Ahir a la tarda, després de la inauguració de l'exposició Cultura catalana, singular i universal, es va posar en marxa també la intervenció artística de Perejaume que complementa, a l'àgora de la Fira de Frankfurt, la mostra principal de la presència catalana en aquest gran esdeveniment cultural. A la fotografia apareix Perejaume, ahir al matí, amb la seva instal·lació ja preparada i presidida per un concepte molt adient per a una fira del llibre com aquesta: paraula. Com va subratllar ahir Xavier Pla, comissari de la mostra, s'ha volgut conciliar art i literatura.
Com representar visualment vuit segles de literatura catalana? El dramaturg Joan Ollé sembla haver trobat la fórmula. A Un passeig per la literatura catalana, l'espectacle que va servir per inaugurar ahir al vespre la participació catalana en la fira del llibre de Frankfurt en el Schauspielfrankfurt, Ollé va disposar sobre l'escenari ni més ni menys que a 75 intèrprets procedents de diverses disciplines artístiques, talment com si es tractés d'una orquestra simfònica, faristols inclosos. Enfundats tots de negre, cantants, ballarins, actors, músics i fins i tot un poeta que fa bombolles es van anar succeint en la palestra del Schauspiel, configurant una jam session particular, o cuinant un tipus de «xucrut» literari –en paraules del mateix Ollé– molt pertinent en terres teutones.
Com a fil conductor: els textos més representatius de la literatura catalana de tots els temps, que es van anar recitant l'un rere l'altre: ara Desclot, ara Ramon Llull, ara Salvador Espriu, Joan Brossa, Joan Maragall i Carles Riba.
Un dels textos que més admiració van causar va ser un fragment de la Crònica de Muntaner en veu de Rosa Novell, mentre que el Manifest groc, de Salvador Dalí, Salvador Gasch i Lluís Montanyà, va provocar algun somriure entre l'auditori. L'actriu Anna Lizaran va recitar extractes de Terra baixa, de Guimerà, i Pere Arquillué va donar veu a Oda a la pàtria, d'Aribau, acompanyat a la tenora per Jordi Molina. Marina Rossell va cantar Rosó, Rosó.
Entre la selecció literària també va haver-hi espai per a tres textos en castellà de Jaime Gil de Biedma, Manuel Vázquez Montalban i Juan Goytisolo. El recital s'acompanyava de la projecció de la traducció sintetitzada a l'alemany, tot i que el públic era, tot s'ha de dir, majoritàriament català.
Com un bon xucrut, les idees van anar bullint durant gairebé dues hores («els alemanys saben escoltar i estar atents», deia el dramaturg abans de la funció), un temps en què es van poder veure sobre l'escenari parelles de fet poc habituals, com ara Miquel Gil i Toti Soler mentre ballava Rosa Muñoz o Carles Santos interpretant Els segadors amb Sol Pico vestida de la ballarina halterofílica del logotip de Miquel Barceló. Aquesta actuació apoteòsica va ser la traca final de l'espectacle que va tenir com a teló una pluja de senyeres confeti. Alguns dels moments àlgids de la nit van ser la intervenció de Joan Garriga, de la Troba Kung-Fu –segurament el més aplaudit–, i l'actuació de Maria del Mar Bonet, força ovacionada.
El resultat de l'operació va ser, més que un passeig, una mena de desfilada solemne entre tòtems literaris, però també culturals i socials (es van projectar les típiques imatges gastades de castellers, gegants i correfocs, a banda de quadres de pintors com ara Dalí i Picasso), això sí, tot fet amb molta alegria, bona fe i un punt inconfessat de vanitat. I és que, com va dir un dels participants ahir al vespre: «Tenint un país així, no ens podem pas avorrir.»
)
