Es coneix com a gamba vermella; una característica que ve donada pel seu color rosat i el to, lleugerament blavós, de la seva carcassa. L' aristeus antennatus , amb el seu cos llis i relativament tou, s'ha convertit en un motor econòmic important, especialment per a la Confraria de Palamós. Elements com ara el Menú de la Gamba han estat decisius en l'increment de la pressió pesquera i en el seu consum.

Aquest crustaci decàpode té, de fet, un color blanquinós i només agafa aquest característic color rosat tirant a vermellós quan mor. És un animal, en certa manera, misteriós; les grans profunditats on viu fa difícil saber quins són els seus hàbits i, per què, en èpoques concretes de l'any es retira i desapareix

Les gambes viuen als caladors més allunyats de la costa. És usual trobar-les també en els clots que formen els marges dels canons submarins. Els vaixells d'arrossegament les pesquen entre els 300 i els 800 metres de fondària, però s'ha documentat la seva presència al voltant dels 3.200 metres de profunditat.

Miquel Martí, director del Museu de la Pesca, explica que: «Les barques de pesca es mouen pels caladors, segons l'estació de l'any. A la primavera i principi d'estiu, les gambes més grosses són a major fondària. A la tardor i a l'hivern, la proporció dels mascles augmenta i els exemplars són més petits. Abans sí que es podia dir que es pescava més a l'estiu, ara es pesca tot l'any.»

La gamba vermella efectua uns moviments migratoris importants que fan que variï de cota de profunditat de manera molt dràstica entre el dia i la nit. La gamba, contràriament al que es pensava, no s'enterra, és molt bona nedadora i s'alimenta de petits crustacis, bivalves o cucs. Les femelles maduren els seu ovaris entre l'abril i el setembre i prenen una coloració blavosa al cap. Fan dues o tres postes entre abril i setembre amb milers d'ous. Les larves queden a la sort dels corrents i és un misteri on i com es recluten els exemplars juvenils. La gamba rosada no s'ha de confondre amb la vermella, que és lleugerament més petita, ni amb altres varietats com la borda, panxuda i blanca.