Només dues de la dotzena de preguntes que va respondre Rajoy es van formular de viva veu. Una va ser la de l’exconseller d’Agricultura Antoni Siurana, que va recomanar a Rajoy que «escolti» més el president del PP a Catalunya, Josep Piqué, i li va retreure que hagin obert un expedient a un regidor del PP a Lleida per fer públic que votarà que sí a l’Estatut. La resta, les van escriure sobre paperetes que va anar llegint successivament el moderador de la trobada, el periodista Antoni Bassas. Potser per això els assistents les van redactar sense embuts. El líder del PP –que minuts abans havia fet una crida a una «rebel·lió democràtica» contra la reforma– va considerar un «disbarat» i «profundament injust» que es defineixi el PP com a «anticatalà» per oposar-se a l’Estatut.

Rajoy va assegurar que creu en «l’Espanya autonòmica» i que en canvi mai ho ha fet en un règim «autoritari ni de tall centralista». També va opinar sobre les declaracions que va fer a Lleida la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que va queixar-se de l’«exclusió» que pateix el PP a Catalunya i va citar sense fer-se seu un article de Francesc de Carreras en què opinava que el PP es troba com els jueus en l’Alemanya nazi. Rajoy va ser explícit. «No tots l’encertem tots els dies», va admetre. No obstant això, va queixar-se que transcendeixin les paraules «d’una o altra persona que pot encertar o poc equivocar-se» i s’oblidi «el fonamental»: «Si val la pena el que ha passat aquests tres anys i si el fruit, que és l’Estatut, serà útil per a alguna cosa als ciutadans de Catalunya.» El líder dels populars va negar que no hagi donat prou suport als empresaris catalans i els hagi «abandonat» durant el boicot secundat a l’Estat espanyol.