En el segle XXI, la diferència de gradient termodinàmic entre l'entropia (constant tèrmica) i l'antropia (constant humana) està provocant un diferencial de potencial que ens porta cap a una bifurcació. La crisi 2008/2009 és de caire financer, però també posa al descobert molts dels problemes inherents a una economia que, al no estar regulada, no és capaç d'aguantar la planetització.

No hi ha control polític dels diners; es tracta de codis que poden ser canviats per mercaderies i serveis, i que han estat produïts per degradació d'energia. La qüestió és si aquesta crisi és estratègica o bé conceptual. Penso que és estructural. Com tots els sistemes, el capitalisme està fent figa.

Marx explica les equacions fonamentals del capitalisme de manera magistral. En la seva emergència, la fórmula és Mercaderia-Diners-Mercaderia (M-D-M); després, Diners-Mercaderia-Diners (D-M-D); ara, Diners-Diners-Diners (D-D-D). En el segle XXI assistirem al final d'aquest model, així com a les darreries del segle XX vàrem assistir a l'inici de la mort de la planificació burocràtica. Què és el que vindrà? Aquesta és la qüestió.

La crisi actual és el primer gran senyal del col·lapse que abans de mitjan segle viurà la nostra espècie. Si no treballem per una evolució responsable i un progrés conscient, ho pagarem car. De tota manera, sóc optimista: perquè després del caos sorgeixen formes d'ordre. És una llei termodinàmica que està per sobre dels nostres desitjos.