Del mar a la taula, i a més, com si fos or vermell, vist el preu a què actualment es paga: 60 euros el quilo, fa només uns dies. La gamba és, doncs, un símbol; la gamba rosa, la gamba de Palamós, tal com demanen a taula a molts restaurants de Barcelona. Una icona i, a conseqüència de la promoció, una indústria. Una dada que pot servir de referència és que a Catalunya el 2003 es van pescar 462 tones de gambes, fet que representa un volum de negoci de 15.542.219,75 euros. El menú de la gamba, que va de mitjan maig a finals de juliol, va ser una idea dels restauradors de Sant Antoni de Calonge, i més endavant s'hi van afegir els de Palamós. La campanya ha estat determinant per a la entronització de la gamba. Tot i així, per Miquel Martí, director del Museu de la Pesca, caldria donar importància a altres espècies: «És important el que s'ha fet amb la gamba, però penso que el pescador ha de ser el primer interessat en donar valor a altres espècies. Primer perquè es diversificaria la pesca i, segon, perquè també s'incrementaria el valor d'aquestes que ara no en tenen. Per posar un exemple, no guanya el mateix un que pesca gamba que un que pesca sardina».
L'UNIVERS DE LA GAMBA
La cuina ha estat, doncs, un aspecte bàsic per promocionar la gamba: un animal que es pot fer de moltes maneres. Des de la més senzilla; a la planxa, a la paella o al forn, a la més complicada; saltejada amb espàrrecs de marge, tal com fa en Xavi Javato, del Maria de Cadaqués de Palamós, a la sal, tal com les cuina en Jaume Subirós de l'Hotel Empordà, de Figueres o tal com les preparaen a Can Rafa, de Cadqués, en l'arrós de joell amb gambes. El més important és evitar que el cap es torni negre. El millor: capturade i menjades. Es poden congelar sense problemes, hi ha qui ho fa posant-les una al costat de l'altra en una safata i, també, hi ha qui les descongela amb aigua de mar. És un univers curiós el de gamba, i més el relacionat amb el món pesquer. L'observació, no científica, del pescador està plena de joies: antigament, els pescadors, deien que quan sortien moltes formigues hi hauria molta gamba, i que quan l'aigua tenia una temperatura més alta es feien més bones captures. De fet, però, a 800 metres de profunditat la temperatura es manté constant.
)
