El 1996 per la llotja de Palamós, entre el gener i l'octubre, van passar unes 122 tones de gamba. Això va representar un negoci de 2,3 milions d'euros. El quilo de gamba grossa es va pagar a 32,03 euros. A partir del 2001, i al marge de les captures, el preu es va anar encarint substancialment i sense aturador. Per exemple, el valor de la gamba capturada a Catalunya el 2003 va ser 15.542.219,75 euros. Es van superar els 40 euros el quilo i, mantenint una puja ja constant, s'arriba el 2006 als 70,48 euros de punta –aquests dies, la grossa volta els 60 euros–. Campanyes com ara el Menú de la gamba l'han convertida en una indústria, especialment a Palamós, un dels ports de referència pel que fa a les captures. La pressió sobre la gamba creix.
VEUS D'ALERTA
El director del Museu de la Pesca, Miquel Martí, alerta de la necessitat d'un canvi de mentalitat del pescador, que hauria de passar de ser un depredador a abraçar una mentalitat amb projecció de futur: fins i tot més empresarial, per donar sortida a aquest recurs pesquer –aquest i d'altres– i preservar-lo. Per Martí és inqüestionable que estem entrant en una fase de sobreexplotació que a curt termini pot tenir efectes negatius per a la indústria pesquera, ja prou sensible. Un criteri que comparteix l'antropòleg Joan Lluís Alegret que destaca la necessitat d'apostar pels valors patrimonials de la pesca en general i, també de la gamba, per a dotar-la d'altres alternatives a la pesquera.
)
