La història de la humanitat ha estat sempre regulada i condicionada per uns determinats cicles que han influït en variats aspectes, siguin polítics, religiosos o econòmics. L'arribada o la finalització d'aquests cicles ens agafa sempre per sorpresa i ens costa acceptar-los i emmotllar-nos a la nova situació. Quan la conjuntura ens és favorable, ens preocupa que allò que crèiem que seria permanent s'acabi i comenci una nova etapa incerta que pot condicionar tot el plantejament en què havíem basat la nostra vida.

Hem tingut un cicle molt favorable, potser massa favorable, m'atreveixo a dir, i que ens ha fet perdre referents i valors que mai hauríem de perdre. I dintre d'aquest període de vaques grasses hem muntat una estructura de forma de vida excessiva a les nostres possibilitats.

Què cal fer davant d'aquesta nova situació? El primer, no caure en el fatalisme i el desànim. Cal lluitar, analitzar per què hem arribat a aquesta situació i buscar noves idees i nous plantejaments per posar-hi remei i alleugerir les greus conseqüències que un menfotisme ens podria portar. Tornar als valors permanents de la feina ben feta, de l'autoestima, de la valoració de l'esforç, del treball rigorós, sense caure, però, en l'aberrant proposta de les 65 hores setmanals.

Tenir un plantejament seriós, engrescador, amb nous arguments industrials i comercials evitarà el tancament de moltes empreses que, això sí, necessiten el suport de l'administració, que no pot, en cap cas, amagar el cap sota l'ala i esperar que el món empresarial se'n surti per si sol d'una problemàtica que en la majoria de casos no ha provocat, i en canvi en suporta les conseqüències.

En el meu particular món, el de l'art, hem de procurar tots –artistes, galeristes i crítics d'art– ser imaginatius, constants, mútuament lleials i estar convençuts que en èpoques de crisi el públic busca refugi en l'or i l'art, com a valors lligats des de sempre a la història de la humanitat.

Com veiem el 2009? Dur, però apassionant, amb el repte de vèncer moltes dificultats, i estic segur que els imaginatius, seriosos, innovadors, actius i amb una clara escala de valors aconseguiran vèncer el fatalisme i el pessimisme i la incapacitat dels que es rendeixen sense lluitar i esperen que els altres els treguin les castanyes del foc.