Només entrar a l'espai Fòrum el visitant es veu sorprès per una pluja de conceptes que cauen del sostre en forma de cartells: «És com un bosc que recull dos mil ítems entre noms d'autors, artistes i arquitectes, però també de llocs de referència de la memòria, com ara Portbou, on està enterrat Walter Benjamin i un indret fonamental de l'exili català.»

Xavier Pla, el comissari de la primera part de la mostra, La cultura catalana avui, defensa que el muntatge vol homenatjar «el valor de la paraula»: «Aquesta paraula s'expandeix des dels orígens fins a l'actualitat i està en diàleg no només entre els autors, sinó també entre les disciplines i els territoris.»

El «repte» de la segona part, Vuit segles d'història de la llengua i literatura catalanes, de la qual són comissaris Narcís Comadira, Xavier Folch i Josep Maria Nadal, és explicar de forma «divulgativa» la història de la llengua, des dels seus orígens, amb les Homilies d'Organyà, fins a l'actualitat, a través de més de cent cinquanta incunables i llibres originals. «Hem volgut donar a conèixer aquesta gran desconeguda que és la llengua catalana, destacant-ne la vitalitat, malgrat les prohibicions reiterades a què ha estat sotmesa», argumenta Pla.

Alguns dels «tresors» exposats són una primera edició de Tirant lo Blanc del 1497, manuscrits de Verdaguer, Carles Riba i una agenda de Gabriel Ferrater del 1966 en què, curiosament, apareix anotada la seva visita a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt l'octubre d'aquell any.

Un envà en forma d'ona guia el recorregut d'entre 40 i 60 minuts que acaba amb un dispositiu audiovisual, un dels més valorats pel director de la Messe, Jürgen Boos. Paraula viva presenta vint-i-una entrevistes d'escriptors actuals que expliquen la seva relació amb l'escriptura i la llengua catalana. Alguns d'ells són Pere Gimferrer, Narcís Comadira, Quim Monzó, Feliu Formosa, Carme Riera, Mercè Ibarz, Imma Monsó i Sergi Pàmies, un escriptor que va declinar la invitació de venir a Frankfurt: «Tots els autors recollits en la mostra escriuen en català menys Juan Goytisolo i altres ‘veus còmplices', com són Colm Tóibín, Tahar Ben Jelloun i Jorge Semprún, que coneixen bé Catalunya i la seva literatura i ajuden a difondre-la.» Per la part exterior de l'ona s'exposa una selecció d'obres traduïdes a l'alemany amb títols de Vila-Matas, Mercè Rodoreda i l'Albert Sánchez Piñol, entre altres autors. Als laterals de la sala, també s'ofereix la possibilitat al visitant de seure i fullejar lliurement monogràfics d'arquitectura i d'altres disciplines artístiques. Per acabar de completar la visió de la cultura catalana, quatre audiovisuals realitzats per Maria Ripoll, March Recha, Cesc Gay i Isaki Lacuesta ofereixen un «retrat de la realitat cultural catalana d'avui».

Qualificada d'«excel·lent» per Boos, que en va lloar la estructura clara, la mostra té un tercer apartat, de què són comissaris Josep Maria Boixareu i Sergio Vila-Sanjuán, sobre la història de la indústria editorial catalana. Una sèrie de reproduccions fotogràfiques i llibres originals tracen el seu desenvolupament des de l'Abadia de Montserrat els segles XV i XVI fins a l'edició catalana en l'era de la digitalització, passant pel boom llatinoamericà dels anys seixanta i el renaixement de l'edició en català al segle XIX.

UNA PARAULA ONEJANT