De pactes estrambòtics o contra natura no n'hi ha pas tants, però han tingut una repercussió mediàtica enorme. A les comarques gironines i a les meridionals s'ha parlat tant dels pactes de Castelló d'Empúries i de Mont-roig del Camp i de Camp, que podia fer pensar que tots eren d'aquesta mena.

En total, d'aquests pactes que tant animen les tertúlies i els teòrics de la ciència política, només n'hi haurà hagut una dotzena. Alguns pactes s'han d'entendre en clau local, però pel que fa a acords entre ideologies sobten.

Per exemple, en cinc municipis hi ha pactes en què s'hi han implicat Esquerra i el Partit Popular: a Palau Solità i Plegamans, en què fan alcalde un membre de CiU; a Castelló d'Empúries i a Mont-roig del Camp, en què el PP fa alcalde un republicà; a Benavent de Segarra i a Torres de Segre, en què fan batlle un socialista.

El PSC i el PP governaran junts a Cervelló, a Sant Pere de Vilamajor, a Roses, a Benavent de Segrià i a Torres de Segre.

CiU i el PP es trobaran en els governs de les Franqueses del Vallès, a Sant Pere de Vilamajor, a Palau Solità i Plegamans, a Vielha i Mijaran, a Castell-Platja d'Aro, a Premià de Mar o a Roda de Berà.

CiU i ICV coincideixen en els governs de Rialb i dels Pallaresos.

Als Pallaresos s'ha produït la paradoxa que l'alcaldessa serà la número dos de CiU, ja que entre els caps de llista de CiU i d'Iniciativa no es van posar d'acord per veure qui seria el nou alcalde.