dilluns, 26 de gener de 2009
> «Va començar la desconfiança»
Antoni Sánchez
TESTIMONI DE SANT ADRIÀ DE BESÒS
JOSE G. NAVARRO.
Sant Adrià de Besòs
|
Aviat farà 84 anys i té la memòria lúcida per relatar com va ser aquell dia, però sobretot per parlar d'alguns moments previs i posteriors a l'entrada de les tropes franquistes. «Quan van arribar a Sant Adrià, els carrers no estaven precisament plens», explica l'Antoni, fill d'una família de deu germans, i que aquell dia de l'any 1939 recorda sobretot la «desil·lusió dels rostres» i la fragilitat física del darrers soldats republicans en fugir. Vivia i viu al barri de Sant Joan Baptista, on va amagar-se als refugis antiaeris per evitar ser víctima dels bombardejos d'un any abans. Se salvava, entre altres coses, pels consells macabres de l'aviació, que en enviar-los capses amb pa i espardenyes, recomanaven als civils que es mengessin el pa perquè no estava enverinat i que preparessin les sabatilles perquè les haurien d'utilitzar «per fugir de les bombes». Entre episodis com aquest i d'altres com el fet conegut que el pla republicà era el de considerar el Besòs com la darrera línia de defensa abans de la retirada final, la rendició contra les tropes franquistes «no va ser cap sorpresa». L'arribada dels primers soldats falangistes, donant «carn russa» a la població, va ser també una mentida, per la seva actuació posterior. Llavors es va crear un «clima de desconfiança entre veïns que abans no existia. Molts volien salvar la pell i això incloïa l'espionatge i les denúncies posteriors», explica. A partir de llavors, es va imposar la «pesada» obligació d'aixecar la mà pertot arreu, així com l'esfereïdor degoteig d'afusellaments que se sentia cada matinada des del Camp de la Bota.
|
)
