a votar-hi a favor. Com ja va transcendir, han decidit igualment que la Generalitat i l’Agència Tributària de Catalunya signin un contracte programa per a finançar la hisenda de manera estable i que pugui fer els canvis tecnològics i organitzatius per assumir “competències en la recaptació” de l’impost sobre la renda, i que no els compromet a la recaptació total. S’afegiran 21 milions més al pressupost ja previst per a l’agència en els comptes que el govern va acabar retirant del parlament. Aquestes setmanes vinents s’hauria de fer el primer debat al congrés espanyol de la llei de condonació d’una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic, que fa mesos que està congelat, i que pretenen que s’apliqui l’any vinent.

Llengua

Sobre llengua, el govern i ERC han acordat d’impulsar un programa amb una inversió de 50 milions d’euros durant tres anys per a fomentar i coordinar iniciatives que facin augmentar la presència del català a les xarxes socials. També s’aportaran 2 milions a la Casa de Creació de Barcelona per a la promoció de continguts digitals en català i 3 més per a la protecció de la llengua en la intel·ligència artificial. També han previst una dotació de 35 milions al Departament de Política Lingüística perquè ampliï l’oferta de places de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, fomenti el català a l’àmbit audiovisual, als videojocs i al tecnològic, doni suport a la política lingüística municipal i fomenti l’ús en l’àmbit de la salut, els drets socials i el comerç. També es destinaran 10 milions a reforçar la llengua a l’esport.

Educació

Enmig del nou cicle de vagues educatives, han acordat un reforç de les aules d’acollida amb un increment de 21 milions per al curs vinent, 3,7 milions més per als centres d’educació especial i 400 milions fins al 2030 per a invertir en la millora de centres educatius. A més, es destinaran 50 milions al val escolar i 18,8 milions al pla de biblioteques escolars. Quant a la salut, proposen la creació d’un fons extraordinari de 240 milions per a rebaixar el dèficit històric de finançament del sistema sanitari i bastir un equip de treball que analitzi la falta de professionals i revisi el model de formació universitària.

La Rodalia i sense novetats dels aeroports

L’acord també dedica un apartat al traspàs del servei de Rodalia, que inclou antics compromisos, com ara acabar el traspàs de la R1 enguany i accelerar el de la R2, R3 i R4 nord, enllestir la incorporació de l’equip directiu de la nova societat de Rodalia i tramitar les llicències per poder entrar en funcionament com a operador ferroviari, i la construcció de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona, la que enllaça Cambrils Centre, Salou i Vila-seca Estació, amb una inversió de 245 milions. No hi ha novetats respecte als aeroports, que continuen en negociació per la forta oposició d’AENA i del govern espanyol a descentralitzar-los. La llei d’acompanyament dels comptes sí que preveurà la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya, però la creació d’un òrgan bilateral entre totes dues administracions per  coordinar la governança continuarà depenent d’un futur acord de la comissió bilateral. Si no forma part de l’ordre del dia de la reunió de la comissió de demà, hauria de ser a la següent. En tot cas, es perfila un acord semblant al que va assolit el govern basc.

Habitatge

Quant a l’habitatge, s’impulsarà el Programa Regera, amb una inversió de 160 milions anuals i 50 milions més de crèdit de l’ICF. Es dedicarà a mobilitzar habitatges buits o en desús, prioritzant les intervencions en llocs amb alta vulnerabilitat socioeconòmica i amb un parc més envellit. També pretén de facilitar l’accés a l’habitatge en municipis rurals i petits i facilitar la rehabilitació donant suport als ens locals i als propietaris. A banda, el Pla de Pobles 2026-2030, amb 400 milions d’euros, promourà la rehabilitació d’habitatge i la millora d’espais públics en els 730 municipis de menys de 5.000 habitants, a les 63 entitats municipals descentralitzades i a les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants. En l’àmbit municipal, es reserven 20 milions perquè els pobles de menys de 2.000 habitants tinguin recursos per a sufragar els secretaris i els interventors, mentre es se’n desplega en paral·lel el traspàs de competències a Catalunya, ja aprovat per decret.

