dilluns, 26 de gener de 2009
> «Junts teníem menys por»
Lourdes Guilera.
TESTIMONI DE SUBIRATS
CATI MORELL.
Subirats
|
Lourdes Guilera era molt petita quan va passar tot. Tenia sis anys, però recorda la por i que tots els veïns del carrer s'amagaven a casa seva. «Si estàvem junts semblava que tinguéssim menys por.» Segons el que ella recorda, quan els nacionals es van apropar a la línia defensiva d'Ordal, els soldats republicans van començar a pujar amunt: «Tenien molta pressa.» Van anar a casa seva i van veure que tenien conills. Els van demanar, a punta de pistola, que matessin els conills i els cuinessin. Els soldats, de nit, passaven a buscar un tall de conill i marxaven amunt. Tant ella com el seu veí Joan Vendrell recorden l'arribada de les tanquetes dels nacionals a la carretera de Sant Sadurní. Els veïns estaven amagats a les cases, tot i que gairebé tots havien construït refugis, que no es van arribar a fer servir mai. «Encara bo –diu ella–, hauríem mort tots.» Lourdes Guilera recorda els forats que la metralla va fer a les portes del menjador i la cuina i una bomba que va derruir una part de la casa i els va rebentar una bóta de vi –fruit de la collita de l'any–. En Joan diu que a casa seva només hi van quedar el pare i l'avi, que van aguantar la porta perquè els soldats franquistes no hi poguessin entrar la nit del 23, després de vèncer els rojos. Recorda la carretera plena de gent que fugia. Ell i els seus germans es van amagar amb la seva mare a casa d'una tieta a Sant Pau. Joan Vendrell diu haver vist, els dies següents als enfrontaments, bassals de sang presa al costat d'un niu de metralladores republicanes, i recorda ossos i restes de soldats republicans morts als boscos i les vinyes.
|
)
