Martí de Riquer, historiador de la literatura i filòleg, va ser dels primers que van entrar a Barcelona amb les tropes franquistes. Ell mateix descriu les impressions del 26 de gener del 1939 en la seva biografia Martí de Riquer. Viure la literatura: «Hi vam arribar en camió pel Tibidabo, per la carretera de l'Arrabassada [...]. En arribar a la plaça Lesseps, la vam veure deserta, amb totes les cases tancades i un silenci total.» I segueix: «Jo anava acompanyant una companyia de tancs de la Legió, i el cap dels legionaris em va dir de posar música militar per tal que la companyia anés en formació per Gran de Gràcia avall fins a arribar a la plaça de Catalunya.»

El periodista Carles Sentís, que va lluitar al bàndol franquista, relata en les seves memòries (Memòries d'un espectador) la situació de la capital catalana, després de l'ocupació: «A Barcelona, era molt generalitzada la satisfacció, sobretot en veure acabat l'horrible malson de la guerra. M'impressionà veure la meva parròquia, la de Sant Pere de les Puel·les [...], calcinada.» «En una guerra civil un es veu obligat a escollir un bàndol com a mal menor, i el de la majoria de la gent de la Lliga va ser el nacional», es justifica.

Joan Triadú, que havia passat el 1938 a Granollers fent de mestre, explica, a Memòries d'un segle d'or, el seu camí de tornada, a peu cap a casa, «a la Barcelona ocupada»: «Havia vist passar, dies i dies, carretera amunt, els que fugien cap a França. Jo vaig tirar avall, al revés, per la carretera, amb la maleta, el dietari i les meves quatre coses a dins.» I ofereix el contrast amb l'altra visió: «Per l'altre cantó de la carretera estreta, l'única que hi havia cap a Barcelona, pujaven moros i italians.»