Fa anys, molts anys, em van explicar una mena de paràbola sobre la crisi. La història passava als Estats Units, on pràcticament sempre s'inicien les crisis modernes.

La cosa anava sobre un restaurant de carretera, portat per un matrimoni amb un fill. El restaurant era senzill i la família, treballant moltes hores, anava fent. El fill, amb els anys, el van enviar lluny a estudiar. No volien que fos com ells. Volien que tingués una bona carrera, com la d'economista.

Amb els temps i amb esforç, el restaurant va anar prosperant. Aquell petit parador a peu de carretera va anar agafant fama, sobretot pels camioners que hi feien parada per dinar i sopar. La feina era tanta que el matrimoni sol ja no donava l'abast. Per aquest motiu van haver de contractar personal, fer ampliacions. Arreglar un ampli aparcament per la gran quantitat de cotxes que s'hi paraven. Van posar un gran rètol lluminós que anunciava el restaurant. El negoci els anava molt bé.

El fill es va anar fent gran, i quan va obtenir el títol d'economista va visitar a els pares i ho van celebrar. El fill els va comentar que a la gran ciutat, nord enllà, hi havia molta crisi, que moltes fàbriques havien de tancar. Molta gent anava a l'atur i la cosa estava realment molt malament. Els va aconsellar que havien de començar a retallar despeses. Que el rètol era innecessari. Que el personal era molt costós i que s'havia de reduir, que les coses no estaven per llençar els diners.

Els pares, davant dels savis consells del seu fill, van anar fent tot el que ell els havia recomanat: van treure el rètol lluminós que anunciava el restaurant, van començar a acomiadar personal, el menjar que compraven ja no era de tanta qualitat com abans. Van deixar de posar estovalles de roba i les van substituir per les de paper...

Amb tots aquests canvis, en poc temps van notar que la feina anava baixant. Que ja no s'hi parava tanta gent, al restaurant, que l'aparcament era mig buit. Una nit, sols en el restaurant, sense personal ni clients, el matrimoni es va mirar i el marit va dir: «Ho veus que ens ha anat bé enviar el nostre fill a estudiar economia; gràcies als seus coneixements ens hem assabentat que hi ha una forta crisi en el país.»

Un consell per a l'any 2009: per gota que es pugui, no apagueu els llums, no elimineu rètols i conserveu el personal. I, sobretot, guieu-vos per la vostra intuïció i experiència.