Aquest senyor de la foto és, des de fa una mica més de set mesos, ministre de Sanitat. Posa amb una mitja rialla que ni la barba ni la mà esquerra que hi reposa poden ni volen ocultar. La cella dreta, lleugerament alçada, i la mirada fixada en l'objectiu contribueixen a dibuixar una fesomia d'indissimulada satisfacció, comprensible si es té en compte que l'home de la imatge dirigeix actualment les polítiques sanitàries del mateix Estat d'on va haver de marxar com un proscrit durant l'etapa de govern del PP, que li va impedir continuar investigant amb cèl·lules mare. La de Bernat Sòria és una història de passió per la ciència i d'una enorme determinació. Una trajectòria que arrenca a Carlet, a la Ribera Alta, i que l'ha portat a estudiar i treballar en països com ara Alemanya, Malàisia i Singapur, on s'ha guanyat el reconeixement de la comunitat científica internacional per les seves recerques sobre la diabetis. El 2005, coincidint amb l'aprovació de la llei d'investigació biomèdica, va tornar a l'Estat per dirigir el Centre Andalús de Biologia Molecular, càrrec que va ocupar fins al juliol, quan es va fer càrrec del ministeri en substitució d'Elena Salgado.

Una parada imprevista en una llarga trajectòria dedicada a la docència i la investigació, però també a la defensa d'uns ideals nacionalistes pels quals l'executiu de Zapatero no ha tingut res més que bones paraules en l'actual legislatura. Soci de tota la vida d'Acció Cultural del País Valencià, el doctor Bernat Sòria va participar activament en els moviments antifranquistes i de defensa de la llengua, participant en debats i manifestacions, i desplaçant-se fins i tot a Sueca per assistir a tertúlies amb Joan Fuster: «Érem molt joves. Una vegada li vam dir que volíem construir el País Valencià i ell ens va contestar que no hi havia cap problema perquè el solar ja el teníem», va recordar l'ara ministre fa dos anys, quan va rebre un homenatge en l'entrega dels Premis Octubre.

Set mesos són pocs per imprimir un segell propi a un ministeri. Sòria s'ha mantingut en un segon terme i s'ha dedicat a acabar projectes engegats per la seva predecessora. El pla que ha de garantir la gratuïtat del dentista als menors d'entre 7 i 16 anys ha estat la iniciativa més destacada d'un ministre que, malgrat els sotracs de la política, ha sabut acabar la legislatura amb un somriure als llavis.