El Frankurter Allgemeiner Zeitung és un diari alemany de referència, fundat el 1949 just després de la retirada de l'administració militar aliada i la conseqüent creació de la República federal. Representa el punt de vista de la burgesia mercantil renana, de tendència liberal conservadora. La seva difusió mitjana supera els 350.000 exemplars.

En l'edició del dilluns dia 8 hi ha dues columnes dedicades a autors catalans, en la secció de cultura. L'una va dedicada al llibre de Jordi Puntí, Animals tristos, i l'altra a Quim Monzó, pregoner de Catalunya, situat a l'última plana.

La columna dedicada a Puntí porta el títol de Plàtans massa madurs. Signa la columna Maria Holzmüller. Analitza la primera obra de l'autor traduïda a l'alemany, Animals tristos, evocant que el títol prové d'una obra d'Aristòtil, altrament no podria ser en un diari alemany i culte. Descriu el tracte donat per Puntí als seus personatges, un punt irònic, alhora distant però barrejant-se amb ells a l'hora de jutjar-los. Constata l'autora que s'han equivocat els qui a la Fira de Frankfurt han presentat la literatura catalana com una literatura regional i provinciana, literatura d'ampli conreu dins una Alemanya que té en el federalisme un dels seus punts d'orgull. La narrativa fa creïbles els personatges, els situa en un buit existencial concret i imaginador per al lector, lluny de les fogoses narracions amb què l'imaginari germànic vesteix els narradors del sud d'Europa.

La columna dedicada a Quim Monzó, igualment amb la seva fotografia, va signada per P. Ingendaay. Du el títol de Geni polifacètic. Contraposa el personatge monzonià, un poeta que cada any es fa repassar el frac pel seu sastre per si li atorguen el premi Nobel de Literatura escrivint vers cada any, amb el mateix Monzó, un literat hiperactiu en les dues llengües usuals al país, i repassa l'àmbit de la seva activitat literària i comunicativa, i hi afegeix que una editorial de Frankfurt ha publicat un recull de la seva prosa amb el títol Cent històries. Analitzant el fet que escrigui en les dues llengües usuals al país, surt el cas de C. Peri Rossi, acomiadada de Catalunya Ràdio per la utilització del castellà en antena després de dos anys de fer-ho. Es pregunta l'autor si són de visió tan curta els polítics que han pres aquesta mesura que no en veuen les conseqüències.

És per tal d'evitar aquest nacionalisme lingüístic que Monzó i els seus col·legues han anat a Frankfurt a presentar una llengua literària de tradició pròpia que es mereix ser valorada adequadament. Els escriptors no són polítics, i molts autors catalans estan contents de poder-se mostrar en català. Aquest punt, si més no, l'haurien de reconèixer els autors castellans, bons experts a propagar la seva llengua.