L'any 2009 no serà un any qualsevol. Tampoc no ho ha estat el 2008. A l'entrada de l'any nou hi ha un grau molt elevat de preocupació, en desconèixer fins on pot arribar el deteriorament de l'economia, i en què ens afectarà a cadascun de nosaltres. Una bona part de la societat no havia viscut una crisi econòmica, i ni els més veterans havien viscut una disbauxa financera d'aquest calat. «El més dur encara ha d'arribar», se'ns bombardeja una i altra vegada; tothom actua en conseqüència, i això no para d'alimentar encara més la davallada.

Els governs i les institucions, que tenen una responsabilitat important en la situació que s'ha generat, estan reaccionant amb mesures extraordinàries i inimaginables fa uns mesos, i estic segur que aviat tindrem la sensació d'haver tocat fons. Llavors serà el moment en què es podrà passar a l'acció i tornar a mirar endavant amb confiança.

Ningú ens lleva ja, però, un any 2009 amb una economia deprimida i de canvis profunds en el panorama empresarial: el posicionament en els diferents sectors serà diferent abans i després de l'any 2009.

Les crisis, doloroses per una banda, tenen de positiu que obliguen a replantejar-ho tot i forcen el canvi. Aquesta crisi ens brinda l'oportunitat de reconduir els desequilibris amb què estàvem construint el món del segle XXI, donant molta importància a un creixement sostenible, a l'economia productiva i a la recuperació d'uns valors que no hem de perdre mai.