Unes altres mesures de l’acord són els 150 milions per a projectes estratègics dels centres de recerca catalans i 20 milions addicionals per al finançament ordinari de les universitats fins al 2028. El Carnet Jove es transformarà per a desvincular-lo de les entitats financeres, amb una despesa de 6 milions d’euros. A més, el govern dotarà amb un màxim de 5.000 milions el Pacte Nacional per a la Indústria fins al 2030.

L’acord dels comptes ha arribat en ple cicle de vagues educatives. Junqueras defensa que si hi ha un acord educatiu s’incorporarà amb esmenes al pressupost. ERC ha refusat de supeditar el pacte a les demandes dels sindicats majoritaris. Remarca, en canvi, que hi ha 500 milions d’euros addicionals en aquest àmbit. De fet, intenta de capgirar l’argument de la USTEC, que va instar ERC a implicar-se en el conflicte condicionant el pacte, i defensa que ha intentat de dotar el pressupost dels recursos necessaris perquè hi hagi marge per a introduir-hi els acords a què arribin els sindicats i el govern. Diu que no hi pot haver un increment de sous, per exemple, si no hi ha una partida que el garanteixi: “Som respectuosos amb la taula sectorial, on es negocien aquesta mena de qüestions: sí que ens pertoca de garantir que, quan hi hagi un acord entre el govern i els sindicats, es traslladarà amb les esmenes corresponents al pressupost.”

Junqueras també ha remarcat el canvi que implicava que les administracions catalanes –la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona– passin a tenir majoria en l’òrgan de direcció del Consorci de la Zona Franca. Ha subratllat que li pertanyen 10 milions de metres quadrats de sòl industrial, hi treballen més de 137.000 persones i representa el 3,8% del PIB. Ha admès igualment que els 5.200 milions d’euros necessaris per a desenvolupar el pla orbital ferroviari dependran del ministeri de Transports espanyol, que és qui en té les competències.

Sobre el fet que el consell nacional d’ERC d’ahir no votés l’acord, Junqueras ha explicat que mai no s’ha sotmès a votació una proposta d’aquesta mena i que la militància votava cada quatre anys al congrés i a les convencions nacionals on es decideix l’estratègia del partit.

Demà el govern de la Generalitat i l’espanyol han d’acordar en una reunió bilateral la creació de la societat mercantil del consorci d’inversions, atès que el vot de Junts en va impedir l’aprovació al congrés espanyol. L’objectiu d’aquest organisme és rebre directament els fons de l’estat per a les inversions en infrastructures, i que sigui aquesta societat l’encarregada d’executar-les, atès l’incompliment històric en les inversions que ha d’executar el govern espanyol a Catalunya. Segons que ha dit Romero, el consorci tindrà un consell assessor format pels principals agents econòmics del país.

És un dels punts de l’acord que requereix l’aprovació del govern espanyol, però no l’únic: també ho requeriria la creació d’un òrgan bilateral entre l’estat i la Generalitat per a coordinar la governança del sistema aeroportuari de Catalunya, o el traspàs de les competències de seguretat ciutadana a tots els ports i aeroports catalans. En aquests casos, Romero ha posat distància i ha insistit que caldria pactar-ho més endavant amb el govern espanyol. “Parlem d’un acord del govern de la Generalitat i ERC, no ens podem ficar en temes d’una administració que no és la nostra i on no tenim veu”, ha dit la consellera, socialista com el govern espanyol. “Amb tota l’ambició i tota la prudència”, ha dit.

Una comunicació significativament diferent d’uns altres acords, més ambiciosa en les intencions, però que ha xocat amb el mur del govern espanyol. És el cas de la cessió de l’IRPF, que l’estiu passat el president, Salvador Illa, va dir que l’Agència Tributària de Catalunya en tindria la “gestió completa i total” el 2028. De fet, l’acord d’investidura d’Illa signat amb ERC fixava aquesta possibilitat a l’any 2026, però ja fa temps que se’n va desdir. Ara Romero ha anat més enllà en el temps: “Al pla director es deia que a partir del 2028 podríem començar a gestionar elements de l’IRPF, no tot.”

