Dia 5. Prudència. Perill d'ofensa. Hi ha coses que en aquest país es diuen amb la boca petita. Tot allò que soni a extremisme: silenciat. Millor pluja fina que un bon ruixat. I això que una tempesta de primera ho neteja tot i deixa el cel ben clar, de manera que fins i tot, segons com, hi pots veure la lluna. Deu ser per por de ser titllats de llunàtics que a Esquerra això de l'independentisme ho escriuen en lletra petita i entre parèntesis. L'eslògan dels republicans és «Objectiu: un país de 1a» i, entre parèntesi i en lletra molt petita, es pot llegir «(per això volem la independència)». Hi trobo a faltar un «o no».

El país és més sobiranista que mai, ho diuen les enquestes, i Espanya dóna cada dia més arguments als que fan proselitisme de la causa independentista per aconseguir nous conversos: les infraestructures no funcionen, els serveis de l'Estat són deficients, tothom coincideix a denunciar l'espoli fiscal, hi ha una campanya oberta contra el català... El vent bufa de cara i ells s'hi posen d'esquena, no fos cas que agafessin un constipat.

Tanta moderació per esgarrapar vots d'aquí i d'allà els farà perdre part de la base electoral, aquella que vota les essències republicanes i independentistes d'Esquerra. Joan Ridao no és un mal candidat, però no transmet la fermesa, pròpia dels nascuts en terra pagesa, de Puigcercós.

Els polítics catalans encara confien que un senyor, o senyora, ben educat convencerà un espanyol d'allò que no vol ser convençut: Catalunya és diferent.