| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 10 de juny de 2006 > Què en penseu de l'Estatut?
CATALUNYA MEREIX VOTAR AQUEST ESTATUT Fa més de 25 anys que Catalunya va votar el primer estatut després de la dictadura. Molts de nosaltres, votants ara, no vàrem poder votar llavors, en el meu i en altres casos, per motius d’edat. Tota una generació de catalans i catalanes hem viscut i ens hem desenvolupat al nostre país, al voltant de l’Estatut de Sau. Ara, volem també decidir nosaltres. I volem votar per avançar. Volem votar per dir als que van votar el 79 que no es varen equivocar, com tampoc ara ens equivocarem. Catalunya mereix un avenç, mereix més i millor finançament, infraestructures, més capacitat de decisió i unes institucions més fortes. Com també mereix una millor política social, i la construcció d’uns serveis públics més forts. Catalunya no pot quedar-se al marge i espeternegar com si ens haguessin tret el xumet de la boca. Hem de ser ferms en la defensa dels avenços per a la ciutadania, i hem d’anar orgullosos a votar el dia 18. Jo hi aniré. Orgullós, i votaré «sí». Perquè ens ho mereixem. PACO ARANDA VARGAS Sabadell. CANSAT DE SER CATALÀ Cansa ser català, haver d’explicar que si votes «no» és perquè estàs tip de tant partidisme, de tanta ineptitud i de tant conformisme... per d’aquí a uns anys, començar a dir que a Madrid apliquen l’Estatut malament, que sempre és culpa dels altres i anar-se llepant les ferides. Feu el que vulgueu els partidaris del «sí», però d’aquí a dos o tres anys no tornem amb la cantarella de les lamentacions, llavors, com pensen molts espanyols, és que som uns cagadubtes i uns immadurs, que només sabem viure en la queixa permanent. Perquè penso que ser català és ser un ciutadà del món com un altre, votaré «no»; si guanya el sí, no ploreu aviat. JOSEP MARIA VILA I VILA. Manresa. POC CATALÀ I MOLT DE DRETES Els de centreesquerra han fet un estatut poc catalanista i gens independent; com sempre, han guanyat els espanyols i els de dretes que es diuen catalans però que han traït el Parlament de Catalunya i els catalans. ANTONI GUASCH MARQUÈS. Tarragona. L’ENDEMÀ DEL TRIOMF DEL NO Durant tota la pròxima campanya electoral pel referèndum, convergents i socialistes no pararan de dir, pel dret i pel revés, que si el 18 de juny guanya el no ens haurem de quedar 30 anys més amb l’Estatut del 79 i que això és justament l’objectiu del PP. Amb el triomf del no, però, el que quedarà clar és que els ciutadans de Catalunya, majoritàriament, representen una força social que vol un altre estatut més ambiciós que el de La Moncloa; un estatut que s’assembli més al que va sortir del nostre Parlament el 30 de setembre del 2005. El triomf del no representarà el rebuig majoritari a l’Estatut nascut del pacte del PSOE i Convergència i Unió i significarà la derrota de la sociovergència partidària del sí. Caldrà veure en les pròximes eleccions anticipades (que el President Maragall, malgrat les promeses, encara no ha convocat) qui haurà de liderar políticament la nova situació.Per tant, amb el triomf del no s’obrirà una nova oportunitat per a Catalunya, una nova negociació amb Espanya, obligada aquest cop a prendre’s més seriosament la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. Aquesta negociació, sense presses, serà paral·lela en el temps a les negociacions de pau a Euskal Herria, en què l’Estat espanyol haurà de fer concessions polítiques als bascos. És a dir, si guanya el sí, Catalunya tindrà un estatut amb drets, deures i competències com el d’Andalusia. Si guanya el no, podrem dotar-nos d’un estatut molt més ambiciós, un estatut que serveixi per solucionar el dèficit fiscal i dotar-nos del finançament suficient per poder efectuar, des del govern de la Generalitat, les polítiques socials que necessita el nostre país. Així doncs, no hi ha color. CARLES HERRERA. Coordinador parlamentari d’ERC al Camp de Tarragona. SÍ Com que crec que és millor poc que res, no tinc cap inconvenient a dir que votaré que sí el dia 18 i que crec que la majoria dels catalans faran el mateix. Tindrem un millor estatut i començaran a treballar l’endemà mateix per millorar-lo. CARLES MIR. Mataró. POR DE L’ATZUCAC DEL REFERÈNDUM Quina sortida tenen, en un referèndum estatutari com el del 18 de juny vinent, aquelles persones que es van il·lusionar amb el text que va sortir del Parlament de Catalunya amb el suport d’una majoria engrescadora? Em refereixo a les mateixes persones que, lògicament, entenen que el nou Estatut és millor que el del 1979 (només faltaria això, que no ho fos!). Les mateixes persones que es van creure la promesa de Rodríguez Zapatero d’aprovar l’Estatut que vingués de Catalunya. Les mateixes persones que volen el millor per a Catalunya però que ja n’estan fartes de la política de peix al cove, de nedar i guardar la roba. Les mateixes persones que ja no en tenen prou d’anar de mica en mica, perquè la pica no s’acaba mai d’omplir. Jo em considero d’aquestes persones i encara no sé ben bé què he de votar en el referèndum. El nou text m’agrada més que l’actual, és evident, però és un text que té trampa. És un text que ve amb unes cadenes de regal i que m’obliga a empassar-me el peixet que Espanya ens ha donat. I a mi, com a molta gent, no m’agrada el peixet. Sobretot quan el que aquí ens havíem cuinat tenia gust d’agència tributària pròpia, de relació bilateral amb l’Estat, de competències plenes en matèria d’aeroports, de Catalunya reconeguda com a nació. Em fa tanta por que el pragmatisme conjuntural m’enteli la vista i que em faci acceptar que la sobirania de Catalunya és quelcom utòpic! ORIOL TORRES I TORNEL. Barcelona. |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|