Tot i que CiU manté gairebé la meitat del total d'alcaldies –89–, les 50 del PSC o les 31 d'ERC li discuteixen més que mai l'hegemonia en la demarcació, on el paper dels independents i la resta de partits és secundari. No cal anar gaire lluny per il·lustrar-ho: el pacte PSC-ERC amb què ahir es va posar punt i final a 18 anys de govern convergent a Tarragona. El flamant alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, feia un discurs conciliador d'entrada, tot i que llegint entre línies els socialistes destil·laven crítiques enverinades cap a la manca de diàleg i l'excessiu zel per als interessos privats de l'equip de govern anterior, que al seu torn va semblar que acceptava amb certa resignació –fins a cert punt destrempament– el paper de comparsa en l'oposició.

També es podien fer segones interpretacions a Reus, on un Lluís Miquel Pérez en to penitent va repetir l'alcaldia però es va donar per avisat després d'algun ensurt que no s'esperava a l'hora de repetir el tripartit, i del càstig que suposa per a la classe política clàssica l'entrada del juantxisme en l'Ajuntament. El principal al·licient ahir, de fet, era veure el debut com a regidor d'Ariel Elvis Santamaria, que va salvar prou les formes però que promet un xou permanent. Si més no, potser fa que més gent s'interessi des d'ara pels avorrits plens reusencs.

Per menys bromes estava l'alcalde sortint de Tortosa, el socialista Joan Sabaté, que en un discurs tranquil però crític advertia al seu successor, Ferran Bel, que el marcarà de prop. El convergent, això sí, es mostrava radiant davant el repte, i demanava implicació a la seva gent per fer més política de carrer, la que la ciutadania cada cop troba més a faltar.

A Salou també es produïa ahir un canvi de cicle: per primer cop des que és independent té un alcalde que no es diu Esteve Ferran, a qui, per cert, ben poques referències es van fer, tenint en compte que no hi era. El socialista Antoni Banyeres, enmig d'una enorme expectació, va agafar les regnes amb menys tensió del que s'esperava, per la moderada –i en cert punt inesperada– resposta dels ferranistes, que després de tot havien guanyat les eleccions.

A Calafell, en canvi, sí que aquest cop hi governarà la llista més votada, el PSC –havia estat a l'oposició malgrat haver guanyat les dues últimes convocatòries–, tot i que paradoxalment ho va fer per mitjà d'un pacte amb els mateixos que fa sis anys l'havien fet fora del govern. També és paradoxal que l'altre gran triomfador, CiU, hagi quedat fora, fet que va lamentar amb un dels discursos més severs que ahir es van sentir.

I és que a la resta de pobles, tot i que es preveia tensió a llocs com Falset o el Perelló, la sang no va arribar al riu, i la constitució es va fer amb tranquil·litat relativa i sense sorpreses d'última hora. Ja s'ha parlat prou de pactes i política: ara toca treballar.