Gairebé tan multitudinària com l'acte inaugural d'ahir a la tarda a la sala Harmonia del Fòrum de la Fira de Frankfurt, va ser la roda de premsa que va tenir lloc al matí per presentar aquesta 59a edició de la fira. A la taula, el director de la fira, Juergen Boos; el president del gremi d'editors i llibreters alemanys, Gottfried Honnefelder, i Michael Cader, editor de Publishers Marketplace i Publishers Lunch, dues referencials fonts electròniques d'informació sobre el món del llibre, que es va encarregar d'explicar com «afronten les editorials el món digital», una revolució sobre la qual no va amagar que «estem encara al principi».

De fet, aquesta edició de la Fira de Frankfurt, que Boos va presentar com «una fira de continguts», té com a tema prioritari la digitalització del sector, però també l'educació i la desaparició de l'analfabetisme, un greu problema que encara afecta 770 milions de persones arreu del món. «Per a la Fira de Frankfurt ha de ser un objectiu prioritari prestar atenció a aquest tema», va dir Boos. En canvi, quan va arribar el torn de preguntes, un periodista alemany va obrir foc, no pas per referir-se a la digitalització del món editorial o a les campanyes contra l'analfabetisme, sinó al gran tema d'aquesta fira: per què no vénen a la fira els escriptors catalans que escriuen en castellà?

COM L'ÍNDIA
Boos va recordar que ja havien tingut una situació semblant quan l'Índia va ser el país convidat i es van portar a Frankfurt autors que escrivien en 24 de les llengües que es parlen al país, però no els que ho feien en anglès o vivien fora de l'Índia. «En el cas de Catalunya, la invitació es va fer als autors catalans i castellans, però alguns escriptors castellans, que es denominen catalans, van decidir no venir, per problemes polítics i per altres qüestions. Eduardo Mendoza, per exemple, ens va dir que els seus llibres ja són coneguts i es venen bé, i per tant pensava que era prioritari portar a Frankfurt els autors que escriuen en català i són menys coneguts.» Fins aquí, més o menys el que ja se sabia. Va ser llavors que Boos hi va afegir: «Espero que alguns d'aquests autors que escriuen en castellà vinguin a la fira convidats per les seves editorials alemanyes o espanyoles, perquè no es poden perdre Frankfurt. Si no ho fan, crec que seria una pena. A mi, personalment, m'agradaria tenir-los tots aquí, perquè es tingui en compte la diversitat de la cultura catalana.» I tot seguit van continuar parlant de la fira de continguts i d'internet, com si res.