dilluns, 26 de gener de 2009
> «Els moros venien llet i xocolata»
Antoni Tarrida.
TESTIMONI DE GAVÀ
ROSA M. BRAVO.
Gavà
|
La casa del carrer de la Mercè, on viu Antoni Tarrida, es conserva igual que el 1939. És la mateixa casa on va passar la guerra com a pagès, cultivant els terrenys i lluitant per la pagesia local com a secretari de la Unió Rabassaire de Gavà, defensant el lema «la terra és de qui la conrea». Tarrida tenia disset anys quan van entrar les tropes franquistes al Baix Llobregat i a Barcelona, i durant la guerra va alternar la casa familiar de Gavà amb la masia d'uns amics a Sant Climent. Aquesta masia a la muntanya va servir com a refugi dels bombardejos, que es van acarnissar amb els nuclis urbans. Tarrida recorda com un dels moments més terrorífics el bombardeig que va sorprendre a ell i la seva germana sols, sense els pares. Les paves , els avions franquistes farcits de bombes, van deixar a Gavà una quinzena de morts. A la muntanya, amb les tropes de Franco a les portes de Barcelona, «vam veure republicans desfets que fugien, i focs dels campaments nacionals». I l'arribada de les tropes franquistes es va rebre a Gavà amb un paisatge de portes tancades i veïns esporuguits. «La gent estava al principi espantada, i quan van veure que no passava res van sortir al carrer i es van alegrar, perquè la guerra s'havia acabat.» Les tropes marroquines venien xocolata i llet als gavanencs, uns productes vedats des de feia anys. I mentrestant, a la plaça es disparaven canons en direcció a Montjuïc sense més conseqüències. «Quan van entrar, els franquistes es passejaven pel poble i eren molt amables, però això va durar només un dia. Al cap de dos o tres dies va començar la repressió amb els compromesos», recorda Tarrida.
|
)
