Algunes agrupacions independents prefereixen presentar-se sota el paraigua dels grans partits, per afinitats polítiques, perquè els estalvien traves burocràtiques i perquè els financen la campanya. Al mateix temps, eviten ser assenyalades dins un color determinat i poden presumir de mantenir la independència de qualsevol força. Per això, el PSC, ERC i ICV van idear l'estratègia de la segona marca. Progrés Municipal (PM) és la del Partit dels Socialistes; Acord Municipal (AM), la d'Esquerra Republicana, i Entesa de Progrés Municipal (EPM), la d'ICV-EUiA. Convé precisar que EPM és un partit legalment constituït i independent, però serveix de mínim comú múltiple per als ecosocialistes.
Què és això del mínim comú múltiple? És el que CiU va batejar com a marca blanca i va intentar impugnar davant les instàncies judicials perquè no sumés cap al mateix sac per a les institucions supramunicipals. Per això, el PSC porta adjunt PM, ERC duu AM i ICV-EUiA porta EPM. Així, tots els vots que han obtingut les candidatures que han finançat compten per a ells en les diputacions i en els consells comarcals. I per això, CiU va presentar recurs contra aquesta estratègia al Tribunal Constitucional, perquè si les segones marques no compten, les forces d'esquerres es queden matemàticament sense el govern de les diputacions a on sumen i també d'alguns consells comarcals.
Aquesta estratègia d'ordre psicològic perquè en aquests nuclis de població en què tothom es coneix una persona no sigui assenyalada i classificada políticament ha donat bons resultats als seus impulsors. Les segones marques han donat 66 alcaldies més al PSC, 40 més a ERC i 16 més a ICV-EUiA. Paradoxalment, els ecosocialistes han obtingut més alcaldies amb segones marques (16) que anant tot sols (10).
Per demarcacions, els socialistes han tret molt de rendiment a la sigla PM a les comarques gironines i a les Terres de Ponent, on tenen 22 alcaldies i 24, respectivament. A la demarcació de Barcelona n'han obtingut 11 i a la de Tarragona, 9. AM també ha funcionat molt bé a la circumscripció de Lleida, amb 12 alcaldies, i a la de Girona, amb 11. A la de Barcelona, hi ha 9 alcaldes d'AM i a la de Tarragona, 8. Entesa de Progrés Municipal ha funcionat bé a les comarques barcelonines, amb 9 alcaldies. A les gironines en té 5, i a les meridionals, 2.