Estem només a l'arrancada de la campanya, però tot fa pensar, com era previsible, que el bipartidisme tornarà a fer estralls en aquestes eleccions. I amb el retorn dels debats cara a cara entre els presidenciables del PSOE i el PP, el fenomen, que treu lògicament de polleguera la resta de forces polítiques, pot arribar aquesta vegada a batre rècords.

A la seva columna de La Vanguardia , Fernando Ónega es referia ahir al tema apuntant a Gaspar Llamazares com a principal víctima d'aquesta situació. «Vostè és, Gaspar Llamazares, com el cotxe escombra de les eleccions. Li toca recollir les restes de tot: de la rojor supervivent, del vot desencantat de l'esquerra que ha governat, de la revolució que no podrà ser, de les despulles del comunisme, els freakis i els desheretats. És la víctima del bipartidisme, que s'aixeca cada matí veient com els socialistes i els populars es reparteixen sondejos i debats i a vostè només li cauen les engrunes. I a més, mira amb enveja els nacionalistes, que sumen menys vots, però més escons pel punyeter sistema electoral.»

Segons Ónega, Llamazares viu en un conflicte mental digne de psiquiatre: «L'adversari que li roba els vots és Zapatero, però sense un Zapatero victoriós vostè mai tocarà poder. Més greu encara: si la seva coalició li treu vots als PSOE, vostès, que són l'esquerra real, seran qui portin a la dreta al govern; però, si Izquierda Unida es dessagna pel vot útil, estarà en joc la seva pròpia supervivència. Conclusió, segons el columnista: IU només pot aspirar a ser la consciència crítica dels governs, «la mosca collonera del poder».

Hi ha, però, qui no veu el paper d'IU com una cosa tan marginal. Ahir, en El Periódico , Margarita Sáenz-Diez Trias assegurava que en el cercle més pròxim a Zapatero «s'entreveu la possibilitat d'arribar a un pacte estable amb IU després del 9-M, si els resultats ho faciliten. No descarten que l'acord inclogui la incorporació al govern d'algun ministre d'IU (...). El disseny inclou el manteniment de bones relacions amb els nacionalistes.»

Mentrestant, a l' Avui , Joan Oliver també parlava ahir de la bipolarització de la política espanyola. Segons ell, el sistema electoral «perjudica els catalans i fa prevaler les zones menys poblades d'Espanya, allà on el PSOE i el PP forgen les seves majories. La bipolarització és un desastre que perjudica de manera injusta les forces polítiques catalanes autònomes. Ens en lamentem, però seguim fent el préssec».

El columnista de l' Avui feia política-ficció assegurant que si CiU, ERC i ICV es presentessin junts als comicis, probablement guanyarien les eleccions espanyoles a Catalunya i formarien el tercer grup parlamentari del Congrés i el Senat. «Sé que tal com està el pati pensar en aquest plantejament unitari és somniar truites. Però anar-se queixant de la bipolarització espanyola i no fer-hi res és suïcida. I així estem, suïcidant-nos.»