El dia 6 de febrer de 1939, cap a les 3 de la tarda, vàrem sentir trets i canons pels voltants de Palafrugell i tot seguit vàrem sentir des d'uns altaveus molt potents que ens anunciaven: «Catalanes, ha llegado el ejército nacional y el final del terror rojo.» Tot seguit vàrem anar al punt més alt del puig Calent per veure l'esdeveniment. Hi havia tot el veïnat, i un que es deia Narcís Ferrer, fill del lloc, ens va dir: «Vosaltres que sou joves, tingueu sempre present aquest dia; no l'oblideu mai.»

Hi havia una multitud de soldats, oficials, falangistes, camions, cotxes, motos, carregats de material bèl·lic, acompanyats de banderes i estendards. Un espectacle dantesc que tapava la carretera de Palafrugell fins a l'Arrabassada. Aquella mateixa tarda es desplegaren cap al puig Calent un escamot de soldats i un sergent, italians i molt ben armats. Parlaven amb la gent gran. Després, el sergent s'acostà a mi, que potser era el més petit, em va agafar de l'orella i em va dir: «¿Qué os decían los rojillos? ¿Que os mataríamos a todos? Tranquilos, no vamos a matar a nadie.» Jo, tremolant de por, no podia dir res, però el vaig acompanyar fins a casa i la meva mare li va vendre tres ous, que aquell sergent va pagar amb una pesseta, les primeres que varen ser bones.

Aquell mateix dia els nacionals volien arribar a Torroella de Montgrí, però havien dinamitat el pont del Ter, i els republicans havien instal·lat canons i metralladores al mig del massís del Montgrí. Part de la població s'havia refugiat a l'Estartit. Començà el combat i els primers que arribaren al pont varen ser aniquilats pel foc republicà. La lluita va durar tot el dia 7 de febrer. Nosaltres, des del puig Broca, que ja no hi és, vèiem les fogonades. Al col·legi de Pals, s'hi va instal·lar un hospital per atendre els ferits, que en varen ser molts. Em queda en el record una tanqueta italiana estimbada durant molts anys on ara hi ha rotonda de Gualta.