Malgrat que tocaria ésser pessimista, veig els propers anys amb una mica més d'esperança que aquests darrers temps de creixement sense límits que des del poder, econòmic i polític, ens han obligat a servir. Aquest progrés mal entès, que ha estat, i continua estant, al servei dels més poderosos per anar en contra de les persones en comptes d'estar al seu servei. Estem envaïts de normes i normatives que no fan més que tallar les llibertats i responsabilitats individuals i col·lectives i anul·len tot el sentit comú. Em sembla que això s'acaba, i que darrere aquesta catàstrofe financera ja no podem veure de la mateixa manera els qui de debò tenen i volen mantenir el poder.

El món ha de ser de les persones i s'ha d'organitzar com el volem els qui hi vivim. Anem pel camí de saber dir «prou» a aquest consumisme desenfrenat i a necessitats imposades, que mai ens portaran la felicitat, i deixant de servir el progrés i el capitalisme salvatge, serem més solidaris. Intentem actuar segons uns valors més humans que donin sentit a les nostres vides i aportin tranquil·litat i satisfacció al nostre esperit.