La cerimònia al Saló de Cent, plena d'autoritats i dels familiars dels 41 regidors del consistori va començar amb uns minuts de retard, després de les cinc de la tarda. Feia tan sols deu mesos que Jordi Hereu havia travessat aquell mateix passadís, el que separa la Galeria Gòtica dels bancs de fusta del Saló de Cent, per celebrar una cerimònia semblant. Però llavors, el setembre del 2006, va rebre la vara d'alcalde de mans de Joan Clos, que ahir va ser a la primera fila dels bancs de les autoritats. Aquell dia, tant ERC com ICV-EUiA van ratificar el suport a l'alcalde socialista per continuar governant plegats. Ahir, Jordi Hereu va ser nomenat alcalde de Barcelona per haver estat el cap de la llista més votada pels ciutadans, i no pel suport de la majoria absoluta dels 41 regidors, molts dels quals s'estrenaven ahir en el càrrec. La decisió d'ERC de quedar-se a l'oposició va convertir ahir la constitució de l'Ajuntament de Barcelona en un moment històric: el consistori de la capital serà governat, per primera vegada, en minoria.

La cerimònia, presidida per la mesa d'edat amb una regidora del PP, Glòria Martín, com la més gran, i Xavier Florensa, d'ERC, com el més jove, va començar amb la promesa del càrrec dels regidors que, com mana la fórmula legal, han de prometre o jurar respectar la Constitució i el Rei. Precisament per això últim, els quatre regidors barcelonins d'ERC van prometre «per imperatiu legal», una expressió a la qual es va sumar també el cinquè tinent d'alcalde, Ricard Gomà, d'ICV-EUiA. El silenci que fins llavors s'havia mantingut durant la cerimònia es va trencar quan la número 10 de la llista de CiU, Francina Vila, membre de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC), va prometre el càrrec «per imperatiu legal sense renunciar al dret a l'autodeterminació», una frase que van utilitzar ahir tots els càrrecs electes de la JNC als ajuntaments de Catalunya. La formalitat del ple va trencar-se també quan la presidenta de la mesa va demanar als caps de grup que presentessin les seves candidatures, en què estava previst que ho fessin Jordi Hereu (PSC), Xavier Trias (CiU), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jordi Portabella (ERC). Com també estava programat, Imma Mayol havia d'aixecar-se per renunciar a la seva candidatura, ja que, fruit del pacte de govern entre el PSC i ICV-EUiA, els seus regidors havien de donar suport al candidat socialista. Mayol, distreta per uns segons, es va quedar asseguda fins que Hereu, unes quantes cadires més enllà de la mateixa fila, va haver de cridar-li l'atenció perquè s'aixequés de la butaca i formalitzés la renúncia en veu alta. La situació, que va durar uns tensos quinze segons, va provocar els riures de la sala i l'enrogiment d'Hereu.

Sota l'atenta mirada d'autoritats i personalitats de la societat civil de Barcelona, com el recentment nomenat delegat de la Generalitat a Madrid, l'exregidor barceloní José Cuervo; Josep Maria Álvarez, de la UGT; Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona i el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, Jordi Hereu va escoltar de tots els caps dels partits l'oferiment pel diàleg necessari entre forces per tancar una etapa de la ciutat d'èxit dels Jocs Olímpics per deixar pas a una nova etapa, de més proximitat i més atenció als ciutadans de Barcelona. No en va –un altre dels aspectes que tots els caps de grup van recordar–, Barcelona va registrar, el 27 de maig passat, les cotes més altes d'abstenció i vot en blanc de la seva història. Hereu, que va prendre la paraula després que ho fessin els caps de grup, va recollir el guant de tots ells però va advertir que la prioritat del seu govern en minoria seguirà sent l'acord amb el republicà Jordi Portabella. «Apel·lo al tarannà, tan barceloní», va dir, perquè «tots l'encertem en les formes i en el fons. Cal que recuperem el valor de la política, i la política dels valors», va dir.

La comitiva de regidors, acabat l'acte, va fer-se la foto de grup tradicional en una de les escales de la Galeria Gòtica abans d'enfilar cap a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume, on es van trobar una petita manifestació de la plataforma AVE pel Litoral. A la Generalitat, el president José Montilla, va brindar amb tots ells.