La constitució dels ajuntaments catalans es va fer ahir amb total normalitat només amb comptades excepcions com ara els cinc municipis no constituïts per impugnacions o la tensió viscuda en el ple de Cerdanyola, en què, enmig d'una forta escridassada, l'ecosocialista Antoni Morral va ser reelegit alcalde amb els vots de CiU i el PP, tot i que el PSC va ser la llista més votada. També va passar en el cas de CiU a Campdevànol. De fet, 111 alcaldables seran a l'oposició tot i ser la llista més votada. La victòria socialista en les eleccions ha estat compensada per la força que dóna a CiU ser la candidatura amb més regidors. ERC ha vist frustrades les expectatives de creixement i només ha aconseguit maquillar els mals resultats obtinguts en molts municipis amb l'expansió territorial.

A aquests factors cal sumar-hi el fet que l'heterogeneïtat dels pactes ha estat una nota predominant arreu del país. Ho demostra l'exhaustiu treball de recopilació de dades fet per aquest diari, en què s'entreveu una Catalunya de pactes diversos. 312 municipis, dels 946 del total, tindran algun tipus de pacte al govern. Amb tot, jornada electoral del 27-M va donar 643 majories absolutes. Les aliances són totalment diverses i, de fet, contràriament al que es pot pensar, només 14 municipis tindran al govern únicament i exclusivament el tripartit de la Generalitat sota les sigles del PSC, ERC i ICV-EUiA.

A l'hora, però, d'analitzar la implantació d'aquestes tres forces polítiques en el territori cal també tenir en compte les anomenades llistes camuflades o marques blanques, que sota la sigla d'independents computen en consells comarcals, diputacions i subvencions per als tres partits. La dependència de les esquerres d'aquestes llistes camuflades queda demostrada amb les xifres: 66 de les 269 alcaldies socialistes són marca blanca i 40 de les 164 d'ERC també. En els dos casos se situa prop d'una quarta part. En el cas d'Iniciativa són 16 de les 25 alcaldies ecosocialistes, és a dir, més d'un 60%. El resultat final que dibuixa el mapa polític local de Catalunya a partir d'avui no inclou canvis substancials de fons. Més aviat es pot parlar de canvis focalitzats, alguns de molt importants com ara el canvi de CiU pel PSC a Tarragona, o altres a l'inrevés com és el cas de Tortosa i Figueres. Però no de canvi en l'estructura fonamental del món local català. Més aviat d'algunes reestructuracions internes significatives com ara al mateix Ajuntament de Barcelona. La capital catalana estarà governada per un Jordi Hereu en minoria que només ha pogut pactar amb l'ecosocialista Imma Mayol. El pas del republicà Jordi Portabella a l'oposició obligarà Hereu a fer un gran esforç de gestió del pacte en el dia a dia. Tots els grups de l'oposició se li van oferir com a crossa i el mandat obert ahir al Saló de Cent s'entreveu carregat de maniobres polítiques a múltiples bandes. Hereu va voler deixar clar, però, que mantindrà la seva prioritat de la micropolítica destinada a fer una ciutat per a la gent.

A banda de Barcelona, els socialistes mantenen la supremacia en les capitals. Concretament disposen des d'ahir de l'alcaldia d'una vintena de les 41 capitals comarcals, incloses les quatre capitals de demarcació. A més, tot i que no sense dificultats com en el cas de Badalona, en què Maite Arqué ha estat reelegida alcaldessa amb el suport de CiU i ERC però després d'una forta davallada electoral, també governaran la major part de grans ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Malgrat tot, CiU ocuparà l'alcaldia d'una dotzena de capitals de comarca i tindrà la de 420 municipis mitjans i petits de la Catalunya interior, i Sant Cugat com a principal bastió. ERC encapçalarà el govern de set capitals de comarca, l'Urgell i la Terra Alta tindran independents a l'alcaldia de Tàrrega i Gandesa i el PP a Vielha i cinc municipis més.

Catalunya ja té nous ajuntaments en una jornada de pactes diversos, fins i tot aquells que van permetre a CiU assumir l'alcaldia de Vic i el Vendrell esquivant el nefast creixement de la xenòfoba Plataforma per Catalunya.