C rec que l'any 2009 serà, sens dubte, un any singular i complex. Tots hem de fer front a una crisi econòmica sense precedents, amb una dimensió encara desconeguda i una multiplicitat de factors que se succeeixen tot superant-se els uns als altres. De cop, tota aquella sensació de riquesa s'ha esvaït i ens trobem orfes, desorientats i sense saber ben bé què ha passat.

Tothom ha participat de la gran festa de l'opulència del capitalisme consumista, que en els darrers deu o quinze anys ens ha proposat uns mitjans inimaginables per portar una vida de pel·lícula.

En el cas espanyol, i el català per extensió, s'ha estat víctima de la immaduresa cultural, social, política, estructural i econòmica, típicament pròpia d'un «nou ric».

Com a empresari, penso que tenim el deure personal i social de sortir-nos-en. També cal que socialment s'entengui i es valori el paper de l'activitat empresarial emprenedora, sobre la qual es varen fonamentar els pilars de la puixança del nostre país, ara fa dos segles. Fins que això no passi, no disposarem de les eines ni del grau de consens que, en l'actual situació, exhibeixen en latituds socialment més madures.

Hi ha poques receptes per fer front a la crisi, un cop descomptat el component psicològic de la por, que no siguin el rigor en l'administració dels recursos, la prudència i professionalitat en el desenvolupament dels projectes i una cerca incansable de l'excel·lència en tota la nostra activitat.

Sé que per treballar així cada dia cal una moral altíssima, perseverança i una voluntat de ferro que només es pot estimular mitjançant el suport de tothom a la nostra tasca emprenedora, la qual cosa encara està per veure!