Uns dies abans, Quim Monzó havia declarat en una entrevista a Vilaweb que no és amic de la corbata però que potser en portaria una en la gala inaugural de Frankfurt perquè Josep Bargalló no la fa servir mai. I ahir Monzó es va presentar amb corbata, però aquí van acabar les seves concessions a la hipotètica formalitat d'un acte com aquest, en què es va referir al malabarisme dels polítics per crear discursos amb «lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l'expedient», va citar una cèlebre boutade poètica daliniana («Una polla xica, pica, camatorta i becarica...), i va recordar que l'encara més cèlebre discurs a l'ONU de Pau Casals «va emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta d'habitants del planeta». Per cert, el violoncel·lista Frank Wolff va fer ahir una vibrant recreació d'El cant dels ocells i gairebé va estar a punt de sortir volant. Literalment.

Monzó va provocar rialles entre els catalans quan va citar l'aportació dels alemanys Damm, Moritz i Otto Zutz a la cultura catalana, però el rerefons del seu discurs conte era molt més seriós i transcendent, i explicava, en definitiva, les grans aportacions de la cultura catalana i la seva obstinació per tirar endavant en les circumstàncies més adverses, admirada pel ministre alemany de Finances, Peer Steinbrück. També hi van parlar el director de la fira, Juergen Boos; l'alcaldessa de Frankfurt, Petra Roth, i el president del gremi d'editors i llibreters alemanys, Gottfried Honnefelder.

El president de la Generalitat, José Montilla, va deixar clar que «la nostra presència a Frankfurt no és la iniciativa d'una administració, sinó la d'una cultura». Montilla va posar tota una sèrie d'exemples sobre la vitalitat de la cultura i la indústria editorial catalanes per posar de manifest que «les cultures sense estat, quan vénen avalades per una història secular, que li ha donat prestigi en el passat i li'n dóna en el present, que tenen solidesa demostrada, i gaudeixen del suport institucional adequat, tenen els elements necessaris per esdevenir competitives en el món global». Montilla va defensar la necessitat de promocionar l'ús del català, perquè sigui un «vehicle amable d'integració» i perquè guanyi mercat «la producció cultural en la nostra llengua».