La candidata va tenir els astres a favor: Javier Bardem havia guanyat l'Oscar com a millor actor secundari i entre els artistes que li van donar suport, el cantautor Joan Manuel Serrat, un dels que –mà arquejada en cella– ja ha donat suport a José Luis Rodríguez Zapatero, l'actor i director, Lluís Marco, l'escriptora Gemma Lienas i el també actor Enric Majó, entre altres. En el centenari Palau de la Música Catalana, el missatge de Chacón va centrar-se a contraposar la política cultural dels socialistes –«seguirem donant suport als creadors»– amb la del PP. Amb l'episodi de l'oposició dels populars al cànon digital i les crítiques als artistes que han donat suport al PSOE de fons. Chacón creu que el PP els ataca per «ressentiment cap als que el 2003 es van manifestar contra una guerra immoral». I darrere d'això, va dir la cap de llista dels socialistes, «es percep la vella desconfiança totalitària davant de la intel·ligència, davant la independència de criteri». La candidata socialista va assimilar el discurs del PP al fet pel general Millán Astray al paranimf de la Universitat de Salamanca el 1936 amb el cèlebre «Mori la intel·ligència», i va augurar que, si continua per aquest camí «no sabem si el següent serà recuperar la ley de vagos y maleantes». L'advertiment contra el PP va tenir alguna cosa de melodramàtic: «Alguna cosa dolenta ens pot passar», el 9 de març, és clar. En el capítol de propostes, el PSC vol que administracions, empreses i universitats elaborin junts un pla estratègic per a la indústria de l'audiovisual a Catalunya.

Al vespre, en un míting a Santa Coloma de Gramenet, va defensar la gestió del PSOE en polítiques socials, laborals i de drets civils.