Per arribar-hi, ha defensat la necessitat de “dotar de més múscul” l’Agència Tributària de Catalunya i que tingui capacitat d’assumir els tres milions de declaracions de la renda dels catalans. En aquest sentit, el pressupost inclourà una aportació addicional de 21 milions d’euros a l’agència perquè, “en el moment que pugui, pugui gestionar l’IRPF”. “Si ens el deleguessin demà, no podríem assumir-ho”, ha dit. El govern espanyol ja ha dit més d’una vegada que no volia delegar la gestió d’aquest impost i, de fet, no ho ha inclòs en el nou model de finançament autonòmic. Tot i això, Romero ha dit que esperava que durant el tràmit parlamentari es pugui arribar a incorporar aquesta cessió.

A banda, Romero ha explicat que l’acord també incloïa mesures per a desplegar el Pacte Nacional per la Llengua i ha esmentat, concretament, un programa d’impuls de continguts en català a les xarxes socials, amb una partida de 50 milions d’euros en tres anys. En l’àmbit social, ha enumerat la revisió del model d’atenció a infants i joves en salut mental, l’augment de mil places concertades noves a residències de gent gran i centres de dia, la transformació del Carnet Jove i un pla per a afavorir la rehabilitació d’habitatges antics. També inclou inversions per a la millora de la xarxa de Rodalia, l’augment del nombre d’agents dels Mossos d’Esquadra i de jutges i l’impuls de la indústria.

Marges de negociació

Aquests dies els sindicats educatius han pressionat els grups parlamentaris per fer encabir a l’acord pressupostari les seves reivindicacions. El pacte amb ERC inclou millores en centres educatius per valor de 400 milions d’euros fins al 2030 i un pla de 100 milions per a climatitzar cent equipaments escolars els dos cursos vinents. També es reforçaran les aules d’acollida i els centres d’educació escolar, però, per contra, en queden fora reclamacions dels docents com la rebaixa de la xifra d’alumnes per grup, reforçar les plantilles i augmentar la retribució dels docents.

Romero s’ha mostrat disposada a incorporar més mesures en aquest sentit si s’acorden amb els sindicats educatius. Demà, els màxims representants del Departament d’Educació estan citats amb els sindicats per a mirar d’acostar posicions per a un acord que permeti de desconvocar la vaga. Ara, la consellera d’Economia i Finances ha afirmat que l’acord que van tancar amb Comissions Obreres i la UGT –que els sindicats majoritaris refusen perquè el veuen insuficient– ja havia representat un augment de 500 milions d’euros en la despesa pública per a millorar la retribució dels docents.

El pressupost de la Generalitat preveu una despesa de 49.000 milions d’euros, una magnitud prou important perquè, segons Romero, hi hagi marge de maniobra per a encabir-hi les reivindicacions que puguin fer tant els docents com els Comuns per a afegir-se a l’acord: “El pressupost és viu. De fet, hi ha moltíssimes modificacions pressupostàries durant un any.” Els Comuns ja van tancar un acord per al pressupost a principi d’any, però ara han demanat de poder-ne actualitzar el contingut abans de permetre’n l’aprovació al parlament.

Cap a les vuit del matí, Junqueras ha arribat al Palau de la Generalitat, on poc després ha estat rebut per Illa a la Galeria Gòtica per escenificar l’entesa amb una encaixada de mans, abans de reunir-se breument al despatx presidencial.

Demà a les 16.30 és prevista a Madrid una reunió de la comissió bilateral Generalitat-estat per a validar les qüestions de l’acord entre ERC i el PSC que impliquen el govern espanyol. A més, resta pendent l’acord entre el govern i els Comuns perquè el pressupost tingui l’aprovació garantida al parlament.

Demà al matí, a dos quarts de deu, hi ha prevista la signatura del pacte de l’acord per al pressupost de la Generalitat entre Salvador Illa i Oriol Junqueras. El president d’ERC compareixerà a dos quarts de dotze a la seu del partit en una conferència de premsa per donar explicacions sobre el contingut de l’acord que ha avalat el consell nacional.

