Com ja era previsible i per més que a molts no els agradés, el centre de l'atenció va ser ahir Ariel Santamaria. El seu periple mediàtic ja va començar molt abans de l'inici del ple d'investidura concedint les primeres entrevistes. La televisió alemanya ZDF, les agències Reuters i Europa Press, les revistes Interviú i Pronto, són només alguns de la quarantena de mitjans que ahir estaven acreditats per seguir la constitució del nou ajuntament, des de baix, és clar. Els bancs de la sala de plens estaven reservats íntegrament per als acompanyants dels regidors i unes grans pantalles convidaven els assistents a quedar-se fora, com ho van haver de fer els fidels seguidors del líder juantxi, que no van deixar de donar-li suport ni un sol moment, que ja li convenia. «És un acte que impressiona molt. Estava tan nerviós com el dia que em vaig casar; de fet, avui m'he casat amb l'Ajuntament de Reus.» Per això lluïa el mateix vestit d'Elvis Presley, «perquè són els dos dies més importants de la meva vida».

Després de prometre per imperatiu legal enmig d'una allau de flaixos, arribava el moment del discurs. «Fa sis anys vaig tenir un somni on se m'apareixia l'esperit d'Elvis Presley i em deia que formés un partit polític per ser l'alcalde de Reus...» Així comença la història de la CORI i així va voler començar el seu discurs Santamaria. Amb les mans tremoloses, però amb un to solemne que va sorprendre més d'un, Santamaria va assegurar que «amb els 1.000 euros que ha costat la nostra campanya electoral hem aconseguit que el nom de Reus faci la volta al món». També hi van caber algunes de les seves propostes juantxis i el seu desig de treballar per un Reus «més igualitari i equilibrat» tenint clar que la CORI «és la salvació de la humanitat». De fons, aplaudiments i consignes: «Alcalde, alcalde, alcalde!», tot i que els havia advertit: «De moment no ho seré, però ja veurem.»

I si el reelegit alcalde Pérez acabava el seu discurs amb un poema de l'escriptor Xavier Amorós, l'exsenador era dels primers ciutadans a felicitar el nou regidor: «Un toc d'humor sempre fa falta, o sigui que em sembla molt bé... Benvingut.» Entre crits i cants de l'himne de Reus, Santamaria va voler recordar la importància de l'educació juantxi que ha rebut que el fa estimar la ciutat de Reus per damunt de tot i va lloar la figura del seu pare, que també va ser regidor. Santamaria va acabar prometent treballar per la gent gran, «de qui només se'n recorden quan hi ha eleccions», per la gent jove i també, com no, pels juantxis.