Les contrapartides

Després d’haver retirat la recaptació de l’IRPF com a condició per a signar un acord de pressupost, Esquerra ha recuperat el projecte de nova línia de tren que uniria les ciutats de Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, sense passar per Barcelona. Segons la proposta d’ERC, aquest projecte hauria d’estar enllestit cap al 2040 amb una inversió de 5.200 milions, assumida per l’estat espanyol.

Ahir també es va saber que ERC havia pactat amb el PSC que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona tinguessin la majoria al Consorci de la Zona Franca.

Una altra de les condicions que ERC ha posat sobre la taula va estretament vinculada a les inversions. El partit de Junqueras vol que es creï una societat mercantil que supervisi l’execució de les inversions de l’estat espanyol a Catalunya.

Dimecres hi ha convocada la comissió bilateral del govern català i l’espanyol, on és previst d’aprovar els projectes que vol ERC. És a dir: la línia de tren orbital, el nou Consorci de la Zona Franca i la creació d’un consorci per a supervisar l’execució de les inversions espanyoles.

La reunió serà presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres. Simultàniament, es farà una reunió de la bilateral i una altra de la comissió mixta de transferències.

Cid ha explicat que els Comuns reclamaven un salt molt important en recursos per a habitatge i una política molt contundent amb el Pla de Barris. També ha dit que les negociacions continuarien demà o dimecres, però ha remarcat que no hi havia cap acord o avenç en les qüestions prioritàries formulades pel grup: habitatge, mobilitat i lluita contra la desigualtat.

Entre les mesures que els Comuns han posat sobre la taula hi ha la creació d’una unitat de disciplina d’habitatge, la retirada del projecte de la R-Aeroport i una taxa del 2% a les fortunes de més de 100 milions d’euros.

Quant al conflicte educatiu, Cid ha descartat de condicionar els comptes a les reivindicacions del sector, però ha instat el govern a moure fitxa en la reunió prevista dimecres amb els sindicats. “Per a nosaltres és importantíssim que dimecres hi hagi una proposta concreta que expressi la voluntat del govern”, ha dit.

El dirigent dels Comuns ha defensat que l’executiu s’havia de moure en matèria salarial i ha expressat l’esperança que la reunió servís per a fer un primer pas cap a la millora del sou dels docents.

Els Comuns han reunit avui a la tarda l’executiva per valorar l’estat de les negociacions pressupostàries.

Per això, el museu diu que se li va vulnerar el dret d’utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa, recollit en l’article 24.2 de la constitució espanyola. “La inadmissió de la prova pericial proposada pel MNAC causa a aquesta part una indefensió material perquè la priva d’un parer tècnic imprescindible i insubstituïble perquè el tribunal decideixi la manera concreta de complir la sentència condemnatòria”, diu el MNAC, que recorda que “l’informe de l’IPCE pot contribuir a aclarir els fets controvertits, és a dir, la manera com el MNAC ha de complir la sentència condemnatòria tot assegurant la preservació del patrimoni cultural i d’acord amb la metodologia de gestió de riscs i d’acord amb les directrius del pla de conservació preventiva del Ministeri de Cultura (és a dir, assegurant-ne la integritat)”.

En unes altres paraules, un informe de l’IPCE, amb l’autoritat que té sobre la protecció del patrimoni, podria arribar a frenar el trasllat, o a condicionar-lo, si constatés allò que han anat constatant les principals autoritats mundials en aquest àmbit: que el trasllat pot causar un dany irreparable a les pintures. Ara per ara, l’IPCE, que ja ha emès aquests darrers anys informes desaconsellant el trasllat de la Dama d’Elx i del Guernica de Picasso al País Basc, no ha fet pas d’ofici cap informe semblant sobre les pintures de Sixena. Tant el ministre Ernest Urtasun com el secretari d’estat de Cultura, Jordi Martí, s’hi han negat i han fet cas omís de totes les peticions que els han arribat. No es podrien pas negar a una petició judicial, però en aquest cas la jutgessa s’hi resisteix i ja té fixat un cronograma d’execució de la sentència que s’acaba d’ací a unes cinquanta setmanes.